Són ja dos anys els que han passat des de que ens vas deixar. Com a tots els que t’estimen, m’ha costat moltíssim aprendre a recordar-te sense tristor, però poc a poc ho he aconseguit.
El meu record es ple d’alegria i d’orgull al pensar en tot allò que tu has significat per mi i amb moltes de les coses que he après i dia a dia aprenc de tu.
Sempre que he de prendre una decisió a la meva vida, em paro uns instants a pensar quin seria el camí que tu agafaries i això m’ajuda i em dona força per a seguir endavant.
Són moltes les vegades, que entenc coses que quan tu les deies em semblaven fora de lloc o no les entenia. Avui en dia, per la edat i l’experiència comparteixo al 100% les teves opinions, i penso que quanta raó tenies !!
Cada lloc, cada racó és ple de Tu. El teu record omple la meva vida i n’estic orgullós de tenir un Pare com tu.
Nota. Saps que les primeres roses del meu jardí, sempre seran per Tu.
El meu record es ple d’alegria i d’orgull al pensar en tot allò que tu has significat per mi i amb moltes de les coses que he après i dia a dia aprenc de tu.
Sempre que he de prendre una decisió a la meva vida, em paro uns instants a pensar quin seria el camí que tu agafaries i això m’ajuda i em dona força per a seguir endavant.
Són moltes les vegades, que entenc coses que quan tu les deies em semblaven fora de lloc o no les entenia. Avui en dia, per la edat i l’experiència comparteixo al 100% les teves opinions, i penso que quanta raó tenies !!
Cada lloc, cada racó és ple de Tu. El teu record omple la meva vida i n’estic orgullós de tenir un Pare com tu.
Nota. Saps que les primeres roses del meu jardí, sempre seran per Tu.
Holes Tato!! Com que veig que ningú t'escriu amb aq escrit tant mako i apart veig que no has posat cap article nou......... avui no puc faltar a deixar-te la meva reflexió!!!!
ResponEliminaUn escrit maquíssim!
poques coses puc dir que no hagis dit!! quan el vegi la mama li farà molta ilusió llegir el que has escrit i sobretot es sentirà orgullosa del seu fillet (ex-predi) i això si, les seves llàgrimes li marxaran soles ja que desgraciadament les té a flor de pell!!
I sobre el papa, que et puc dir....penso igual que tu i em sento reflexada amb cada paraula que dius!
El trobo moltíssim a faltar però com molt bé ho descrius.... ara quan penso amb ell penso en positiu i intento no deixar-me emportar per la tristesa sino tot el contrari, pels bons records i per les bones paraules d'ell!!
Ànims!!
Molts petonsssssssss
de la teva germaneta que t'estima!
muaaaaaaaaa