Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

diumenge, 3 d’octubre del 2010

XV Concentració Motociclista "Vila de Flix"




Aquest cap de setmana, hem cel·lebrat la XV Concentració Motociclista "Vila de Flix". Divendres pel matí, ja van pujar gent de la organització a començar a muntar coses i ja per la tarda vam acabar de pujar-ho tot i muntar-ho.
Una de les normes que tenim, es la de tenir-ho tot muntat i preparat el divendres per la nit, per tal de que dissabte no manqui ni un detall. Des de fa uns anys, el divendres es típic que el nostre"pressi" ens faci una "fideuà" per tots els col·laboradors del muntatge i ja després ens posem a preparar les bosses de tot allò que donem als inscrits.
Es a dir que nosaltres ja comencem la nostra festa divendres.
Hi han amics motoristes que ja ho saben i s'han afegit a la festa divendres , pel que aquesta nit ja té un to festiu.
Dissabte matí, ja solament ens va mancar retocar un parell de coses i ultimar preparatius.
A les 16h vam obrir les incripcions i tot els motards que anaven arribant, s'anaven incribint. A les 18h, vam fer l'acte més emotiu de la Concentració, amb l'homenatge al nostre amic i soci del MC Flix, Rodri petit,que ens va deixar mesos enrera. A l'acte va venir tota la seva familía i tots els quintos i amics. El MC Flix l'hi va fer una placa commemorativa que vam penjar a la paret de l'Ermita. Per la seva part, els seus amics, van obsequiar a la familia de Rodri amb una figura molt bonica que simbolitzava la gran afició que Xavier tenia per les motos. Per la seva part, Rodri i la seva família, van donar a tots els fills dels socis i als quintos, una samarreta de color taronja i amb una braga per tots els col·laboradors, que a més que era el color preferit de Xavier, doncs possava una incripció que el recordava. L'acte va seguir amb un minut de silenci i amb la trencada del silenci fent soroll amb les motos. Rodri, va donar les gràcies a tots els presents i ens va demanar que seguissim amb la gran festa del MC Flix.
Be, vam seguir amb els jocs motards i a les 19h ens vam enfilar amb les motos cap al poble on vam fer la típica ruta baristica.
A les 22h i a la mateixa plaça de l'ermita, vam sopar i després tots a ballar i passar-nos-ho be amb la música en viu de dos conjunts.
Diumenge al matí, la traca va ser l'encarregada de despertar a tots els motards, que un cop desperts van pujar cap a la plaça on la organització els hi tenia preparat un esmorzar "de camp". I després....la sortida a Bovera on en arribar en esperava un "tentenpié" a la plaça del poble.
Quan vam tornar a l'Ermita, vam fer l'entrega de trofeus als participants incrits i el sorteig d'un gran nombre de regals que un bon col·laborador de la Concentració, Motos Sandro, ens dona any rera any. Això si, el nostre speaker Abel, és l'encarregat de donar color a n'aquesta part de la festa.
En acabar i com a novetat d'aquest any, tots a menjar la paella que ens havia preparat Jose Miguel.
I ja després ve l'hora de les abraçades i despedides dels nostres amics motards que molts, any rera any venent a Flix per acompanyar-nos i gaudir de la nostra gran festa.
No puc mencionar-los a tots, però si fer una menció especial a Cristobal i Ruth; Alberto ( el maño) i a Susana i el seu marit que són ja membres de la nostra gran família perque són fidels a la nostra festa des del primer dia.

I ja per acabar, voldria comentar que per mi és molt bonic veure com gent tan diferent, de diferents formes de pensar i de diferents ideologies, ens unim en un dia com aquest per gaudir d'un dia de festa i de germanor amb un gran denominador comú: LA MOTO !!!!

Una abraçada per aquesta gran família que som els membres del MC Flix!

diumenge, 26 de setembre del 2010

Adeu Negret!!



Avui és un dia trist, ja que el nostre gos NEGRET, ens ha deixat.

Mesos enrera va agafar una enfermetat incurable, que poc a poc l’anava deteriorant fins arribar al dia d’avui.

Negret era un gos, com m’agrada dir-ho a mi, molt equilibrat. Era molt bo i sempre es feia amb tot tipus d’animals. A casa tenim gats, un Yorksire, una fura i hem tingut periquitos i canaris. Ell sempre els ha cuidat a tots i no ha deixat mai que cap animal de fora vingués a “molestar” a la seva família. Perquè Ell es considerava el cuidador de tots ells, de la seva manada.

Recordo quan va venir el primer gat a casa, que encara que sabia el caracter del Negret, doncs no tenia clara la seva reacció. I com no podia ser d’un altra manera, doncs es va dedicar a cuidar-lo i a mimar-lo. Fins i tot l’hi rentava els ulls, com l’hi hagués fet la seva mare. Quan la gateta va criar, era molt bonic veure com cuidava les cries i conforme van anar creixent, com jugava amb elles. Mai el vaig veure enfadat amb cap d’ells i això que l’hi mossegaven les orelles i de vegades el feien fins i tot ganyolar!

Això si, si algun gat de fora casa, intentava entrar al seu jardí, treia tot el seu caràcter i el feia marxar, per tal de defensar a la seva família.

Recordo que quan venia el Dandi a casa ( el gosset de la meva mare), doncs ell no estava acostumat al tracte amb gats i quan els veia, doncs es posava en tensió. Els gats també s’arrissaven i s’apartaven. Doncs Negret, es posava pel mig de tots dos i amb el morret li pegava una espenta a un i a l’altre ensenyant-los que allí manava ell i s’havien de portar be. I va aconseguir que el Dandi i els gats es portessin be entre ells.

Després va venir la Danna, una Yorksire i amb la que s’hi portava molt i molt be. Era bonic veure com jugaven i com es rebolcaven per terra.

L’ultima en entrar a la seva camada, va ser la Mia, una fura que també va acollir i a la que s’hi va acoplar.

Ja després va començar a trobar-se malament i a estar molt delicat de les cames i anava perdent les ganes de jugar i d’enfrontar-se als animalons que volien entrar a casa. Però això si, mai va tindre una mala reacció cap als jugetons membres de la seva “camada” que volien seguir jugant amb ell.

Be Negret, avui ens has deixat i tot i que trobarem a faltar molt les teves alifares i les teves alegries quan ens veies, et recordarem i et portarem tots dins del nostre coret sempre com a un gran membre de la nostra família.

Gràcies Negret per tots aquests anys que has compartit amb nosaltres !!

T’estimem!

La Fatarella- Punta l’Home- Pi de Montbrió- Flix





Avui Jose i jo hem començat la temporada senderista i ho hem fet amb una ruta fàcil i no massa complicada encara que amb un gran encant i bones vistes.

Hem sortit a les 08h des de Flix amb el cotxe i ens hem dirigit cap a la Fatarella. En arribar al final de la costa ( abans d’arribar a la Fatarella), trobem un desviament cap a la dreta que ens portaria cap a les Modorres. L’agafem, però acte seguit agafem de nou un desviament a dretes que és un camí de terra.

Be, allí mateix deixarem el cotxe i començarem la ruta d’avui.

Tot el camí és una pista de terra enorme que l’han ampliat per tal de poder passar els camions i màquines que estan treballant per la col·locació dels aerogeneradors. La veritat és que fa una mica de mal a la vista veure com estant fent lloc a la muntanya, però esperem que un cop col·locats, tot quedarà més o menys igual que abans.

Be, doncs seguint aquest camí i sense deixar d’anar pel costat de la falda de la muntanya, arribarem a la Punta l’Home ( punt geodèsic). Cal dir que aquest punt, queda una mica fora del camí i que cal anar en compte sino ens el passarem tot i que es veu des del camí.

Seguint endavant, deixarem el camí principal per agafar-ne un altre a dretes que té una forta baixada. Després seguirem per un camí fins que a la dreta, baix al pla, veurem una gran plantació d’olivers. Es aquí on hem d’anar mirant pel costat de la dreta fins que trobarem un pi trencat i una fita que ens indicarà el lloc per on hem d’agafar la sendera que pel mig de la plantació ens portarà fins el pi de Montbrió, passant per la cova que porta el seu nom.

En arribar al pi, un camí a la dreta que passa pel costat del mas ( trencat), ens portarà fins a la carretera i fins a Flix, on agafarem el cotxe i anirem a buscar l’altre que hem deixat a la Fatarella.

Com a nota anecdòtica, comentar que l’hi he ensenyat a Jose un lloc de la carretera a la Fatarella, que de ben segur molts sabeu, on la vista ens diu que es costa avall i si deixem el cotxe aturat, cap baix i en punt mort, resulta que el cotxe marxa solet cap al darrera, pujant costa. És un lloc curiós i m’agrada ensenyar-ho .

Una bona caminada, amb l’agradable companyia del meu amic Jose.

Durada: 3h

Dificultat: Fàcil

Distància: 14 km

Veure ruta al Wikilog

dijous, 16 de setembre del 2010

L'Estartit: Punta de les Salines- La Trona- Cala Calella- Els arquets- Cap de la Barra

Sortim des del camping l'estartit, per una carretera asfaltada que també es troba tallada al trànsit rodat pel risc d'incendi.


Un cop dalt de la montanya, ens trobarem un creuament amb la indicació cap a la Cala Pedrosa. Inicialment aquesta era la ruta d'avui, però......

Més endavant un altre cartell en diu que amb 20 minuts estarem a la Cala Pedrosa, però un altre ens diu que amb 1h i 28' farem cap a l'Estartit , passant per varies caletes.
Em sembla molt més temptadora la segona opció i per tant, canvi de ruta.

Després de baixar fins aquesta cala ( Punta de les Salines) , hem de pujar per a baixar de nou fins la propera Cala.

El camí ens ensenya moltes coses com aquesta...( Jose estaria content de poder-ho veure)

Una bona pujada!!!

Però les vistes són millors!!

I de nou a baixar!

Quina pau es respira des d'aquí!

I vinga, a pujar de nou!!!!!!


Aquesta vista de "els Arquets" ens la trobem pujant!

I ja des del Cap de la Barra a 85 metres podem tenir bones vistes de les Medes.....

I de L'Estartit!

I ja sol ens queda baixar fins al port, creuar tot el poble i anar a buscar el cotxe.

Dificultat: Moderada
Alçada total: 85 m
Durada: 2h

Les Dunes -Ermita de Santa Caterina ( Torroella de Montgrí)

Sortim des de la Urbanització de Les Dunes ( carretera de l'Estartit a Torroella) on hi deixarem el cotxe. Agafarem una carretera asfaltada que es troba tancada al transit rodat per l'alt risc d'incendi que hi ha.
Ben aviat començarem a caminar per damunt de les dunes. Es una sensació molt rara, estar caminant pel damunt de l'arena de la platja i quan estas a uns 3km d'ella.
La formació de les Dunes, resulta de l'arena que els rius Muga, Ter i Fluvià van anant depositant al golf de Roses i des d'allí la tramuntana es va encarregar de portar-la fins la plana de Torroella. Allí, al 1875 l'ingenier Artigas, va plantejar fixar les dunes mitjançant una restauració forestal.

Un cop d'alt de la Duna, al Coll de les Sorres, ens trobarem una zona de descans on hi han taules.

Allí mateix, podrem agafar un camí indicat, que ens portarà fins al Coll de la Creu i fins l'Ermita de Santa Caterina.

Un cop dalt i després de gaudir de les meravelloses vistes, en queda baixar fins l'Ermita.

I després de la visita, sol ens queda tornar pel mateix camí fins al cotxe, això si, ben acompanyat.....!!!!


Durada: 2h ( amb visita)
Dificultat: Fàcil

dimecres, 15 de setembre del 2010

El Castell de Montgrí






Sortint des de la zona del IES de Torroella de Montgrí, on hi deixem el cotxe, baizarem una costa a l'esquerra, asfaltada ( carril de bicis / senderistes) i en arribar baix trobarem un cartell on hi ha un mapa que t'indica varis camins. Però el que volem fer no hi és indicat. Però en front mateix del cartell, surt un camí de terra que ens portarà fins dalt de tot de la muntanya on hi trobarem una creu. Allí, agafarem un sender que surt a la dreta i ja fins a dalt del castell.
Hem de parar compte amb el ultim tram de camí, ja que tot es roca i de tant passar-hi esta molt gastada i rellisca força.
En arribar dalt, ens trobarem amb un castell que data del any 1294 i construït pel rei Jaume II.
Es put pujar per la torre fins dalt de tot del castell des d'on podrem contemplar unes vistes espectaculars de tota la zona. En especial de les Illes Medes i de la gola del riu Ter entrant al mar.
I després retornarem pel mateix camí( cuidado amb el terra relliscós) fins a Torroella de Montgrí.

Durada: 1h 30 ( amb visita inclosa)
Dificultat: Fàcil
Altimetria: 300 metres.

diumenge, 12 de setembre del 2010

XV CONCENTRACIÓ MOTOCICLISTA "VILA DE FLIX"



D'aqui tres caps de setmana, farem la nostra Concentració de motos. Ja hi som i aquest any es molt especial i per això mateix es fan moltes més coses.
Sol manca que vigui molta gent i tot vagi com ha d'anar. La organització de la festa, ha posat tot el que pot i més per a que aquesta XV Concentració surti lo millor possible.
Os hi esperem!!!!

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
Les meves nenes !!!