Adeu Negret!!

Avui és un dia trist, ja que el nostre gos NEGRET, ens ha deixat.

Mesos enrera va agafar una enfermetat incurable, que poc a poc l’anava deteriorant fins arribar al dia d’avui.

Negret era un gos, com m’agrada dir-ho a mi, molt equilibrat. Era molt bo i sempre es feia amb tot tipus d’animals. A casa tenim gats, un Yorksire, una fura i hem tingut periquitos i canaris. Ell sempre els ha cuidat a tots i no ha deixat mai que cap animal de fora vingués a “molestar” a la seva família. Perquè Ell es considerava el cuidador de tots ells, de la seva manada.

Recordo quan va venir el primer gat a casa, que encara que sabia el caracter del Negret, doncs no tenia clara la seva reacció. I com no podia ser d’un altra manera, doncs es va dedicar a cuidar-lo i a mimar-lo. Fins i tot l’hi rentava els ulls, com l’hi hagués fet la seva mare. Quan la gateta va criar, era molt bonic veure com cuidava les cries i conforme van anar creixent, com jugava amb elles. Mai el vaig veure enfadat amb cap d’ells i això que l’hi mossegaven les orelles i de vegades el feien fins i tot ganyolar!

Això si, si algun gat de fora casa, intentava entrar al seu jardí, treia tot el seu caràcter i el feia marxar, per tal de defensar a la seva família.

Recordo que quan venia el Dandi a casa ( el gosset de la meva mare), doncs ell no estava acostumat al tracte amb gats i quan els veia, doncs es posava en tensió. Els gats també s’arrissaven i s’apartaven. Doncs Negret, es posava pel mig de tots dos i amb el morret li pegava una espenta a un i a l’altre ensenyant-los que allí manava ell i s’havien de portar be. I va aconseguir que el Dandi i els gats es portessin be entre ells.

Després va venir la Danna, una Yorksire i amb la que s’hi portava molt i molt be. Era bonic veure com jugaven i com es rebolcaven per terra.

L’ultima en entrar a la seva camada, va ser la Mia, una fura que també va acollir i a la que s’hi va acoplar.

Ja després va començar a trobar-se malament i a estar molt delicat de les cames i anava perdent les ganes de jugar i d’enfrontar-se als animalons que volien entrar a casa. Però això si, mai va tindre una mala reacció cap als jugetons membres de la seva “camada” que volien seguir jugant amb ell.

Be Negret, avui ens has deixat i tot i que trobarem a faltar molt les teves alifares i les teves alegries quan ens veies, et recordarem i et portarem tots dins del nostre coret sempre com a un gran membre de la nostra família.

Gràcies Negret per tots aquests anys que has compartit amb nosaltres !!

T’estimem!