Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

dimarts, 23 de novembre del 2010

Pessebres Senderistes.







Ja fa temps i després de pujar a la Mola De Colldejou, vam decidir la Eva, Jose i jo, de fer un pessebre i pujar-lo a col·locar a la Mola. Allí en vam veure molts i vam pensar que nosaltres no haviem de ser menys. Per tant, ara ens estan fent el pesebre i en quant el tinguem, ens enfilarem cap a la Mola. Aquest cop el trajecte que farem ( sino hi han inconvenients) serà el que ha fet el company alexsub, amb una petita variació per fer-la circular.
A més, hem fet un logo per la ocasió.



dimecres, 10 de novembre del 2010

Nom de mascota.




Estem buscant un nom pel nou gosset que tindrem. No sabem encara si serà mascle o femella, pel que si algú ens vol ajudar a trobar-ne un......
Gràcies!!!!

dilluns, 8 de novembre del 2010

Flix- Tossal de Montredons- Bassa les Clotxes













Ahir diumenge, després de veure el bon dia fet durant tot el matí, vaig pensar en sortir una estoneta per la tarda a caminar. Vaig trucar a Eva i a Jose i tots dos van dir que perfecte. Tot i que de cop el temps va començar a posar-se "feo", nosaltres vam seguir amb la quedada.
Total, que a les 15h 30 sortiem des del barri i en direcció cap a l'Aubal.
Vam passar pel mig del pinar i passant per la finca d'Oriol, vam fer cap al mas Nou, que per
nosaltres és el mas trencat. Allí seguint uns 100 metres pel camí a dretes, vam trobar una sendereta que ens pujava pel Tossal de Montredons,
passant per la coneguda Roca de la Calavera, on tans cops hi he fet cap el dijous jarder, i fins dalt de tot de la muntanya.

Un cop dalt i com no haviem vist encara la gran bassa feta pel reg de Montredons, ens vam desviar cap a l'esquerra per tal de veure-la.

Cal dir que és una de les més grans que he vist i una obra espectacular. Des de dalt , les vistes de Flix i Riba-roja són precioses.
Vam tornar enrera fins el lloc on vam pujar i allí vam seguir pel camí cap baix fins als "quatre camins". Abans d'arribar a la cruïlla i a l'esquerra hi ha una singlera on s'hi amaga una cova bastant gran. Jose ens va explicar que de petits hi anaven a veure un niu d'esparves que feien vida allí. No sé el nom de la cova, però de ben segur que en té un.
A la cruïlla, hi han quatre camins: el nostre, el de la dreta que ens portaria cap a la serra de fatarella, ascò i el Pi de Montbrió; el de davant que ens portaria per un altre camí cap a la bassa de les clotxes, Ascò i la Carretera Flix-Ascò; i el de l'esquerra que ens durà directament per un camí d'asfalt fins a la Bassa de les Clotxes.
Com que ja és tard i esta a punt de començar la Formula 1, doncs decidim anar a esquerres.

Aquesta ruta, es molt bonica ja que passes per uns llocs no massa transitats i hi han boniques vistes. A més, és curteta, fàcil de fer i diferent.

Dificultat: Fàcil
Durada: 1h 50
Distància: 8km

Flix- Tossal de Montredons- Bassa les Clotxes






Ahir diumenge, després de veure el bon dia durant tot el matí, vaig pensar en sortir una estoneta per la tarda a caminar. Vaig trucar a Eva i a Jose i tots dos van dir que perfecte. Tot i que de cop el temps va començar a posar-se "feo" nosaltres vam seguir amb la quedada.
Total, que a les 15h 30 sortiem des del barri i en direcció cap a l'Aubal.
Vam passar pel mig del pinar i passant per la finca d'Oriol, vam fer cap al mas Nou, que per nosaltres és el mas trencat. Allí seguint uns 100 metres pel camí a dretes, vam trobar una sendereta que ens pujava pel Tossal de Montredons, passant per la coneguda Roca de la Calavera, on tans cops hi he fet cop el dijous jarder i fins dalt de tot de la muntanya. Un cop dalt i com no haviem vist encara la gran bassa feta pel reg de Montredons, ens vam desviar cap a l'esquerra per tal de veure-la.
Cal dir que és una de les més grans que he vist i una obra espectacular. Des de dalt , les vistes de Flix i Riba-roja són precioses.
Vam tornar enrera fins el lloc on vam pujar i allí vam seguir pel camí cap baix fins als "quatre camins". Abans d'arribar a la cruïlla i a l'esquerra hi ha una singlera on s'hi amaga una cova bastant gran. Jose ens va explicar que de petits hi anaven a veure un niu d'esparves que feien vida allí. No sé el nom de la cova, però de ben segur que en té un.
A la cruïlla, hi han quatre camins: el nostre, el de la dreta que ens portaria cap a la serra de fatarella, ascò i el Pi de Montbrió; el de davant que ens portaria per un altre camí cap a la bassa de les clotxes, Ascò i la Carretera Flix-Ascò; i el de l'esquerra que ens durà directament per un camí d'asfalt fins a la Bassa de les Clotxes.
Com que ja és tard i esta a punt de començar la Formula 1, doncs decidim anar a esquerres.

Aquesta ruta, es molt bonica ja que passes per uns llocs no massa transitats i hi han boniques vistes. A més, és curteta, fàcil de fer i diferent.

Dificultat: Fàcil
Durada: 1h 30
Distància: 8km
Veure ruta

divendres, 5 de novembre del 2010

Flix-Sebes



En la sortideta que vam fer dissabte passat a l'Ermita- Sebes, resulta que ens vam trobar un gosset molt bonic i molt bo que després de saludar-nos, va decidir apuntar-se a la nostra caminada. En principi ens va agradar ja que a la Eva i a mi ens agradan molt els animals, però conforme anavem allunyant-nos del seu mas, doncs ens anavem preocupant. Però a Ell, no semblava preocupar-li massa i fins i tot semblava coneixer molt be el camí. Total, que després de intentar molts cops que deixes de venir amb nosaltres ja que potser no sabria tornar, vam fer cap al poligon. Allí va marxar cap a un dels tallers on semblava coneixer a algú i el vam perdre de vista.
Vam marxar cap a casa amb allò al cos de si l'hi podria passar alguna cosa i si sabria tornar a casa seva.
Dillums a la tarda vam saver que una persona l'habia trobat al poligon, perdut i que el va acollir temporalment fins que trobes als seus amos i sino ja tenia algú a qui donar-li.
La casualitat va fer que Abel llegis el post que va posar la Eva al seu blog i on parlava del gos i fins i tot tenia una foto posada. Més tard, Eli va parlar amb mi del tema i curiosament al explicar-li on estava el mas, resultava que coneixia als amos i els va trucar. El final va ser que els amos havien estat tot el cap de setmana buscant-lo i que per fi el van trobar.
Be, avui hem sortit a caminar la Eva i jo i el destí ha estat anar a veure el gosset, al seu mas. Ell esta molt be i l'ama molt contenta de tornar-lo a tenir a casa.

La ruta d'avui ha estat sortint del polìgon, fins al mas del director i passat aquest hem pujat pel primer camí a dretes que hem trobat. Després d'un parell de kilòmetres, hem arribat a una cruïlla on hi ha una olivera al mig i hem agafat el camí a l'esquerra, fins arribar a un altre creuament amb un pal indicador. A la dreta, aniriem cap a Riba-roja i a l'esquerra ( que és el nostre d'avui) cap al mas de les cigonyes. Allí hem fet un cop d'ull al mirador i després cap al mas del Director passant primer pel mas de la Pitoia.
I d'allí fins al poligon.

Durada: 2h
Distància: 10km
Dificultat: Fàcil

JO NO T'ESPERO



Són molts diners els que s'han destinat o els que es gastaran per que aquesta visita pugui ser realitat. Diners que podrien dedicar-se a ajudar a les persones que ho necessiten i que per desgràcia en aquests temps que estem passant, són moltes. I si no ho tinc malentés, seran entre 670000 i 720000 el que costarà a l'administració Catalana aquesta visita.
Crec que ja és hora de que és separi l'estat de l'esglèsia.
Llegiu l'article de Maria al seu bloc.

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Flix-Ermita del Remei-Sebes




Aquest matí, hem deixat el cotxe al davant del Bonpreu i hem anat a fer una de les rutes que vam fer dies enrera, però amb algun que altre canvi.

Passant pel davant del Guissona per la carretera, agafem el desviament per la plana d’ame i per una sendera cap a l’Ermita del Remei de Flix. Una mica abans d’arribar, ens trobem una bassa del reg, amb un gran dipòsit i seguint pel camí, fem cap a una cruïlla amb un pal indicador, des d’on podem anar cap a l’Ermita del Remei o be cap a Sebes creuant la C-12. Agafem a l’esquerra el camí cap a Sebes. En arribar a la carretera, pugem la costa ( a esquerres) i hem d’agafar el segon camí que trobarem a la dreta. Un cop al camí, el primer desviament que trobarem a la dreta ens portaria cap a la costa l’Erola, però nosaltres hem de seguir endavant. El segon camí a la dreta que trobarem ( deixant de banda les entrades particulars que hi han), és el que hem d’agafar. Passarem per un Mas enorme on hi ha cavalls i molts animalets ( queda a la dreta) i més endavant sense deixar el camí principal farem cap a una cruïlla on hi ha un tancat amb vàlvules del reg. Agafem el camí de l’esquerra i a uns 50 metres veurem un pal indicador. A la dreta anirem cap a Riba-roja, però nosaltres agafem el camí a Sebes. La pròxima cruïlla que trobarem, serà de 4 camins amb un oliver al mig. Aquí, avui agafarem el camí del mig que ens porta directament fins el mas del Director i d’allí cap a Flix a buscar el cotxe.

El recorregut és molt fàcil, però no per això absent de bellesa.


Dificultat: Fàcil

Durada: 3h 26

Velocitat mitja: 4.8 km/h

Distància: 16.5 km

Veure ruta al Wikilog

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Escaladei- La Pietat-Mas de Sant Antoni

Aquest cap de setmana vam fer una sortideta i aquest cop ens vam dirigir cap a Escaladei, per veure des d'un altre costat la majestuositat del Montsant.

La sortida la vam fer des del poble d'Escaladei i de seguida vam fer cap a la Cartotxa. Després d'admirar les ruines i els edificis que poc a poc van recuperant, vam pujar fins La Pietat i d'allí fins al Collet del Grau, on vam trobar un pal indicador que ens marcava la ruta cap a l'Escletxa o cap al Mas de Sant Antoni










Com estem en fase de posar-nos en forma, vam agafar la segona.
I vam arribar al mas de Sant Antoni. Diu la llegenda, que allí hi havia un poble, Montalt i que era molt prosper, però els monjos van fer tot el possible i més, fins aconsseguir que es despoblés i quedés desértic, ja que no podien permetre tenir un poble tan aprop del lloc on tenien el seu retir espiritual. De tot allò, solament en va quedar el mas de Sant Antoni, avui en ruines.
Be, un cop allí ens vam trobar una pal indicador que ens marcava una sendera cap a Escaladei i un altra que ens feia anar cap a Cabacés. Tot i que la ruta que tenia al GPS em marcava la segona, vam optar per seguir la primera. I ens vam equivocar, ja que aquesta ens portava per un cami perdedor i que vam tenir que anar fent nosaltres fins arribar a la una bassa de reg. Però no va deixar de ser tota una aventura i per cert molt bonica.
I d'allí fins al poble on teniem el cotxe.
Total que si segiu aquesta ruta, aneu des del mas de Sant Antoni, endavant on de ben segur que trobareu una indicació que os farà anar cap a Escaladei.

Durada:2h 30
Distància: 6,66 km
Alçada: 598m
Dificultat: Fàcil

diumenge, 3 d’octubre del 2010

XV Concentració Motociclista "Vila de Flix"




Aquest cap de setmana, hem cel·lebrat la XV Concentració Motociclista "Vila de Flix". Divendres pel matí, ja van pujar gent de la organització a començar a muntar coses i ja per la tarda vam acabar de pujar-ho tot i muntar-ho.
Una de les normes que tenim, es la de tenir-ho tot muntat i preparat el divendres per la nit, per tal de que dissabte no manqui ni un detall. Des de fa uns anys, el divendres es típic que el nostre"pressi" ens faci una "fideuà" per tots els col·laboradors del muntatge i ja després ens posem a preparar les bosses de tot allò que donem als inscrits.
Es a dir que nosaltres ja comencem la nostra festa divendres.
Hi han amics motoristes que ja ho saben i s'han afegit a la festa divendres , pel que aquesta nit ja té un to festiu.
Dissabte matí, ja solament ens va mancar retocar un parell de coses i ultimar preparatius.
A les 16h vam obrir les incripcions i tot els motards que anaven arribant, s'anaven incribint. A les 18h, vam fer l'acte més emotiu de la Concentració, amb l'homenatge al nostre amic i soci del MC Flix, Rodri petit,que ens va deixar mesos enrera. A l'acte va venir tota la seva familía i tots els quintos i amics. El MC Flix l'hi va fer una placa commemorativa que vam penjar a la paret de l'Ermita. Per la seva part, els seus amics, van obsequiar a la familia de Rodri amb una figura molt bonica que simbolitzava la gran afició que Xavier tenia per les motos. Per la seva part, Rodri i la seva família, van donar a tots els fills dels socis i als quintos, una samarreta de color taronja i amb una braga per tots els col·laboradors, que a més que era el color preferit de Xavier, doncs possava una incripció que el recordava. L'acte va seguir amb un minut de silenci i amb la trencada del silenci fent soroll amb les motos. Rodri, va donar les gràcies a tots els presents i ens va demanar que seguissim amb la gran festa del MC Flix.
Be, vam seguir amb els jocs motards i a les 19h ens vam enfilar amb les motos cap al poble on vam fer la típica ruta baristica.
A les 22h i a la mateixa plaça de l'ermita, vam sopar i després tots a ballar i passar-nos-ho be amb la música en viu de dos conjunts.
Diumenge al matí, la traca va ser l'encarregada de despertar a tots els motards, que un cop desperts van pujar cap a la plaça on la organització els hi tenia preparat un esmorzar "de camp". I després....la sortida a Bovera on en arribar en esperava un "tentenpié" a la plaça del poble.
Quan vam tornar a l'Ermita, vam fer l'entrega de trofeus als participants incrits i el sorteig d'un gran nombre de regals que un bon col·laborador de la Concentració, Motos Sandro, ens dona any rera any. Això si, el nostre speaker Abel, és l'encarregat de donar color a n'aquesta part de la festa.
En acabar i com a novetat d'aquest any, tots a menjar la paella que ens havia preparat Jose Miguel.
I ja després ve l'hora de les abraçades i despedides dels nostres amics motards que molts, any rera any venent a Flix per acompanyar-nos i gaudir de la nostra gran festa.
No puc mencionar-los a tots, però si fer una menció especial a Cristobal i Ruth; Alberto ( el maño) i a Susana i el seu marit que són ja membres de la nostra gran família perque són fidels a la nostra festa des del primer dia.

I ja per acabar, voldria comentar que per mi és molt bonic veure com gent tan diferent, de diferents formes de pensar i de diferents ideologies, ens unim en un dia com aquest per gaudir d'un dia de festa i de germanor amb un gran denominador comú: LA MOTO !!!!

Una abraçada per aquesta gran família que som els membres del MC Flix!

diumenge, 26 de setembre del 2010

Adeu Negret!!



Avui és un dia trist, ja que el nostre gos NEGRET, ens ha deixat.

Mesos enrera va agafar una enfermetat incurable, que poc a poc l’anava deteriorant fins arribar al dia d’avui.

Negret era un gos, com m’agrada dir-ho a mi, molt equilibrat. Era molt bo i sempre es feia amb tot tipus d’animals. A casa tenim gats, un Yorksire, una fura i hem tingut periquitos i canaris. Ell sempre els ha cuidat a tots i no ha deixat mai que cap animal de fora vingués a “molestar” a la seva família. Perquè Ell es considerava el cuidador de tots ells, de la seva manada.

Recordo quan va venir el primer gat a casa, que encara que sabia el caracter del Negret, doncs no tenia clara la seva reacció. I com no podia ser d’un altra manera, doncs es va dedicar a cuidar-lo i a mimar-lo. Fins i tot l’hi rentava els ulls, com l’hi hagués fet la seva mare. Quan la gateta va criar, era molt bonic veure com cuidava les cries i conforme van anar creixent, com jugava amb elles. Mai el vaig veure enfadat amb cap d’ells i això que l’hi mossegaven les orelles i de vegades el feien fins i tot ganyolar!

Això si, si algun gat de fora casa, intentava entrar al seu jardí, treia tot el seu caràcter i el feia marxar, per tal de defensar a la seva família.

Recordo que quan venia el Dandi a casa ( el gosset de la meva mare), doncs ell no estava acostumat al tracte amb gats i quan els veia, doncs es posava en tensió. Els gats també s’arrissaven i s’apartaven. Doncs Negret, es posava pel mig de tots dos i amb el morret li pegava una espenta a un i a l’altre ensenyant-los que allí manava ell i s’havien de portar be. I va aconseguir que el Dandi i els gats es portessin be entre ells.

Després va venir la Danna, una Yorksire i amb la que s’hi portava molt i molt be. Era bonic veure com jugaven i com es rebolcaven per terra.

L’ultima en entrar a la seva camada, va ser la Mia, una fura que també va acollir i a la que s’hi va acoplar.

Ja després va començar a trobar-se malament i a estar molt delicat de les cames i anava perdent les ganes de jugar i d’enfrontar-se als animalons que volien entrar a casa. Però això si, mai va tindre una mala reacció cap als jugetons membres de la seva “camada” que volien seguir jugant amb ell.

Be Negret, avui ens has deixat i tot i que trobarem a faltar molt les teves alifares i les teves alegries quan ens veies, et recordarem i et portarem tots dins del nostre coret sempre com a un gran membre de la nostra família.

Gràcies Negret per tots aquests anys que has compartit amb nosaltres !!

T’estimem!

La Fatarella- Punta l’Home- Pi de Montbrió- Flix





Avui Jose i jo hem començat la temporada senderista i ho hem fet amb una ruta fàcil i no massa complicada encara que amb un gran encant i bones vistes.

Hem sortit a les 08h des de Flix amb el cotxe i ens hem dirigit cap a la Fatarella. En arribar al final de la costa ( abans d’arribar a la Fatarella), trobem un desviament cap a la dreta que ens portaria cap a les Modorres. L’agafem, però acte seguit agafem de nou un desviament a dretes que és un camí de terra.

Be, allí mateix deixarem el cotxe i començarem la ruta d’avui.

Tot el camí és una pista de terra enorme que l’han ampliat per tal de poder passar els camions i màquines que estan treballant per la col·locació dels aerogeneradors. La veritat és que fa una mica de mal a la vista veure com estant fent lloc a la muntanya, però esperem que un cop col·locats, tot quedarà més o menys igual que abans.

Be, doncs seguint aquest camí i sense deixar d’anar pel costat de la falda de la muntanya, arribarem a la Punta l’Home ( punt geodèsic). Cal dir que aquest punt, queda una mica fora del camí i que cal anar en compte sino ens el passarem tot i que es veu des del camí.

Seguint endavant, deixarem el camí principal per agafar-ne un altre a dretes que té una forta baixada. Després seguirem per un camí fins que a la dreta, baix al pla, veurem una gran plantació d’olivers. Es aquí on hem d’anar mirant pel costat de la dreta fins que trobarem un pi trencat i una fita que ens indicarà el lloc per on hem d’agafar la sendera que pel mig de la plantació ens portarà fins el pi de Montbrió, passant per la cova que porta el seu nom.

En arribar al pi, un camí a la dreta que passa pel costat del mas ( trencat), ens portarà fins a la carretera i fins a Flix, on agafarem el cotxe i anirem a buscar l’altre que hem deixat a la Fatarella.

Com a nota anecdòtica, comentar que l’hi he ensenyat a Jose un lloc de la carretera a la Fatarella, que de ben segur molts sabeu, on la vista ens diu que es costa avall i si deixem el cotxe aturat, cap baix i en punt mort, resulta que el cotxe marxa solet cap al darrera, pujant costa. És un lloc curiós i m’agrada ensenyar-ho .

Una bona caminada, amb l’agradable companyia del meu amic Jose.

Durada: 3h

Dificultat: Fàcil

Distància: 14 km

Veure ruta al Wikilog

dijous, 16 de setembre del 2010

L'Estartit: Punta de les Salines- La Trona- Cala Calella- Els arquets- Cap de la Barra

Sortim des del camping l'estartit, per una carretera asfaltada que també es troba tallada al trànsit rodat pel risc d'incendi.


Un cop dalt de la montanya, ens trobarem un creuament amb la indicació cap a la Cala Pedrosa. Inicialment aquesta era la ruta d'avui, però......

Més endavant un altre cartell en diu que amb 20 minuts estarem a la Cala Pedrosa, però un altre ens diu que amb 1h i 28' farem cap a l'Estartit , passant per varies caletes.
Em sembla molt més temptadora la segona opció i per tant, canvi de ruta.

Després de baixar fins aquesta cala ( Punta de les Salines) , hem de pujar per a baixar de nou fins la propera Cala.

El camí ens ensenya moltes coses com aquesta...( Jose estaria content de poder-ho veure)

Una bona pujada!!!

Però les vistes són millors!!

I de nou a baixar!

Quina pau es respira des d'aquí!

I vinga, a pujar de nou!!!!!!


Aquesta vista de "els Arquets" ens la trobem pujant!

I ja des del Cap de la Barra a 85 metres podem tenir bones vistes de les Medes.....

I de L'Estartit!

I ja sol ens queda baixar fins al port, creuar tot el poble i anar a buscar el cotxe.

Dificultat: Moderada
Alçada total: 85 m
Durada: 2h

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
Les meves nenes !!!