Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

dilluns, 15 de setembre del 2008

No llores mujer

No llores mujer
Recuerdo cuando solíamos sentarnos en la plaza de gobierno de Trenchtown
observando a los hipócritas mezclarse con la gente bien que conocemos.

Qué buenos amigos hemos tenido.
Muy buenos amigos hemos perdido en el camino.

En este futuro prometedor no puedes olvidar tu pasado, así que seca tus lágrimas.

No llores mujer.
Pequeña, no dejes caer más lágrimas.

Recuerdo cuando solíamos sentarnos en la plaza de gobierno de Trenchtown y en Georgia se encendían fogatas.
Los maderos ardían toda la noche.

Cocinamos sopa de maíz que comimos juntos.

Solo con los pies me desplazo, así debo seguir, pero, mientras parto…
Todo estará muy bien.

Así que, no llores mujer.
Pequeña, no dejes caer mas lágrimas.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Vincent "Tartar" Ford és un vell amic del ghetto de Trenchtown. Es coneixien des de l’any 1958, quan en Ford tenia 17 anys i Bob 13. Ford era cuiner d’una escola i, més tard, va crear la seva pròpia cuina per vendre menjar al seu propi "goverment yard" de la First Street de Trenchtown. Bob no només va menjar de franc moltíssims cops en aquella cuina sinó que a més a més quan va voler aprendre a tocar la guitarra va ser el mateix Ford qui li va ensenyar els seus primers acords.

L’any 1962, quan la mare d'en Bob se’n va anar als Estats Units i ell no va voler anar a viure amb el pare d’en Bunny, amb qui la seva mare havia viscut i tingut una filla, es va trobar sol al carrer com un dels molts "homeless" que hi havia allí.

Però en Ford li va fer un forat a la seva cuina. Allí Braithwaite, Bunny i Tosh el buscaven per cantar amb ell. Ford es dedicava a escoltar-los i un tal George Headly Robinson, un rasta de llavors ja 30 anys, es reunia amb ells per parlar-los de la seva fe i compartir foc. Georgie, com li deien, s’asseia a la vora del foc i sempre va tenir una fe infrangible en rasta, la Biblia i el talent musical dels futurs Wailers.

Tots ells van quedar immortalitzats quan al 1973, Bob Marley anava en avió de Jamaica a Anglaterra durant la seva gira del "Burnin". Allí, prop del cel, al jamaicà suposadament li van venir tots aquells records perquè assegut al fons de l’avió i esquinçant suaument la seva guitarra va composar una de les cançons més maques que mai no s'han escoltat. La que s’anomena a Georgie avivant la foguera. La que se s’acredità al ja per aquell temps malalt Vincent Ford. La que es diu "No woman no cry".


Quan en Bob Marley cantava allò de "... no dona, no ploris" ens estava dient que ens mantinguem forts en la lluita per què si perdem tot allò que duen a dins, ho perdrem tot.

enric ha dit...

Angelet, gràcies pel teu treball de recerca i per la teva explicació. Sí ja m'agradava la canço, ara amb el seu significat encara m'agrada més.
Una abraçada!!

Anònim ha dit...

volia dir tot allò que duem, que portem, a dins.

enric ha dit...

Angelet, ja estava molt clar. No et calia patir gens.
Una abraçada !!!

Anònim ha dit...

Ja ho saps: deformació professional.

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
Les meves nenes !!!