Lo dia de l'Ermita, és un dia molt especial i molt bonic per mi. Recordo des de sempre, el matinar i anar a esmorzar a l'ermita.Quan arribava, ja estava el meu pare amb el foc en marxa i tot preparadet per a fer una bona clotxa. A mi sol em calia arribar i engranar. I és que ell era el motor de la diada de l'Ermita. Sempre deiem que sense Ell, no és podria fer i així s'ha demostrat.
Recordo que dies abans, ja començava a preparar "lo fato" per anar a l'Ermita: els tableros, les cadires, els cavallets, la llenya...La mama era l'encarregada de preparar el menjar per a prendre i tot el necessari. Tots dos feien un bon equip i s' encarregaven de que no manques res per a gaudir d'un bon dia de festa.
En arribar diumenge a la tarda, era el moment de carregar el cotxe i marxar cap a l'Ermita per a buscar el lloc "de sempre" i deixar les coses allí. El papa sempre s'hi quedava a dormir i feia una foguera per a passar la nit calentet. Es per això que de bon matí ja ho tenia tot preparat per als que anéssim arribant . Ja arribant l'hora de dinar, començava a fer la paella i un cop feta tots a taula!! Després, la sobretaula en família i amics i cap a la plaça a ballar la Jota de Flix.
I ja en acabar desmuntar-ho tot , cap a casa i fins la propera.
Una festa molt bonica, de germanor i on tots els veins i veines de Flix i de fora vila, retornen al poble per gaudir de la festa. Es un dia per trobar-se amb gent amb la que fa temps que no veus i petar la xerrada.
Jo des de que el papa no hi és, no hi he tornat a dinar, però sé que Ell hagués volgut que la festa s'hagués seguit celebrant, però la veritat és que costa molt seguir-la sense Ell. Però aquest any tinc ganes de tornar-hi. Potser no hi aniré a dinar, però si d'anar-hi a fer la clotxa i com marquen "les normes" hi aniré i tornaré caminant.
Ja os ho explicaré i com no, faré moltes fotos!!!!