MOLTES FELICITATS ARNAU!!!!

Avui el meu fill Arnau fa 11 anys!! Sembla ahir mateix quan un dia 26 de gener a les 18h, l'infermera m'ensenyava per primer cop la carona d'aquest angelet.

Be, moltes felicitats Arnau i que passis un molt bon dia.

Ahir dimarts vam fer una petita cel·lebració amb un pastís que el meu cunyat Alex l'hi va preparar. Però aquest cap de setmana en farem una de familiar.

Una abraçada Arnau!!!!

Futbol a Flix. Categoria Alevins

Ahir dissabte els nostres petits de l'escola de futbol de Flix, és van enfrontar al Amposta CF. El dia encara que fresquet, va estar assolejat i per tant no feia sensació de fred.

El partit va començar amb una mica de desorientació per part dels nostres jugadors, però poc a poc es van col·locar al seu lloc i ens van començar a deleitar amb el seu bon joc i a un gran repertori de gols. El partit va acabar amb el marcador de 10 a 1, el que ens segueix col·locant al primer lloc de la classificació.

Un gran partit, amb molt bon toc de pilota i molt pases entre tots els jugadors.

Endavant Al·levins!!!

Classificació

Concert de Sta. Cecília.

Ahir a la nit, van fer el concert de Sta. Cecília a l'Esglèsia. Van tocar l'orfeò de Flix i la Orquestra de l'Escola de música.

Va ser molt bonic veure els petitets com cantaven i com es movien. I els més grans com tocaven les peces. Be i l'Enric em va impresionar veure'l tocar. Sí, és el meu fill, però ho fa molt be.

Em va agradar la última peça que va tocar l'orquestra i en vaig gravar un troç que intentaré penjar-la.

Gran partit!

Encara no havia posat res sobre l'Arnau i els seus partits de futbol. Aquest any esta jugant a la categoria Aleví amb fores de joc i arbit federat. La veritat és que els partits que ens estan oferint són d'infart, ja que juguen molt be, molt conjuntats i passen molt la pilota. El dissabte passat van jugar fora i a la primera part perdien 1-3, però a la segona, van sortir amb les piles carregades i no sol van remuntar el partit sino que el van guanyar. Estan guanyant tots els partits i avui tocava jugar amb el primer de la llista.

Sol començar, els de l'Atmetlla de mar ja ens han fet dos gols, però com ens tenen acostumats els nostres jugadors, no s'han deixat influenciar pel resultat i han remuntat el partit i hem tornat a guanyar. En aquest cas, el resultat ha estat de 5 a 2.

Dóna gust veure com juguen i evidentment veure com han evolucionat aquests xiquets.

Arnau avui ha jugat més de mig i la veritat és que s'ha fet un far de correr i ha jugat molt be.

Els gols els han fet: Adrian, Enrico, Ferràn Gràcia i Climent ( 2).

Un molt bon partit i emocionant.!!!

Partit contra el Tàrrega ( jornada 4). 0-6

Matinal de futbol al camp d'esports municipal de Flix, on els nostres pre-benjamins s'han enfrontat al Tàrrega. Partit molt disputat on els nostres petitets han donat tot el que han pogut i més, però el resultat no ha estat al nostre favor.
Sembla mentida com ja de tan petits tenen aquest "amor propi" per tirar endavant el partit. De fet, és una bona feina feta per l'entrenador, Rubén, per ensenyar aquest esport als nostres jugadors.
Tots han jugat molt bé, cadascú dintre de les seves possibilitats, però m'agradaria destacar en aquest partit, el bon joc que ha fet Josep, on l'he vist molt diferent, encertat i lluitador.
En quan al meu fill Arnau, l'he vist en la seva línia, molt ben col·locat al camp, segur i molt atrevit a totes les jugades. No té por a la pilota i "va a totes", tan defensant com atacant. Com diu un pare, ( i a mi em cau la bava de sentir-ho) l'Arnau és una màquina.
Endavant petitets!!!!!

Jugadors:
Oscar, Pruni, Arnau Pèrez, Arnau Cervelló, Ferràn, Joan, Enric, Jordi, Josep.

Dimarts passat, vam anar al dentista amb l'Enric, per posar-li aparells a la boca. Es tracta d'eixamplar-li el paladar, per posteriorment posar.li un corrector de dents. Be, ell estava una mica nerviós pel que li farien, ja que tot i que li havien dit, doncs no les tenia totes. Però es va portar molt be i va aguantar com un valent.
Això si, tot i portar l'aparell, no va parar en un moment de parlar i de preguntar coses. I és que cadascú és com és i no s'hi pot fer més. I ell és molt mogut i inquiet.
Ara sol manca portar-ho uns quatre mesos, cosa que ell farà molt be.
Endavant Enric i paciència!!!
Un petonass!!!!! T'estimo!!!!

Patit de pre-benjamí ( jornada 2 )

Ahir dissabte vam jugar aquí Flix contra el Binefar. Un matí fresquet on vam estar xiulats per arbitres federats. El partit va estar distret i els nostres jugadors ho van fer molt bé. Poc a poc van agafant confiança al damunt del camp i és comencen a veure jugades boniques. Sí, són molt petits però és veu com van aprenent poc a poc això del futbol.
Els jugadors van ser: Nico, Arnau P., Jordi, Enric, Adrian, Joan, Ferran, Josep i Arnau Cervellò. El resultat va ser de 5 -0 i els van marcar: Adrian ( 2), Arnau P. (1), Enric ( 1) i Arnau Cervelló (1).
L'Arnau segueix en la seva tònica, deixant-me parat cada partit, per la seva forma de jugar segura i compacta. Juga molt be de defensa, no deixant entrar cap pilota i a la vegada puja corrents cap a dalt cada cop que hi ha un atac. Molt ràpid i molt encertat.
Endavant petits!!!

He de reconèixer que la música i els cant no és el meu fort, no m'ha agradat mai fer-ho. Suposo que la vergonya de posar-me al davant d'algú i tocar m'ha frenat molt. I em refereixo al solfeig i a tocar alguna mena d'instrument. Però ves per on, l'Enric m'ha sortit músic !!!
Recordo el primer cop que em va trucar per telèfon per dir-me que tenia una audició, vaig perdre els pantalons marxant corrent per arribar-hi a temps. I és que quan el vaig veure allí dalt, tot sol i tocant aquell instrument tan gran, ( el cello) ,que era més alt que l'Enric......Be, no cal dir que alguna llagrimeta d'emoció em va caure mentre tocava !
Molts cops l'he vist cantar amb l'orfeó i fins i tot l'he acompanyat a cantar fora vila. I veure com s'ho passava de bé quan cantava.....Era tota una il·lusió !!
Ara ja no canta amb l'Orfeó i a més ha canviat d'instrument musical: el contrabaix, que encara és més gran que el Cello.
No he tingut l'oportunitat ni el plaer de veure com el toca ni d'escoltar-lo, però de ben segur que em caurà la baba i em sentiré el pare mes orgullós i feliç del mon quan ho faci, perquè ja ho sóc de ser el seu pare.
Endavant Enric!!!!!

L' Arnau

Ahir dissabte ens vam desplaçar fins La Bordeta ( lleida) per jugar un partit de futbol en la categoria pre-benjamí. El resultat va estar de 3-0, però els nostres nens van jugar força bé. El que passa es que els altres van estar més encertats alhora de fer gols.
Cal dir que dels nostres, la majoria són de primer any i solament tres són de segon any, cosa que en aquestes edats es nota moltíssim. Però del que es tracta, és que poc a poc vagin agafant confiança i vagin aprenent a jugar a futbol.
I ja posats, voldria comentar que tot i que van perdre, l'Arnau va fer el millor partit que li he vist mai. Com ara ell és el gran de l'equip, el vaig veure més segur, més confiat i molt més posat al camp. El vaig veure xutar fort i fent jugades des de la defensa fins la porteria contraria i tornant ràpid a defensar el seu terreny.
Molt encertat en la defensa i posant en joc la pilota correctament. No va tenir encert en els dos atacs que va fer tot sol, però es va veure molt ràpid i segur.
Molt be Arnau!!!

Els meus fillets !!!

Que diferents que poden arribar a ser dos fills, tan físicament com de caràcter.
L’Enric, “lo músic “ com jo carinyosament li dic, esta enamorat de la música i dels instruments. Sembla mentida com li marxen els dits i els peus quan hi ha música. Tot allò que té vida li encanta. Si per ell fos, tindríem una granja d’animals. Be, de fet quasi ja la tenim. Tenim un gos, dos gats, un peix, sis periquitos, dos canaris i dos hàmsters. I encara no en te prou!!!
Es un nen molt dolcet, que demostra sempre els seus sentiments. Això si, és molt nerviós i sempre ha d’estar fent alguna cosa. Encara que l’esport no sigui el seu fort.
Recordo sempre amb molt carinyo, que de ben petit venia per la nit al llit i sense fer soroll es posava al meu costadet, abraçat a mi amb la seva maneta a la meva cara. Un moment molt dolç i inoblidable.
En quant a l’Arnau, és un nen molt actiu, no para mai de fer esport i de moure's. Corre, salta, juga...no para mai, es incansable !!! Li encanta jugar a futbol i xutar “la bola” com diu ell. Es molt sentit i carinyos, encara que li costa demostrar-ho una mica.
Això si, es molt “xulet” quan té els amics prop o quan hi ha alguna noia pel rogle. I sempre esta a punt de donar-te un cop de mà i ajudar-te en qualsevol cosa. La seva memòria no té límits. De fet, quan no trobo alguna cosa, de seguida faig cap a preguntar-li, ja que de ben segur que sap on es. Recordo un dia que no trobava per cap lloc el comandament de la tele i el vaig trucar per preguntar-li. Ell sense dubtar gens, em va dir: Papa, l’has posat al calaix !!!
Be, podria dir moltes coses més dels meus fillets, però acabaria bavejant molt més del que ja ho he fet.
Per tant, acabaré dient que estic orgullós dels meus fills i que els estimo moltíssim.

Els mes de setembre sense els meus fillets!!!!

Un cop més, m’he tingut que quedar sense els meus fillets, a pesar que hi ha un conveni regulador que marca clarament com i de quina manera s’han de fer les coses. Però es veu que costa d’entendre les coses i sol pel fet de sentir-se guanyador i per prepotència , doncs passa pel damunt dels sentiments, no en aquest cas dels meus que son grans i forts, sinó de sentiments molt i molt més importants com els dels nostres fills.
Sembla que es molt difícil de anteposar el benestar, la pau i la tranquil·litat dels nostres fills, a la ràbia i al malestar personal.
I no es que no hagi enviat burofaxos i hagi explicat com hauria de repartir-se l’estiu...
Es tan fàcil d’entendre com a que les vacances d’estiu, són des de que acaba l’escola fins que hi tornen. En aquest cas, estem parlant de 84 dies de vacances.
Be, si som justos, els nens han de passar 42 dies amb cada progenitor. Doncs no serà així. Els nens al final de les vacances hauran estat un total de 30 dies amb mi i la resta amb la seva mare ( 54 dies ).
Això, no és més que un ball de números, però i els sentiments dels nens? Algú creu que no necessiten estar amb el pare? Perquè cada cop que s’han de repartir les vacances per part seva, ens trobem que es totalment injusta? Que faria una mare si el pare no li deixes els nens quan li toca? Que faria una mare si estes 30 dies sense veure als seus fills? Es just, tan pels fills com pel pare i la família paterna?
Tan costa entendre que una separació es cosa de dos, i que si s’ha acabat s’ha acabat?
El que s’ha de fer es lluitar colze a colze pels nostres fills i apartar d’una vegada aquesta ràbia i aquest malestar que al fi i al cap als únics que fa veritablement mal, es als nostres fills.
Per la meva banda, jo tinc pau i amor al meu cor i tinc les portes obertes a la comunicació i a l’enteniment. Perquè tinc molt clar quines son les meves prioritats en la vida .
Desitjo de tot cor que la llum de l’amor faci obrir els ulls i faci marxar la boira del teu cor.
Os estimo fillets meus, això no ho canviarà mai res ni ningú.

Vacances d'estiu dels meus fillets

He tingut una mica abandonat el meu Blog, però es que he tingut als meus fillets amb mi, la primera quinzena de juliol. I ja se sap, lo primer es lo primer. A més, m’agrada de disfrutar cada instant d’ells, Sempre que estem junts fem tot tipus d’activitats plegats i ho compartim tot. Potser sóc una mica egotista, ja que necessito estar tota la estona amb ells, però crec que es una cosa natural i més quan pots disfrutar tan poques vegades de la seva companyia. I no és per manca de ganes ni de temps………..però la cosa esta així , però ja canviarà, no manca gaire ¡ I és que tinc una gran defecte…..ELS ESTIMO MOLTÍSSIM!!!!! i no vull estar sense ells.