M'agrada molt escriure al meu bloc, però de vegades el meu estat d'ànim esta una mica....alterat per totes les coses que em venen passant i segons la temporada esta més plena de cosetes que un altra. I la veritat, no m'agrada massa agobiar amb les meves coses i per tant el deixo una mica de banda.
Però comentaris com el d'Angelet, que per cert no sé qui és, m'ajuda a seguir endavant.
Moltes gràcies a tots!!
dimecres, 27 de febrer del 2008
Comentari
Tinc dos aficions molt grans: La Moto i el Senderisme. M'agrada gaudir de la llibertat que dóna viatjar amb la meva Moto. Pujar dalt de la muntanya es algo que m'atrau i que m'ajuda a viure i a veure-ho tot millor. El poder gaudir de la natura es tot un plaer i si pot ser amb la companyia de bons amic/amigues de viatge, doncs millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les meves fotos !!!
enricc
Les meves nenes !!!
8 comentaris:
M’hagués agradat ser un dimoniet però en realitat el meu alias és angelet. Aquí tinc més espai per opinar sobre la teva web, que m'ha agradat molt. Preguntaves què que faria algú en el teu lloc. És difícil perquè cada persona és un món i malgrat diem que faríem això i allò i ho veiem MOLT clar, després pot ser que no ho fem i les circumstàncies obliguen més del que ens pensem però m’arriscaré. Crec que tot i que ha de ser molt fotut el que et passa penso que sempre hi ha una sortida, els teus fills pel que he llegit ja són "grans" i com t'he dit en l’anterior missatge són uns éssers extraordinàriament valents, cruels i sincers. Veuen més enllà del que ens pensem i no t’amoïnis: ells també ho noten, sabem qui els estima (jo no dic que la seva mare no ho faci, no conec la història i prou me’n guardaré d’opinar) però tenen edat perquè els expliquis com està la situació, sense incriminar, culpar, amenaçar ningú. La única pregunta a la que ets capaç de respondre TU sol és quan et preguntin perquè heu d’estar així. I crec que deu d’haver molt mal dins seu per comportar-se d’aquesta manera i em suposo (tan de bo m’equivoqui) que ells són la manera de fer-te mal. De totes maneres, perquè no proves a tenir una conversa amb ella, sincera, franca, honesta, amb el cor a la mà? No pot haver cap mare al món que la estabilitat dels seus fills no l’importi. I no crec que sigui un tema de felicitat sinó d’harmonia, de pau, tranquil•litat, tant important durant l’infantesa....
Angelet: m'ha agradat la teva resposta. Els meus fills són molt valents, ho sé. Han passat i estan passant una situació difícil i ho porten molt be, dins del que cap. Estic orgullós d'ells. Jo he tingut moltes converses amb ells, i saben com esta la situació, però creu-me que mai he incriminat a ningú ni he parlat mai malament de la seva mare. Sempre al contrari. És la seva mare i solament per això em mereix tot el respecte del mon.I no t'equivoques gens al dir que Ells són la única arma que té contra mi, sense adonar-se de que als primers que esta fent mal, són Ells. Però això jo ja estic cansat de recordar-li.
Angelet, no sé si ens coneixem, però per si no em coneixes, et diré que sempre he pensat que tot te solució xerrant i tot es pot sol·lucionar. He intentat parlar molts i molts cops tal i com tu dius, però no ho he aconseguit.
I sempre com tu molt be has dit, amb el cor a la ma i pensant única i exclusivament amb allò que més ens importa a tots dos: ELS NOSTRES FILLS. Però ha estat impossible.
De totes formes, Angelet, no he tancat mai la porta i sempre espero que la boira desapareixi i la llum del sol faci aclarir les idees.
Una abraçada Angelet i gràcies.
No entenc encara com hi ha persones tan dolentes que sol pensen en elles... L'egoisme la fa perdre's.... Realment és una pena que no vulgui veure les coses d'una altra manera... la felicitat dels seus fills hauria de ser l'objectiu primordial de la seva vida, i ella fa tot el contrari per fer mal a l'enric (i a la gent que l'envolta).
Es una cosa que mai entendré...
no em puc estar d'opinar sobre el que parleu...... la veritat es que per part de mare, tenen una família molt dolenta!! no crec que ella sigui tant dolenta més aviat ho son els pares i brother!! son una mal influència per la mare i els fills!! (i això que van a resar!)massa rabia porten per dins i la veritat no s'enten perquè tanta!!
qui sap.....potser algun dia s'acaba aquesta història de rabia i mals rollos!
ànims! un amic que t'aprecia!
Sembla ser que hi ha molta gent involucrada. Normalment dos ja és complicat, així que si a més a més darrera hi ha tota una família doncs llavors ja és més díficil. Gaudeix dels teus fills sempre que puguis i gaudeix de la teva família i amics. Espero poder seguir llegint coses al teu blog. I somriu!! Angelet
Anomino, me sabe mal tener que hablar contigo por un sitio que
eso ni va ni le viene a enrique , Pero me parece que si eres "valiente" tendrias que decirselo directamentte a la Brother, igual te pones de su lado o igual terminas de confirmar lo que estas diciendo.
Pero esto es muy penoso porque si sus hijos leen esto no se quien es el malo si la madre o todos vosotros
upsssssss unes hores sense entrar i em trobo molta gent aquí opinant i fent la xarrada!!! si es que!!!
Bé, solament opinaré del dimoniet ja que és l'únic que mitjanament dona la cara!! estic totalment d'acord amb tu, parlant la gent s'enten i s'hauria de buscar un terme entre mig per a què els nens no ho passin malament!! se suposa que si les dos parts estimen als nens, haurien de pensar pel bé d'ells i no pas altres cosees.
I sobre els altres anònims ja parlen ells sols, no val la pena entrar amb aq jugada!!! ja s'ho faran!
un petonàsssssss tato!! i no te'n facis del que et diuen aq gent, no val la pena!
MANUAL PER PUJAR MUNTANYES - 10
Fes una prometença: aprofita que has descobert una força que no sabies que tenies, i digue't a tu mateix que, d'ara endavant, la faràs servir durant tota la resta dels teus dies. I, si pot ser, també et fas la prometença de descobrir una altra muntanya, i marxa cap a una altra aventura.
Publica un comentari a l'entrada