INDEX BLOG

dimecres, 22 d’agost del 2007

Igualtat entre homes i dones !!

Quan hi ha una separació d’una parella amb fills, tothom ( o la majoria ) compartim la idea de que els fills són de tots dos i que lo que es just i lògic, és que les despeses que generen aquests fills, siguin compartides al 50% pels dos progenitors.
Ja per llei, si no existeix la Custodia Compartida, el pare aporta a la mare una pensió alimenticia en concepte de menjar, roba, medicaments i tot allò que és lo normal per la vida dels fills.
D’altra banda, es considera com a despeses extraordinàries els libres, estudis, ulleres, ortodòncia......etc, que s’han de compartir al 50%.
Així mateix, les vacances dels fills, que es el període que va des de que acaba el col·legi fins que hi tornen, s’han de compartir també al 50%.
Però quan parlem de compartir la vida dels nostres fills, es a dir el dia a dia, les penes, les alegries, els estudis, els jocs, el seu amor...........tot allò que realment es important, ens trobem en una gran desigualtat que ens discrimina als homes pel sol fet del nostre sexe.
Resulta que a les hores ja no es comparteix al 50% sino que passem a tenir un 30% de la vida dels nostres fills, i tot això per ser homes.
Es algo molt injust i fora de lloc perquè nosaltres estimem d’igual manera que les dones als nostres fills. No hi ha dret que pel nostre sexe se’ns privi de tenir als nostres fills, al menys d’igual manera i temps que les seves mares, que són dones.
Aquesta discriminació afecta directament a tota la família paterna, que es veu privada de tenir als seus nets, nebots, cosins......el mateix temps que la família materna.
Per tot això i per acabar d’una vegada amb la gran discriminació que existeix vers als homes separats, demanem la Custodia Compartida dels nostres fills.

1 comentari:

  1. Hola Enric!!

    Felicitats per aquesta reflexió!! tens tota la raó del món!! és injust que per defecte deixin de costat al pare amb moltes coses ja que quan un matrimoni es separa per defecte sempre surt guanyan la dona!

    No hi ha dret! Jo estic amb la mateixa situació que tu! veient la meva filla de tant en tant tal com va dir el jutge!!

    el que es injust es veure com m'he perdut la infància d'ella, ja que aquests moments tant simples de la vida (el primer pas de la meva filla, la primera paraula, la primera paraula llegida, ....)

    Bé, més val no seguir recordant perquè sino...........!!!!
    Que hi farem!! hem de ser positius i seguir lluitant per a què altres pares no passin el que ntres hem i estem passant !!

    Ànims!!! et seguiré llegint!!!
    ahhhhhhhhhh per cert, a veure si entres al meu bloc i als blocs dels altres companys!!! val la pena!!

    fins aviat!

    Eduard

    ResponElimina