Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

dimecres, 28 de setembre del 2011

Pensamiento en voz alta.

Uffff!! que nervios!. Estamos a tan solos dos dias de la Concentración y los nervios están a flor de piel. Miro, remiro, repaso....vuelvo a mirar...y para que luego se me quede algo en el tintero o descolocado. Suerte que tengo a mi lado un gran equipo, unos buenos compañeros que hacen que toda la preparación sea muy fácil. Y es que somos mas de 60 personas que cada uno a su manera colaboramos para que esta gran fiesta en la que se ha convertido la Concentración Motociclista "vila de Flix" sea un gran éxito.
Este año hemos intentado que las personas que vayan a venir, se preinscriban, para así hacer la planificación y la misma inscripción, mucho más fàcil. Hasta el momento, ya tenemos unos 42 preinscritos pero creo que entre mañana y el viernes, llegaremos a los 100. Y como no, tenemos ya a nuestro amigo Alberto, la Susana y Javi, la Ruth, Cristóbal y sus tres hijos, los "Valencians" y un nuevo amigo de Cordoba, preparándose para subir ya el viernes. Y és que el viernes por la noche, toda la organización empezamos nuestra fiesta, después de montarlo todo, con una Fideuà, instaurada por nuestro amigo Enric Guiu y que seguiremos haciendo ya que creo que es un punto de unión y que marca el principio de la gran fiesta. Este año en principio no íbamos a hacerla porque Enric no podía encargarse de prepararla, pero Juanjo se ofreció voluntario a prepararla y evidentemente se lo adjudicamos.Es una fiesta familiar, de la gran familia del Moto Club Flix, a la que año tras año vamos agregando nuevos amigos.
A mi personalmente me agrada y me emociona ver como sin llamarlos, sin previa cita, los amigos del MC Flix van acudiendo al montaje y a la preparación. El sábado por la mañana ya todo lo tendremos montado y en su sitio y solo queda repasar si nos queda algo.
Y a las 16h, abrimos inscripciones!!! A partir de lo que todo lo demás ya nos vendrá rodado y esperemos que salga lo mejor posible.
Y después de la paella del domingo, que este año nos las haran nuestros amigos David, Eli y Montse, empezaremos a recoger todo y a dejar el maravilloso paraje de la Ermita del Remei como si nada hubiera pasado. Solo espero y deseo que el sentimiento de orgullo por el trabajo bien hecho, invada nuestra mente y impregne nuestro corazón, porque eso significará que todo ha salido sobre ruedas.
Evidentemente algo fallará y algo  saldrá mal, pero seguro que no serà intencionado.
Muchas gracias a la familia motera y a todos los colaboradores por ayudarnos un año mas a que esta fiesta, nuestra gran fiesta, sea realidad un año mas.


dijous, 22 de setembre del 2011

XVI CONCENTRACIÓ MOTOCICLISTA "VILA DE FLIX"

Fa dies que els membres del Moto Club Flix estem treballant per a que la XVI sigui una realitat. I és que la feina a fer és molta però entre tots l'anem fent. Ja sol manca pulir alguna coseta per a quan arribi el divendres dia 30, tot vagi sortint segons el previst.
Vull donar en primer lloc i des d'aquí, les gràcies a tots els membres del Moto Club Flix, per la col·laboració incondicional a la organització i muntatge de la nostra gran festa i com no a tots els col·laboradors que amb aportacions econòmiques o materials ajuden a que aquesta XVI Concentració pugui ser possible, perquè sense l'ajut de tots ells no seria possible fer-la. 

L'any 1996 vam fer la primera concentració i aquest any fem ja la número 16. El format és el mateix però cada any s'ha anat afegint coses noves i s'ha anat pujant cada cop més el llistò. Aquest any esperem al menys arribar a que sigui com la darrera i amb això ens sentiriem ja satisfets.Però cal dir que encara que la junta sigui un altra, els organitzadors som els mateixos.
La festa comença ja el divendres pel matí, que és quan comencem a muntar-ho tot. I per la nit, quan tot ho tenim al seu lloc, fem la ja típica "fideuà" per a tots els organitzadors. Aquest any l'encarregat de fer-la serà Juanjo. I després de sopar omplirem les bosses que donem als inscrits, amb la propaganda de la Ribera d'Ebre i de Flix, el pin, un boli, caramels i la samarreta de la Concentració.

El logo de dalt, és el que portarem a la samarreta de color negre. Aquest any, el logo el va fer Kiko i quan el va portar a la reunió, estava sense l'estrella de color taronja. A mi em va agradar força, però quan el va veure la Elia, em va demanar si podriem posar-hi una estrella en algun lloc. A mi em va semblar molt be i a més amb l'explicació del perquè una estrella. Jo volia que d'alguna manera i en silenci, fer una mena d'homenatge al nostre bon amic, col·laborador i motorista Rodri "petit" i aquesta opció em va semblar ideal. Un cop trasmesa la idea a la reunió, li vaig explicar a Kiko el que voliem i ell ho va plasmar així. 
Be, dissabte al matí, acavem d'ultimar i repasar tots els detalls i ja no ens queda altra que esperar l'apertura oficial de la Concentració que és a les 16h. Això si, pel matí ja arriben molts motards que comencen a muntar les seves tendes de campanya i que aprofiten per anar a fer turisme per Flix.
I ja després tot va lligat i força depressa: 
  • Inscripcions
  • Jocs motards
  • Volta barística
  • Sopar
  • Música en viu i DJ
Pel matí del diumenge:
  • Traca matinera
  • Esmorzar
  • Volta turística
  • Aperitiu
  • Entrega de trofeus i regals
  • Paella
I ja toca l'hora dels acomiadaments de tots els amics i companys fins el proper any.

M'agradaria aprofitar des d'aquí a invitar a tothom que vulgui fer-ho, a pujar a l'Ermita i gaudir de la nostra festa, ja que no és una festa tancada als motards sino que hi pot pujar qui vulgui. 
Esperem que el temps ens acompanyi i que ens ho puguessim passar força be.





dimarts, 9 d’agost del 2011

El Moto Club Flix a Ribaforada ( Navarra)






Aquest cap de setmana hem pogut gaudir d'una bonica Concentració Motociclista a Ribaforada ( Navarra). Dissabte a les 08h vam sortir Oscar, Carme, Gus, Joa i Jo des del Cafè de Mari. A les 09h va sortir Josep i Prepe. El viatge va estar força be tot i que les prediccions senyalaven algo d'aigua, però aquesta no va fer acte de presencia en cap moment.
En arribar a Ribaforada vam muntar les tendes al camp de futbol ( de gespa)

i desprès vam anar a fer una volta per l'espai de la Concentració i esperar l'arribada de tots el que faltaven. A l'hora de dinar ja estavem tots junts i erem 16 persones:
Oscar i Carme
Gus
Josep
Prepe
Palliso i Balbina
Manolo i Isabel
Enric V.
Enric i Joa
i dues parelles parents de Palliso . Després per la tarde, vam poder gaudir de les piscines municipals i fer una volteta pel poble. A la nit el sopar va estar força be i després de fer el concurs de beure de "el pellejo", una bota de vi enorme i es tractava de veure qui aguantava més estona bevent. Això si, la bota pesava molt.
Cal dir que aquest any, el guanyador va ser el company Manolo que va aguantar tres minuts quinze segons. Be, i després vam tindre ball amb un conjunt molt bo que ens oferia musica rock molt ben tocada, de la que ens agrada i molt als motards.
Pel matí, a les nou a esmorzar i cap a la volta turística que ens va passejar per diferents pobles fins arribar a Fustiñana on ens van donar un bocata. En acabar cap a Ribaforada on ens esperava Carlos, un conegut del Moto Club Flix, que feia l'entrega de regals per als participants fins l'hora d'anar a menjar-se la paella.
I després dels acomiadaments "carretera i manta".
El viatge de tornada el vam fer tots junts fins a Flix.
Molts dels que hi vam anar, ja hi havien estat a la concentració i els comentaris escoltats eren molt positius. I la veritat és que estava molt ben organitzada i no hi mancava cap detall.
Un deu per la organització i de ben segur que el proper any, si es pot, hi tornarem!.
La nota trista, és que Carlos,
l'alma mater de la festa aquest any ja plegava de la organització, ja que Ell té una malaltia que l'hi impedeix poder estar al 100 per cent. Però ens va comentar que si pot estarà a la nostra festa tal i com ho va fer l'any passat.
En resum, un bonic cap de setmana motero, amb molt bona companyia i amb molt bon rotllo.

diumenge, 17 de juliol del 2011

El Delta de l'ebre.

Aquest cap de setmana, hem estat a Deltebre i hem anat de ruta turística. I la veritat és que m'ha quedat una bona impressió ja que sempre que hi havia estat ( pocs cops) era per feina. Hem visitat moltes platges com la del trabucador, eucaliptus, punta del fangar, riu mar......pobles com Deltebre ( la Cava) ,Deltebre ( Jesus i Maria), Sant Jaume d'Enveja, Sant Carlos de la Ràpita, Amposta.......
Llocs molt bonics , amb moltes coses per veure i amb bona gent.
I com no, per caminar!! de bon matí dissabte vaig anar de Deltebre fins Riumar, seguint el GR99 i diumenge vaig aprofitar a fer tot el passeig que han fet al costat de L'Ebre des de Jesus i Maria fins al final de la Cava, passant per baix de l'impressionant pont que creua l'Ebre i comunica Deltebre amb Sant Jaume d'Enveja.
Total, un fins de setmana de turisme i de caminades. En total han estat uns 40 km els que he pogut fer en total.

divendres, 15 de juliol del 2011

La ruta del Vi.




Avui he començat una nova "feina". Dies enrera, vaig coneixer per internet a Rafel i resulta que esta escribint un llibre sobre rutes senderistes. Ja el té molt avançat, però necessitava comprovar de nou les rutes que hi surten. Total que m'hi vaig oferir a fer de provador i avui he anat a fer la primera.
La veritat és que no en puc parlar ja que el llibre encara no ha estat publicat, però os diré que tant l'explicació del llibre, com els Tracks pel GPS i com el mapa de la zona, són del tot encertat i fets amb molta idea i ganes.
Quan hagi publicat el llibre, ja os diré el nom i publicaré les rutes fetes per mi.
Salutacions!

La ruta del Vi.


Avui he començat una nova "feina". Dies enrera, vaig coneixer per internet a Rafel i resulta que esta escribint un llibre sobre rutes senderistes. Ja el té molt avançat, però necessitava comprovar de nou les rutes que hi surten. Total que m'hi vaig oferir a fer de provador i avui he anat a fer la primera.
La veritat és que no en puc parlar ja que el llibre encara no ha estat publicat, però os diré que tant l'explicació del llibre, com els Tracks pel GPS i com el mapa de la zona, són del tot encertat i fets amb molta idea i ganes.
Quan hagi publicat el llibre, ja os diré el nom i publicaré les rutes fetes per mi.
Salutacions!

dimarts, 5 de juliol del 2011

Els meus gossets






No fa massa bon temps per a sortides llargues, ja que la calor que fa no es massa amiga de les caminades, però també penso que no he trobat el moment ni el lloc per anar-hi. Cada matí, això sí, faig els meus 6 km amb les meves mascotes, els meus gossets Buck i Black. El Buck com ja sabeu, el vaig anar a buscar a Pamplona a una protectora i el Black me'l vaig trobar a les muntanyes de Corbera juntament amb dos germans seus. Els altres dos, es van quedar a Mora amb una família que passava per davant de la protectora i en veure'ls es van emprendar d'ells. I el Black......em va guanyar el cor i va fer cap a casa. I la veritat es que la vaig encertar, ja que el Buck era un gos molt bo, però que tenia por a tots els gossos per un episodi que va patir de molt petit, al mossegar-lo un gos gran i fer-li mal. Des de les hores, no era massa amic dels gossos, per no dir gens. Quan va arribar el Black, vaig pensar de deixar-los uns dies separats i poc a poc anant fent que fossin amics, però vaig voler provar un primer contacte. La primera reacció del Buck, va ser dolenta, però després es va posar a olorar-lo i va canviar l'actitud. Es va posar a saltar invitant al Black a jugar amb ell. Cosa que va acceptat i des de les hores són carn i ungla. Però el més bo és que ara veu altres gossos i ja no es posa nerviós. Total, que el Black m'ha fet bo al Buck, tot i que para res era un gos dolent.
I cada matí, a les 08h marxem tots tres a fer la nostra caminada diaria pel terme de Montredons.

diumenge, 29 de maig del 2011

Corbera d'Ebre: Roca del Pebre- Punta Rodona

Avui diumenge, Jose i jo hem sortit a fer una volteta. La ruta que hem agafat ha estat la que surt des de Corbera d’Ebre i puja a dos dels cinquanta cims de la Ribera d’Ebre, que són el de la Roca de Pebre i el de la Punta Rodona.

A les 08h del matí, ja estàvem a l’Ermita de Santa Madrona de Corbera d’Ebre, preparats per la caminada i sense sospitar res de tot el que ens esperava.

Passada l’Ermita, agafem una sendereta que passa entremig de les taules de pedra i barbacoes, que per cert és un lloc ideal, pel net i ben cuidat que esta. Allí mateix surt un GR i un PR que aquest últim és el que seguirem nosaltres.

Comencem a pujar per la sendera fins arribar a una esplanada, on agafarem el camí de l’esquerra sempre seguint les marques grogues i blanques. Un cop dalt de la montanya, podrem veure a mà esquerra la Roca del Pebre i a la dreta la Punta Rodona.

Una mica amagada, agafarem la sendera de l’esquerra que és bastant perdedora ja que no té ni una marca, però com veus al final el cim on has d’anar doncs no hi ha perduda. Nosaltres, portàvem a més el track del company Blanquejador, que com sempre ens ha portat al lloc sense cap pèrdua.

En arribar, fem la foto de rigor i tornem per on hem vingut.

Quan arribem a la cruïlla, agafem el camí de l’esquerra, deixant passar a tres motos de muntanya que anaven a gaudir de la muntanya d’una forma diferent, però no per això menys bonica.

La sendera, acaba en un camí on trobem pintat un GR171. Agafem el camí a l’esquerra i a uns 200 metres, surt una sendera a dretes que agafarem per tal de pujar fins dalt de tot de la muntanya. Ja pujant per la sendereta, hem trobat excrements de gos recents fets lo que m’ha fet posar una mica en “guardia” per si de cas. I la veritat és que m’ha fet sospitar ja que han estat tres les deixalles trobades. Abans de coronar el cim, hi ha una roca i mirant cap a dalt, quina ha estat la meva sorpresa quan de cop em surten tres capets de gos d’uns tres mesos d’edat. De seguida he pensat: si hi han tres gossets, de ben segur que sortirà la mare. Però quina ha estat la nostra trista sorpresa , quan en arribar ens hem trobat tres gossets petitets i abandonats. Ells han estat amb gent ja que no s’han fet en cap cas extranys amb nosaltres.

Després de saludar-nos tots i jugar una mica, els hi he donat aigua i s’han begut tota l’ampolla que portava. Be, el cim encara no l’havíem fet i per tant hem agafat el camí de la dreta fins arribar al punt geodèsic.

Abans però i a pocs metres ens hem trobar amb l’homenatge a ............. i una creu pels caiguts a la batalla de l’ebre. Això sí, ja no érem solament dos sino que érem cinc els “senderistes”. La tornada l’hem fet pel mateix camí i fins l’Ermita de Santa Madrona.

Pel camí, he trucat a la meva germaneta Eva ( que avui no ha pogut vindre amb nosaltres per motius de salut) i l’hi he preguntat on trucar per aclarir el tema dels nostres nous amics que ens han seguit en tot moment.

M’ha posat en contacte amb la Protectora d’animals de Mora i hem quedat de portar els gossets fins allí. I així ho hem fet, amb la bona sort de que mentre esperàvem l’arribada de la Sra. que ho porta, un noi ens ha sentit parlar i en veure als gossets ens ha dit que feia temps que en buscava un com aquells. I jo l’hi he dit que tries el que volgués. I quina ha estat la nostra sorpresa quan després de cridar a la seva dona, no s’han posat d’acord amb quin triar i han decidit quedar-se cadascun amb el que més l’hi agradava. Total, que de tres sol en quedava un per deixar. I aquest últim, ves per on és el que m’agradava a mi, ja que des del primer moment m’ha vingut i m’ha fet carantonyes. Total, que després de parlar-ho amb la Joa, he trucat a la protectora i hem anat a buscar-lo per la tarda.

Aquest matí, algú ha decidit desfer-se’n de la pitjor manera possible de tres pobrets animals que no tenen cap mena de culpa de tenir uns amos per dir-ho d’una manera “fina” tan irresponsables. L’atzar, ha fet que Jose i jo volguéssim pujar al cim de Punta Rodona i canviar el fatal destí d’aquests pobrets animalets

Durada: 3h 15

Distància: 5.6 km

Dificultat: Fàcil

Congost de Fraguerau

El passat dia 14 de maig, l'Arnau , l'Enric i jo vam anar a fer una volteta pel Congost de Fraguerau. Una sortida molt bonica per fer una excurssió familiar. Vam deixar el cotxe a l'Ermita de Sant Antoni i des d'allí vam agafar un camí que ens va portar fins el pont que creua el Riu Montsant i que per mig d'un espès bosc ens va dur fins l'Ermita de Sant Bertomeu.
Després de fer una petita paradeta, vam tornar pel mateix camí fins al cotxe.
Dificultat : Fàcil
Durada: 2h 43


dissabte, 7 de maig del 2011

Ermita de Berrús- Camí de Villalva- Ermita Sant Pau- ermita de Berrús.





El dimercres dia 4 de maig, Benjamin i jo vam fer una sortideta per la part que ens vam deixar el passat dia 31 de gener. O sigui que a les 09h del matí ja estàvem plantats a l'Ermita de Berrús i preparats per la caminata del dia. Des de la última barbacoa gran, surt un camí a la dreta que ens portarà durant una estona per la cresta de la muntanya, fins que trobem un pal indicador que ens diu per anar cap a La Fatarella o cap a Villalva. Agafem el camí de la dreta. Al cap d'uns quants kilòmetres, un altre indicador ens senyala que podem anar a l'esquerra cap a La Pobla de Massaluca / Villalva o a la dreta cap a Berrús. Agafem el de l'equerra pel Barranc del Lelo i ens allargem fins l'Ermita de Sant Pau ( uns 3 km). Aquesta Ermita esta feta dins de la roca i quasi be no ha tingut cap canvi des de fa molts anys. Però es bonica de veure.
Després, desfem el camí fet i tornem al creuament i agafem el camí cap a Berrús, que per cert un cop a la carretera, tot és costa amunt ( de 85 a 320).
Una sortida molt bonica i amb molt bones vistes. A més, avui hem vist molts animalons, cosa que m'agrada molt.

Durada: 4h 15
Dificultat: Fàcil
Distància: 21km


diumenge, 3 d’abril del 2011

Arnes - Els Estrets pel Riu de les Valls.

Ahir dissabte dia 02, vam fer una sortida que feia molt temps que tenia programada. La vaig veure al blog del company Ordovàs i des d’aquell dia que la tenia en ment de fer-la. O sigui que li vaig “robar” el track i la vaig
carregar al Gps.

Jose ja el teniem operatiu, la Eva disposada i jo amb ganes. L’únic problema era que jo treballava de nit i que al menys tenia que dormir una mica. Pel que vam decidir de marxar a les 09h 30 de Flix cap a Arnes.

En arribar al poble, l’hem travessat i hem agafat un camí que va cap als estrets. En arribar a una cruïlla, trobem un pal indicador cap al tol de vidre i cap als estrets. Deixem el cotxe allí i agafem la segona opció . Un cop passada una granja, trobarem un desviament a la dreta que hem d’agafar ( si baixeu el track, hi he marcat la cruïlla). Uns metres més endavant, trobem el Cruce del Mas Nou, amb un indicador

on agafarem l’opció de Beceit.

Rodejats d’uns prats sembrats i amb un color verd precios

anem fent camí per arribar fins al Collet Roig

Encara ens anem trobant prats i camps de conrreu

fins al Coll de la Creu

Ara toca passar per un camps d’ametllers, baix l’atenta mirada al fons de la Moleta del Motlló

Ens endinsarem a un bosquet i desprès de passar pel Mas d’en Colet

arribarem al Creuament del Riuet de les Valls. Aquí ens trobem l’opció d’anar cap a la dreta al Toll de Vidre o seguir cap a l’esquerra amb el nostre recorregut. Podem seguir per la sendera marcada amb fites i amb alguna que altra “pintada” de color groc o baixar fins al riuet per anar gaudint dels tolls de l’aigua. Això si, sempre baix la vigilància de la Roca Grossa

Cal dir que el camí de dalt, acaba baixant fins al riuet. El tolls que s’han anat formant pel pas de l’aigua són realment dignes de veure

Més endavant, deixem el Riu a la dreta i passant pel Mas de les Valls

travessant un prat erm, ens endinsem dins d’un bosc.

Aquest és el tram més dur, ja que anem pujant fins al Coll de la Ferrera. Un cop dalt, un petit descens i de nou una pujadeta fins al Coll del Xato. Ens aquest Coll, cal anar vigilant les fites del camí ( a esquerres) que ens baixaran al Mas de Torrero ( en runes) . Un pal indicador, ens oferirà anar cap a la Franqueta o cap al riu dels estrets. Seguim recte tot i l’advertiment de que no podrem creuar el riu pel aqüeducte,

però no ens cal patir perquè ho podrem fer una mica més avall.

Aquest cop estarem vigilats per aquesta roca tan característica, que em recorda la cara d’un gos.

Aquest tram és preciós: els tolls que hi han al Riu Estrets,

les cabres que hem tingut la sort de trobar,

i les impactants muntanyes que ens envolten,

paradís dels escaladors

formen un conjunt impactant i difícil d’oblidar.

Be, la ruta és preciosa i val la pena fer-la. No havia tingut el plaer de caminar per aquesta zona, però he de reconèixer que m’ha encisat la seva bellesa. De ben segur que aquest no serà l’últim cop que hi aniré. I encara que em faci pesat, vull recordar un cop més que vivim en una província , Tarragona, amb coses precioses i meravelloses que són dignes de veure i de gaudir.

Fotos de la ruta

Dificultat: Moderada

Distància: 18 km

Durada: temps caminant, 5h 15; temps total 6h 14.

Elevation Profile

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
Les meves nenes !!!