Es mejor cojear por el camino que avanzar a grandes pasos fuera de él. Pues quien cojea en el camino, aunque avance poco, se acerca a la meta, mientras que quien va fuera de él, cuanto más corre, más se aleja.
dimarts, 8 d’abril del 2008
Desitjo que us agradi la "frase d'avui" ( enviada pel meu Angelet)
Tinc dos aficions molt grans: La Moto i el Senderisme. M'agrada gaudir de la llibertat que dóna viatjar amb la meva Moto. Pujar dalt de la muntanya es algo que m'atrau i que m'ajuda a viure i a veure-ho tot millor. El poder gaudir de la natura es tot un plaer i si pot ser amb la companyia de bons amic/amigues de viatge, doncs millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les meves fotos !!!
enricc
Les meves nenes !!!
34 comentaris:
Per què tan callat?
be, hi han molts motius però cap que serveixi per deixar abandonats a lectors tan fidels com vosaltres.
Una abraçada!!
Bona resposta: evasiva i genèrica. Però no contestada. Angelet.
be, es una manera de dir que no tinc una excusa convincent per donar. He tingut molta feina, poca inspiraci�.....un seguit de coses que ho ha provocat. Per� segueixo dient que no �s un motiu.
Tamb� hi han motius personals, que no m'agrada contar en viu i directe.
Una abra�ada Angelet!
No vull que me'ls contis si això és el que has pensat. Però la resposta ja és més satisfactoria. Fa mooolts dies ja que cada dia escric una frase, una sentència, un proverbi i mai no havies estat tant silenciós...
Recorda que el blog és teu i teu te l'has de fer. No hi has d'acudir amb una excusa per escriure sinó amb un desig.
Espero que estiguis millor i recorda que la "tranquilidad no es estar a salvo de la tormenta sino aprender a encontrar la paz en medio de ella". A.
Tu creus que sempre tinc una resposta per tot? No, no sempre la tinc. Però sempre tinc moltes ganes d'ajudar.
T'ho he dit amb molt carinyo com sempre. Diu molt de tu que sempre vulguis ajudar, sempre res a canvi.
Una abraçada!!
Molt maca la frase!!!!! El tato no té excuses!! jejeje simplement està gandulet i falta de inspiració!!!!!!
les neurones moltes vegades costa d'utilitzar-les! i més si parlem d'homenets!!!!!!! jajajjaja
apaaaaaaaaa! a posar-te les piles!! solament fa falta tenir ganes i navegar una estona i veuràs com surt la inspiració! (vaja qui parla, nops?? jejeje)
un petonàssssssssss ben gran!!
(a tots dos)
Tu creus que sempre tinc una resposta per tot?
La generositat no consiste en dar mucho sino en dar a tiempo.
Cuando hay que pedir ya no es dar.
be, amb molt de carinyo com sempre i sense voler ofendre.......crec que quan no vols contestar personalment, agafes una frase feta. Però be, tu ets Angelet i actues com a tal. M'agradaria una mica més de tu,però....
Res a dir!!
Una abraçada!
de bon rollo, he de donar la raó al tato!! quan no vols implicar-te massa contestes amb reflexions d'altres!! jejejeje
és molt més maco quan dones la teva opinió personal!! et fas sentir més proper/a.
de totes formes a mi m'agrades de les dos formes!!!!!!!!! amb totes les reflexions! totes son bones!
apaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
petonets per tots dos!
fins després!
1. Gràcies per la vostra sinceritat (no tothom la valora) però crec que vist des de fora això és erròni: crec que estic faltat de paraules, que no me'n vénen al cap o que senzillament me'n vénen d'altres que agafo prestades de vegades i malgrat no siguin meves les hi faig i per tant en dono la opinió. Crec que totes les frases que poso expressen alguna cosa i per tant declinen la balança en la meva manera de pensar... però potser sí que teniu raó...
2. Potser també ho faig perquè no puc (ni vull) donar consells, llavors és més fàcil parlar en boca de tercers. Teni-ho en compte, si us plau.
3. No entenc la necessitat de més que tens del meu àngel. Perquè? Ningú fins ara se m'havia queixat. No n'hi ha prou? Perquè els humans sempre en voleu més? I més de què? Què puc donar-vos que no tingueu? Res.
4. Recorda que necessitat no és desig i de vegades no és més que curiositat.
Angelet, mai m'he queixat ni em queixaré de tu. Les teves opinions, els teus consells (que molts cops m'has donat) i les teves frases molt ben posades, sempre han estat molt ben rebudes i acceptades.
El que passa és que volem més de tu. Necessitem més de tu i no pas per curiositat sinó realment per necessitat.
Una abraçada!
El verdadero significado de las cosas se descubre al tratar de decir lo mismo con otras palabras.
Insisteixo: no teniu cap necessitat de mi.
Insisteixo: és curiositat.
"Volem més de tu"? Què?, em pregunto...
Be Angelet! no cal donar-hi m�s voltes. Tu ho veus com a curiositat, jo ho veig d'un altra manera. Per� no passa res, totes dues s�n plenament respectables.
A mi m'agrada llegir els teus escrits i m'agrada saber que et tinc aprop de mi llegint tot el que poso al blog. La meva curiositat com dius tu o el meu desig com dic jo, �s quedar� per mi. No voldria de cap manera agobiar-te per transmitir-te el que penso.
Una abra�a Angelet!! ( amb molt carinyo)
Què més puc fer per tu? Què et cal?
Angelet, ja fas molt per mi. No puc demanar-te res més. Estas al meu costat i a més t'hi sento.
Una abraçada!
No et quedis a mijes, com sempre... quina és aquesta necessitat/desig teu? Què és el que més necessites (he escrit necessites).
No et quedis a mijes, com sempre... quina és aquesta necessitat/desig teu? Què és el que més necessites (he escrit necessites).
M'agrada això de "com sempre". Sona be!!
Vol saber-ho? El que necessito ara mateix? xerrar amb tu!! pero no per aqui!
Una abraçada!
És que no és la primera vegada que deixes un dels teus missatges a mitjes, suposo que ja ho saps.
Ja estem xerrant i no hi ha cap diferència entre fer-ho per aquí o fer-ho per correu electrònic.
Un dels primers dies ja et vaig preguntar quina era la diferència i no m'ho vas dir. També et vaig dir que explicaves coses íntimes teves al teu blog i no podies parlar amb mi?
??¿¿
Crec que t'ho vaig insinuar, però t'ho diré. No és el mateix, per mi, el poder xerrar tranquilament en un lloc "privat" que fer-ho per aqui on hi han molts ulls. No tinc res que amagar, però sí que em sentiria milor i més lliure parlant de qualsevol cosa sense pensar com i de quina manera dius les coses. No és que no pugui parlar amb tu de coses meves, sino és el lloc on fer-ho.
Et vaig dir que havia vingut per un motiu i això em desvia del camí. El teu blog és l'únic lloc per on puc aparèixer.
Però sóc un àngel, veure'm què hi podem fer.
Truca la teva germana. Trucar no vol dir escriure, ni correuelectronejar, ni essemejar.
Angelet! quin és el motiu pel que has vingut? que vols que li digui a la meva germana?
I tu? Quin és el teu motiu?
Tu només truca-la.
Ja ho he fet! I ara? No entenc que vols dir amb quin és el meu motiu. Saps que passa? xerrar així pot portar a malentessos i no ho voldria.
Be, ja em diras alguna cosa.
Em referia a quin és el teu motiu per voler escriure'm fora d'aqui. No m'agraden les endevinalles.
Ara no: ho has de fer a les 17.30h
No busco res. Transmeto pensaments, estimacions, alegries, enyorances, ànims... mitjançant les meves paraules.
I tu?
No busco res. Transmeto sentiments, enyorances, ànims, alegries, records, vida, valor, orgull mitjançant les meves paraules.
T'envio una cosa que vaig escriure fa dies.
Sento recordar-te a algú i que això t'hagi decebut. Potser sempre tenim al nostre interior anhels que voldríem que es fessin realitat i no ho són...
Estic aquí per una cosa determinada, sóc un àngel que no amaga res precisament perquè no té res a amagar però si encara insisteixes a saber coses de mi pots preguntar-les: a tu sí et donaré explicacions, a d'altres no.
Però tingues en compte una cosa: pot ser que tot el que et contesti no et digui res, ho has pensat? I sí, un dia volaré cap a un altre lloc, no sé quan, però és així, com la mort... Angelet.
Angelet, ja he trucat a la meva germana i he pogut parlar amb ella. Tot aclarit!
Sembla que les coses estiguin agafant un to seriós i no ho vull. Com t'he dit, m'agrada llegir els teus escrits, les teves opinions i els teus comentaris. No vull res més que seguir tenint aquest contacte. I si un dia has de marxar per seguir el teu camí, sempre em quedaran els teus escrits , les teves paraules!!
Una abraçada Angelet!
upsssssssssssssss quantes cosetes!!!!!!!
em teniu ben flipada!!!!!!!!!
angelet perquè m'ha de trucar??
perquè trenques la barrera que hi havia??? perquè de sobte aquesta proximitat?
amb lo maca que era!! tu escrius i ntres et llegim!! que millor que això?? perquè tants interrogants??? no ho entenc!!
A mi solament m'agrada compartir aquests escrits amb tu i aquestes reflexions!! amb això en tinc prou perquè no necessito res més de tu!! ja m'està bé!!
Però no entenc perque has insistit tant en temes personals al meu germà!!
les coses son ben clares: o vols donar-te a conéixer o vols seguir com angelet!! el teu camí era solament d'angelet i se suposa que fins al final! fins quan decideixis marxar!!
El meu germà, que el conec bastant, solament tenia curiositat de tu! de saber el perquè d'aquesta entrada triomfal amb els ntres blocs! i el més important perquè gràcies a les teves reflexions t'ha sentit proper o propera!!
es tant difícil d'entendre això??? si tu dius un NO radical, tots et seguim però si deixes una porta oberta als dubtes i a les preguntes és lògic que com a persones et vulguin preguntar. (les persones son molt curioses)
Bé, m'agradaria pensar que no marxes ja que m'ho passo de conya llegint les reflexions que vas posant als ntres blocs però si finalment decideixes marxar, solament et puc dir que gracietes per compartir aq temps amb ntres.
Un petonàssssssssss a tots dos!!
be, Eva, tu que em coneixes be, has pogut expressar millor que jo el que volia dir.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada