Pobret blog, fa molts dies que el tinc abandonat i això no m'agrada gens. Quan el vaig crear, ho vaig fer per poder treure tot allò que m'angoixava i que em feia mal i la veritat és que m'anava molt be. Poc a poc les caminades i les rutes, van anar tapant a les experiències personals fins que aquestes van desapareixer del blog.
I no vaig deixar d'escriure sobre mi i la meva vida perquè no en tingués ganes i necessitat de fer-ho, sino perquè vaig creure que les explicacions i narracions de tot allò que em passava feia més mal que be a terceres persones a les que m'estimo més que a la meva vida i per les que tinc un gran respecte. Durant aquest darrers anys, han passat moltes coses i n'he sentit moltes més, però jo he seguit callat i respectant sense manifestar-me i poc a poc m'he anat resignant i apartant-me del camí per no fer mal i donar la pau a qui realment la necessitava.
Crec, espero i desitjo que arribarà un moment en el que podré explicar tot allò que porto dins a qui realment ho ha de saber i que després faci el que hagi de fer amb la història complerta.
Ha estat i és un camí dur i molt trist en el que he perdut i perdo moltes coses, però del que crec que algún dia, no massa llunyà, hi veuré la llum del final.
I no vull oblidar-me de la meva família que m'han ajudat i m'ajuden a seguir endavant i molt especialment a la meva dona Joa, que em dóna la força necessària en el moment adequat.
La meva porta i el meu cor és obert i ho estarà sempre, esperant el moment.......
I deixeu-me acabar aquest escrit amb les paraules d'un sabi que va dir:
"No per repetir cada dia les mentides, aquestes acaben sent veritat. "
I no vaig deixar d'escriure sobre mi i la meva vida perquè no en tingués ganes i necessitat de fer-ho, sino perquè vaig creure que les explicacions i narracions de tot allò que em passava feia més mal que be a terceres persones a les que m'estimo més que a la meva vida i per les que tinc un gran respecte. Durant aquest darrers anys, han passat moltes coses i n'he sentit moltes més, però jo he seguit callat i respectant sense manifestar-me i poc a poc m'he anat resignant i apartant-me del camí per no fer mal i donar la pau a qui realment la necessitava.
Crec, espero i desitjo que arribarà un moment en el que podré explicar tot allò que porto dins a qui realment ho ha de saber i que després faci el que hagi de fer amb la història complerta.
Ha estat i és un camí dur i molt trist en el que he perdut i perdo moltes coses, però del que crec que algún dia, no massa llunyà, hi veuré la llum del final.
I no vull oblidar-me de la meva família que m'han ajudat i m'ajuden a seguir endavant i molt especialment a la meva dona Joa, que em dóna la força necessària en el moment adequat.
La meva porta i el meu cor és obert i ho estarà sempre, esperant el moment.......
I deixeu-me acabar aquest escrit amb les paraules d'un sabi que va dir:
"No per repetir cada dia les mentides, aquestes acaben sent veritat. "
2 comentaris:
Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de rutas o para los lectores de tu web, tengo publicado el blog plantararboles.blogspot.com
Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando las semillas que producen los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
Salud, José Luis Sáez Sáez.
2024.......Segueixo sense dir el que penso i el que he passat. Hi ha gent que penssa que qui calla "otorga", però es fals. Qui calla es perquè no vol fer mal a qui més estima. Si aquella persona vol saber l'altra verssió dels fets, doncs quan tingui la necessitat ja la demanarà. Desitjo per això, que sigui aviat, perquè la pena de d'estar lluny és molt gran i segueix fent malt com el primer dia. Algú molt sabi, El meu pare, em va dir que qui té més coneixement se'n ha de valdre....Es dur, molt dur fer-ho però ho faig i faré sempre.Us ESTIMO
Publica un comentari a l'entrada