L'altre dia la meva germana Eva, em va passar un vídeo que tractava sobre una preciosa història d'amor. Una història en la que la noia, degut a un accident, s'havia tornat cega i el noi l'hi dóna els seus ulls per tal de que recuperes la vista.
Una història que a més de fer-me saltar les llàgrimes per l'amor que va demostrar sentir per la seva parella i per l'acte tan altruista que va dur a terme, em va fer reflexionar i pensar sí avui en dia és podria trobar algun cas com aquest o si solament és dóna a les pel·lícules.
Jo tinc clara la meva opinió i la meva reacció, però m'agradaria saber la de tots vosaltres que visiteu el meu blog.
Una abraçada a tothom i gràcies per participar.
dimecres, 26 de març del 2008
Pregunta...
Tinc dos aficions molt grans: La Moto i el Senderisme. M'agrada gaudir de la llibertat que dóna viatjar amb la meva Moto. Pujar dalt de la muntanya es algo que m'atrau i que m'ajuda a viure i a veure-ho tot millor. El poder gaudir de la natura es tot un plaer i si pot ser amb la companyia de bons amic/amigues de viatge, doncs millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les meves fotos !!!
enricc
Les meves nenes !!!
6 comentaris:
La meva humil opinió, vist des de fora, és que això només es veu a les pel•lícules i no a la vida real. Avui en dia la gent és massa egoista com per fer-ho, ni tan sols per amor. Potser la gent d’avui en dia no sap realment què és estimar. No saben del sacrifici, de l’esforç, de la entrega i la constància. La resposta de la gran majoria de gent seria que és boig per haver-ho fer-ho.
D’altra banda, però, no hauria de ser un fet criticable perquè qui ho faci ha de ser molt valent. Angelet.
Estic totalment d'acord amb angelet! avui en dia la gent pensa molt egoistament!! i crec que aquest vídeo solament passa a les pelis!!
Naturalment tot pot passar i per amor crec que és pot fer tot!!
Crec que l'amor és demostra als moments difícils!! Quan hi ha alguna malaltia, morts o qualsevol patiment, és llavors quan has de mirar al teu costat i llavors veuràs qui realment et demostra el seu amor i sobretot veus qui t'estima!!
Els moments bons, tothom està i qualsevol persona serveix!!!
es així de dur!!
Un petonàssssssssssssssss!
Totalment d'acord amb tu. Per aquí dalt sempre diem que els amics són aquells que t'obririen la porta de casa seva a les quatre de la matinada. N'hi ha molts que ni tan sols sentirien el timbre...
De fet, podem posar-nos a pensar a casa de qui trucariem a les tantes de la matinada si tenim un problema greu? Quans amics ens surten? Quan podrieu assegurar que us obririen? Com diu la Eva, és trist i dur, però és així. La gent no està pel proïsme.
Angelet.
Be, jo voldria dir una coseta. El que crec que passa, és que la gent acostuma a qualificar d'amics a tots els coneguts i aquí és on fallem. Jo tinc amics amb els que confio i sé que m'obririen la porta a l'hora que sigui. A un amic no se l'ha de molestar gaire, solament el necessari.De fet, el coret ja et diu amb qui pots confiar i qui tens al teu costat.
I d'altres,que ja n'hi aniries a casa seva sinó que vindria ell a la teva a portar-te el que fes falta. Com la meva germaneta!!
Una abraçada!!!
jejejeje molt bona tato!!!!!
estic d'acord amb tu!!
ja saps, que per tu el que convingui!!
fins després honorato!!!!!! jejejeje
Us recomano donar-hi un cop d'ull.
http://natxorovira.blogspot.com/
Angelet.
Publica un comentari a l'entrada