IKEA a Tarragona

La famosa empresa IKEA, ha decidit implantar una nova botiga a Tarragona. Estaven lluitant entre Reus i la capital i finalment s’han decidit per fer-ho a Tarragona. Això pel públic en general és una molt bona notícia, ja que no ens caldrà desplaçar-nos fins a Badalona per fer us de les seves instal·lacions.

Però dins de tot això, m’ha fet gràcia escoltar a l’alcalde de Tarragona dir que hi havien estat lluitant les dues ciutats per poder-lo portar a casa seva i que finalment aquest ha estat el resultat. I per tant, deixant volar la imaginació, no he pogut deixar de pensar que hagués passat si el Cementiri Nuclear en lloc de vindre acompanyat d’un Centre Tecnològic, ho hagués fet amb un IKEA que dóna d’entrada feina a 400 treballadors a part de tot el moviment de personal que un centre com aquest comporta. O amb un Corte Inglés...... I les dues Ciutats, perquè no van lluitar per la instal·lació del Cementiri?

Sí, ja sé que estem lluny per a que puguin vindre les persones a comprar, però és que Badalona queda molt més lluny que la Ribera i en canvi hi hem anat fins ara. A mi ja em perdonareu, però cada cop tinc més clar que aquí, a la nostra comarca solament ens deixen arribar allò que no volen a cap lloc.

On posar les DEIXALLES???? A la Ribera d'Ebre, per supost que NO!

Pensaments d'avui

· Cuando no se puede retroceder, sólo debe preocuparnos la mejor manera de seguir hacia adelante.

· Un niño siempre puede enseñar tres cosas a un adulto: a alegrarse sin motivo, a estar siempre ocupado con algo y a saber exigir con todas sus fuerzas aquello que desea

· El perdón es una carretera de doble sentido. Siempre que perdonamos a alguien, también nos estamos perdonando a nosotros mismos. Si somos tolerantes con los demás, es más fácil aceptar nuestros propios errores

· Todos los caminos van al mismo lugar. Pero escoge el tuyo, y ve hasta el final. No intentes recorrer todos los caminos

· Libérate de todos esos conceptos malditos, esa manía que existe de explicar todo y sólo hacer lo que aprueban los demás

Pensament d'avui

"El odio no disminuye con el odio. El odio disminuye con el amor."

Que faries tu ?

Molts cops em pregunto, quina estaria la reflexió o l'actuació dels altres si es trobessin en el meu cas. I és que els fets dels últims dies, relacionats amb la negació de la custòdia compartida a un pare separat, argumentant que no pot exercir de pare per ser coix, m'han fet pensar en quina seria la opinió de tots vosaltres amb els temes següents.
I no és que cregui que no actuo bé. El que passa és que de vegades m'agradaria saber altres criteris. A més, hi ha gent que t'envolta, que és permeteix opinar sense saber la història o saber solament una part d'ella. No qui més parla o qui més crida té la raó. De veritat solament n'hi ha una i aquesta la demostra els fets i les accions. Les veritats a mitges o mal explicades són pitjors que la mentida.

• Que faries tu, si tenint temps i ganes d'estar amb els teus fills, la seva mare no et deixes tenir-los més del que diu una sentència?
• Que faries tu, si un d'aquells pocs caps de setmana que pots estar amb els teus fills, la mare et truca per telèfon i et diu que no els tindràs?
• Que faries tu, sí la mare dels teus fills no et notifiques res de la seva vida?
• Que faries tu, sí després de pagar "religiosament" cada mes la pensió alimentícia pels teus fills, a més de totes les despeses extraordinaries que mes a mes van sortint, et trobessis que quan venen amb tu no porten cap peça de roba ( que tu estàs pagant) i el comentari de la mare és: No en tindràs de roba !
• Que faries tu, sí la sentència de divorci et digues el lloc on has d'anar a buscar cada dia entre setmana als teus fills i després de quatre anys fent-ho, et trobes que un bon dia la mare dels teus fills, ve a buscar-los i els pren a un altre lloc i al damunt pretén que tu vagis a partir d'ara a buscar-los a l'altre lloc?
• Que faries tu, sí et toca triar les vacances dels teus fills i després d'enviar-li un quadrant de tal i com quedaran les vacances, quan arriba el moment, vas a buscar-los i et diu que avui no, vine demà?
• Que faries tu, sí a tots el llibres de l'escola, i tot el material dels teus fills on s'ha de posar el nom dels teus fills, la mare hi posa el nom del nen, una inicial corresponent al cognom del pare i el cognom sencer de la mare ( exep. Joan C. Miró) ?
• Que faries tu, sí les vacances d'estiu són de 84 dies i segons sentència són 42 amb la mare i 42 amb el pare, i la mare decideix unilateralment que ella els tindrà 54 dies i tu tan sols 30?

Que faries tu, sí tot això et passes a tu i a més a més et vegis desplaçat dels teus fills als que estimes i als que necessites veure i estar amb ells, solament pel fet de ser home i pare?
Gràcies per endavant!

Estem al segle XXI !!!

Sembla mentida, com vivint al segle on vivim, on quasi totes les coses estan inventades, on per fi el racisme esta molt mal vist, on la dona per fi comença a estar al lloc on li pertoca estar, on per fi la violència de gènere esta castigada, on per fi els abusos a menors estan perseguits i penats........on per fi es busca la igualtat entre totes les persones sense discriminació de raça ni de sexe, ens trobem una vegada més en un buit legal en mig de la societat, on s'han oblidat d'incloure als Pares Separats amb fills.
Aquest cop, a part de discriminar a un pare pel fet de ser home, se li ha negat la Custodia Compartida dels seus fills, pel fet de ser coix, argumentant que aquesta minusvàlia l'hi impediria poder exercir correctament de pare. No tinc paraules per explicar-me aquest fet indignant i totalment injust. Es podria argumentar qualsevol altra cosa, però pensar que una persona no pot fer de pare per ser coix.........
De ben segur que se l'hi permetrà passar una pensió alimenticia per cada fill, a més de abonar totes les despeses extraordinàries que és vagin presentant, ja que per això sí que serà apte i vàlid.
Però per compartir el temps dels seus fills al 50% amb la seva mare, gaudint d'igual manera de l'amor i l'estimació d'aquells fills als estima i adora, per això no és apte ni vàlid.
Senyors, crec que ja n'hi ha prou de discriminació cap als pares separats. Necessitem d'una vegada, que es compleixi allò tan bonic que diu : TOTHOM SOM IGUALS DAVANT LA LLEI.
I la única manera de ser-ho en aquest tema, és la CUSTODIA COMPARTIDA.
Endavant company!!!

En una pàgina molt interessant, he trobat aquest escrit que per mi té una gran importància. Quan ens casem, pensem que a nosaltres no ens passarà, que la persona que hem triat com a mare dels nostres fills, és meravellosa i mai ens farà mal amb allò que més estimem. I és normal, perquè si ja no confiem amb ella, doncs no té sentit el casar-te. Però les coses, com més clares millor i per tant no costa res fer-ho be. Quan l'amor deixa pas a la rabia i al odi....... hi ha persones que no veuen res més que el mal i la venjança.
Per tant, si has de fer el pas, en primer lloc felicitats i si us plau fes cas a l'escrit.

Una abraçada!!

En poco tiempo, el matrimonio ha sufrido una transformación sin precedentes en la historia de la humanidad. Y sin pretender analizar si el cambio ha sido a mejor o peor, he aquí unas sugerencias para adaptarse a estos cambios para personas que viven en nuestro país, ya que en los países del entorno europeo existen leyes igualitarias de custodia compartida con diferentes tipos de coparentalidad o convivencia alternativa con los hijos:

1. No te cases sin un contrato que incluya una cláusula de disolución en que se establezca que, en caso de disolución, se aplicará un régimen de custodia compartida de los hijos en cualquiera de sus variantes de alternancia o coparentalidad.

2. Si los abogados te dicen que no es posible, no te cases, pues en caso de divorcio entrarás en el peor de los infiernos.

3. Recurre a un abogado de una asociación de madres y padres separados que esté dispuesto a redactar este tipo de contrato y darle el valor jurídico que le corresponde (el príncipe Felipe tiene un contrato matrimonial de este tipo con cláusula en caso de disolución).

Pensaments

Qui pensa poc, s'equivoca molt.
Leonardo da Vinci, artista, enginyer i filòsof italià (1452-1519)

La felicidad es interior, no exterior; por lo tanto, no depende de lo que tenemos, sino de lo que somos.

Henry Van Dyke (1852-1933) Escritor estadounidense.

Desciende a las profundidades de ti mismo, y logra ver tu alma buena. La felicidad la hace solamente uno mismo con la buena conducta.

Sócrates (470 AC-399 AC) Filósofo griego.

El verdadero amigo es aquel que a pesar de saber como eres te quiere.

Anónimo