Moto Club Flix

La activitat més important que realitzem els membres del Moto Club Flix, és avui per avui la Concentració Motociclista "Vila de Flix". Ja ne'm fet XV edicions i aquest any serà la nº XVI. Després de parlar i parlar per triar la data de la festa, hem decidit fer-ho els dies 1 i 2 d'octubre . O sigui que ja ens hem de posar a caminar per a preparar la nostra trobada.

De moment ja tenim quasi fet el logo de la mateixa:

que os sembla? os agrada?.

L'amic Kiko ha estat l'encarregat de fer-lo i a petició de la Elia vam posar l'estrella al logo i de color taronja especialment.

Flix-Les Valls- Torres d'alta- Montredons

Ahir dimecres el company Buck i jo vam sortir a donar un tomb pels termes de Flix. No tenia massa clar per on anar, però recordant la sortida a la punta l'home, vaig pensar que el camí de les torres d'alta que mesos enrere vaig fer, doncs podria ser una bona opció.

Vam sortir des del barri i a la rotonda que va a Riba-roja, vam agafar el camí de l'Aubal i passant pel mig del bosquet,

vam fer cap a un camí que ens porta directament fins al Mas Nou o mas trencat com hi diem nosaltres.

Un cap dalt, estem al Tossal de Montredons . Creuem el camí i agafem una sendera que ens porta fins a la zona de les Freixes i seguint el camí asfaltat,

passant per les Serres fem cap a les Valls. Un cop dalt a les Valls, a 330 metres,

agafem el primer camí de terra a la dreta anomenat Camí de les Torres d'Alta.

Sense deixar-lo, arribarem a la ultima Torre

i d'allí surt una sendera, muntanya avall, que ens porta pel mas de Sabaté fins a un camí asfaltat. L'agafem i creuant el Coll de l'Ase, tornem estar a Montredons i d'allí fins a casa.

El Buck, totalment refet de les ferides que li va fer un gos, ja esta plenament en forma per fer bones sortides. Encara que es nota que és cadell, ja que en algun moment de la baixada, l'hi feia por i l'he tingut que ajudar. Però esta fet un bon company de sortides.

Dificultat: Fàcil

Distància: 13.8 km

Durada: 3h 30

Passejada per la platja de Torredembarra

Divendres passat, aprofitant el solet que feia i la bona temperatura, vaig estar passejant per la platja de Torrdembarra fins a Creixell. La veritat és que no hi havia quasi ningú i s'hi estava molt be. És una sensació molt bona i que relaxa.

Os deixo alguna foto de les que vaig fer.

Aquesta foto és el que queda del Camping La Pineda de Torredembarra, on des de que jo tenia 8 mesets fins als 14 anys hi vam anar cada estiu. El meu pare montava la paradeta al mes de juny i ho plegava al setembre. Era una passada!!

Ara van treure el camping i al seu lloc van construir aquests pisos. Sol queda el que era la recepció i que ara es una oficina de turisme.

La Fatarella- Mirador de la Ribera- Riba-roja

La ruta d’avui diumenge, l’hem fet per la serra de la Fatarella, fins el mirador de la Ribera i baixant per la Vall de Velles.

Com que no la podíem fer circular, donada la seva distància, hem necessitat dos cotxes per poder-la fer.

El cotxe nº 1, l’hem deixat un cop passat Riba-roja d’Ebre, en direcció cap a la presa i al desviament que va a l’Ermita de Santa Madrona ( just abans de passar un pontet per davall de la via del tren), just al costat d’un pal indicador del camí a Santa Madrona i la Vall de Velles.

Amb el cotxe nº 2, hem anat per la carretera de les modorres, fins a la Fatarella on un cop dalt l’hem deixat en un replà .

O sigui que a les 08h15 del matí, la Eva, Jose, Buck i jo hem començat la ruta d’avui, agafant un camí de terra que surt allí mateix. Aviat ens hem trobat una cruïlla on hi ha un pal indicador cap al Camí de Menares, però el deixem de banda i seguim pel principal. Passem per algun mas molt arreglat,

el Mirador del Aragó,

alguna que altra capelleta amb mare de Deu inclosa,

una estació transformadora....,

fins arribar a una nova cruïlla

on podem anar cap a la Vall de Sant Francesc on hi trobaríem l’Ermita del mateix nom o seguim recte pel Camí dels Valencians fins al Mirador de la Ribera.

Doncs seguim recte i hem fet cap al mirador. Allí hem fet la “paradeta” obligatòria”, gaudint del paisatge i de les bones vistes que hi ha.

Ens carreguem de nou les motxilles i ja sol ens queda enfilar la baixada pel la Vall de Velles fins a trobar el cotxe nº1.

Una ruta preciosa, molt fàcil i amb molt bona companyia.

Dificultat: Fàcil

Durada: 3h 30

Distància: 13 km

El meu Buck

El Buck ja te quasi 4 mesos i ja esta fet un caminador incansable. Ja fa dies que sortim un hora diaria i ell no hi ha manera de cansar-lo. De vegades surt amb mi pel matí i per la tarda torna a sortir a passejar amb la Eva. Es molt juganer i no para quiet.

Jo quan surto el porto lligat fins que arribo a camp obert. Ell no marxa del meu costat i quan el crido ve de seguida. Estic intentant educar-lo i que sigui ( com m'agrada dir-ho a mi) equilibrat.

Però pobret, amb el curt temps que porta de senderista, ja l'han "atacat" altres gossos i l'hi han mossegat. Els primers cops, solament va ser un "susto", però l'ultim cop, sort que la Eva va reaccionar ràpidament i posant-se en perill ella, l'hi va treure literalment de la boca del gos atacant al Buck. I tot i la rapidesa d'acció i la manca de por, el Buck va rebre una forta mossegada al pit.

Ell esta be, tot i que va una mica coix i l'hi anem curant les ferides, però el que em porta aquesta reflexió, és el pensar com poden deixar solts els gossos per la muntanya?.

Gossos que són molt grans i que si en lloc d'un gosset sense quasi dents hagués estat un nen jugant, o un cicliste o un senderiste...... que hagués passat?

La veritat és que fa por pensar-ho tot i que els que sortim sovint per la muntanya, per desgràcia ens hi hem trobat alguna que altra vegada. I això no hauria de ser. La muntanya és de tots i hauriem de poder gaudir-la sense tenir que pensar amb la possible agressió d'un gos que el seu amo ha deixat que marxi i escampi solt per la muntanya.

Esta be portar-lo solt, però sempre i quan l'amo estigui vigilant si ve o no ve algú i el més important que el gos en qüestiò estigui ensinistrat i cregui al amo. Perquè sino, no costa gens portar-lo lligat.

Pensament en veu alta!!!

Em vaig promete a mi mateix que no faria cap més comentari en relació a la Plataforma de Volem viure a Flix, I fins avui ho he mantes.

I sento dir-ho així, però m'he sentit des del primer moment traït per una Plataforma que segons la meva humil opinió, no ha de tenir pensaments politics i que l’únic que ha de fer, és lluitar per Flix. Aquest és el motiu que em va atraure a fer-me simpatitzant de la plataforma. Però poc a poc, vaig anar veient amb els comentaris que es feien des de dins, que les crítiques es feien sempre en un sentit.

I avui ja ha estat la definitiva, al veure que des de la Plataforma es posava un enllaç directe, a un bloc on molt respectablement, el seu gestor/a donava la seva opinió sobre la gestió municipal i les persones que ens han representat.

Trobo les opinions respectables tot i que no comparteixo de cap manera el que diuen, però no entenc com la Plataforma "Volem viure a Flix", es decanta un cop més i deixa veure les seves directrius.

I per acabar, donar el meu suport als nostres representants municipals, siguin del color que siguin, per la tasca feta pel poble de Flix.

Els toros és veuen molt be des de la barrera i des de fora tot sembla molt fàcil i molt planer!