Lo dia de l'Ermita, és un dia molt especial i molt bonic per mi. Recordo des de sempre, el matinar i anar a esmorzar a l'ermita.Quan arribava, ja estava el meu pare amb el foc en marxa i tot preparadet per a fer una bona clotxa. A mi sol em calia arribar i engranar. I és que ell era el motor de la diada de l'Ermita. Sempre deiem que sense Ell, no és podria fer i així s'ha demostrat.
Recordo que dies abans, ja començava a preparar "lo fato" per anar a l'Ermita: els tableros, les cadires, els cavallets, la llenya...La mama era l'encarregada de preparar el menjar per a prendre i tot el necessari. Tots dos feien un bon equip i s' encarregaven de que no manques res per a gaudir d'un bon dia de festa.
En arribar diumenge a la tarda, era el moment de carregar el cotxe i marxar cap a l'Ermita per a buscar el lloc "de sempre" i deixar les coses allí. El papa sempre s'hi quedava a dormir i feia una foguera per a passar la nit calentet. Es per això que de bon matí ja ho tenia tot preparat per als que anéssim arribant . Ja arribant l'hora de dinar, començava a fer la paella i un cop feta tots a taula!! Després, la sobretaula en família i amics i cap a la plaça a ballar la Jota de Flix.
I ja en acabar desmuntar-ho tot , cap a casa i fins la propera.
Una festa molt bonica, de germanor i on tots els veins i veines de Flix i de fora vila, retornen al poble per gaudir de la festa. Es un dia per trobar-se amb gent amb la que fa temps que no veus i petar la xerrada.
Jo des de que el papa no hi és, no hi he tornat a dinar, però sé que Ell hagués volgut que la festa s'hagués seguit celebrant, però la veritat és que costa molt seguir-la sense Ell. Però aquest any tinc ganes de tornar-hi. Potser no hi aniré a dinar, però si d'anar-hi a fer la clotxa i com marquen "les normes" hi aniré i tornaré caminant.
Ja os ho explicaré i com no, faré moltes fotos!!!!
ja tens raó!!!
ResponEliminaquins records!!!!!!!!
Anyoro aquells dies de l'ermita!!!!!!!!! els nervis del papa organitzant el dia de l'ermita!! el diumenge casi no dinave perquè havia d'anar a buscar lloc!!! jejeje
sempre anava molt ben preparat i ho vivia al 100% i això ens ho feia viure a nosaltes!! disfrutàvem molt!!!!!!!
uns dies maquíssims! llàstima que s'ha perdut aquest dia a la nostra família!!!!!!
l'any passat va ser el primer any que vaig poder gaudir d'un dinar d'ermita!! em vaig auto-convidar a dinar amb la family de mònica i m'ho vaig passar molt bé!!
encara que seria molt diferent, estaria bé tornar activar el dinar a l'ermita!!!!!!!!! hi han tradicions que no s'haurien de perdre mai!!!!!!!
molts petonets i felicitats per l'article!!!!!!!