Són ja dos anys els que han passat des de que ens vas deixar. Com a tots els que t’estimen, m’ha costat moltíssim aprendre a recordar-te sense tristor, però poc a poc ho he aconseguit.
El meu record es ple d’alegria i d’orgull al pensar en tot allò que tu has significat per mi i amb moltes de les coses que he après i dia a dia aprenc de tu.
Sempre que he de prendre una decisió a la meva vida, em paro uns instants a pensar quin seria el camí que tu agafaries i això m’ajuda i em dona força per a seguir endavant.
Són moltes les vegades, que entenc coses que quan tu les deies em semblaven fora de lloc o no les entenia. Avui en dia, per la edat i l’experiència comparteixo al 100% les teves opinions, i penso que quanta raó tenies !!
Cada lloc, cada racó és ple de Tu. El teu record omple la meva vida i n’estic orgullós de tenir un Pare com tu.
Nota. Saps que les primeres roses del meu jardí, sempre seran per Tu.
El meu record es ple d’alegria i d’orgull al pensar en tot allò que tu has significat per mi i amb moltes de les coses que he après i dia a dia aprenc de tu.
Sempre que he de prendre una decisió a la meva vida, em paro uns instants a pensar quin seria el camí que tu agafaries i això m’ajuda i em dona força per a seguir endavant.
Són moltes les vegades, que entenc coses que quan tu les deies em semblaven fora de lloc o no les entenia. Avui en dia, per la edat i l’experiència comparteixo al 100% les teves opinions, i penso que quanta raó tenies !!
Cada lloc, cada racó és ple de Tu. El teu record omple la meva vida i n’estic orgullós de tenir un Pare com tu.
Nota. Saps que les primeres roses del meu jardí, sempre seran per Tu.
1 comentari:
Holes Tato!! Com que veig que ningú t'escriu amb aq escrit tant mako i apart veig que no has posat cap article nou......... avui no puc faltar a deixar-te la meva reflexió!!!!
Un escrit maquíssim!
poques coses puc dir que no hagis dit!! quan el vegi la mama li farà molta ilusió llegir el que has escrit i sobretot es sentirà orgullosa del seu fillet (ex-predi) i això si, les seves llàgrimes li marxaran soles ja que desgraciadament les té a flor de pell!!
I sobre el papa, que et puc dir....penso igual que tu i em sento reflexada amb cada paraula que dius!
El trobo moltíssim a faltar però com molt bé ho descrius.... ara quan penso amb ell penso en positiu i intento no deixar-me emportar per la tristesa sino tot el contrari, pels bons records i per les bones paraules d'ell!!
Ànims!!
Molts petonsssssssss
de la teva germaneta que t'estima!
muaaaaaaaaa
Publica un comentari a l'entrada