Jose ja el teniem operatiu, la Eva disposada i jo amb ganes. L’únic problema era que jo treballava de nit i que al menys tenia que dormir una mica. Pel que vam decidir de marxar a les 09h 30 de Flix cap a Arnes.
En arribar al poble, l’hem travessat i hem agafat un camí que va cap als estrets. En arribar a una cruïlla, trobem un pal indicador cap al tol de vidre i cap als estrets. Deixem el cotxe allí i agafem la segona opció . Un cop passada una granja, trobarem un desviament a la dreta que hem d’agafar ( si baixeu el track, hi he marcat la cruïlla). Uns metres més endavant, trobem el Cruce del Mas Nou, amb un indicador
on agafarem l’opció de Beceit.
Rodejats d’uns prats sembrats i amb un color verd precios
anem fent camí per arribar fins al Collet Roig
Encara ens anem trobant prats i camps de conrreu
fins al Coll de la Creu
Ara toca passar per un camps d’ametllers, baix l’atenta mirada al fons de la Moleta del Motlló
Ens endinsarem a un bosquet i desprès de passar pel Mas d’en Colet
arribarem al Creuament del Riuet de les Valls. Aquí ens trobem l’opció d’anar cap a la dreta al Toll de Vidre o seguir cap a l’esquerra amb el nostre recorregut. Podem seguir per la sendera marcada amb fites i amb alguna que altra “pintada” de color groc o baixar fins al riuet per anar gaudint dels tolls de l’aigua. Això si, sempre baix la vigilància de la Roca Grossa
Cal dir que el camí de dalt, acaba baixant fins al riuet. El tolls que s’han anat formant pel pas de l’aigua són realment dignes de veure
Més endavant, deixem el Riu a la dreta i passant pel Mas de les Valls
travessant un prat erm, ens endinsem dins d’un bosc.
Aquest és el tram més dur, ja que anem pujant fins al Coll de la Ferrera. Un cop dalt, un petit descens i de nou una pujadeta fins al Coll del Xato. Ens aquest Coll, cal anar vigilant les fites del camí ( a esquerres) que ens baixaran al Mas de Torrero ( en runes) . Un pal indicador, ens oferirà anar cap a la Franqueta o cap al riu dels estrets. Seguim recte tot i l’advertiment de que no podrem creuar el riu pel aqüeducte,
però no ens cal patir perquè ho podrem fer una mica més avall.
Aquest cop estarem vigilats per aquesta roca tan característica, que em recorda la cara d’un gos.
Aquest tram és preciós: els tolls que hi han al Riu Estrets,
les cabres que hem tingut la sort de trobar,
i les impactants muntanyes que ens envolten,
paradís dels escaladors
formen un conjunt impactant i difícil d’oblidar.
Be, la ruta és preciosa i val la pena fer-la. No havia tingut el plaer de caminar per aquesta zona, però he de reconèixer que m’ha encisat la seva bellesa. De ben segur que aquest no serà l’últim cop que hi aniré. I encara que em faci pesat, vull recordar un cop més que vivim en una província , Tarragona, amb coses precioses i meravelloses que són dignes de veure i de gaudir.
Dificultat: Moderada
Distància: 18 km
Durada: temps caminant, 5h 15; temps total 6h 14.