Quan una parella es separa, per regla general, li donen la Custodia dels fills a la mare sense tenir en compte ni els sentiments dels fills, ni els del pare i tota la seva família. Els fills passen de veure i gaudir del seu pare cada dia, a estar dos caps de setmana al mes amb ell. Es un cop molt fort que els hi provoca una inestabilitat molt gran.
Els pares s’han separat ells però no es volen separar dels fills.
Volem poder gaudir dels fills tot el temps possible, volem educar-los dia a dia, compartir penes i alegries, fer els deures amb ells, jugar amb ells, compartir les vivències diàries.........Els estimem i volem estar junts plegats, tot el temps possible.
I la única manera de poder solucionar tot aquest tema, és la Custodia Compartida. La CC permetrà que tots dos progenitors puguin gaudir el mateix temps amb els seus fills, de forma que totes dues figures, tan la materna com la paterna, estaran presents en els fills d’igual manera. No es tracta de prendre-li protagonisme ni responsabilitat a cap dels dos, sinó de donar-li a cadascú la que li pertoca i tot plegat en benefici de la estabilitat tan emocional com afectiva dels fills. No es tracta ni de guanyar ni de perdre res, sinó de la tranquil·litat i de la felicitat dels nostres fills.
Si estàs sensibilitzat en aquest tema i creus que la Custodia dels fills hauria de ser Compartida per tots dos progenitors , s’està fent una recollida de signatures per tal de poder presentar-ho . http://www.firmasonline.com/1Firmas/camp1.asp?C=405.
Gràcies per col·laborar-hi!!
hola!
ResponEliminasóc joan i estic completament d'acord amb el que dius i amb la Custodia Compartida. Estic cansat de ser sol una Tarjeta de credit i que quan vull tenir als nens no em deixen fer-ho més que el que esta establert.
Una abraçada!!
Joan
Hola enric!
ResponEliminasóc la Mercè. Ja saps el que penso sobre la CC i crec que tots plegats em de seguir lluitant per poder fer-la realitat en tots els divorcis. Sóc dona, amb fills i separada i jo la tinc, i els meus fills estan molt contents de tenir al seu pare i la seva mare el mateix temps.
Ja he signat!!
una abraçada!!
Hola Enric!!
ResponEliminahe leido tu blog y tus articulos. Es una lata que haya mujeres que no entiendan que los hijos son del padre y de la madre y que solo por la rabia que llevan dentro sean capaces de hacer sufrir a sus hijos dejandoles sin su padre. Pero que sepas que eso se le volverá en su contra cuando tus hijos sean mayores. te lo digo primero por experiencia y segundo por unos extudios que hay sobre el tema de la CC.Ojala hubiera mas padres como tu, que luvchan por estar mas con sus hijos y que cuando les tiene con ellos, les dedican todo su tiempo. No desfallezcas y sigue luchando. Tendras tu recompensa.
Un Beso Enric!
Marimar