EL RACONET D'ENRIC

Dia trist

2012-01-24T17:17:00.000+01:00

L'anar a un enterrament sempre és un "acte" que particularment em costa molt de fer. Es un acte molt trist i que sempre costa de païr. Però quan entres a l'Esglèsia i veus que tot esta plé de gent jove, molt jove......el nus a la gola es constant.
Avui han enterrat a Xavi, un noi jove, molt jove, que juntament amb la seva núvia de divuit anys d'edad tots dos i una nena de tan sols tres anyets, han trovat la mort a la carretera fruít d'un desafortunat accident.
Veure com els companys de l'equip futbol, vestits amb els seus colors portaven la caixa del seu company i amic.........es fort, molt fort.
I és que no pots evitar intentar posar-te a la pell dels pares d'aquests joves i d'aquesta petita i sol pots veure dolor i desesperació davant d'un fet tan injust i tan dur. El Xavi i la núvia tenien tota la vida per endavant i la nena encara no havia començat a viure......i ja no hi són.

No hi han paraules ni explicacions que puguin calmar el dolor dels pares i familiars quan es produeix un fet tan antinatural com és la pèrdua d'un fill.
Solament puc des d'aquest bloc, donar el meu condol a les famílies afectades per aquesta pèrdua tan gran i tot el meu suport moral.

Gr-99 cap a Almatret.

2012-01-24T16:28:00.000+01:00

La volteta d'avui, ha estat per Riba-roja d'Ebre i concretament pel Gr-99 que porta a Almatret.

L'amic Benjamin, feia dies que em comentava pujar des del pont de Riba-roja fins Almatret i baixar pel Mirador de Riba-roja. Una ruta bonica, amb bones vistes i que no teniem clar per on pujar. O sigui que aquesta tarda, després de dinar hem anat a fer una "pre" ruta per tal de veure en camp, per on surt la sendera a seguir ( una excusa com un altra per sortir a caminar).

El cotxe l'hem deixat un cop passat el pont nou i d'allí mateix surt un camí que sense deixar les marques del GR99, ens portarà fins una sendera, que ens guiarà ( ben marcada ) fins Almatret.

Nosaltres hem donat mitja volta i hem baixat per un altre camí fins la presa de RR i d'allí cap al cotxe.

Distància: 11km
Durada: 2h
Dificultat: Fàcil
Alçada: 250m

Moto Club Flix: Ahir dia 05 de gener, els Motards del Moto Club Fl...

2012-01-06T16:34:00.000+01:00

Moto Club Flix.: Ahir dia 05 de gener, els Motards del Moto Club Flix i algún que altre simpatitzant, vam acudir a la cita al V-50, per tal d'acompanyar al ...

Volteta per Montredons

2011-12-24T17:43:00.001+01:00

Avui dissabte i abans de començar amb les festes de Nadal hem sortit a fer una volta per Montredons. Els participants hem estat: Jaume ( que avui s'estrenava amb el nostre grup), Eva, Elia i amb els nostres gossets Noa, Buck i Black.
La sortida ha estat des de la Bassa de les Clotxes de Flix i hem anat direcció cap al Tossal de Montredons, pujant fins dalt per mig d'una sendera molt bonica. Un cop dalt i després de gaudir de les vistes, hem seguit per un altra sendera fins al camí de les Valls que agafant el camí a dretes, ens ha portat fins al Pi de Montbriò. Pel camí, hem trobat un mas, on al costat hi havia un forn de pedra antic.

Abans d'arribar al Pi, ens hem desviat uns 100 metres per visitar la Cova de Montbriò, on Jaume ens ha explicat que al temps de la guerra hi vivien varies famílies refugiant-se dels bombardejos.

De fet, molts anys després, recordo que amb els amics del barri hi anàvem d'excurssió. La cova és molt gran i és una llàstima que el factor humà l'hagi deteriorat una mica. Be, un cop al pi,

hem baixat fins al bancal del costat, on hi ha un altre forn on feien el pa la gent que vivia al Mas de Montbrió.

Jaume ens ha explicat que la seva mare hi vivia allí.
I des d'allí i per una sendera de nou cap a Montredons i cap a la Bassa de les Clotxes.

Una sortida molt bonica i amb molt bona companyia!!
Jaume, benvingut i esperem comptar altres cops amb la teva companyia.

Durada: 2h 30
Distància: 12 km
Difcultat : Fàcil

La Maratò a Flix

2011-12-24T16:46:00.000+01:00

Dissabtepassat, dia 17 de desembre, les entitats locals coordinats per l’Ajuntament deFlix vam cel·lebrar una serie d’activitats per tal de recollir diners per laMaratò 2011, que aquest any es destinaran a la recerca del Trasplantamentd’organs i teixits. Un acte sol·lidari que any rera any TV3 organitza i on elpoble de Flix hi col·labora.

Mesosenrera, ens van avisar a totes les entitats locals per tal de començar apreparar i organitzar la Maratò a Flix i poc a poc vam anar perfilant el queseria la diada.

Arribatel dia, vam quedar per esmorzar a les 08h per tal d’anar fent pinya i a les 09ha la plaça esglèsia per començar al muntatge de tota la infraestructura.

Un copmuntat, les activitats es van anar desenvolupant més o menys dins de lo previst,fins les 20h que és va donar l’acte per acabat i amb un fred que pelava…

Larecaptació total, va ser de 4000€.

Finsaquí, la part visible de la Maratò, però sense entrar massa en detalls,evitantaixí les polèmiques i els malentesos, voldria entrar a comentar una mica laorganització i la participació de les entitats locals.

Entencque tothom tenim feina i destinar unes hores a reunir-nos les entitats i parlarsobre la organització de la Maratò, és difícil però crec que no imposible. Totstenim juntes i algú hi pot anar. Jo mateix sol vaig poder-hi anar a la última,però el Moto Club Flix hi va estar present a TOTES les reunions per dos membresde junta. Erem moltes entitats les presents, però no hi erem totes.

El diade la festa, hi havien dos tipus d’entitas: les que venien a fer la sevaactivitat i marxaven i les que des de les 08h fins les 20h van estar al peu delcanò, muntant, desmuntant, atenent, agafant les critiques i fins i tots lesesbroncades d’ alguna mare ( per cert casos puntuals) perquè la seva fillasortia ara o després a ballar……

Persort, i ho demostra els diners recaptats, la majoria de persones entenen elveritable sentit de la Maratò que és el de recaptar diners per un fet enconcret i poder aportar el nostre gra de sorra per una bona causa. No és el diaon els membres del Moto Club Flix treuen a lluir les motos al carrer, sino on els motards de Flix, solidaris comsempre, passegen a qui vulgui amb la seva moto, posant de la seva butxaca lagasolina necessaria i allò que “Ells” més estimen, la seva Moto, al servei detothom, per tal de recollir diners per la Maratò. I així totes les entitats quevan col·laborar com Flexus Teatre, Associació de Dones, Orfeò de Flix, Ampa delCEIP, Ampa del IES, Club de Tennis,Anna Tallers, Gimnas Orus, Futbol Sala,Futbol, Club Patí Flix, La Llar dels Jubilats, La Uniò Social, Club Nautic, LesSadanes, Ballet Laura………..i més que em deixo a qui els hi demano disculpes perla meva memoria!!!!

I no ésel dia on algunes mares reprenen a la organització que té un clar espiritaltruista i col·laborador, perquè la seva filla surt ara o més tard, si allí esveu o no es veu…….si sortirà la video o no sortirà……..NO ÉS EL MOMENTD’AIXÒ!!!!! És el moment de posar-se la mà a la butxaca i comprar les coses ques’ofereixen als diferents estants, siguin bones o dolentes, perquè del que estracta es d’ ajudar i de recaptar diners!!!

Aquestany, ha estat el meu primer any en la organització de la Maratò juntament ambFlexus Teatre i l’Ajuntament de Flix i encara que potser algú és pot molestar,pensó que hem estat els pilans de la festa. I és per això que crec estar endisposició de dir que el proper any, les coses han de ser diferents i s’han demillorar en quant a l’organització, participació d’entitats i data de la Maratò.

Sé queels darrers anys, el Moto Club Flix encapçalat pel company Enric G, ha estat elpuntal de la festa perquè és una persona amb un gran poder d’organització i ambun equip humà al darrera incansable i plenament solidari i col·laborador.

La novajunta del Moto Club Flix, ha heredat aquest equip humà, plenament participatiui amb els que sense Ells no és podría fer res.

Es peraixò que vull felicitar a tots els membres del Moto Club Flix, per la sevaparticipació i per la seva gran fidelitat a la nostra entitat.

Moltesgràcies a tots un cop més!!!!

Flix- Montredons- Les Valls- Serra de la Fatarella ( circular )

2011-12-08T19:11:00.001+01:00

Avui dimercres,hem sortit a caminar els meus gossets i jo, per la zona de Montredons. Hem sortit des del Barri i hem anat fins al corral nou,

passant per l'Aubal i els dipòsits. D'allí mateix, surt una sendera ( bordejant el mas de Romero) que ens passa fins la Vall de Missameixa.

En arribar al camí, tirem cap a la dreta i pugem fins a la Serra de Montredons ( camí nou, que porta fins a la Bassa nova ).

Un cop dalt, agafem un nou sender a esquerres, que ens portarà fins Les Valls. Seguim el camí a la dreta i a uns 500 metres, trobem un desviament a esquerres que ens portarà fins la base de la serra de la Fatarella. Aquest camí, té varis massets i el penúltim, té un enjub al darrera molt ben conservat i digne de veure.

Afegeix la llegenda

En arribar a l'ultim mas, és quan hem de pujar per una sendera perdedora fins a la serra. Cal dir que no hi ha perdua si agafem com a punt de referència una torre d'alta que és on hem de sortir. Un cop dalt, bordegem tota la serra, gaudint dels boscos que trobem a dreta i esquerra del camí. Trobarem varis desviaments a esquerres que ens baixaran un altre cop cap a les Valls i nosaltres hem agafat el segon i cap a casa.

La ruta és molt fàcil de fer i amb molt bones vistes.

Dificultat: Fàcil
Durada: 3h 38'
Distància : 14.86 km
Alçada : 200 m.
Veure ruta / Baixar track

La Serra d'Almos- Mola de Casanoves- Mussefres- Mafla- Capcir ( circular )

2011-12-07T21:17:00.001+01:00

Ahir dimarts, just quan el dia començava a clarejar, la Eva, Jose i Jo

ja estàvem camí de la Serra d'Almos, lloc des d'on sortia la nostra ruta.
Un cop a les Escoles del poble, vam seguir per una pista fins el mas de l'Arany

on un cop bordejat vam trobar un pal indicador. Aquest seria el punt de sortida i de tornada, tot i que el cotxe el vam deixar uns metres més endavant, al costat d'un mas molt gran. Vam agafar el camí del pujador de la Mola d'en Casanoves, pel racò de l'Heura

i un cop dalt vam baixar per una sendera fins al Plà de Burros, on pel Barranc de Mussefres,

el Racò de la Viscaina, el Bosc Negre i les Fonts del Gat i de la Pena, vam fer cap a l'Era Mafla

i al Coll de Mafla. I des d¡allí, baixant pel Barranc de la Coma d'en Ginebre i el Barranc de Capcir vam fer cap al punt de sortida.

La ruta és preciosa, travessant boscos de pins i d'alcines i amb unes vistes espectaculars del Montalt i de Llaberia.

Dificultat: Fàcil
Durada: 4h 54 ( amb aturades )
Distància: 14 km
Alçada màx. : 585 m.
Alçada min. : 285 m.
Veure ruta / Descarregar Track

Tivissa-Coves de Vilella-Tossal de Penaroja ( Circular )

2011-12-02T18:05:00.001+01:00

Avui divendres, hem sortit a caminar pel terme de Tivissa. Aquest cop erem : Jose, Benjamin i Jo mateix.

La ruta triada per la ocassió, ha estat la de les Coves de la Vilella i tornant pel Tossal de Penaroja i la Cuna. La ruta és circular i se surt des de Tivissa en direcció a l'ermita de Sant Blai, passant per baix de la majestuosa Roca Verdura. Nosaltres hem pujat fins l'Ermita, per visitar-la,

però després hem baixat de nou a la Font de Sant Blai,

des d'on surt un camí senyalitzat a l'esquerra tot i que no diu res de les Coves on anem nosaltres. Hi havia molta boira,

no deixant apreciar be l'entorn,

però cal dir que té el seu atractiu i el seu encant. Anem punat lleugerament, passant pel Coll de la Conca i fins arribar a les coves de la Vilella, on trobem la Cova del Cingle, la del Ramat i la del Pi.

Seguim per un sender fins al coll de Maula i ja veiem el Tossal de Penaroja .

Ens desviem una mica de la ruta per fer cim

i després retornem al camí que ens portarà ja fins a Tivissa.

Una ruta molt bonica, acompanyats per la boira però amb molt bona companyia, gaudint del meravellós entorn que ens ofereix Tivissa i els seus voltants.

Dificultat : Fàcil
Distància : 20.5 km.
Durada : 4h 44 ( sense aturades) 5h 44 (amb aturades).
Alçada Total : 490 metres.
Veure Ruta / Baixar Track

Miravet- La Talaia- Pas de Barrufemes ( circular )

2011-11-13T15:10:00.001+01:00

El companyOrdovàs, va penjar una ruta que no vaig poder resistir-me a copiar-ne el tracki avui dissabte, Jose i jo hem sortit a fer-la. La sortida és pels voltants deMiravet, a la Talaia i Pas de Barrufemes, tornant pel GR99.

A les 10h hem sortit de Flix direcció Miraveti en arribar al poble, hem agafat el camí cap al Castell de Miravet, finsarribar al Carrer de les Flors que tirarem a la dreta per un camí asfaltat.Pugem la muntanya, deixant a l’esquerra el Castell i anem seguint la carreterafins arribar al costat del riu, pel camí del GR99. Aquest camí ens portarà finsun mas blanc, on deixarem el cotxe i començarem la ruta d’avui.

Pugem el camí,direcció a Vila Maria, un mas molt bonic des d’on surt el camí que ensendinsarà al bosc.

Cal dir que no esta gens marcat i el GPS és de vitalnecessitat durant tota la ruta. Ens servirán també les marques deixades per lesbicis de muntanya que hi pasen i algunaque altra marca de color taronja marcada al terra.

La sendera ensporta fins dalt de tot de la muntanya des d’on les vistes tan d’una banda conl’altra sòn espectaculars.

Podem veure les muntanyes de Rasquera, Tivissa,Mora, La serra de la Fatarella, Serra de Cavalls i els Ports. Miris per onmiris, és un plaer pels ulls. El dia ens ha acompanyat molt i el sol no ens hadeixat en cap moment, amb temperatures de fins a 21º.

Seguimcrestejant una estona fins arribar a la Talaia on trobem una zona de defensa dela guerra.

I després comencem la baixadafins al riu,

on agafarem el GR99 per anar fins al Pas de Barrufemes. Tot el GR,passa per mig d’un bosc de Ribera plé de plantes i d’animalons.

Donem mitja volta i el GR99 ens portarà per mig de grans plantacions de mandarines en plena recolecta, fins al lloc on tenim el cotxe.

Una rutaespectacular i al costadet de casa!!!!!

Distancia: 9.1km.

Dificultat:Fàcil

Durada: 4h.

Alçada: 365 m.

Camp d'aviació de la Senia

2011-11-03T12:52:00.000+01:00

Ahir i després de la caminada per Fredes, l'amic Benjamin va voler rematar la jugada, ensenyant-me el camp d'aviació de la Senia. No sabia de l'existència del mateix, però ell que és un gran entés en la matèria i un gran aficionat, em va donar les explicacions pertinents del camp d'aviació.
Es tracta d'un lloc creat per l'exèrcit Republicà i que un cop van haver de deixar-lo, el van ocupar els alemanys amb la legiò Còndor. Es un lloc recuperat fa uns anys i que es pot visitar acompanyat per un guia, demanant això si, una cita prèvia. Jo portava el meu guia personal .

Plànol de les pistes d'aterratge

Centre d'operacions i de Comandament

Avió escala 1:1 alemany

Avió anomenat Mosca, escala 1:1

Centre d'operacions

Ales de l'exercit Republicà

Paella de germanor del Moto Club Flix

2011-11-03T12:21:00.004+01:00

El passat diumenge dia 29, vam fer una paella de germanor el membres del Moto Club Flix que vam estar col·laborant i organitzant la XVI Concentració Motocilcista "Vila de Flix", per tal de celebrar l'èxit de la mateixa. Erem unes 40 persones i molts no van poder vindre per diversos motius. La paella la va fer el company David, que amb l'ajud de l'amic Juanito, un cop més va triunfar, obsequiant-nos a tots els presents amb una paella bonissima. Els postres van estar a càrrec d'Elia i d'Alex que ens van fer uns pastissos també molt bons i de Roser que ens va fer uns panellets exquisits.
El lloc del dinar, va ser el bar Fornieles, que generosament es va oferir a que ho fessim allí.

Panta d'Ulldecona- Fredes ( Circular)

2011-11-02T20:57:00.000+01:00

Aquest matí hem anat a fer una sortideta, d'aquelles que feia dies que no feia. Si que cada dia surto amb els meus gossets un horeta i mitja, però trobava en falta el pujar dalt d'una muntanya. O sigui que a les 07h, el company Benjamin i jo, hem sortit direcció al pantà d'Ulldecona, lloc des d'on sortia la nostra ruta d'avui.
En arribar al pantà, hem creuat el pont

i hem agafat una pista que surt just a ma dreta i a uns 2km, en quant hem trobat un bon lloc, hem deixat el cotxe.
Sempre pel costat del pantà,

hem anat baixant per la pista fins arribar a uns masos i just al davant surt un camí a esquerres que ens pujarà fins dalt de tot. Cal dir que no hi ha cap indicador i t'has de guiar per la mola del Magraner

que t'observa des de dalt i sobretot pel GPS. De seguida trobem el mas d'Abellà, que deixant-lo a l'esquerra ens farà seguir el PR, rodejant sempre la mola del Magraner, fins dalt de tot on travessarem el portell de l'Infern.

Passarem per una cova molt gran

i arribarem al mas de Pixon.

Camí de Fredes, passem per la Font del Teix.

Un cop a Fredes, un poblet molt bonic amb tan sols 25 habitants, hem aprofitat per dinar al restaurant que hi ha a l'entrada del poble, més ben dit a un quilòmetre.

Cal dir que des de la sortida, fins a Fredes, tot és pujada i sortim de 490 metres d'alçada fins a 1150.
En acabar de dinar, ens queda un bon tram de camí, però aquest és tot de baixada. Si el paissatge de pujada és preciós, cal dir que el de baixada és una passada. A més de que els diferents tons de colors de les fulles dels arbres donen al bosc en aquestes dates un aspecte encisador.

Passem el barranc del Salt i arribem al Salt de Robert on un petit filet d'aigua baixa per les roques.

No hi ha aigua al barranc, però es nota que quan plou hi baixa de debò. Passem la casa forestal i arribem a la pista de la Fou que ens portarà fins al pantà i fins al punt de sortida.
Durant tot el camí, tan de pujada com de baixada em estat acompanyats de cabres i d'àligues que feien l'entorn encara més agradable.
Una sortida preciosa, amb uns paissatges meravellosos i amb molt bona companyia.

Dificultat: Dificil
Durada: 5h 30' ( pujada 2'5 i baixada 3h)
Distància: 21 km

Alçada: Mínima 495m; màxima 1155m

Després de la XVI.......

2011-10-07T09:31:00.001+02:00

Ahir dijous, ens vam trobar a l'escala un bon grup de membres del MC Flix. El primer objectiu era el de cel·lebrar una mica l'èxit de la festa i per això Eli ens va fer unes sangries que van ajudar a menjar-nos els pastissos que Alex, Eli i Nuria i la Elia van fer la ocasió. I després vam passar a comentar els pros i contres de la trobada. Ho vam fer per torns i tots vam valorar positivament com havia anat tot, però evidentment hi han hagut errades que les hem de sol·lucionar. Més o menys vam coincidir en tots els aspectes i ja ho tenim anotat per a que la propera que serà ja la número XVII sigui , si es possible, millor que la XVI.
Gràcies a tots !
SAlutacions!

XVI CONCENTRACIÓ MOTOCICLISTA "VILA DE FLIX"

2011-10-06T11:34:00.000+02:00

Ja ha passat la XVI Concentració Motociclista“Vila de Flix” i la valoració que fem des del Moto Club, és que ha estat unèxit de participació, d’organització i sobretot de col·laboració. Una de lesidees de la junta del MC Flix, era de fer una mena d’homenatge al nostre amicRodri “petit”, però d’una manera discreta i respectuosa. Un cop triat el logode la concentració, la Eliaem va proposar de posar una estrella de color taronja al logo en honor a Ell ia tots ens va semblar perfecte.

Be, després demolts dies preparant totes i cadascuna de les feines, va arribar el divendrespel matí i vam pujar cap a l ‘Ermita a començar a muntar-ho tot. Un gran nombredels membres del Moto Club Flix i algun que altre simpatitzant, ens vamencarregar de que a les 20h tot estes al seu lloc i preparat per a rebre alsparticipants, tot i que no ho farien fins l’endemà. Un cop la feina feta, vampreparar la típica fideuà, instaurada per l’amic Enric Guiu, però que aquestany ens la va fer Juanjo, ajudat per la seva dona Sandra i per l’incombustibleJuanito, que per cert els hi va quedar boníssima!.

Cal dir que aquest àpat, és unsopar de germanor entre els membres del Moto Club, per començar la nostra festaparticular. Això si, no hi podia mancar el company Alberto “el maño” i la Ruth i Cristobal amb els seusfills, que són fidels assistents a la Concentració des de la primera i ja sónconsiderats membres del MC Flix. I aquest any també ens va acompanyar un motardque va vindre des de Cordova i que ja el teníem allí des del matí.

I després d’unabona sobretaula, va arribar l’hora de fer les bosses que donem a lesinscripcions. O sigui que tots al voltant d’una taula, anàvem fent córrer lesbosses i cadascú hi posava una cosa: propaganda de Flix, un llapis, un pin,caramels, vals de consumició per la ruta barística i una samarreta.

Be i després adormir perquè el dissabte és preveia molt apretat i teníem molta feina a fer.Dissabte matí sol mancava repassar les coses i assegurar-se que no mancava res.

I per la tarda, ales 16h vam obrir les inscripcions als motards que anaven arribant, fet quedonava per començada la XVI Concentració.

A partir d’aquí,tot va anar rodat i segons el previst. Era bonic veure com els membres de laorganització sabien on estar i que havien de fer.

Sobre les 18h, es vafer els típics jocs motards i s’hi van apuntar força gent per fer-nos gaudir atots els presents, del control de les seves màquines tan a les proves de lentitud,d’arrastrar bidons o d’equilibri.

I després totsdamunt de les motos i cap a Flix a fer la “ruta Barística”, on els Barscol·laboradors amb la festa, La Presa,Cafè de Marí, Bar 21 i l’Escala ens esperaven. Això sí, fent un passeig pelscarrers de Flix, per exhibir les nostres motos i donar una mica de caliu.

A les 21h30, eral’hora prevista de sopar i allí estava l’organització amb tot preparat perservir més de 200 sopars. Mentre els motards sopaven i anaven xerrant de lesseves aventures i de tot allò lligat al mon de la moto, el conjunt local TheRed Clovers, anava afinant els seus instruments per tal d’oferir-nos un concertespecialment preparat per la ocasió. La gent va gaudir del repertori Rockero i un cop acabat,aquest any i com a novetat, vam fer de nou jocs motards i cal dir que van teniruna gran acceptació i la gent s’hi va apuntar nombrosament.

Després, el dj LambrettaPop, membre de l'organització, va ser l’encarregat de posar la músicanecessària per fer que la festa dures fins molt avançada la nit. La gent va aguantarfins molt tard, però a les 8h45, l’amic Rodri no va perdonar l’horari previst iva encendre la metxa de la traca que anunciava a tots els assistents que eral’hora d’esmorzar.

A les 09h, elsorganitzadors començàvem a servir l’esmorzar de camp que consisteix amb dos ousferrats, llonganissa i fesols. O sigui que tots de nou entaulats fins les 10h30 que amb la panxa plena, havíem d’anar a fer la volta turística. Aquest anyvam anar fins a Riba-roja i pujant per la carretera de les Modorres vam fer capa la Fatarellai d’allí fins Ascó i cap a Flix, on després de fer una volta pel poble, vam fercap a la Braseria Lo Pont,on l’amic Juan M., col·laborador, ens tenia preparat un aperitiu.

En acabar, tots capa l’Ermita on ja ho teníem tot preparat per a donar tots els regals que elscol·laboradors ens havien donat i d’altres que vam comprar el MC Flix.M’agradaria mencionar que en total es van donar més de tres-cents regals! Idesprés dels regals, vam donar els trofeus als assistents. Els cinc primers,van ser un reconeixement a la fidelitat a la Concentració Motociclista “Vila de Flix”, a companys que estan ambnosaltres des del primer any. Aquests van estar: Sandro (motero i molt boncol·laborador), Alberto “el maño”, Cristobal, Ruth i els seus fills de Cunit,Susana i Xavi de vinarós, i Ximo des de València.

També vam donar unpremi de reconeixement a dos companys membres del MC Flix, que van assolir “Elgran desafio”, que es tracta de veure sortir el sol al Cap de Creus i estar ala posta a Finisterre. Tot això amb menys de 16h i recorrent més de 1400 km. Tot una fita aconseguidai que des de l'organització vam voler premiar; aquests van estar el ManuFornieles i el Lluís Franquet.

Es van donartrofeus a la moto mes vella, la més nova, pilot amb més quilòmetres, al`scooter més llunya....i fins a 25 trofeus. Això sí, tot amenitzat pel amicAbel que es un crack del micro, que amb la seva agilitat de paraula no deixaque ningú s’avorreixi.

I en acabar i ambun sol que apretava de debò, tots a fer cua per a menjar les paelles que aquestany, l’amic David (un crack de la cuina, que va ser tot un espectacle veure comho preparava tot)

i les amigues i grans col·laboradores Eli i Montse ens havienestat preparant.

Cal dir que vaig poder provar totes dues i estaven boníssimesi la prova és que quan l'organització vam anar a buscar el nostre plat depaella, ja no en quedava ni de la de 120 racions que va fer David ni de les 50que van fer Eli i Montse. Però David, en va fer un altra petita (i molt bona)per tots nosaltres.

I be, després dedinar, va arribar l’hora dels acomiadaments de tots aquells companys icompanyes motards, que any rera anyvenen a visitar-nos i a gaudir d’una bona festa al meravellós paratge del’Ermita del Remei de Flix.

Ens quedava moltafeina encara a fer i era recollir-ho tot i baixar-ho cap al poble, però un copmés tothom va estar al seu lloc col·laborant tot i el cansament acumulat i ales 20h ja ho teníem tot fet.

En resum, un cap desetmana amb molt bon temps, amb molt bona companyia i gaudint d’una gran festamotera, organitzada per la GRAN FAMÍLIA DELMOTO CLUB FLIX.

No podia acabaraquest escrit sense donar les gràcies a tots els col·laboradors que tanmaterial com econòmicament, ens han ajudat a fer que la XVI Concentració Motociclista“Vila de Flix” sigui una realitat.

I com no, a totsels membres del Moto Club Flix, sense deixar-ne cap, que incondicionalment hanestat organitzant i treballant en la nostra gran festa.

Moltes gràcies atots!!!!!!

Enric Cervelló

President del MotoClub Flix.

Pensamiento en voz alta.

2011-09-28T17:52:00.000+02:00

Uffff!! que nervios!. Estamos a tan solos dos dias de la Concentración y los nervios están a flor de piel. Miro, remiro, repaso....vuelvo a mirar...y para que luego se me quede algo en el tintero o descolocado. Suerte que tengo a mi lado un gran equipo, unos buenos compañeros que hacen que toda la preparación sea muy fácil. Y es que somos mas de 60 personas que cada uno a su manera colaboramos para que esta gran fiesta en la que se ha convertido la Concentración Motociclista "vila de Flix" sea un gran éxito.
Este año hemos intentado que las personas que vayan a venir, se preinscriban, para así hacer la planificación y la misma inscripción, mucho más fàcil. Hasta el momento, ya tenemos unos 42 preinscritos pero creo que entre mañana y el viernes, llegaremos a los 100. Y como no, tenemos ya a nuestro amigo Alberto, la Susana y Javi, la Ruth, Cristóbal y sus tres hijos, los "Valencians" y un nuevo amigo de Cordoba, preparándose para subir ya el viernes. Y és que el viernes por la noche, toda la organización empezamos nuestra fiesta, después de montarlo todo, con una Fideuà, instaurada por nuestro amigo Enric Guiu y que seguiremos haciendo ya que creo que es un punto de unión y que marca el principio de la gran fiesta. Este año en principio no íbamos a hacerla porque Enric no podía encargarse de prepararla, pero Juanjo se ofreció voluntario a prepararla y evidentemente se lo adjudicamos.Es una fiesta familiar, de la gran familia del Moto Club Flix, a la que año tras año vamos agregando nuevos amigos.
A mi personalmente me agrada y me emociona ver como sin llamarlos, sin previa cita, los amigos del MC Flix van acudiendo al montaje y a la preparación. El sábado por la mañana ya todo lo tendremos montado y en su sitio y solo queda repasar si nos queda algo.
Y a las 16h, abrimos inscripciones!!! A partir de lo que todo lo demás ya nos vendrá rodado y esperemos que salga lo mejor posible.
Y después de la paella del domingo, que este año nos las haran nuestros amigos David, Eli y Montse, empezaremos a recoger todo y a dejar el maravilloso paraje de la Ermita del Remei como si nada hubiera pasado. Solo espero y deseo que el sentimiento de orgullo por el trabajo bien hecho, invada nuestra mente y impregne nuestro corazón, porque eso significará que todo ha salido sobre ruedas.
Evidentemente algo fallará y algo saldrá mal, pero seguro que no serà intencionado.
Muchas gracias a la familia motera y a todos los colaboradores por ayudarnos un año mas a que esta fiesta, nuestra gran fiesta, sea realidad un año mas.

XVI CONCENTRACIÓ MOTOCICLISTA "VILA DE FLIX"

2011-09-22T17:17:00.000+02:00

Fa dies que els membres del Moto Club Flix estem treballant per a que la XVI sigui una realitat. I és que la feina a fer és molta però entre tots l'anem fent. Ja sol manca pulir alguna coseta per a quan arribi el divendres dia 30, tot vagi sortint segons el previst.
Vull donar en primer lloc i des d'aquí, les gràcies a tots els membres del Moto Club Flix, per la col·laboració incondicional a la organització i muntatge de la nostra gran festa i com no a tots els col·laboradors que amb aportacions econòmiques o materials ajuden a que aquesta XVI Concentració pugui ser possible, perquè sense l'ajut de tots ells no seria possible fer-la.

L'any 1996 vam fer la primera concentració i aquest any fem ja la número 16. El format és el mateix però cada any s'ha anat afegint coses noves i s'ha anat pujant cada cop més el llistò. Aquest any esperem al menys arribar a que sigui com la darrera i amb això ens sentiriem ja satisfets.Però cal dir que encara que la junta sigui un altra, els organitzadors som els mateixos.

La festa comença ja el divendres pel matí, que és quan comencem a muntar-ho tot. I per la nit, quan tot ho tenim al seu lloc, fem la ja típica "fideuà" per a tots els organitzadors. Aquest any l'encarregat de fer-la serà Juanjo. I després de sopar omplirem les bosses que donem als inscrits, amb la propaganda de la Ribera d'Ebre i de Flix, el pin, un boli, caramels i la samarreta de la Concentració.

El logo de dalt, és el que portarem a la samarreta de color negre. Aquest any, el logo el va fer Kiko i quan el va portar a la reunió, estava sense l'estrella de color taronja. A mi em va agradar força, però quan el va veure la Elia, em va demanar si podriem posar-hi una estrella en algun lloc. A mi em va semblar molt be i a més amb l'explicació del perquè una estrella. Jo volia que d'alguna manera i en silenci, fer una mena d'homenatge al nostre bon amic, col·laborador i motorista Rodri "petit" i aquesta opció em va semblar ideal. Un cop trasmesa la idea a la reunió, li vaig explicar a Kiko el que voliem i ell ho va plasmar així.

Be, dissabte al matí, acavem d'ultimar i repasar tots els detalls i ja no ens queda altra que esperar l'apertura oficial de la Concentració que és a les 16h. Això si, pel matí ja arriben molts motards que comencen a muntar les seves tendes de campanya i que aprofiten per anar a fer turisme per Flix.

I ja després tot va lligat i força depressa:

Inscripcions
Jocs motards
Volta barística
Sopar
Música en viu i DJ

Pel matí del diumenge:

Traca matinera
Esmorzar
Volta turística
Aperitiu
Entrega de trofeus i regals
Paella

I ja toca l'hora dels acomiadaments de tots els amics i companys fins el proper any.

M'agradaria aprofitar des d'aquí a invitar a tothom que vulgui fer-ho, a pujar a l'Ermita i gaudir de la nostra festa, ja que no és una festa tancada als motards sino que hi pot pujar qui vulgui.

Esperem que el temps ens acompanyi i que ens ho puguessim passar força be.

El Moto Club Flix a Ribaforada ( Navarra)

2011-08-09T14:36:00.010+02:00

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir d'una bonica Concentració Motociclista a Ribaforada ( Navarra). Dissabte a les 08h vam sortir Oscar, Carme, Gus, Joa i Jo des del Cafè de Mari. A les 09h va sortir Josep i Prepe. El viatge va estar força be tot i que les prediccions senyalaven algo d'aigua, però aquesta no va fer acte de presencia en cap moment.

En arribar a Ribaforada vam muntar les tendes al camp de futbol ( de gespa)

i desprès vam anar a fer una volta per l'espai de la Concentració i esperar l'arribada de tots el que faltaven. A l'hora de dinar ja estavem tots junts i erem 16 persones:

Oscar i Carme

Gus

Josep

Prepe

Palliso i Balbina

Manolo i Isabel

Enric V.

Enric i Joa

i dues parelles parents de Palliso . Després per la tarde, vam poder gaudir de les piscines municipals i fer una volteta pel poble. A la nit el sopar va estar força be i després de fer el concurs de beure de "el pellejo", una bota de vi enorme i es tractava de veure qui aguantava més estona bevent. Això si, la bota pesava molt.

Cal dir que aquest any, el guanyador va ser el company Manolo que va aguantar tres minuts quinze segons. Be, i després vam tindre ball amb un conjunt molt bo que ens oferia musica rock molt ben tocada, de la que ens agrada i molt als motards.

Pel matí, a les nou a esmorzar i cap a la volta turística que ens va passejar per diferents pobles fins arribar a Fustiñana on ens van donar un bocata. En acabar cap a Ribaforada on ens esperava Carlos, un conegut del Moto Club Flix, que feia l'entrega de regals per als participants fins l'hora d'anar a menjar-se la paella.

I després dels acomiadaments "carretera i manta".

El viatge de tornada el vam fer tots junts fins a Flix.

Molts dels que hi vam anar, ja hi havien estat a la concentració i els comentaris escoltats eren molt positius. I la veritat és que estava molt ben organitzada i no hi mancava cap detall.

Un deu per la organització i de ben segur que el proper any, si es pot, hi tornarem!.

La nota trista, és que Carlos,

l'alma mater de la festa aquest any ja plegava de la organització, ja que Ell té una malaltia que l'hi impedeix poder estar al 100 per cent. Però ens va comentar que si pot estarà a la nostra festa tal i com ho va fer l'any passat.

En resum, un bonic cap de setmana motero, amb molt bona companyia i amb molt bon rotllo.

El Delta de l'ebre.

2011-07-17T22:39:00.003+02:00

Aquest cap de setmana, hem estat a Deltebre i hem anat de ruta turística. I la veritat és que m'ha quedat una bona impressió ja que sempre que hi havia estat ( pocs cops) era per feina. Hem visitat moltes platges com la del trabucador, eucaliptus, punta del fangar, riu mar......pobles com Deltebre ( la Cava) ,Deltebre ( Jesus i Maria), Sant Jaume d'Enveja, Sant Carlos de la Ràpita, Amposta.......

Llocs molt bonics , amb moltes coses per veure i amb bona gent.

I com no, per caminar!! de bon matí dissabte vaig anar de Deltebre fins Riumar, seguint el GR99 i diumenge vaig aprofitar a fer tot el passeig que han fet al costat de L'Ebre des de Jesus i Maria fins al final de la Cava, passant per baix de l'impressionant pont que creua l'Ebre i comunica Deltebre amb Sant Jaume d'Enveja.

Total, un fins de setmana de turisme i de caminades. En total han estat uns 40 km els que he pogut fer en total.

La ruta del Vi.

2011-07-15T18:58:00.001+02:00

Avui he començat una nova "feina". Dies enrera, vaig coneixer per internet a Rafel i resulta que esta escribint un llibre sobre rutes senderistes. Ja el té molt avançat, però necessitava comprovar de nou les rutes que hi surten. Total que m'hi vaig oferir a fer de provador i avui he anat a fer la primera.

La veritat és que no en puc parlar ja que el llibre encara no ha estat publicat, però os diré que tant l'explicació del llibre, com els Tracks pel GPS i com el mapa de la zona, són del tot encertat i fets amb molta idea i ganes.

Quan hagi publicat el llibre, ja os diré el nom i publicaré les rutes fetes per mi.

Salutacions!

Els meus gossets

2011-07-05T10:12:00.004+02:00

No fa massa bon temps per a sortides llargues, ja que la calor que fa no es massa amiga de les caminades, però també penso que no he trobat el moment ni el lloc per anar-hi. Cada matí, això sí, faig els meus 6 km amb les meves mascotes, els meus gossets Buck i Black. El Buck com ja sabeu, el vaig anar a buscar a Pamplona a una protectora i el Black me'l vaig trobar a les muntanyes de Corbera juntament amb dos germans seus. Els altres dos, es van quedar a Mora amb una família que passava per davant de la protectora i en veure'ls es van emprendar d'ells. I el Black......em va guanyar el cor i va fer cap a casa. I la veritat es que la vaig encertar, ja que el Buck era un gos molt bo, però que tenia por a tots els gossos per un episodi que va patir de molt petit, al mossegar-lo un gos gran i fer-li mal. Des de les hores, no era massa amic dels gossos, per no dir gens. Quan va arribar el Black, vaig pensar de deixar-los uns dies separats i poc a poc anant fent que fossin amics, però vaig voler provar un primer contacte. La primera reacció del Buck, va ser dolenta, però després es va posar a olorar-lo i va canviar l'actitud. Es va posar a saltar invitant al Black a jugar amb ell. Cosa que va acceptat i des de les hores són carn i ungla. Però el més bo és que ara veu altres gossos i ja no es posa nerviós. Total, que el Black m'ha fet bo al Buck, tot i que para res era un gos dolent.

I cada matí, a les 08h marxem tots tres a fer la nostra caminada diaria pel terme de Montredons.

Corbera d'Ebre: Roca del Pebre- Punta Rodona

2011-05-29T23:36:00.006+02:00

Avui diumenge, Jose i jo hem sortit a fer una volteta. La ruta que hem agafat ha estat la que surt des de Corbera d’Ebre i puja a dos dels cinquanta cims de la Ribera d’Ebre, que són el de la Roca de Pebre i el de la Punta Rodona.

A les 08h del matí, ja estàvem a l’Ermita de Santa Madrona de Corbera d’Ebre, preparats per la caminada i sense sospitar res de tot el que ens esperava.

Passada l’Ermita, agafem una sendereta que passa entremig de les taules de pedra i barbacoes, que per cert és un lloc ideal, pel net i ben cuidat que esta. Allí mateix surt un GR i un PR que aquest últim és el que seguirem nosaltres.

Comencem a pujar per la sendera fins arribar a una esplanada, on agafarem el camí de l’esquerra sempre seguint les marques grogues i blanques. Un cop dalt de la montanya, podrem veure a mà esquerra la Roca del Pebre i a la dreta la Punta Rodona.

Una mica amagada, agafarem la sendera de l’esquerra que és bastant perdedora ja que no té ni una marca, però com veus al final el cim on has d’anar doncs no hi ha perduda. Nosaltres, portàvem a més el track del company Blanquejador, que com sempre ens ha portat al lloc sense cap pèrdua.

En arribar, fem la foto de rigor i tornem per on hem vingut.

Quan arribem a la cruïlla, agafem el camí de l’esquerra, deixant passar a tres motos de muntanya que anaven a gaudir de la muntanya d’una forma diferent, però no per això menys bonica.

La sendera, acaba en un camí on trobem pintat un GR171. Agafem el camí a l’esquerra i a uns 200 metres, surt una sendera a dretes que agafarem per tal de pujar fins dalt de tot de la muntanya. Ja pujant per la sendereta, hem trobat excrements de gos recents fets lo que m’ha fet posar una mica en “guardia” per si de cas. I la veritat és que m’ha fet sospitar ja que han estat tres les deixalles trobades. Abans de coronar el cim, hi ha una roca i mirant cap a dalt, quina ha estat la meva sorpresa quan de cop em surten tres capets de gos d’uns tres mesos d’edat. De seguida he pensat: si hi han tres gossets, de ben segur que sortirà la mare. Però quina ha estat la nostra trista sorpresa , quan en arribar ens hem trobat tres gossets petitets i abandonats. Ells han estat amb gent ja que no s’han fet en cap cas extranys amb nosaltres.

Després de saludar-nos tots i jugar una mica, els hi he donat aigua i s’han begut tota l’ampolla que portava. Be, el cim encara no l’havíem fet i per tant hem agafat el camí de la dreta fins arribar al punt geodèsic.

Abans però i a pocs metres ens hem trobar amb l’homenatge a ............. i una creu pels caiguts a la batalla de l’ebre. Això sí, ja no érem solament dos sino que érem cinc els “senderistes”. La tornada l’hem fet pel mateix camí i fins l’Ermita de Santa Madrona.

Pel camí, he trucat a la meva germaneta Eva ( que avui no ha pogut vindre amb nosaltres per motius de salut) i l’hi he preguntat on trucar per aclarir el tema dels nostres nous amics que ens han seguit en tot moment.

M’ha posat en contacte amb la Protectora d’animals de Mora i hem quedat de portar els gossets fins allí. I així ho hem fet, amb la bona sort de que mentre esperàvem l’arribada de la Sra. que ho porta, un noi ens ha sentit parlar i en veure als gossets ens ha dit que feia temps que en buscava un com aquells. I jo l’hi he dit que tries el que volgués. I quina ha estat la nostra sorpresa quan després de cridar a la seva dona, no s’han posat d’acord amb quin triar i han decidit quedar-se cadascun amb el que més l’hi agradava. Total, que de tres sol en quedava un per deixar. I aquest últim, ves per on és el que m’agradava a mi, ja que des del primer moment m’ha vingut i m’ha fet carantonyes. Total, que després de parlar-ho amb la Joa, he trucat a la protectora i hem anat a buscar-lo per la tarda.

Aquest matí, algú ha decidit desfer-se’n de la pitjor manera possible de tres pobrets animals que no tenen cap mena de culpa de tenir uns amos per dir-ho d’una manera “fina” tan irresponsables. L’atzar, ha fet que Jose i jo volguéssim pujar al cim de Punta Rodona i canviar el fatal destí d’aquests pobrets animalets

Durada: 3h 15

Distància: 5.6 km

Dificultat: Fàcil

Congost de Fraguerau

2011-05-29T23:27:00.003+02:00

El passat dia 14 de maig, l'Arnau , l'Enric i jo vam anar a fer una volteta pel Congost de Fraguerau. Una sortida molt bonica per fer una excurssió familiar. Vam deixar el cotxe a l'Ermita de Sant Antoni i des d'allí vam agafar un camí que ens va portar fins el pont que creua el Riu Montsant i que per mig d'un espès bosc ens va dur fins l'Ermita de Sant Bertomeu.

Després de fer una petita paradeta, vam tornar pel mateix camí fins al cotxe.

Dificultat : Fàcil

Durada: 2h 43

Ermita de Berrús- Camí de Villalva- Ermita Sant Pau- ermita de Berrús.

2011-05-07T18:08:00.009+02:00

El dimercres dia 4 de maig, Benjamin i jo vam fer una sortideta per la part que ens vam deixar el passat dia 31 de gener. O sigui que a les 09h del matí ja estàvem plantats a l'Ermita de Berrús i preparats per la caminata del dia. Des de la última barbacoa gran, surt un camí a la dreta que ens portarà durant una estona per la cresta de la muntanya, fins que trobem un pal indicador que ens diu per anar cap a La Fatarella o cap a Villalva. Agafem el camí de la dreta. Al cap d'uns quants kilòmetres, un altre indicador ens senyala que podem anar a l'esquerra cap a La Pobla de Massaluca / Villalva o a la dreta cap a Berrús. Agafem el de l'equerra pel Barranc del Lelo i ens allargem fins l'Ermita de Sant Pau ( uns 3 km). Aquesta Ermita esta feta dins de la roca i quasi be no ha tingut cap canvi des de fa molts anys. Però es bonica de veure.

Després, desfem el camí fet i tornem al creuament i agafem el camí cap a Berrús, que per cert un cop a la carretera, tot és costa amunt ( de 85 a 320).

Una sortida molt bonica i amb molt bones vistes. A més, avui hem vist molts animalons, cosa que m'agrada molt.

Durada: 4h 15

Dificultat: Fàcil

Distància: 21km

Arnes - Els Estrets pel Riu de les Valls.

2011-04-03T15:25:00.019+02:00

Ahir dissabte dia 02, vam fer una sortida que feia molt temps que tenia programada. La vaig veure al blog del company Ordovàs i des d’aquell dia que la tenia en ment de fer-la. O sigui que li vaig “robar” el track i la vaig

carregar al Gps.

Jose ja el teniem operatiu, la Eva disposada i jo amb ganes. L’únic problema era que jo treballava de nit i que al menys tenia que dormir una mica. Pel que vam decidir de marxar a les 09h 30 de Flix cap a Arnes.

En arribar al poble, l’hem travessat i hem agafat un camí que va cap als estrets. En arribar a una cruïlla, trobem un pal indicador cap al tol de vidre i cap als estrets. Deixem el cotxe allí i agafem la segona opció . Un cop passada una granja, trobarem un desviament a la dreta que hem d’agafar ( si baixeu el track, hi he marcat la cruïlla). Uns metres més endavant, trobem el Cruce del Mas Nou, amb un indicador

on agafarem l’opció de Beceit.

Rodejats d’uns prats sembrats i amb un color verd precios

anem fent camí per arribar fins al Collet Roig

Encara ens anem trobant prats i camps de conrreu

fins al Coll de la Creu

Ara toca passar per un camps d’ametllers, baix l’atenta mirada al fons de la Moleta del Motlló

Ens endinsarem a un bosquet i desprès de passar pel Mas d’en Colet

arribarem al Creuament del Riuet de les Valls. Aquí ens trobem l’opció d’anar cap a la dreta al Toll de Vidre o seguir cap a l’esquerra amb el nostre recorregut. Podem seguir per la sendera marcada amb fites i amb alguna que altra “pintada” de color groc o baixar fins al riuet per anar gaudint dels tolls de l’aigua. Això si, sempre baix la vigilància de la Roca Grossa

Cal dir que el camí de dalt, acaba baixant fins al riuet. El tolls que s’han anat formant pel pas de l’aigua són realment dignes de veure

Més endavant, deixem el Riu a la dreta i passant pel Mas de les Valls

travessant un prat erm, ens endinsem dins d’un bosc.

Aquest és el tram més dur, ja que anem pujant fins al Coll de la Ferrera. Un cop dalt, un petit descens i de nou una pujadeta fins al Coll del Xato. Ens aquest Coll, cal anar vigilant les fites del camí ( a esquerres) que ens baixaran al Mas de Torrero ( en runes) . Un pal indicador, ens oferirà anar cap a la Franqueta o cap al riu dels estrets. Seguim recte tot i l’advertiment de que no podrem creuar el riu pel aqüeducte,

però no ens cal patir perquè ho podrem fer una mica més avall.

Aquest cop estarem vigilats per aquesta roca tan característica, que em recorda la cara d’un gos.

Aquest tram és preciós: els tolls que hi han al Riu Estrets,

les cabres que hem tingut la sort de trobar,

i les impactants muntanyes que ens envolten,

paradís dels escaladors

formen un conjunt impactant i difícil d’oblidar.

Be, la ruta és preciosa i val la pena fer-la. No havia tingut el plaer de caminar per aquesta zona, però he de reconèixer que m’ha encisat la seva bellesa. De ben segur que aquest no serà l’últim cop que hi aniré. I encara que em faci pesat, vull recordar un cop més que vivim en una província , Tarragona, amb coses precioses i meravelloses que són dignes de veure i de gaudir.

Fotos de la ruta

Dificultat: Moderada

Distància: 18 km

Durada: temps caminant, 5h 15; temps total 6h 14.

Ermita de Santa Magdalena ( Garcia)

2011-03-23T20:46:00.005+01:00

La sortida del diumenge la vam fer a Santa Magdalena de Garcia. Es una ruta molt bonica que transcorre pel barranc de Rec de Bas que coincideix amb el Gr-171 que va fins al Molar. Nosaltres arriba un moment que deixem a la dreta el barranc i pugem cap a l'ermita. Tot el trajecte, encara que és camí asfaltat, és preciós. Un cop dalt, ens trobem amb l'Ermita que esta molt cuidada i s'ha mantingut tal i com era.

La tornada la voliem fer per una sendera de La Creveta, però era molt perdedora i vam decidir de tornar enrera i baixar pel camí on havíem pujat.

Els senderistes vam ser la Eva, Elia ( que s'estrenava amb nosaltres), el Buck i jo. Jose no va poder vindre perquè el teniem de baixa, però ja el tenim recuperat i preparat per la propera que segurament serà a la zona d'Arnes.

Dificultat : Fàcil

Distància: 11.71 km

Durada: 3h 12

Alçada:352 m

Fotos i article al blog de Eva.

La Natura

2011-03-14T15:30:00.001+01:00

Una mica d’història de la meva vida i el perquè del meu amor a la NATURA.

Ja fa uns quants anys, exactament 14, des de que aquell dia 15 de desembre una metgessa (per dir-ho d’alguna manera) em va diagnosticar el perquè de tots els meus mals i totes les meves preocupacions, després de mesos i mesos de trobar-me malament. I és que una de les meves vàlvules del cor, en concret l’aòrtica, no tancava prou be i això em provocava el meu cansament constant. Però el pitjor no va ser què tenia sinó la forma en que aquella “senyora” m’ho va dir.

Recordo amb claredat la seva cara i la seva expressió o millor la manca d’expressió al dir-me la meva malaltia. No hi havia ni un sol rastre de humanitat ni de tendresa a l'hora de fer el diagnòstic. És va limitar a llançar-ho i prou.

Recordo exactament les seves paraules amb castellà:

-Enrique sabe usted lo que tiene? Se lo han explicado?

- Doncs no, ningú m’ha dit res. M'han fet proves i ara em tocava al cor. Sé que tenia un “soplo” i volien mirar com estava.

- Pues usted tiene la valvula aórtica que no le funciona. Es muy grave y debe operarse cuanto antes. Debe saber que la operación es complicada y que puede que no salga con éxito. Además de que sino se opera, en cualquier momento puede tener un infarto.

- ufffffffffffffffff!!! I que he de fer doncs? Jo em trobo bé .....no em veig tan greu....

- Si, però lo esta! Debe de coger la baja cuanto antes y hacer cama hasta el momento de que le llamen para operarse. No debe ni pasear , ni coger a su hijo en brazos ni hacer ningun tipo de esfuerzo. Piense que le va la vida en ello. Además, una vez operado y recuperado, no podrà hacer vida normal y deberá estar siempre ligado a las pastillas y a los controles.

La semana que viene tendrá hora con el cirujano, para quedar en cuando y como tendra lugar la operación.

I em va donar la ma freda i aspra i va marxar.

No us podeu imaginar com vaig sortir d’aquella consulta. Jo hi vaig entrar bé, amb ànim i vaig sortir amb por, desmoralitzat i plorant.

Vaig passar la pitjor setmana de la meva vida, pensant i esperant la visita al cirurgià cardiòleg que la “metgessa” m’havia programat.

Una setmana molt trista i molt llarga, plena de llàgrimes i de preguntes que constantment em feia i em repetia. Evidentment van passar milers de coses pel meu cervell......

Ni tan sols la tendra mirada del meu fill Enric amb pocs mesos d’edat em calmava..........

El viatge cap a Barcelona va ser dur i amb nervis. No vaig tindre valor de conduir i va ser el meu pare qui ho va fer. Com més m’hi apropava més intranquil estava. Tenia por, molta por del que em pogués dir el metge, després de l'experiència de la setmana anterior. I estava molt trist i decaigut.

Recordo la cara del metge en quan em va rebre a la seva consulta. Un home com diríem “campexano”, amb bigoti i amb cara de simpàtic i bona persona. Tenia una mirada neta i clara i inspirava confiança.

Suposo que la imatge que jo l’hi vaig donar i l’energia que devia emetre no era gens bona, perquè de seguida em va començar a parlar:

- Bon dia enric!. Com estàs?

- Doncs no massa be i una mica / molt assustat.

- Perquè estàs assustat? Quin problema tens?

- Doncs.......em va dir la doctora.....que m’han d’operar del cor i que és una operació molt seriosa.

- Be, Enric. T’hem de canviar la vàlvula aòrtica per una de plàstic ja què la que tens et dona molts problemes, però no has de patir per res, ja que jo cada dia en faig un parell d’aquestes i com aquell que diu les faig com a xurros i mai se m’ha quedat ningú al quiròfan.

Té el seu risc, evidentment, però res que no es pugui superar. A més, quan et trobis ja recuperat, et donaràs realment compte del problema que tenies ja que el canvi serà molt gran. I un cop recuperat, a fer vida normal del tot i sense patir de res. Això sí, com que ets molt jove, la vàlvula te la posaré de plàstic i no d’animal, ja que sinó t’hauries de tornar a operar als deu anys i això no ho vull. Però el plàstic comporta un control mensual de la sang ja que t’hauràs de prendre anticoagulants. I total sol es una pastilleta cada dia.

De l’altra manera hauries de passar per quiròfan cada deu anys i això no ho vull i ni tan sols et deixo la opció de triar.

- Be, i ara que he de fer fins l’operació?

- Que has de fer? Doncs vida normal, treballar, estar amb el teu fill, jugar amb ell,

sortir amb els amics........en definitiva el que has fet fins ara. I si et canses, doncs pares una estona i Sant Tornem-hi.

- Es que em van dir que agafés la baixa i em quedes al llit fins que em cridessin.

- La baixa?? Res de res ! a treballar i com he dit, vida normal.

Em va donar la mà, una mà segura i ferma que transmetia seguretat i confiança i va marxar.

La expressió de la meva cara, la meva actitud i el meu estat d’ànim, van canviar com de la nit al dia. Vaig arribar deprimit, plorós i amb molta por i vaig sortir amb confiança, content i amb seguretat.

Vaig agafar el cotxe (cosa que no vaig tenir valor de baixar-lo fins Barcelona), vam anar a celebrar-ho i cap a casa.

Vaig tenir nou mesos per mentalitzar-me de tot allò que m’havien de fer i de tot el risc que comportava. Però ho vaig agafar amb molta moral i amb confiança amb el metge que m’ho havia de fer i amb mi mateix. Em vaig documentar i molt de tot el que m’havien de fer i el riscos que portava. Fins i tot vaig preparar els papers per si de cas la cosa no sortia be. I també vaig escriure una carta pel meu fill, Enric.

En tot moment vaig estar molt recolzat de la meva família i dels meus amics que m’ajudaven en el dia a dia tan moralment com físicament.

Va arribar un moment en el que ni tan sols podia caminar, ja que em cansava i molt, però gràcies a ells i el seu ajut en cap moment vaig tirar la tovallola.

Mai em van deixar sol!

A la feina, els companys del meu torn sempre van estar al meu costat. La meva feina de quadrista de reacció, no portava massa esforç, però si en algun moment havia de sortir a fer una maniobra a camp, sempre tenia al costat algun d’ells per fer la part de força que em tocava fer. No calia demanar-ho i ni tan sols ningú els hi va dir.

Quan entràvem i sortíem de la feina, des de l’entrada fins al lloc de treball hi havia quasi bé un kilòmetre, que a mi cada vegada em costava mes temps de recórrer. Però mai el vaig fer sol. Sempre els tenia al meu costat fins al carrer.

Detalls que sempre he recordat i recordaré i pels que sempre hi estaré agraït. Gràcies Jaume i Antonio!

Fins i tot un Cap, amb el que dia a dia tenia comunicació telefònica per donar-li unes dades, sempre que em trucava em deia amb català:

- Bon dia Enric! Com estàs? Com et trobes?

I després de comentar-li com em trobava, em deia :

- Bueno ahora vamos a hablar de trabajo, me das los datos..............

I no hi havia dia que se l’hi passes el fer-ho. Fins i tot va ser un dels únics caps que després de la operació va trucar a l’hospital per preguntar com havia anat. No diré el nom, però per mi és una excel·lent persona i aquests detalls els hi agrairé sempre.

I va arribar el dia de la operació.

Una trucada de telèfon, em donava dia i hora para ingressar a l’Hospital de Bellvitge. No tenia por, estava fort anímicament i amb ganes de superar d’una vegada aquella etapa de la meva vida. No cal dir que el moment més difícil i dur va ser el d’ acomiadar-me del meu fillet Enric. Tan sols tenia un any i mig de vida i l’havia de deixar i potser no el tornaria a veure .....Era l’alegria de la meva vida, la meva il·lusió de viure, el meu angelet. Però vaig superar el moment i vaig allunyar el mal pensament i vam marxar.

Recordo el dia de l’ingrés, que em van posar al costat d’un noi jove, tetraplègic i que no podia moure més que el cap.

Quan el vaig veure, em va agafar una mica de por a que em pogués fer baixar la valentia que portava al damunt, però estava molt equivocat.

Antonio era un noi que estava així de naixement i tenia al costat una germana que se l’estimava amb bogeria i que mai el deixava sol. Però ell, era molt actiu i amb una força i una voluntat admirable. M’explicava que es recorria tot Madrid amb la seva cadira de rodes nova i que es permetia fins i tot fer carreres amb altres nois. No callava mai i sempre estava dispost a donar unes paraules de suport a qui ho necessites.

Era una persona meravellosa!!

Quan em portaven cap al quiròfan, vaig passar per davant de la sala d’espera i vaig poder veure a tota la meva família allí asseguts i amb cares molt llargues. De fet era normal tot i que jo estava força tranquil.

L’operació va ser tot un èxit i tot i la durada de sis hores de la mateixa, no hi va haver cap mena de problema.

Recordo amb molta claredat l’estada a la UVI, on vaig ser atés per unes noies meravelloses, plenes de tendresa i de professionalitat. Em feien de tot, però sempre amb un somriure a la boca. Van ser quasi cinc dies allí dins, rodejat de tubs i de màquines on sol tenia visita dels meus familiars mig hora pel matí i mig hora per la tarda. Tot i el malestar que tenia, em feia gràcia la cara que feien tots quan entraven i em miraven per una finestreta, a més que tots deien les mateixes paraules: fas molt bona cara!!!.

Però les seves paraules i la seva presencia era molt d’agrair.

Un cop a dalt a l’habitació, va vindre el cirurgià i em va fer bromes i em va donar el suport moral que des del primer dia m’havia donat. Tot un crack!

Vaig estar 15 dies a l’hospital, acompanyat en tot moment des del primer fins a l’últim dia per el meu pare, la meva mare i la parella que tenia en aquell moment. Cal dir que no vaig estar sol ni un sol dia. A més, les visites dels germans, família i amics eren constants.

A la tauleta del costat del llit hi tenia unes fotos del meu fillet que el meu cunyat Ramón l’hi va fer. Les va plastificar i me les va portar. No hi havia dia que no les tingués abraçades i els hi donés molts petons. Les fotos i un osset que l’hi havia “robat” al meu fillet, impregnat del seu olor, estaven sempre amb mi.

Jo de seguida em vaig conèixer tot l’hospital perquè si alguna cosa volia que fes el meu metge, era caminar i caminar.

L’arribada a casa, va ser molt bonica i desitjada. I dic això perquè era la trobada amb el meu fillet Enric. El trobava molt a faltar i tenia moltes ganes d’abraçar-lo.

Tots es van portar molt be amb mi, ajudant-me amb la meva recuperació , però una de les coses que més em van impressionar, va ser que la meva germana i el meu cunyat Ramon, m’havien preparat una habitació nova a casa seva per a fer la recuperació. Un llit de dos metres on hi podíem dormir amb l’Enric i tot. A més em van instal·lar una tele per poder estar més còmode. La meva mare viu al pis de baix de la meva germana i per tant, menjàvem a casa de la meva mare i dormíem a casa del meu cunyat.

És algo que no els hi podré agrair mai prou i del que me’n recordo sempre.

Al cap d’un mes, ja estava millor i vam marxar cap a casa nostra. Tot i que havíem de pujar quatre pisos, jo poc a poc ho anava fent.

I vaig començar a caminar. Cada dia una mica mes, fins que vaig estar a punt per poder anar fins l’Ermita del Remei. I ho vaig repetir unes quantes vegades. No sóc massa per no dir gens practicant de la meva religió, però tinc les meves creences i una de les coses que vaig prometre, va ser que en quan pogués fer-ho aniria caminant fins l’Ermita.

I d’allí, fruit d’una necessitat de caminar pel meu coret, va sortir l’afició al Senderisme. Però durant molts anys caminava per salut i no gaudia massa de la muntanya. Fins que l’esport per necessitat, es va transformar en amor a la muntanya i al Senderisme. Són molts els cops que quan estic dalt de tot d’una muntanya, gaudint de les vistes i de la pau de la natura, m’enfado amb mi mateix per no haver-ho descobert abans. I és que no cal anar massa lluny per poder omplir-se de la muntanya, de la natura. Qualsevol racó, qualsevol camí, et pot servir per omplir-te i sentir-te amb pau.

He fet molts quilòmetres sol per aquests camps, per aquestes muntanyes, omplint-me de tot allò que desprèn i que hi ha a la natura.

Des de fa un any, vaig anar contagiant el meu amor a la meva germana Eva i ja m’acompanya en quasi totes les sortides que faig, així com a Jose, el bon amic Jose que també s’ha afegit al grup.

Ara som un grup de tres persones molt ben avingudes que en quan trobem un petit espai a les nostres agitades vides, l’aprofitem per gaudir plegats d’allò que ens agrada i ens omple:

LA NATURA

Flix-Riba.roja d'Ebre per les Modorres

2011-03-02T19:33:00.003+01:00

Cada dia acostumo a sortir una estoneta d'un hora, per tal de que el Buck faci el seu exercici diari ( i a mi també em va be) i fem allò que he aprés del gran Cesar Millan que és : Exercici- Disciplina i Carinyo.

Normalment acostumo a anar cap a la zona de Montredons i fins al pi de Montbrió, perquè és el que tinc més aprop, però ahir dimarts em vaig allargar una mica més i vaig voler provar un camí pel que no hi havia passat mai.

Sortint des del barri, passem per l'Aubal i creuant Montredons arribem al Pi. Un cop allí, agafem el camí asfaltat i a uns 50 metres, surt un camí de terra ( a esquerres) que és el que volia coneixer. O sigui que ens hi enfilem i sense deixar-lo farem cap a la carretera de les Modorres que va de Riba-roja a la Fatarella. Al llarg de tot el recorregut, ens hem trobat desviaments a dretes, que ens haguessin portat fins a la carretera Flix -Riba roja, però nosaltres hem seguit rectes.

Seguim per la carretera de les Modorres fins a Riba roja i un cop passat el poble ( direcció Flix) i abans de començar la pujada, agafarem una sendera que surt a l'esquerra i que ens portarà fins a la carretera vella i per allí passant per la costa de Mosselló, anirem fins al camí negre de la Fàbrica i cap a casa.

Una volta molt guapeta que ens ha fet gaudí de la montanya ,dels ametllers florits i els olivers recient esporgats.

Durada: 2h30

Distància: 13 km

Dificultat: Fàcil

Moto Club Flix

2011-02-25T08:49:00.003+01:00

La activitat més important que realitzem els membres del Moto Club Flix, és avui per avui la Concentració Motociclista "Vila de Flix". Ja ne'm fet XV edicions i aquest any serà la nº XVI. Després de parlar i parlar per triar la data de la festa, hem decidit fer-ho els dies 1 i 2 d'octubre . O sigui que ja ens hem de posar a caminar per a preparar la nostra trobada.

De moment ja tenim quasi fet el logo de la mateixa:

que os sembla? os agrada?.

L'amic Kiko ha estat l'encarregat de fer-lo i a petició de la Elia vam posar l'estrella al logo i de color taronja especialment.

Flix-Les Valls- Torres d'alta- Montredons

2011-02-24T16:16:00.008+01:00

Ahir dimecres el company Buck i jo vam sortir a donar un tomb pels termes de Flix. No tenia massa clar per on anar, però recordant la sortida a la punta l'home, vaig pensar que el camí de les torres d'alta que mesos enrere vaig fer, doncs podria ser una bona opció.

Vam sortir des del barri i a la rotonda que va a Riba-roja, vam agafar el camí de l'Aubal i passant pel mig del bosquet,

vam fer cap a un camí que ens porta directament fins al Mas Nou o mas trencat com hi diem nosaltres.

Un cap dalt, estem al Tossal de Montredons . Creuem el camí i agafem una sendera que ens porta fins a la zona de les Freixes i seguint el camí asfaltat,

passant per les Serres fem cap a les Valls. Un cop dalt a les Valls, a 330 metres,

agafem el primer camí de terra a la dreta anomenat Camí de les Torres d'Alta.

Sense deixar-lo, arribarem a la ultima Torre

i d'allí surt una sendera, muntanya avall, que ens porta pel mas de Sabaté fins a un camí asfaltat. L'agafem i creuant el Coll de l'Ase, tornem estar a Montredons i d'allí fins a casa.

El Buck, totalment refet de les ferides que li va fer un gos, ja esta plenament en forma per fer bones sortides. Encara que es nota que és cadell, ja que en algun moment de la baixada, l'hi feia por i l'he tingut que ajudar. Però esta fet un bon company de sortides.

Dificultat: Fàcil

Distància: 13.8 km

Durada: 3h 30

Passejada per la platja de Torredembarra

2011-02-24T15:19:00.005+01:00

Divendres passat, aprofitant el solet que feia i la bona temperatura, vaig estar passejant per la platja de Torrdembarra fins a Creixell. La veritat és que no hi havia quasi ningú i s'hi estava molt be. És una sensació molt bona i que relaxa.

Os deixo alguna foto de les que vaig fer.

Aquesta foto és el que queda del Camping La Pineda de Torredembarra, on des de que jo tenia 8 mesets fins als 14 anys hi vam anar cada estiu. El meu pare montava la paradeta al mes de juny i ho plegava al setembre. Era una passada!!

Ara van treure el camping i al seu lloc van construir aquests pisos. Sol queda el que era la recepció i que ara es una oficina de turisme.

La Fatarella- Mirador de la Ribera- Riba-roja

2011-02-13T23:25:00.006+01:00

La ruta d’avui diumenge, l’hem fet per la serra de la Fatarella, fins el mirador de la Ribera i baixant per la Vall de Velles.

Com que no la podíem fer circular, donada la seva distància, hem necessitat dos cotxes per poder-la fer.

El cotxe nº 1, l’hem deixat un cop passat Riba-roja d’Ebre, en direcció cap a la presa i al desviament que va a l’Ermita de Santa Madrona ( just abans de passar un pontet per davall de la via del tren), just al costat d’un pal indicador del camí a Santa Madrona i la Vall de Velles.

Amb el cotxe nº 2, hem anat per la carretera de les modorres, fins a la Fatarella on un cop dalt l’hem deixat en un replà .

O sigui que a les 08h15 del matí, la Eva, Jose, Buck i jo hem començat la ruta d’avui, agafant un camí de terra que surt allí mateix. Aviat ens hem trobat una cruïlla on hi ha un pal indicador cap al Camí de Menares, però el deixem de banda i seguim pel principal. Passem per algun mas molt arreglat,

el Mirador del Aragó,

alguna que altra capelleta amb mare de Deu inclosa,

una estació transformadora....,

fins arribar a una nova cruïlla

on podem anar cap a la Vall de Sant Francesc on hi trobaríem l’Ermita del mateix nom o seguim recte pel Camí dels Valencians fins al Mirador de la Ribera.

Doncs seguim recte i hem fet cap al mirador. Allí hem fet la “paradeta” obligatòria”, gaudint del paisatge i de les bones vistes que hi ha.

Ens carreguem de nou les motxilles i ja sol ens queda enfilar la baixada pel la Vall de Velles fins a trobar el cotxe nº1.

Una ruta preciosa, molt fàcil i amb molt bona companyia.

Dificultat: Fàcil

Durada: 3h 30

Distància: 13 km

El meu Buck

2011-02-07T18:10:00.003+01:00

El Buck ja te quasi 4 mesos i ja esta fet un caminador incansable. Ja fa dies que sortim un hora diaria i ell no hi ha manera de cansar-lo. De vegades surt amb mi pel matí i per la tarda torna a sortir a passejar amb la Eva. Es molt juganer i no para quiet.

Jo quan surto el porto lligat fins que arribo a camp obert. Ell no marxa del meu costat i quan el crido ve de seguida. Estic intentant educar-lo i que sigui ( com m'agrada dir-ho a mi) equilibrat.

Però pobret, amb el curt temps que porta de senderista, ja l'han "atacat" altres gossos i l'hi han mossegat. Els primers cops, solament va ser un "susto", però l'ultim cop, sort que la Eva va reaccionar ràpidament i posant-se en perill ella, l'hi va treure literalment de la boca del gos atacant al Buck. I tot i la rapidesa d'acció i la manca de por, el Buck va rebre una forta mossegada al pit.

Ell esta be, tot i que va una mica coix i l'hi anem curant les ferides, però el que em porta aquesta reflexió, és el pensar com poden deixar solts els gossos per la muntanya?.

Gossos que són molt grans i que si en lloc d'un gosset sense quasi dents hagués estat un nen jugant, o un cicliste o un senderiste...... que hagués passat?

La veritat és que fa por pensar-ho tot i que els que sortim sovint per la muntanya, per desgràcia ens hi hem trobat alguna que altra vegada. I això no hauria de ser. La muntanya és de tots i hauriem de poder gaudir-la sense tenir que pensar amb la possible agressió d'un gos que el seu amo ha deixat que marxi i escampi solt per la muntanya.

Esta be portar-lo solt, però sempre i quan l'amo estigui vigilant si ve o no ve algú i el més important que el gos en qüestiò estigui ensinistrat i cregui al amo. Perquè sino, no costa gens portar-lo lligat.

Pensament en veu alta!!!

2011-02-04T17:57:00.002+01:00

Em vaig promete a mi mateix que no faria cap més comentari en relació a la Plataforma de Volem viure a Flix, I fins avui ho he mantes.

I sento dir-ho així, però m'he sentit des del primer moment traït per una Plataforma que segons la meva humil opinió, no ha de tenir pensaments politics i que l’únic que ha de fer, és lluitar per Flix. Aquest és el motiu que em va atraure a fer-me simpatitzant de la plataforma. Però poc a poc, vaig anar veient amb els comentaris que es feien des de dins, que les crítiques es feien sempre en un sentit.

I avui ja ha estat la definitiva, al veure que des de la Plataforma es posava un enllaç directe, a un bloc on molt respectablement, el seu gestor/a donava la seva opinió sobre la gestió municipal i les persones que ens han representat.

Trobo les opinions respectables tot i que no comparteixo de cap manera el que diuen, però no entenc com la Plataforma "Volem viure a Flix", es decanta un cop més i deixa veure les seves directrius.

I per acabar, donar el meu suport als nostres representants municipals, siguin del color que siguin, per la tasca feta pel poble de Flix.

Els toros és veuen molt be des de la barrera i des de fora tot sembla molt fàcil i molt planer!

Ermita de Berrús( Riba-roja)- Ermita de Sant Francesc ( La Fatarella)

2011-01-31T17:06:00.007+01:00

Aquest matí, Benjamin i jo hem sortit a fer una caminada pels termes de Riba-Roja i de la Fatarella.

A les 09h, hem deixat el cotxe a l'Ermita de Berrús, just al final on hi ha la última barbacoa gran i d'allí surt un camí de terra que hem seguit.

Sense deixar-lo, hem arribat a un creuament on ens indicava que podiem anar cap a la Pobla de Massaluca o cap a La Fatarella.

Hem agafat el camí de l'esquerra fins un altre pal indicador que ens marcava La Fatarella o Barranc de Sant Francesc. En aquest cas, hem seguit el de l'esquerra que ens ha portat cap al barranc de Sant Francesc. Un cop baix, hem girat a l'esquerra cap a l'Ermita de Sant Francesc. Uns 100 metres abans d'arribar, ens hem trobat un creuament que si anem a la dreta farem cap al camí dels Valencians i podriem anar al Mirador de la Ribera. Nosaltres hem seguit recte, cap a l'Ermita que per cert esta molt ben cuidada i conservada.

Ens hem trobat varies capilletes on hi havia una verge, que és on paren a resar quan van en peregrinatge de la Fatarella a l'Ermita.

Passada l'Ermita, hem seguit pel camí fins arribar a la carretera que va de Riba-roja a Berrus i per on hem passat abans amb el cotxe, i ens em enfilat carretera amunt per anar fins a Berrús i agafar el cotxe.

La ruta és preciosa i des de dalt de Berrús i fins la Fatarella, les vistes de les muntanyes i el riu Ebre al fons, són dignes d'admirar. En general tot el trajecte és una passada!!

Durada: 4h

Distància: 21 km

Alçada: 450 metres

Velocitat mitja: 5km/h

Dificultat: Fàcil

Flix ( area de Guissona- Ermita del Remei- Font de l'Esquetlla

2011-01-30T21:05:00.005+01:00

Aquest matí ens hem aixecat aviadet i hem anat a fer una ruta per Flix. La zona triada ha estat la de l'Ermita del Remei, fent una visita a la Font de l'Esquetlla.

Els senderistes d'avui hem estat:

Jose, Enric ( Blas), Enric ( Cervellò), Arnau, Buck ( el nostre gosset) i un altre Enric ( Jo).

Aquesta ruta no és circular i hem anat a deixar un cotxe a l'entrada de Vallfenosa i l'altre l'hem deixat a la gasolinera del Guissona, que és el lloc des d'on hem començat la ruta.

Per la carretera de Bovera, hem agafat el primer camì a l'esquerra que ens porta cap a la Planadame i al final del camí, agafem una sendera que ens porta per la cresta de la montanya i tenint a la dreta les Boveres i a l'esquerra la Vall de les Eroles, fins a la Bassa del reg. Agafem el camí cap a l'Ermita i més endavant agafem el desviament cap al Camp de Tir. A uns 100 metres trobem un camí que porta al camp de Tir però nosaltres seguim pel que anem. Si ens fixem, dalt de la montanya veurem un repetidor i abans d'arribar-hi, a l'esquerra trobarem l'Enxup de Paig.

Tenim dues opcions per trencar la muntanya i arribar a la Font de l'Esquetlla:

seguir pel camí on trobem l'Enjub o seguir pel principal i agafar el següent desviament a l'esquerra ( passat el repetidor). Nosaltres en aquest cas, hem agafat la segona opció, que trencada la montanya ens ha portat a l'obaga de Vallfenoses, on hem vist un single molt gran que formava una gran cova, que per cert no en sé el nom.

Seguint pel camí, hem arribar a la Font de l'Esquetlla

i d'allí cap al camí on hem deixat el cotxe.

Una ruta molt bonica, distreta i amb moltes coses que visitar. Les vistes són precioses i el racò impressionant.

Durada: 2h

Distància: 10 km

Dificultat : Fàcil

MOLTES FELICITATS ARNAU!!!!

2011-01-26T12:20:00.003+01:00

Avui el meu fill Arnau fa 11 anys!! Sembla ahir mateix quan un dia 26 de gener a les 18h, l'infermera m'ensenyava per primer cop la carona d'aquest angelet.

Be, moltes felicitats Arnau i que passis un molt bon dia.

Ahir dimarts vam fer una petita cel·lebració amb un pastís que el meu cunyat Alex l'hi va preparar. Però aquest cap de setmana en farem una de familiar.

Una abraçada Arnau!!!!

Barri- Pi de Montbrió- Tossal de Montredons

2011-01-24T18:21:00.005+01:00

Ahir diumenge tot i la fred que feia vam sortir a fer una ruta pels voltants de Montredons. En principi hi haviem d'anar la Eva i jo però quina va ser la meva sorpresa quan per la nit em van dir l'Enric i l'arnau que també vindrien.

Total, que a les 09h del matí i amb una temperatura de -3ºC vam sortir la Eva, Arnau , Enric el Buck i jo cap a la zona de l'Aubal. D'allí i bordejant lo Coll de l'Ase vam fer cap al Pi de Montbrió i d'allí vam seguir pel camí asfaltat fins trobar la sendera que ens va portar per l'obaga de Montredons fins al Tossal i ja de baixada fins al Mas trencat ( Corral nou) i cap a la Bassa de les Clotxes.

Va ser una ruta molt bonica, amb molt bona companyia i l'estrena del Buck com a "senderista". Cal dir que sol te 4 mesos i que em feia una mica de por que no aguantes, però té força per això i per molt més, tot i que l'hi manca una mica d'acostumar-se a la gent.

Durada: 2h 15

Distància: 10km

Dificultat: Fàcil

Blog de la Eva i Fotos

Flix- Punta l'Home ( per la cresta)

2011-01-10T23:23:00.005+01:00

Avui dia 9 de gener del 2011, el Centre d’excursionisme de Flix ha organitzat la seva típica sortida a la Punta L’home que cada any fa per encetar l’entrada del nou any.

Doncs a les 08h 30, ens hem concentrat a la plaça de l’església i d’allí hem iniciat la sortida d’avui. Pel camí de pujada fins als quatre camins, s’han anat incorporant persones fins arribar a la trentena de participants.

O sigui que hem estat un grup molt nombrós .

La ruta d’aquest any l’hem fet arribant fins a la Bassa de les Clotxes i allí hem agafat el camí de la dreta que ens ha portat per la sendera del Tossal de Montredons i travessant la vall fins al camí que ens portaria cap al pi de Montbrió. Però uns metres més endavant hem agafat un camí a l’esquerra, que passant pel mas de Sabaté ens ha pujat fins al final del camí de les Torres d’Alta. Seguint uns metres aquest camí, l’hem deixat per pujar per la cresta de la muntanya fins a dalt de la Serra de la Fatarella i a la Punta l’Home. Cal dir que aquest és el punt més dificultós ja que en pocs metres puges fins als 385 metres de la Serra.

Com anècdota, puc dir que ens hem trobat en aquesta sendera, un grup de caçadors de Flix que estaven caçant porcs senglars i els hi hem espatllat una mica la cassera.

Be, un cop dalt hem menjat una mica i de seguida i després de la foto de rigor, hem reprès el camí de baixada, ja que dalt plovia bastant.

La baixada és per una sendera empinada però de fàcil accés. I ja baix, agafem el camí asfaltat, passant pel tallafocs i ja fins a la Bassa de les Clotxes.

Una ruta molt bonica, per senderes impressionants i amb vistes espectaculars. Cal dir que la punta l’Home és el punt on es toquen el terme de Flix, Riba-roja, Ascó i la Fatarella, a part de que les vistes amb un dia clar com el d’avui són molt boniques.

Agraïr la feina dels membres del Centre excursionista que han estat dies preparant la ruta i netejant-la per que la poguéssim fer més còmodament.

Dificultat: Moderada

Durada: 3h 45

Distància: 18.2 km

Alçada: 520m

L' Ametlla de Mar- L' Ampolla pel GR92

2010-12-23T16:05:00.007+01:00

Ahir la tarda vaig decidir emplear aquest matí, ja que el tenia lliure, en fer una ruta que feia temps volia fer i que per diferents coses no havia pogut.

Total que a les 07h, he agafat el cotxe i he marxat fins l'Ametlla de mar on l'he deixat. Un cop carregada la motxila i endollat el GPS ( que previament havia carregat un track d'un company senderista) , he anat fins al final del port on esta Capitania i allí surt el GR92 cap a l'Ampolla. El trajecte no és massa dificil a pesar que hi ha un sovint de pujar i baixar. En principi esta marcat tot i que de vegades les marques del GR no s'acaben de veure i s'ha de tirar de GPS. Però entre un i l'altre no he tingut cap problema. A pesar que no hi ha pèrdua perquè tenim un bon punt de referència: El Mar.

És una passada les caletes, els acantilats i tota la flora i la fauna que vas trobant al llarg del camí. Mesos enrera vaig fer una ruta semblant per la Costa Brava i he de dir que no tenim res que envejar-li, ja que els paissatges són espectaculars i meravellosos.

En arribar a l'Ampolla he aprofitat per dinar mentre esperava el tren que em portaria cap a l'Ametlla a buscar el cotxe.

Desitjo que os agradin les fotos !!

Durada: 4h 43

Distància: 16.9 km

Dificultat: Fàcil

Veure Fotos

Flix-Pi de Montbrió- Barri

2010-12-22T10:49:00.005+01:00

Aquest matí, he sortit a fer una petita ruta, per una de les zones que més m'agrada i com no, ha estat per Montredons i fins al pi de Montbrió.

Però, com sempre em passa he acabat passant per llocs on no hi havia estat, per tal de coneixer noves senderes.

La ruta ha estat des del barri i fins al mas de Ripoll, fent cap per una sendera a la finca de Barbero. Allí, he seguit camí asfaltat amunt i en arribar a un mas molt gran però ja quasi en ruïnes, he agafat un camí a la dreta, que m'ha portat fins al pi de Montbrió. Això si, passant per molta garriga i fent cim per poder veure on estava.

No hi ha perdua ja que la zona no és gens complicada.

En arribar al pi i fer la foto de rigor,

he seguit fins a la costa de Mosselló i d'allí fins al barri.

Una ruta molt bonica, fàcil i molt aprop de casa, en la que pots trobar de tot, però sobretot molt bones vistes.

Dificultat : Fàcil

Durada: 92 minuts

Distància : 8.6 km.

Moltes Felicitats Alex!!!!

2010-12-17T11:40:00.002+01:00

Avui el meu fillolet fa un anyet! Els seus pares l'hi han preparat una gran festada per celebrar-ho i tots plegats ens el podrem a "besitos", perquè la veritat és que esta precios!!

MOLTES FELICITATS!!!!!!

El Moto Club Flix a Ligüerre de Cinca.

2010-12-16T11:22:00.009+01:00

El cap de setmana passat, 11 membres del MC Flix vam fer una sortideta fins a Ligüerre de Cinca ( Huesca) on els amics de la PMZ ( Penya Motorista Zaragoza) feien la seva 29 Concentració invernal. El viatge tot i que no massa lllarg ( 170km) va anar molt be tant a la nada com a la tornada, que cal dir que vam aprofitar per fer una mica de turisme i visitar alguna que altra localitat. La Concentració en si, no era res de l'altre mon, però tan la amabilitat de la gent com la seva simpatia ens fa fer oblidar de les mancançes. I com no, nosaltres que erem el grup més nombros, vam ser els reis de la festa i ens ho vam passar d'allò més be. Això sí, vam tindre menjar per donar i regalar, acompanyat d'un caldo que recomfortava i ajudava superar la fred. A més hi havia la típica foguera invernal on tots els motards aplegats al costat, comptaven "batalletes" i parlaven d'allò que més ens agrada i ens uneix: LA MOTO.

Un cap de setmana molt bonic i com sempre m'agrada dir, amb molt bona companyia.

Els assistents vam ser:

Enric Guiu

Abel

Kiko

Marc

Josep Pérez

Josep Castellà

Marta de la Figuera

Juanjo

Romàn

Marta

Enric Cervelló

Cal dir que la Eva i Alex van estar a punt de vindre amb la seva flamant Burgman 400, però al final un problema tècnic no els va deixar vindre.

Veure fotos meves.

Muntatge Kiko

IKEA a Tarragona

2010-12-16T11:13:00.002+01:00

La famosa empresa IKEA, ha decidit implantar una nova botiga a Tarragona. Estaven lluitant entre Reus i la capital i finalment s’han decidit per fer-ho a Tarragona. Això pel públic en general és una molt bona notícia, ja que no ens caldrà desplaçar-nos fins a Badalona per fer us de les seves instal·lacions.

Però dins de tot això, m’ha fet gràcia escoltar a l’alcalde de Tarragona dir que hi havien estat lluitant les dues ciutats per poder-lo portar a casa seva i que finalment aquest ha estat el resultat. I per tant, deixant volar la imaginació, no he pogut deixar de pensar que hagués passat si el Cementiri Nuclear en lloc de vindre acompanyat d’un Centre Tecnològic, ho hagués fet amb un IKEA que dóna d’entrada feina a 400 treballadors a part de tot el moviment de personal que un centre com aquest comporta. O amb un Corte Inglés...... I les dues Ciutats, perquè no van lluitar per la instal·lació del Cementiri?

Sí, ja sé que estem lluny per a que puguin vindre les persones a comprar, però és que Badalona queda molt més lluny que la Ribera i en canvi hi hem anat fins ara. A mi ja em perdonareu, però cada cop tinc més clar que aquí, a la nostra comarca solament ens deixen arribar allò que no volen a cap lloc.

On posar les DEIXALLES???? A la Ribera d'Ebre, per supost que NO!

Ascò-Mora pel GR99

2010-12-06T23:13:00.004+01:00

Aquest matí ( diumenge5), tot i l’amenaça de pluja que hi havia, hem sortit la Eva. Jose i Jo a fer una ruteta. No teniem massa temps, ja que jo treballo de tarda i a les 12h havia d’estar a casa. Per tant i fent cas a una petició popular, hem anat a fer part del GR99 que va d’Ascó a Mora d’Ebre.

Hem deixat el cotxe, pasada la deixalleria d’Ascó i hem decidit que quan portessim una hora i mitja parariem. Quan hem passat l’Estació antiga de Garcia, hem donat la volta i cap a Ascó. Allí mateix ens hem tingut que posar els impermeables perque la plutja començava a fer acte de presencia.

Cal dir que aquesta ruta te unes vistes precioses del riu Ebre i de les diferents corves que va fent al llarg del seu recorregut. Tan una banda com l’altra del riu, són dignes de veure. I més quan puges al mirador del Pas e l’Ase des d’on encara es veu tot més bonic.

Cal dir que hem vist una parella d’esquirols pujant i baixant dels arbres i moltes clases diferents d’ocells que gaudien de la tranquilitat del paratge.

Una ruta molt fácil i amb les precioses vistes que ens té aguardades el GR99.

Durada: 3h

Distància: 11km

Dificultat: Fàcil

Flix-Riba-roja-Sebes

2010-12-04T23:12:00.003+01:00

La ruta d'avui ( Dijous dia 2) ha estat pel costat del nostre riu Ebre. La sortida l’hem fet des del barri i els caminants hem estat Xavier, David, Jose i Enric.

Agafant per davant de la Fàbrica i pel “camí negre” hem arribat fins al final de la mateixa, on hi ha un pontet que passes per davall de la via, i pel camí de sirga ( recentment netejat)

hem arribat fins a la zona mitja de la costa de Mosselló, on l’hem tingut que deixar perquè ja era intransitable.

Cal dir que estaria molt be recuperar aquest camí que unia Flix i Riba-roja per la voreta del riu i per on molta gent hi passava anys enrere. Recordo que el meu pare m’explicava que baixava a festejar a Flix per aquest camí, i com no, recordo les històries del meu “Iaio” Josepet de com baixava pel riu amb el Llagut carregat de Carbò des de l’Aragò fins a la Fàbrica. Per aquest camí, hi anava la mula i el “machero”( l’home que portava la mula) que amb una corda ( la sirga), estirava el Llagut. El meu “Iaio” era l’encarregat del Llagut i una de les coses que l’hi feien més por quan navegava, era la boira ja que es veu que era molt espessa i perdien de seguida la vora. I quan això passava.....malament. Per aquest motiu, en dies de boira feien servir la veu com a sistema de contacte entre el Llaguter i el “machero” per saber en tot moment on estaven i a crits de: “MACHEROOOO !!!!”.....”QUEEEE ???””.... anaven baixant o pujant pel riu, intentant no perdre la vora. Be, em van venint moltes historietes pel cap, perquè al meu Iaio li encantava explicar-les. La llàstima és que jo no vaig caure mai en gravar-les ni escriure-les, perquè la veritat, eren dignes d’escoltar.

O sigui que hem fet cap a l’antiga carretera de Riba-roja,que més endavant hem empalmat amb la nova que ens ha portat fins al pont de Riba-roja. Un cop creuat el pont, hem agafat el camí de la dreta i pel GR-99 fins a Flix.

És una ruta molt fàcil, amb uns quants kilòmetres però que disposa de unes vistes precioses tant de la muntanya com del riu Ebre. A més, és molt fàcil veure diferents tipus d’animalons ja que la major part del recorregut el fas per la Reserva Natural de Sebes.

Distància: 18’5 km.

Durada: 4h.

Dificultat: Fàcil

Pessebres Senderistes.

2010-11-23T11:17:00.009+01:00

Ja fa temps i després de pujar a la Mola De Colldejou, vam decidir la Eva, Jose i jo, de fer un pessebre i pujar-lo a col·locar a la Mola. Allí en vam veure molts i vam pensar que nosaltres no haviem de ser menys. Per tant, ara ens estan fent el pesebre i en quant el tinguem, ens enfilarem cap a la Mola. Aquest cop el trajecte que farem ( sino hi han inconvenients) serà el que ha fet el company alexsub, amb una petita variació per fer-la circular.

A més, hem fet un logo per la ocasió.

Nom de mascota.

2010-11-10T23:58:00.003+01:00

Estem buscant un nom pel nou gosset que tindrem. No sabem encara si serà mascle o femella, pel que si algú ens vol ajudar a trobar-ne un......

Gràcies!!!!

Flix- Tossal de Montredons- Bassa les Clotxes

2010-11-08T17:46:00.023+01:00

Ahir diumenge, després de veure el bon dia fet durant tot el matí, vaig pensar en sortir una estoneta per la tarda a caminar. Vaig trucar a Eva i a Jose i tots dos van dir que perfecte. Tot i que de cop el temps va començar a posar-se "feo", nosaltres vam seguir amb la quedada.

Total, que a les 15h 30 sortiem des del barri i en direcció cap a l'Aubal.

Vam passar pel mig del pinar i passant per la finca d'Oriol, vam fer cap al mas Nou, que per

nosaltres és el mas trencat. Allí seguint uns 100 metres pel camí a dretes, vam trobar una sendereta que ens pujava pel Tossal de Montredons,

passant per la coneguda Roca de la Calavera, on tans cops hi he fet cap el dijous jarder, i fins dalt de tot de la muntanya.

Un cop dalt i com no haviem vist encara la gran bassa feta pel reg de Montredons, ens vam desviar cap a l'esquerra per tal de veure-la.

Cal dir que és una de les més grans que he vist i una obra espectacular. Des de dalt , les vistes de Flix i Riba-roja són precioses.

Vam tornar enrera fins el lloc on vam pujar i allí vam seguir pel camí cap baix fins als "quatre camins". Abans d'arribar a la cruïlla i a l'esquerra hi ha una singlera on s'hi amaga una cova bastant gran. Jose ens va explicar que de petits hi anaven a veure un niu d'esparves que feien vida allí. No sé el nom de la cova, però de ben segur que en té un.

A la cruïlla, hi han quatre camins: el nostre, el de la dreta que ens portaria cap a la serra de fatarella, ascò i el Pi de Montbrió; el de davant que ens portaria per un altre camí cap a la bassa de les clotxes, Ascò i la Carretera Flix-Ascò; i el de l'esquerra que ens durà directament per un camí d'asfalt fins a la Bassa de les Clotxes.

Com que ja és tard i esta a punt de començar la Formula 1, doncs decidim anar a esquerres.

Aquesta ruta, es molt bonica ja que passes per uns llocs no massa transitats i hi han boniques vistes. A més, és curteta, fàcil de fer i diferent.

Veure fotos D' Eva

Dificultat: Fàcil

Durada: 1h 50

Distància: 8km

Veure ruta

Flix-Sebes

2010-11-05T22:12:00.009+01:00

En la sortideta que vam fer dissabte passat a l'Ermita- Sebes, resulta que ens vam trobar un gosset molt bonic i molt bo que després de saludar-nos, va decidir apuntar-se a la nostra caminada. En principi ens va agradar ja que a la Eva i a mi ens agradan molt els animals, però conforme anavem allunyant-nos del seu mas, doncs ens anavem preocupant. Però a Ell, no semblava preocupar-li massa i fins i tot semblava coneixer molt be el camí. Total, que després de intentar molts cops que deixes de venir amb nosaltres ja que potser no sabria tornar, vam fer cap al poligon. Allí va marxar cap a un dels tallers on semblava coneixer a algú i el vam perdre de vista.

Vam marxar cap a casa amb allò al cos de si l'hi podria passar alguna cosa i si sabria tornar a casa seva.

Dillums a la tarda vam saver que una persona l'habia trobat al poligon, perdut i que el va acollir temporalment fins que trobes als seus amos i sino ja tenia algú a qui donar-li.

La casualitat va fer que Abel llegis el post que va posar la Eva al seu blog i on parlava del gos i fins i tot tenia una foto posada. Més tard, Eli va parlar amb mi del tema i curiosament al explicar-li on estava el mas, resultava que coneixia als amos i els va trucar. El final va ser que els amos havien estat tot el cap de setmana buscant-lo i que per fi el van trobar.

Be, avui hem sortit a caminar la Eva i jo i el destí ha estat anar a veure el gosset, al seu mas. Ell esta molt be i l'ama molt contenta de tornar-lo a tenir a casa.

La ruta d'avui ha estat sortint del polìgon, fins al mas del director i passat aquest hem pujat pel primer camí a dretes que hem trobat. Després d'un parell de kilòmetres, hem arribat a una cruïlla on hi ha una olivera al mig i hem agafat el camí a l'esquerra, fins arribar a un altre creuament amb un pal indicador. A la dreta, aniriem cap a Riba-roja i a l'esquerra ( que és el nostre d'avui) cap al mas de les cigonyes. Allí hem fet un cop d'ull al mirador i després cap al mas del Director passant primer pel mas de la Pitoia.

I d'allí fins al poligon.

Durada: 2h

Distància: 10km

Dificultat: Fàcil

Veure ruta

JO NO T'ESPERO

2010-11-05T21:58:00.004+01:00

Són molts diners els que s'han destinat o els que es gastaran per que aquesta visita pugui ser realitat. Diners que podrien dedicar-se a ajudar a les persones que ho necessiten i que per desgràcia en aquests temps que estem passant, són moltes. I si no ho tinc malentés, seran entre 670000 i 720000 el que costarà a l'administració Catalana aquesta visita.

Crec que ja és hora de que és separi l'estat de l'esglèsia.

Llegiu l'article de Maria al seu bloc.

Flix-Ermita del Remei-Sebes

2010-10-31T00:49:00.004+02:00

Aquest matí, hem deixat el cotxe al davant del Bonpreu i hem anat a fer una de les rutes que vam fer dies enrera, però amb algun que altre canvi.

Passant pel davant del Guissona per la carretera, agafem el desviament per la plana d’ame i per una sendera cap a l’Ermita del Remei de Flix. Una mica abans d’arribar, ens trobem una bassa del reg, amb un gran dipòsit i seguint pel camí, fem cap a una cruïlla amb un pal indicador, des d’on podem anar cap a l’Ermita del Remei o be cap a Sebes creuant la C-12. Agafem a l’esquerra el camí cap a Sebes. En arribar a la carretera, pugem la costa ( a esquerres) i hem d’agafar el segon camí que trobarem a la dreta. Un cop al camí, el primer desviament que trobarem a la dreta ens portaria cap a la costa l’Erola, però nosaltres hem de seguir endavant. El segon camí a la dreta que trobarem ( deixant de banda les entrades particulars que hi han), és el que hem d’agafar. Passarem per un Mas enorme on hi ha cavalls i molts animalets ( queda a la dreta) i més endavant sense deixar el camí principal farem cap a una cruïlla on hi ha un tancat amb vàlvules del reg. Agafem el camí de l’esquerra i a uns 50 metres veurem un pal indicador. A la dreta anirem cap a Riba-roja, però nosaltres agafem el camí a Sebes. La pròxima cruïlla que trobarem, serà de 4 camins amb un oliver al mig. Aquí, avui agafarem el camí del mig que ens porta directament fins el mas del Director i d’allí cap a Flix a buscar el cotxe.

El recorregut és molt fàcil, però no per això absent de bellesa.

Dificultat: Fàcil

Durada: 3h 26

Velocitat mitja: 4.8 km/h

Distància: 16.5 km

Veure ruta al Wikilog

Escaladei- La Pietat-Mas de Sant Antoni

2010-10-17T21:30:00.012+02:00

Aquest cap de setmana vam fer una sortideta i aquest cop ens vam dirigir cap a Escaladei, per veure des d'un altre costat la majestuositat del Montsant.

La sortida la vam fer des del poble d'Escaladei i de seguida vam fer cap a la Cartotxa. Després d'admirar les ruines i els edificis que poc a poc van recuperant, vam pujar fins La Pietat i d'allí fins al Collet del Grau, on vam trobar un pal indicador que ens marcava la ruta cap a l'Escletxa o cap al Mas de Sant Antoni

Com estem en fase de posar-nos en forma, vam agafar la segona.

I vam arribar al mas de Sant Antoni. Diu la llegenda, que allí hi havia un poble, Montalt i que era molt prosper, però els monjos van fer tot el possible i més, fins aconsseguir que es despoblés i quedés desértic, ja que no podien permetre tenir un poble tan aprop del lloc on tenien el seu retir espiritual. De tot allò, solament en va quedar el mas de Sant Antoni, avui en ruines.

Be, un cop allí ens vam trobar una pal indicador que ens marcava una sendera cap a Escaladei i un altra que ens feia anar cap a Cabacés. Tot i que la ruta que tenia al GPS em marcava la segona, vam optar per seguir la primera. I ens vam equivocar, ja que aquesta ens portava per un cami perdedor i que vam tenir que anar fent nosaltres fins arribar a la una bassa de reg. Però no va deixar de ser tota una aventura i per cert molt bonica.

I d'allí fins al poble on teniem el cotxe.

Total que si segiu aquesta ruta, aneu des del mas de Sant Antoni, endavant on de ben segur que trobareu una indicació que os farà anar cap a Escaladei.

Durada:2h 30

Distància: 6,66 km

Alçada: 598m

Dificultat: Fàcil

Veure ruta

Comentari i fotos de la ruta, al blog d'Eva

Fotos de la ruta al Picasa d'Eva.

XV Concentració Motociclista "Vila de Flix"

2010-10-03T22:00:00.005+02:00

Aquest cap de setmana, hem cel·lebrat la XV Concentració Motociclista "Vila de Flix". Divendres pel matí, ja van pujar gent de la organització a començar a muntar coses i ja per la tarda vam acabar de pujar-ho tot i muntar-ho.

Una de les normes que tenim, es la de tenir-ho tot muntat i preparat el divendres per la nit, per tal de que dissabte no manqui ni un detall. Des de fa uns anys, el divendres es típic que el nostre"pressi" ens faci una "fideuà" per tots els col·laboradors del muntatge i ja després ens posem a preparar les bosses de tot allò que donem als inscrits.

Es a dir que nosaltres ja comencem la nostra festa divendres.

Hi han amics motoristes que ja ho saben i s'han afegit a la festa divendres , pel que aquesta nit ja té un to festiu.

Dissabte matí, ja solament ens va mancar retocar un parell de coses i ultimar preparatius.

A les 16h vam obrir les incripcions i tot els motards que anaven arribant, s'anaven incribint. A les 18h, vam fer l'acte més emotiu de la Concentració, amb l'homenatge al nostre amic i soci del MC Flix, Rodri petit,que ens va deixar mesos enrera. A l'acte va venir tota la seva familía i tots els quintos i amics. El MC Flix l'hi va fer una placa commemorativa que vam penjar a la paret de l'Ermita. Per la seva part, els seus amics, van obsequiar a la familia de Rodri amb una figura molt bonica que simbolitzava la gran afició que Xavier tenia per les motos. Per la seva part, Rodri i la seva família, van donar a tots els fills dels socis i als quintos, una samarreta de color taronja i amb una braga per tots els col·laboradors, que a més que era el color preferit de Xavier, doncs possava una incripció que el recordava. L'acte va seguir amb un minut de silenci i amb la trencada del silenci fent soroll amb les motos. Rodri, va donar les gràcies a tots els presents i ens va demanar que seguissim amb la gran festa del MC Flix.

Be, vam seguir amb els jocs motards i a les 19h ens vam enfilar amb les motos cap al poble on vam fer la típica ruta baristica.

A les 22h i a la mateixa plaça de l'ermita, vam sopar i després tots a ballar i passar-nos-ho be amb la música en viu de dos conjunts.

Diumenge al matí, la traca va ser l'encarregada de despertar a tots els motards, que un cop desperts van pujar cap a la plaça on la organització els hi tenia preparat un esmorzar "de camp". I després....la sortida a Bovera on en arribar en esperava un "tentenpié" a la plaça del poble.

Quan vam tornar a l'Ermita, vam fer l'entrega de trofeus als participants incrits i el sorteig d'un gran nombre de regals que un bon col·laborador de la Concentració, Motos Sandro, ens dona any rera any. Això si, el nostre speaker Abel, és l'encarregat de donar color a n'aquesta part de la festa.

En acabar i com a novetat d'aquest any, tots a menjar la paella que ens havia preparat Jose Miguel.

I ja després ve l'hora de les abraçades i despedides dels nostres amics motards que molts, any rera any venent a Flix per acompanyar-nos i gaudir de la nostra gran festa.

No puc mencionar-los a tots, però si fer una menció especial a Cristobal i Ruth; Alberto ( el maño) i a Susana i el seu marit que són ja membres de la nostra gran família perque són fidels a la nostra festa des del primer dia.

I ja per acabar, voldria comentar que per mi és molt bonic veure com gent tan diferent, de diferents formes de pensar i de diferents ideologies, ens unim en un dia com aquest per gaudir d'un dia de festa i de germanor amb un gran denominador comú: LA MOTO !!!!

Una abraçada per aquesta gran família que som els membres del MC Flix!

Adeu Negret!!

2010-09-26T22:30:00.002+02:00

Avui és un dia trist, ja que el nostre gos NEGRET, ens ha deixat.

Mesos enrera va agafar una enfermetat incurable, que poc a poc l’anava deteriorant fins arribar al dia d’avui.

Negret era un gos, com m’agrada dir-ho a mi, molt equilibrat. Era molt bo i sempre es feia amb tot tipus d’animals. A casa tenim gats, un Yorksire, una fura i hem tingut periquitos i canaris. Ell sempre els ha cuidat a tots i no ha deixat mai que cap animal de fora vingués a “molestar” a la seva família. Perquè Ell es considerava el cuidador de tots ells, de la seva manada.

Recordo quan va venir el primer gat a casa, que encara que sabia el caracter del Negret, doncs no tenia clara la seva reacció. I com no podia ser d’un altra manera, doncs es va dedicar a cuidar-lo i a mimar-lo. Fins i tot l’hi rentava els ulls, com l’hi hagués fet la seva mare. Quan la gateta va criar, era molt bonic veure com cuidava les cries i conforme van anar creixent, com jugava amb elles. Mai el vaig veure enfadat amb cap d’ells i això que l’hi mossegaven les orelles i de vegades el feien fins i tot ganyolar!

Això si, si algun gat de fora casa, intentava entrar al seu jardí, treia tot el seu caràcter i el feia marxar, per tal de defensar a la seva família.

Recordo que quan venia el Dandi a casa ( el gosset de la meva mare), doncs ell no estava acostumat al tracte amb gats i quan els veia, doncs es posava en tensió. Els gats també s’arrissaven i s’apartaven. Doncs Negret, es posava pel mig de tots dos i amb el morret li pegava una espenta a un i a l’altre ensenyant-los que allí manava ell i s’havien de portar be. I va aconseguir que el Dandi i els gats es portessin be entre ells.

Després va venir la Danna, una Yorksire i amb la que s’hi portava molt i molt be. Era bonic veure com jugaven i com es rebolcaven per terra.

L’ultima en entrar a la seva camada, va ser la Mia, una fura que també va acollir i a la que s’hi va acoplar.

Ja després va començar a trobar-se malament i a estar molt delicat de les cames i anava perdent les ganes de jugar i d’enfrontar-se als animalons que volien entrar a casa. Però això si, mai va tindre una mala reacció cap als jugetons membres de la seva “camada” que volien seguir jugant amb ell.

Be Negret, avui ens has deixat i tot i que trobarem a faltar molt les teves alifares i les teves alegries quan ens veies, et recordarem i et portarem tots dins del nostre coret sempre com a un gran membre de la nostra família.

Gràcies Negret per tots aquests anys que has compartit amb nosaltres !!

T’estimem!

La Fatarella- Punta l’Home- Pi de Montbrió- Flix

2010-09-26T09:10:00.005+02:00

Avui Jose i jo hem començat la temporada senderista i ho hem fet amb una ruta fàcil i no massa complicada encara que amb un gran encant i bones vistes.

Hem sortit a les 08h des de Flix amb el cotxe i ens hem dirigit cap a la Fatarella. En arribar al final de la costa ( abans d’arribar a la Fatarella), trobem un desviament cap a la dreta que ens portaria cap a les Modorres. L’agafem, però acte seguit agafem de nou un desviament a dretes que és un camí de terra.

Be, allí mateix deixarem el cotxe i començarem la ruta d’avui.

Tot el camí és una pista de terra enorme que l’han ampliat per tal de poder passar els camions i màquines que estan treballant per la col·locació dels aerogeneradors. La veritat és que fa una mica de mal a la vista veure com estant fent lloc a la muntanya, però esperem que un cop col·locats, tot quedarà més o menys igual que abans.

Be, doncs seguint aquest camí i sense deixar d’anar pel costat de la falda de la muntanya, arribarem a la Punta l’Home ( punt geodèsic). Cal dir que aquest punt, queda una mica fora del camí i que cal anar en compte sino ens el passarem tot i que es veu des del camí.

Seguint endavant, deixarem el camí principal per agafar-ne un altre a dretes que té una forta baixada. Després seguirem per un camí fins que a la dreta, baix al pla, veurem una gran plantació d’olivers. Es aquí on hem d’anar mirant pel costat de la dreta fins que trobarem un pi trencat i una fita que ens indicarà el lloc per on hem d’agafar la sendera que pel mig de la plantació ens portarà fins el pi de Montbrió, passant per la cova que porta el seu nom.

En arribar al pi, un camí a la dreta que passa pel costat del mas ( trencat), ens portarà fins a la carretera i fins a Flix, on agafarem el cotxe i anirem a buscar l’altre que hem deixat a la Fatarella.

Com a nota anecdòtica, comentar que l’hi he ensenyat a Jose un lloc de la carretera a la Fatarella, que de ben segur molts sabeu, on la vista ens diu que es costa avall i si deixem el cotxe aturat, cap baix i en punt mort, resulta que el cotxe marxa solet cap al darrera, pujant costa. És un lloc curiós i m’agrada ensenyar-ho .

Una bona caminada, amb l’agradable companyia del meu amic Jose.

Durada: 3h

Dificultat: Fàcil

Distància: 14 km

Veure ruta al Wikilog

L'Estartit: Punta de les Salines- La Trona- Cala Calella- Els arquets- Cap de la Barra

2010-09-16T18:11:00.013+02:00

Sortim des del camping l'estartit, per una carretera asfaltada que també es troba tallada al trànsit rodat pel risc d'incendi.

Un cop dalt de la montanya, ens trobarem un creuament amb la indicació cap a la Cala Pedrosa. Inicialment aquesta era la ruta d'avui, però......

Més endavant un altre cartell en diu que amb 20 minuts estarem a la Cala Pedrosa, però un altre ens diu que amb 1h i 28' farem cap a l'Estartit , passant per varies caletes.

Em sembla molt més temptadora la segona opció i per tant, canvi de ruta.

Després de baixar fins aquesta cala ( Punta de les Salines) , hem de pujar per a baixar de nou fins la propera Cala.

El camí ens ensenya moltes coses com aquesta...( Jose estaria content de poder-ho veure)

Una bona pujada!!!

Però les vistes són millors!!

I de nou a baixar!

Quina pau es respira des d'aquí!

I vinga, a pujar de nou!!!!!!

Aquesta vista de "els Arquets" ens la trobem pujant!

I ja des del Cap de la Barra a 85 metres podem tenir bones vistes de les Medes.....

I de L'Estartit!

I ja sol ens queda baixar fins al port, creuar tot el poble i anar a buscar el cotxe.

Dificultat: Moderada

Alçada total: 85 m

Durada: 2h

Les Dunes -Ermita de Santa Caterina ( Torroella de Montgrí)

2010-09-16T17:19:00.010+02:00

Sortim des de la Urbanització de Les Dunes ( carretera de l'Estartit a Torroella) on hi deixarem el cotxe. Agafarem una carretera asfaltada que es troba tancada al transit rodat per l'alt risc d'incendi que hi ha.

Ben aviat començarem a caminar per damunt de les dunes. Es una sensació molt rara, estar caminant pel damunt de l'arena de la platja i quan estas a uns 3km d'ella.

La formació de les Dunes, resulta de l'arena que els rius Muga, Ter i Fluvià van anant depositant al golf de Roses i des d'allí la tramuntana es va encarregar de portar-la fins la plana de Torroella. Allí, al 1875 l'ingenier Artigas, va plantejar fixar les dunes mitjançant una restauració forestal.

Un cop d'alt de la Duna, al Coll de les Sorres, ens trobarem una zona de descans on hi han taules.

Allí mateix, podrem agafar un camí indicat, que ens portarà fins al Coll de la Creu i fins l'Ermita de Santa Caterina.

Un cop dalt i després de gaudir de les meravelloses vistes, en queda baixar fins l'Ermita.

I després de la visita, sol ens queda tornar pel mateix camí fins al cotxe, això si, ben acompanyat.....!!!!

Durada: 2h ( amb visita)

Dificultat: Fàcil

El Castell de Montgrí

2010-09-15T15:19:00.003+02:00

Sortint des de la zona del IES de Torroella de Montgrí, on hi deixem el cotxe, baizarem una costa a l'esquerra, asfaltada ( carril de bicis / senderistes) i en arribar baix trobarem un cartell on hi ha un mapa que t'indica varis camins. Però el que volem fer no hi és indicat. Però en front mateix del cartell, surt un camí de terra que ens portarà fins dalt de tot de la muntanya on hi trobarem una creu. Allí, agafarem un sender que surt a la dreta i ja fins a dalt del castell.

Hem de parar compte amb el ultim tram de camí, ja que tot es roca i de tant passar-hi esta molt gastada i rellisca força.

En arribar dalt, ens trobarem amb un castell que data del any 1294 i construït pel rei Jaume II.

Es put pujar per la torre fins dalt de tot del castell des d'on podrem contemplar unes vistes espectaculars de tota la zona. En especial de les Illes Medes i de la gola del riu Ter entrant al mar.

I després retornarem pel mateix camí( cuidado amb el terra relliscós) fins a Torroella de Montgrí.

Durada: 1h 30 ( amb visita inclosa)

Dificultat: Fàcil

Altimetria: 300 metres.

XV CONCENTRACIÓ MOTOCICLISTA "VILA DE FLIX"

2010-09-12T19:27:00.002+02:00

D'aqui tres caps de setmana, farem la nostra Concentració de motos. Ja hi som i aquest any es molt especial i per això mateix es fan moltes més coses.

Sol manca que vigui molta gent i tot vagi com ha d'anar. La organització de la festa, ha posat tot el que pot i més per a que aquesta XV Concentració surti lo millor possible.

Os hi esperem!!!!

Vacances per la Costa Brava

2010-09-09T18:03:00.002+02:00

Hem estat una setmaneta per la Costa Brava, inicialment a l'Estartit, un lloc digne de veure i amb moltes coses per visitar. Però des d'allí, hem anat fent sortidetes , visitant Calella, Roses, Cadaques, Cap de Creus, Empuriabrava, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Palamós, Begur, Pals.... Be, molts llocs de la costa brava preciosos.

Os deixo unes fotos per poder-ne gaudir.

Un ciudadano ejemplar!

2010-08-11T15:24:00.002+02:00

Ahir vaig estar mirant una pel·lícula i la veritat es que crec que es mereix que en faci un comentari, ja que em va agradar molt. La vaig trobar molt ben feta.

Tracta d'un home al que li maten a la dona i a la seva filla i fins on pot arribar.

I "hasta aqui puedo leeer".

Si teniu oportunitat de mirar-la, ja em direu si os ha agradat.

Salutacions!

Trobada motera!

2010-08-11T15:12:00.003+02:00

Els companys de la Ruta 66 ( botiga de tota mena d'articles de la moto), va organitzar dissabte passat una trobada on hi va haver disco mòbil i fins i tot música en viu. Ens hi vam concentrar un centenar de motards i com no podia ser d'un altra manera hi havia una bona representació del MC Flix, 15 persones .

La festa va estar molt be i amb molt bon ambient motero, com sempre.

Cal dir que Xavi, l'amo de la botiga aquest any serà un col·laborador més de la nostra Concentració que celebrarem els propers dies 2 i 3 d'octubre.

Caminant per la platja!

2010-08-11T15:03:00.004+02:00

He passat uns dies de festa a la platja i com no, m'he dedicat a fer caminates matinals per la platja. El temps pel matí i la poca assistència de gent que hi ha a les set del matí, fa que sigui un lloc ideal per fer exercici i relaxar-se amb l'entorn. El lloc escollit ha estat la platja llarga de Tarragona, arribant fins la Mora. Llàstima que vaig tenir que conviure amb un incendi a la zona dels boscos que van fins el Mèdol. No he entès mai ni entendré el perquè de provocar incendis que no porten cap be a ningú.

Moltes felicitats Eva!!!!

2010-08-05T20:52:00.002+02:00

Avui la meva germaneta Eva, compleix anys. Be, no ho hauria de dir perquè diuen que no esta be fer-ho, però ella encara és molt joveneta i es pot permetre el luxe de dir-ho; en fa 34!!!!

Hem dinat junts avui i ho hem celebrat en petit comité, ja que la mitat de la familia no hi era, però ja ho tornarem a celebrar.

Però el que volia fer, es celebrar-ho des del meu bloc i aqui ho tenim!!

MOLTES FELICITATS EVA!!!!!!!