Els meus fillets !!!

Que diferents que poden arribar a ser dos fills, tan físicament com de caràcter.
L’Enric, “lo músic “ com jo carinyosament li dic, esta enamorat de la música i dels instruments. Sembla mentida com li marxen els dits i els peus quan hi ha música. Tot allò que té vida li encanta. Si per ell fos, tindríem una granja d’animals. Be, de fet quasi ja la tenim. Tenim un gos, dos gats, un peix, sis periquitos, dos canaris i dos hàmsters. I encara no en te prou!!!
Es un nen molt dolcet, que demostra sempre els seus sentiments. Això si, és molt nerviós i sempre ha d’estar fent alguna cosa. Encara que l’esport no sigui el seu fort.
Recordo sempre amb molt carinyo, que de ben petit venia per la nit al llit i sense fer soroll es posava al meu costadet, abraçat a mi amb la seva maneta a la meva cara. Un moment molt dolç i inoblidable.
En quant a l’Arnau, és un nen molt actiu, no para mai de fer esport i de moure's. Corre, salta, juga...no para mai, es incansable !!! Li encanta jugar a futbol i xutar “la bola” com diu ell. Es molt sentit i carinyos, encara que li costa demostrar-ho una mica.
Això si, es molt “xulet” quan té els amics prop o quan hi ha alguna noia pel rogle. I sempre esta a punt de donar-te un cop de mà i ajudar-te en qualsevol cosa. La seva memòria no té límits. De fet, quan no trobo alguna cosa, de seguida faig cap a preguntar-li, ja que de ben segur que sap on es. Recordo un dia que no trobava per cap lloc el comandament de la tele i el vaig trucar per preguntar-li. Ell sense dubtar gens, em va dir: Papa, l’has posat al calaix !!!
Be, podria dir moltes coses més dels meus fillets, però acabaria bavejant molt més del que ja ho he fet.
Per tant, acabaré dient que estic orgullós dels meus fills i que els estimo moltíssim.