Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

dijous, 24 de juliol del 2008

sortida en bici!


Feia dies que per diversos motius no posava res al bloc.

Ara tinc als meus fillets amb mi i estem fent moltes coses junts.

Ahir vam fer una sortida a sebes amb bici i vam poder observar les cigonyes, els cavalls i altres animalets. Però el que més m'agrada, és la vegetació que hi ha i el color que té.

Vam baixar a veure els arbres que van plantar l'Enric i l'Arnau al mas de la pitoia, i vaig poder veure que és un mas molt bonic i que un cop arreglat i restaurat serà precios.

Vam arribar fins al final i després de obervar les cigonyes, vam tornar a pujar a la bici i cap a casa. Feia temps que no anava amb bici i és va notar!!

Això si, en arribar a casa...de cap a la piscina!!!!!!

dimecres, 2 de juliol del 2008


La meva germana m'ha passat una història molt bonica i trista, sobre "Mario i el seu pare". És la història d'un pare separat al que com a la majoria de tots els pares ( homes) els hi prenen els fills un cop separats, ja que donen la custodia dels fills a la mare.

Un bon article que el podeu llegir al blog de la Cris.

Una abraçada!!

dimecres, 25 de juny del 2008

La flama del Canigó.


Dilluns dia 23, vam acompanyar als membres de la comissió de festes de l'Ajuntament de Flix amb les pubilles, a recollir la flama del Canigó per encendre la foguera de Sant Joan a la nit.
Vam sortir sobre les 16h i els membres del Moto Club Flix erem:
Rodri ( pare i fill), Kiko, Miquel, Merelo, Josep P i Meritxell, Oscar, Manolo, Joan, Forni, Palazón, Enric G, Joa i Enric C ( jo).
La arribada va ser a les 20h i ens estaven esperant tothom a la plaça esglèsia on el regidor de festes, va fer un parlament,
Una sortida bonica, per fer algo diferent. Un cop més, el MC Flix col·laborant a les festes de Flix.
Podeu veure moltes fotos al blog del MC Flix. Kiko un cop més, s'ho ha currat molt i ha fet un bon reportatge.
Una abraçada a tothom i Vsssssss!!!!!!

dilluns, 16 de juny del 2008

Per fi, ja manca menys!!

Una ley catalana establecerá que los jueces han de otorgar de manera "preferente" la custodia compartida de los hijos cuando sus padres se separen o divorcien y no haya acuerdo. Así lo prevé el anteproyecto del Código de Familia elaborado por la Generalitat, en una regulación novedosa en España que se realiza al amparo del derecho civil propio que tiene Cataluña.
Diari el Pais.

divendres, 13 de juny del 2008

Sense comentaris



DIARIO DE MALLORCA EN FECHA 11.06.2008

Permítanme la licencia y metáfora, pero la relación de la mayoría de hijos de padres separados de éste país, con sus padres varones, no es más que una menstruación, por escasa, sangrante y dolorosa.A pesar de que la Ley de Divorcio no propone en ningún caso la custodia monoparental femenina, ésta es la resolución más habitual. El por qué es tan ilógico como ancestral. Acogiéndonos a lo que España había sido en el último siglo resulta que en materia de divorcio las custodias se siguen otorgando a la madre como si ésta fuera la madre de la posguerra. La Ley deja claro que la custodia puede ser monoparental o compartida y que ello debe de ser decidido por ambos cónyuges. La realidad es bien diferente. Casi la totalidad de mujeres se niegan a compartir custodia pues ello les exigiría un ejercicio responsable de maternidad y madurez que no les exige la custodia monoparental al verse con la vida resuelta hasta que el niño se independice.Pero quiero hablar de esos niños. Son privados, contraviniendo la misma Ley de Divorcio, de su derecho a relacionarse con normalidad con su papá. Ven a su papá cuatro días al mes, el mismo periodo que dura una menstruación normal, y los que son "afortunados" gozan de alguna hora entre semana, que jamás pasa de las 10 horas semanales.Ahora que tan moda están las palabras igualdad y justicia... ¿no sería lógico en un ejercicio de madurez, otorgar el estricto significado de dichas palabras a nuestra cotidianidad? ¿Por qué las feministas dicen reclamar igualdad pero no quieren compartir la custodia de los hijos por ejemplo? Eso no es igualdad. No nos confundamos pues, y no nos dejemos engañar por argumentos encubridores de realidades sangrantes. Los niños son utilizados por rentables. Garantizan casa, pensión, coche, trastero y plaza de garaje. Y ellas, como no quieren ser iguales sino superiores, no bajarán voluntariamente del pedestal que se han creado. Es responsabilidad pues del Legislador velar por los derechos del menor ya que sus mamás no lo hacen y sus papás están siendo despojados de los derechos para hacerlo.

CRISTINA TENAS ROSELL, miembro de la Plataforma Feminista por la Custodia Compartida

dissabte, 7 de juny del 2008



De que serveix tanta guerra, tanta lluita? On ens porta?
Fa molts dies, fins i tot ja anys, que em faig la mateixa pregunta: val la pena lluitar? O és millor deixar-se portar? Potser és millor agafar el que et deixen que allò que realment et pertoca?
Que pretens? Que vols? On vols arribar? Quina és la teva meta? On ens porta tot això?
Ja n’estic cansat de tot això, molt cansat!
No entenc el mon sense diàleg
La lluita, sense pau
El parlar sense escoltar
L’odi i la rancúnia sense el perdó
Potser….ja n’hi ha prou? Tan costa aparcar les coses? Oblidar? Perdonar?

divendres, 6 de juny del 2008

Ja arriba l'estiu!!!



Ja arriba l’estiu!!
Si, ja hi som. I amb ell, les vacances escolars dels nostres fills.
I com no pot ser d’un altra manera ( per desgràcia), els conflictes a l’hora de repartir els períodes de vacances amb un pare i l’altre.
I això que el “reglament “ ho diu ben clar:
“LA MITAD DE LAS VACACIONES DE NAVIDAD, SEMANA SANTA Y VERANO” . A Nadal i Setmana Santa, cap problema. Esta ben entès i fem la meitat cadascú. Però “verano”.......ja és més fotut !!
Els nens acaben el col·legi el dia 19 de juny i tornen a classe el dia 15 de setembre. Doncs per tothom esta clar que parlem de 87 dies, per tant correspon 44 dies amb un i 43 amb l’altre.
Això es “lo” just i a més el que dictamina la sentència. Doncs no !. Tot i repartint jo les vacances, perquè em pertoca fer-ho a mi, ho troben malament i han de dir alguna cosa.
La veritat, no sé de on treuen que les vacances escolars dels nens, són solament els mesos de juliol i agost. Devem de tindre sentències diferents?
Perquè esta clar que el texte no es pot interpretar d’un altra manera.
Però un altre cop, més del mateix!!!
I fins quan? Quan s’acabarà?
Una abraçada a tothom!

dissabte, 31 de maig del 2008

Ànims Joan!

Fa uns dies, s'em va apropar un pare recient separat, amb una nena de 3 anys, per demanar-me disculpes pels pensaments que l'hi havia provocat el fet de veure'm molts dies a la porta del col·legi, esperant que sortisen els meus fills per poder donar-los un petó i una abraçada. No entenia de cap manera com havia d'anar cada dia a la porta del col·legi, solament a veurel's. Fins i tot en aquells moments va pensar que jo ho feia per molestar a algú amb la meva presencia.
Sense que jo pugués contestar, em va dir que ara entenia perfectament el perquè ho feia, ja que ell estava passant pel mateix problema.
La Custodia de la seva filla, li han donat a la seva ex-dona i ell solament la pot tindre cada 15 dies.
Amb llàgrimes als ulls, em deia que no podia estar tan temps sense veure-la i abraçar-la. Necessitava encara que fos per uns segons, tenir contacte amb ella i dir-li que l'estimava. No podia estar.hi més temps, ja que la persona que anava a buscar-la l'estirava i la prenia.
Li vaig dir que l'entenia molt be i que em sabia molt greu que hagués de passar per aquest camí, ja que és molt trist i molt doloros, però que no baixes la guardia i lluites per tenir a la seva filla, perquè ella el necessitava.
Des d'aquí Joan, et vull expressar el meu suport , el meu ajud i experiència en tot el que faci falta. Dir-te que per molt que et facin, per molt que vulguin dificultar-te el contacte amb la teva filla, no tiris mai la tovallola i segueix endavant.
Pensa que el camí serà dificil, però solament pensar que al final esta aquella persona per la que lluites i a la que estimes per damunt de tot, ja et fa el viatge més planer.
La Custodia Compartida fa uns anys era un somni amb el que tots els pares separats s'hi trobava cada nit, però aquest somni ja és una realitat que poc a poc és va introduint. Cada vegada es donen més C.C perquè saben que és la única forma d'acabar amb aquesta gran injustícia per la que des de fa molts anys estem passant els parets separats.
Endavant Joan i ja saps on sóc.

dilluns, 26 de maig del 2008

Concentració Motociclista " Vila de Flix"




A l’any 96, el meu amic Rodri i jo, estàvem a la junta del Moto Club Flix com a responsables de la secció de carretera i de la secretaria del Club. Portàvem bastants dies donant voltes al fet d’organitzar una Concentració Motociclista al poble de Flix. Havíem anat a varies Concentracions a altres llocs i pensàvem que el nostre Club també ho podia fer. Finalment, vam esperar a la reunió general de socis i vam presentar la nostra proposta. Per part de la presidència i de la junta, es va agafar amb moltes ganes i ens van dir que els organitzadors fóssim nosaltres i ells col·laborarien en tot el que fes falta i més. Per part dels socis presents, hi van haver diferents veus, des dels que estaven totalment d’acord fins als que deien que això no ho aconseguiríem posar en marxa perquè no hi havia infraestructura per poder fer-ho.
Però veus a favor o veus en contra, nosaltres estàvem totalment decidits a fer-ho. Recordo que amb Rodri fèiem un bon equip, perquè ell sempre em deia: Enrique, si tu portes la paperassa, jo portaré tota la part tècnica. I així va ser.
Cal dir que jo sempre he pensat, que amb ell aniria fins a la fi del mon, perquè és molt bona persona i molt bon company. El primer repte, va ser pensar el lloc on poder desenvolupar un acte d’aquestes característiques i amb això vam estar unànimes: l’Ermita del Remei.
Els preparatius van ser bastant durs, ja que partíem des de cero. No hi havia experiència i la veritat és que va costar una mica. Vam rebre molta ajuda de moltes entitats, tan econòmica com material.
Poc a poc vam aconseguir tenir-ho tot a punt; cartes als Moto clubs, propaganda a les revistes de motos, el menjar que donaríem, els regals, el Pin que donaríem, permisos, avisos, la disco mòbil, la gent que ens ajudaria.......be tot el que necessitaríem per poder fer una bona Concentració.
I va arribar el dia “D”. Molta gent va venir a col·laborar en la 1ª Concentració Motociclista “Vila de Flix”. Divendres a la nit, tot estava a punt per a rebre al dia següent, a totes aquelles motos que volguessin vindre a la nostra 1ª Concentració.
I com no, la pluja amenaçava també tirar a terra la nostra festa. Però no va poder.
Recordo que divendres per la nit, jo estava a la barana de l’Ermita mirant al cel i amb els ulls mig plorosos, pels nervis que portava al damunt i al girar-me cap al costat vaig veure a molt pocs metres de mi al meu amic Rodri, que també mirant al cel em va dir: no plourà Enrique, no plourà!!!
La Concentració va ser tot un èxit. Tot va sortir millor del previst i vam tenir un centenar de Motoristes inscrits.
Van venir la II i per la III vam aconseguir incorporar al grup, el puntal que ens mancava per superar-nos. La meva germana Eva, va prendre una part importantíssima dins de l’organització. L’equip ja estava complert, tot i que val a dir que sense la col·laboració de la gent de Moto Club i familiars el dia de la Concentració, no s’hagués pogut posar en marxa. Van arribar la IV, V.......fins la IX. Cada cop teníem més experiència, però els nervis del dia anterior no van marxar mai. I com no, l’amenaça de pluja va ser una constant en cadascuna d’elles. Però amb pluja o sense, sempre han sortit força be i la gent, els motards han marxat amb moltes ganes de tornar el proper any.
Vam canviar de junta i d'organitzadors i ells han seguit mantenint la Concentració i cada any s’han anat superant i posant el llistó de la nostra festa, molt amunt.
El nostre president Enric i els membres de junta actual, han fet una gran tasca en l'organització de la Concentració.
Aquest any hem celebrat la XIII Concentració Motociclista “Vila de Flix” i com no, ha estat un gran èxit, tan a nivell de participació com d’organització. Des d’aquí vull felicitar a la junta del Moto Club Flix i a tots els col·laboradors per la gran tasca feta en la preparació de la festa.
I això que aquest any ha plogut de valent!!!!!
Una abraçada a tothom i endavant!!!

I a tots els Motards: Vssssssss!!

dilluns, 19 de maig del 2008

He llegit en un article, que el govern esta mirant d'ampliar les ajudes de 210€ que actualment es donen com ajut a joves emancipats, al col·lectiu de pares separats i divorciats. Sembla ser que d'una vegada, s'han donat compte de la greu situació econòmica en la que queda un pare separat amb fills, un cop es divorcia.
A part de quedarse sense els seus fills, es troba en la situació de tenir que fer front d'una hipoteca ( en la majoria dels casos) d'un pis on no viu ell, passar una pensió compensatòria a la seva ex-dona i una pensió alimenticia per als seus fills. Tot això sense contar amb el lloguer del pis on viu i totes les despeses que això genera.
És per això que molts pares separats, han d'acabar vivint amb els seus pares o amb altres companys, ja que és impossible fer front a totes les despeses que tenen.

Un cop més, em pregunto: si són conscients de la realitat diaria d'aquest colectiu, de la discriminació afectiva i econòmica que pateix, perquè no es decideix d'una vegada per totes a donar la Custodia Compartida en tots aquells casos que sigui viable donar-la, després d'estudiar-los? és la única manera d'acabar amb totes aquestes injusticies i discriminacions que estem patint els pares separats, pel sol fet de ser homes.
Una abraçada a tothom!

Jocs escolars!

Aquest cap de setmana, es van celebrar els jocs escolars a Ascó. Hi van participar molts atletes de la Ribera d'Ebre i entre ells l'Enric i l'Arnau. L'Enric va participar en llançament de pes, quedant en vuitena posició i l'Arnau en salt de llargada i 60 metres lliures, quedant a totes dues proves en segona posició.
Un cap de setmana molt actiu, però això sí, passat per aigua.
Fins aviat!!

dimecres, 7 de maig del 2008

Igualtat ???

Ahir dimarts van operar a la meva mare a Lleida. Tot va anar molt be i ja la tenim de nou a casa.
Als meus fills, ahir no els vaig poder tenir amb mi, ja que estava a l'Hospital, pel que porto 8 dies sense veure'ls i fins d'aquí 7 dies més no els tindré amb mi. Algú m'ha dit: home demana que et canvii el dimarts per un altre.....i jo li he dit: et penses que no ho he fet?
però la resposta sempre és la mateixa: NO !!
Encara que altra gent m'ha dit: home quinze dies sense els teus fills tampoc és massa temps!. A aquest últim no el contesto, encara que abans li hagués dit que faria ella si no veies a la seva filla durant tan de temps. Però avui per avui, ja estic cansat d'aquest tipus de gent tan insensible i egoista , que solament sap pensar amb ella.
Això sí, em queda la opció d'anar com sempre a la porta del col·legi, fer un peto als meus fillets i així em sento mes aprop d'ells.

dilluns, 5 de maig del 2008

Desitjo que us agradi!

La mujer adúltera
Entonces los escribas y los fariseos le trajeron una mujer sorprendida en adulterio; y poniéndola en medio, le dijeron: Maestro, esta mujer ha sido sorprendida en el acto mismo de adulterio. Y en la ley nos mandó Moisés apedrear a tales mujeres. Tú, pues, ¿qué dices? Mas esto decían tentándole, para poder acusarle. Pero Jesús, inclinado hacia el suelo, escribía en tierra con el dedo. Y como insistieran en preguntarle, se enderezó y les dijo: Aquél de vosotros que esté sin pecado, que arroje la primera piedra. E inclinándose de nuevo hacia el suelo, siguió escribiendo en tierra. Pero ellos, al oír esto, acusados por su conciencia, salían uno a uno, comenzando desde los más viejos hasta los postreros; y quedó solo Jesús, y la mujer que estaba en medio. Enderezándose Jesús, y no viendo a nadie sino a la mujer, le dijo: Mujer, ¿dónde están los que te acusaban? ¿Ninguno te condenó? Ella dijo: Ninguno, Señor. Entonces Jesús le dijo: "Tampoco yo te condeno. Vete, y en adelante no peques más.

No juzgar
No juzgueis y no sereis juzgados.

La regla de oro
Todo cuanto queráis que os hagan los hombres, hacédselo tambien vosotros a ellos.

Frutos
Por sus frutos los conocereis. ... Un árbol bueno no puede producir frutos malos, ni un árbol malo producir frutos buenos.

dimecres, 30 d’abril del 2008

Hem augmentat la família!! Vols un gatet??




La nostra gateta, Chanel, ha estat mare de cinc gatets. Sí, no dos ni tres....cinc! Ara busquem algú que vulgui una mascota i els podem regalar.
De moment els hi estem posant noms a tots. La Laia i l'Enric, han posat nom a una gateta que és igual que la seva mare i es diu Lluna. De moment l'Arnau i la Elia s'ho estan rumiant.
Be, si algú vol un gatet.....sol cal dir-ho!!
Una abraçada a tothom!!

dijous, 24 d’abril del 2008

Sant Jordi!!!


Sant Jordi és un dia molt especial per mi. Crec que l'amor que sents cap a algú, s'ha de demostrar dia a dia i no esperar a que arribi el dia indicat per a fer-ho. L'amor, l'Estimació, és algo que s'ha d'anar cuidant i regant perquè sinó desapareix.
Però el dia de Sant Jordi, m'agrada especialment portar una rosa a les persones que més estimo. No ho faig a totes, perquè el meu cor és gran i estima a moltes persones, com els meus germans, els meus amics, ELS MEUS FILLS........i no podria fer-ho, però sí ho faig a la meva mare i la meva estimada Joaquima.
De bons matí, la Joa em va despertar amb una abraçada i un llibre molt bonic, que parla sobre un pare i un fill. Jo vaig regalar-li la rosa i un petó. Més tard, vaig portar-li una rosa a la meva mare i un altra pel meu pare.
Vaig trobar a faltar i molt, el detall d'un petit que em fes un petò i una abraçada , dient-me: Feliç dia de Sant Jordi PAPA.

Però be, no em puc queixar d'ells perquè encara que siguin poques vegades al mes, quan estem junts em demostren i em comuniquen clarament la seva estimació i el seu amor.

Feliç dia de Sant Jordi a tothom!!!

La Felicitat!!


Un anònim, ha fet una bona tasca de recerca i m'ha trobat tal i com és la Legenda de la recerca de la Felicitat. Jo ho tenia entès com a La veritat i era una mica diferent,però deixo tot seguit l'escrit tal i com és. Moltes gràcies Anònim!!!!

Al principio del universo los dioses estaban en una reunión y uno le dice al otro:
¿"Dónde debemos esconder la felicidad? Tengo la seguridad que si los seres humanos la encuentran harán una confusión con ella".
Luego uno de los dioses dice: "Vamos a colocarla en la estrella más distante".Otro dijo: "No, yo no la colocaría allá. Ellos acabarían encontrándola. Están tan desesperados buscándola, que van a construir una aeronave para llegar hasta esa estrella".
Otro dios dice: "Vamos a esconderla en el fondo del océano".Y otro respondió: ¡"No, no, no! Yo no la colocaría tampoco allá. Definitivamente van a acabar encontrándola, en el fondo del océano, porque están desesperados por encontrar la felicidad...".
Entonces, un dios que estaba sentado, quieto, en un rincón dijo: "Yo sé dónde esconder la verdad. Vamos a ponerla en sus cuellos y ellos nunca la encontraran".

divendres, 18 d’abril del 2008

La Laia ja té dos anys!!


El dilluns dia 14, la Laia va complir dos anyets. Estava com sempre molt guapa i una mica nerviosa per veure tanta gent pel voltant i amb tants regals.
Quan va arribar el pastís, va bufar les dos veles com una campiona!!

Hi havia molta gent, avis, padrins, tiets, cosins, amics......vaig estar una estoneta en silenci, contemplant l'escena familiar. Molt bonica, molt tendra. Al meu costat tenia la meva dona amb les seves filles, però a pesar d'estar molt be i molt feliç, el meu coret trobava molt a faltar a les dues personetes que més estimo en aquest mon.
Els meus fillets Enric i Arnau que "no van poder vindre".

La veritat!


Hi ha un escrit que em van explicar fa molts anys i que no recordo del tot com era. Si algú el coneix o sap on trobar-lo, l'hi agrairia.
Més o menys diu així:

Al principi de la creació, els Deus és van reunir per concretar on haurien de posar la " VERITAT", un tresor molt preciat, de forma i manera que l'home no arribes a trobar-la mai per que no hi fes un mal us.
Un dels Deus, va proposar de posar-la al cim més alt del mon, on poca gent hi podria arribar. Van contestar-li que no, perquè algún dia crearien unes escales molt llargues i la gent hi podria accedir perfectament.

Un altre va proposar de deixar-la al fons del mar, un lloc molt dificil d'accedir. Van dir que no, perquè crearien un submarí i amb ell tothom hi podria accedir i trobar-la.

Així van ser proposats molts llocs i cap va ser acceptat, perquè al llarg del temps tothom la podria trobar.

A la fi, un dels Deus va trobar la sol·lució:
La posarem dins de cada persona, dins de cada cor i allí de ben segur que molt poques persones la trobaran.

En el camí de la vida.


1_mare, m'ha fet un comentari que crec que és mereix estar a la pàgina principal.
Desitjo que us agradi tan com a mi.

En el camí vaig aprendre, que arrivar alt no es creixer,
que mirar no sempre es observar,
que sentir-hi no es escoltar,ni lamentar-se es sentir,
ni acostumar-se es estimar.

En el camí vaig apendre que caminar sol no es soledat,
que covardia no es pau,
que somriure no es ser feliç,
i que pitjor que mentir es callar la veritat.

En el camí vaig aprendre,
que pot un somni d´amor obrir-se com una flor i que com la flor morir,
però en el seu breu existir es tot aroma i color.

I en el camí vaig aprendre,
que la humilitat no es submissió,
que la humilitat es el do que solem confondre,no es el mateix ser servil,
que ser tan bon servidor.

Per això
Quant les coses vagin malament,com de vegades hi van,´
Quant el teu camí nomes ofereixi costes que pujar,
quant tinguis poc haver,però molt que pagar,
quant necessitis somriure encara que tenint que plorar,
quant l ´esgotament t´aclapari i no puguis ja continuar,descansar deus,però mai desistir,
quant tot esta pitjor es quant mes hem d´insistir.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Un pensament

Cada cop em costa més mirar els anuncis, perquè és produeixen més coses "anormals" i aberrants. L'ultim, el del fill que ha matat a la seva mare.
I això que tothom ho sabia i la dona ho va anunciar anys enrera que això acabaria així. I ho va encertar!!
No penseu que alguna cosa falla i molt? no penseu que moltes d'aquestes morts és podrien evitar, fent un estudi del com i perquè és produeixen?
El foc s'ha d'apagar des de la base. No serveix de res lamentarnos i anar contabilitzant les morts que llastimosament es donen dia a dia.
Be, és un pensament en veu alta.

dissabte, 12 d’abril del 2008

Un dia especial!

Avui és dissabte i estic amb els meus fillets, Enric i Arnau. Pel matí, hem anat amb l'Arnau a Lleida a jugar a futbol. La crònica del partit, l'ha farà l'Arnau al seu bloc.
Per la tarda hem anat a fer una volta amb bici i ens ho hem passat molt be jugant a amagar pel barri. Després, en arribar a casa, sessió de dutxa i fins l'hora de sopar un ratet amb els Sims.
I per la nit, sessió de Cine amb crispetes incloses.
Això és per molta gent un dia normal, però per nosaltres és un dia especial ja que gaudim tots tres d'estar junts.

dijous, 10 d’abril del 2008

M'agraden!

Els pensaments que escollim de pensar, són els instruments que fem servir per pintar la nostra vida.

No t'ofeguis en el mar de la teva negativitat quan pots surar a l'oceà de la teva vida.

dimarts, 8 d’abril del 2008

Desitjo que us agradi la "frase d'avui" ( enviada pel meu Angelet)


Es mejor cojear por el camino que avanzar a grandes pasos fuera de él. Pues quien cojea en el camino, aunque avance poco, se acerca a la meta, mientras que quien va fuera de él, cuanto más corre, más se aleja.

dijous, 3 d’abril del 2008

La frase del dia ( per Angelet)

Al camino que se recorre entre el anochecer de la culpa y el amanecer de la disculpa, se le llama humildad.

25 maneres d’estimar un nen

Presta-li atenció.

Busca’l.

Escolta’l.

Juga amb ell.

Sigues espontani.

Agafa’l de les mans.

Alaba’l més, critica’l menys.

Felicita’l pel seus avenços.

Agraeix-lo.

Sigues flexible.

Confia en ell.

Mira’l als ulls.

Comparteix el seu entusiasme.

Anima’l

Espera el millor d’ell però no la perfecció.

Siguis consistent.

Estigues a la seva disposició.

Disciplina’l en el seu moment.

Aprecia les seves diferencies.

Contesta les seves preguntes.

Creu en ell.

Demana la seva opinió.

Escolta la seva música.

Demana-li disculpes quan t’equivoquis.

Malgrat tot... estima’l

dimecres, 26 de març del 2008

Els fills ( per Angelet)

Tus hijos no son tus hijos,
son hijos e hijas de la vida,
deseosa de sí misma.

No vienen de ti, sino a través de ti y aunque estén contigo,
no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,
pero no tus pensamientos,
pues ellos tienen sus propios pensamientos.

Puedes abrigar sus cuerpos,
pero no sus almas porque ellos
viven en la casa del mañana,
que no puedes visitar,
ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos pero no procures hacerles semejantes a ti,
porque la vida no retrocede ni se detiene en el ayer.

Tú eres el arco del cual tus hijos,
como flechas vivas, son lanzados.

Deja que la inclinación, en tu mano de arquero, sea para la felicidad.

Pregunta...

L'altre dia la meva germana Eva, em va passar un vídeo que tractava sobre una preciosa història d'amor. Una història en la que la noia, degut a un accident, s'havia tornat cega i el noi l'hi dóna els seus ulls per tal de que recuperes la vista.
Una història que a més de fer-me saltar les llàgrimes per l'amor que va demostrar sentir per la seva parella i per l'acte tan altruista que va dur a terme, em va fer reflexionar i pensar sí avui en dia és podria trobar algun cas com aquest o si solament és dóna a les pel·lícules.
Jo tinc clara la meva opinió i la meva reacció, però m'agradaria saber la de tots vosaltres que visiteu el meu blog.
Una abraçada a tothom i gràcies per participar.

divendres, 21 de març del 2008

La Ejecución!! ( cedit per Eva)

En un lejano país había un señor feudal, cuyo poderío sólo era equiparable a su crueldad.En su territorio imperaba su ley y a los campesinos les estaba prohibido hasta mencionar su nombre. El pueblo vivía oprimido por los alguaciles que él designaba y agobiado por los recaudadores de impuestos, que les quitaban las pocas monedas que podían obtener vendiendo sus cosechas, sus vinos o sus trabajos manuales.Nolav, que así se llamaba el señor, tenía un poderoso ejército del que cada tanto surgían algunos jóvenes oficiales que intentaban algún motín para derrocarlo... Pero el Tirano doblegaba todos esos intentos a sangre y fuego.El sacerdote del pueblo era tan bondadoso, como malvado el gobernante. Un hombre respetuoso de su fe y que dedicaba su vida a ayudar a otros y a enseñar lo mucho que sabía.Vivían con él en su casa 15 a 20 discípulos, que seguían su camino y aprendían de cada gesto y de cada palabra de su maestro.Un día, después de la oración matinal, reunió a sus discípulos y les dijo:
—Hijos míos, debemos ayudar a nuestro pueblo. Ellos podrían luchar por su libertad, pero el Señor de la Tierra les ha hecho creer que tiene demasiado poder para que los hombres y mujeres se animen a enfrentarlo. El miedo por Nolav ha crecido con ellos y a menos que hagamos algo, morirán esclavos.
—Lo que tú digas será hecho –contestaron al unísono.
—¿Aunque cueste la vida de ustedes? –preguntó.
—¿Qué es la vida si uno, pudiendo ayudar a su hermano, no lo hace? –contestó uno de los discípulos que hablaba como vocero de todos.
Llegó el día quinto del tercer mes. Ese día se festejaba en el palacio el cumpleaños del amo. Y por única vez en el año, el Señor de la Tierra paseaba en su carruaje y por el pueblo.Rodeado por una fuerte custodia y ataviado con trajes bordados en oro y piedras preciosas, Nolav empezó su paseo esa mañana.Había un bando que ordenaba que todos los campesinos debían postrarse ante el paso del carruaje real, en señal de respeto.Para sorpresa de todos, a pocas cuadras del palacio el carruaje pasó por una calle y uno de los súbditos permaneció de pie a su paso. Los guardias lo detuvieron inmediatamente y lo llevaron ante el Señor.
—¿No sabes que debes inclinarte?
—Lo sé, Alteza.—E igual no lo hiciste.
—No lo hice.—¿Sabes que te puedo condenar a muerte?
—Eso espero, Alteza.Nolav se sorprendió de la respuesta, pero no se intimidó.
—Bien, si esta es la forma en que quieres morir, al atardecer el verdugo se ocupará de tu cabeza.
—Gracias, mi señor –dijo el joven y se arrodilló sonriente.
De entre la multitud, alguien gritó.
—Mi Señor, mi Señor, ¿puedo hablar?
El dictador le permitió acercarse.
—Dime.
—Permitidme mi señor que sea yo y no él, el que muera el día de hoy.
—¿Estás pidiendo ser ejecutado en su lugar?
—Sí Señor, por favor, siempre os fui fiel. Permitídmelo, por favor
El amo se sorprendió y preguntó al condenado:
—¿Es tu familiar?
—Jamás lo vi en mi vida. No le permitas reemplazarme, la falta es mía y es mi cabeza la que debe rodar.
—No, Alteza, la mía.
—No, la mía.
—La mía
.—Silencio –gritó el Señor— puedo complaceros a los dos.Ambos serán decapitados.
—Bien, Majestad, pero por ser el primer condenado creo que tengo derecho de ser el primero.
—No, Señor ese privilegio me pertenece a mí, que ni siquiera he ofendido a su Alteza.
—Basta ya, ¿qué es esto? –gritó Nolav—. Callaos y os concederé el privilegio de ser ejecutados a la vez, hay más de un verdugo en esta tierra.Una voz se alzó entre la multitud.
—En ese caso, Señor, yo también quiero estar en la lista.
—Y yo, Señor.
—Y yo.¡El Señor feudal estaba atónito!No entendía qué estaba pasando.Y si había algo que ponía de mal humor al dictador era que sucediera algo sin que él pudiera entenderlo.Cinco jóvenes sanos pidiendo ser decapitados era algo incomprensible.Entrecerró los ojos para reflexionar.En pocos segundos tomó una decisión. No quería que sus súbditos pensaran que le temblaba el pulso.¡Serían cinco los verdugos!Pero cuando abrió los ojos y miró a la gente reunida, ya no eran cinco sino más de diez las voces de los que reclamaban ser ejecutados y las manos seguían levantándose.Esto era demasiado para el poderoso Señor Feudal.
—¡Basta! –gritó— se suspenden todas las ejecuciones hasta que yo decida quiénes van a morir y cuándo.Entre las protestas y los reclamos de los que querían morir, el carruaje regresó al palacio.Una vez allí, Nolav se encerró en sus habitaciones y se dedicó a pensar sobre el tema.De pronto. Se le ocurrió una idea.Mandó a traer al sacerdote. Él debía saber algo sobre esa locura colectiva.Rápidamente salieron a buscar al anciano y lo trajeron ante el Señor Feudal.
—¿Por qué tu pueblo se pelea por ser ejecutado?El anciano no respondió.
—¡Responde!Silencio.
—Te lo ordeno.Silencio.
—No me desafíes. ¡Tengo maneras de hacerte hablar!Silencio.El anciano fue llevado a la sala de torturas y sometido a los peores tormentos por horas, pero se negó a hablar.El tirano mandó a sus guardias al templo a buscar a algunos de sus discípulos.Cuando estuvieron allí, les mostró el cuerpo dañado del maestro y les preguntó:
—¿Cuál es la razón de que los hombres quieran ser ejecutados?Con un hilo de voz, el anciano sacerdote gritó:
—¡Les prohibo hablar!El Señor de la Tierra sabía que no podría amenazar con la muerte a ninguno de los que allí estaban, así que les dijo:
—Haré sufrir a tu maestro los peores dolores que un hombre ha concebido. Y los obligaré a presenciarlo. Si aman a este hombre, díganme el secreto y luego todos podrán irse.
—Está bien –dijo uno de los discípulos.
—Cállate –dijo el anciano.
—Continúa –dijo Nolav.—Si alguien muere ejecutado en el día de hoy... –empezó el discípulo...
—Cállate –repitió el anciano—. Maldito seas de tu pueblo si revelas el secreto...El Señor hizo un gesto y el viejo recibió un golpe que lo dejó inconsciente
—Sigue –ordenó.
—El primer hombre que muera ejecutado en el día de hoy, después de la puesta del sol, se volverá inmortal.
—¿Inmortal? ¡Mientes! –dijo Nolav.
—Está en las Escrituras –dijo el joven, y abriendo un libro que traía en su bolso, leyó el párrafo que lo confirmaba.¡Inmortal!, pensó el Señor Feudal.Lo único que el dictador temía era la muerte y aquí estaba la posibilidad de vencerla. Inmortal, pensó.El Señor no dudó un momento, pidió papel y pluma y ordenó su propia ejecución.Todos fueron echados del palacio y al caer el sol, Nolav fue ejecutado según su orden.El pueblo se libró así de su opresor y se levantó a luchar por su libertad. Algunos meses después, todos eran libres.Al señor Feudal, nunca más nadie lo mencionó, salvo la noche de su ejecución en que los discípulos, mientras curaban las heridas de su maestro, recibían de él su bendición, por haber arriesgado sus cabezas y también su felicitación por esas maravillosas actuaciones.
_____________—¿Por qué, Demián, el Señor Feudal creyó una mentira como esa? ¿Por qué fue capaz de ordenar su propia ejecución, por una historia que le contaban sus enemigos? ¿Por qué cayó en la trampa del maestro? Hay una sola respuesta:ÉL QUERÍA CREERLO
El quería pensar que era cierto.
—Y ésta, Demi, es una de las verdades más increíblemente movilizadoras que yo haya conocido en toda mi vida. Creemos algunas mentiras por muchas razones, pero sobre todo porque queremos creerlas.
¿Por qué te enroscas en el que TE miente?, preguntabas el otro día.¡Te enroscas porque tú quisieras creer que lo que te dice es cierto! –contestó su propia pregunta.
NADIE TIENE MÁS POSIBILIDADESDE CAER EN UN ENGAÑOQUE AQUEL A QUIEN LA MENTIRALE AJUSTA CON SUS DESEOS.

La tienda de la verdad ( cedit per Angelet)

LA TIENDA DE LA VERDAD
El hombre caminaba paseando por aquellas pequeñas callecitas de la ciudad provinciana. Tenía tiempo y entonces se detenía algunos instantes en cada vidriera, en cada negocio, en cada plaza.Al dar vuelta una esquina se encontró de pronto frente a un modesto local cuya marquesina estaba en blanco, intrigado se acercó a la vidriera y arrimó la cara al cristal para poder mirar dentro del oscuro escaparate... en el interior, solamente se veía un atril que sostenía un cartelito escrito a mano que anunciaba: Tienda de la verdadEl hombre estaba sorprendido. Pensó que era un nombre de fantasía, pero no pudo imaginar qué vendían. Entró. Se acercó a la señorita que estaba en el primer mostrador y preguntó:— Perdón, ¿esta es la tienda de la verdad?— Sí, señor, ¿qué tipo de verdad anda buscando: verdad parcial, verdad relativa, verdad estadística, verdad completa?Así que aquí vendían verdad. Nunca se había imaginado que esto era posible, llegar a un lugar y llevarse la verdad, era maravilloso.— Verdad completa –contestó el hombre sin dudarlo. “Estoy tan cansado de mentiras y de falsificaciones”, pensó, “no quiero más generalizaciones ni justificaciones, engaños ni defraudaciones”.— ¡Verdad plena! –ratificó.— Bien, señor, sígame.La señorita acompañó al cliente a otro sector y señalando a un vendedor de rostro adusto, le dijo:— El señor lo va a atender.El vendedor se acercó y esperó que el hombre hablara.— Vengo a comprar la verdad completa.— Ahá, perdón, ¿el señor sabe el precio?— No, ¿cuál es? –contestó rutinariamente. En realidad, él sabía que estaba dispuesto a pagar lo que fuera por toda la verdad.— Si usted se la lleva –dijo el vendedor— el precio es que nunca más podrá estar en paz.Un frío corrió por la espalda del hombre, nunca se había imaginado que el precio fuera tan grande.— Gra... gracias, disculpe... –balbuceó.Se dio vuelta y salió del negocio mirando el piso.Se sintió un poco triste al darse cuenta de que todavía no estaba preparado para la verdad absoluta, de que todavía necesitaba algunas mentiras donde encontrar descanso, algunos mitos e idealizaciones en los cuales refugiarse, algunas justificaciones para no tener que enfrentarse consigo mismo. “Quizás más adelante”, pensó...No necesariamente lo que para mí es beneficioso, lo es también para otro. Puede suceder y es justo que así sea que alguien crea que el precio de cierto beneficio sea demasiado costoso.
Es válido que cada uno decida qué precio quiere pagar a cambio de lo que recibe, y es lógico que cada uno elija el momento para recibir lo que el mundo le ofrece, sea la verdad o cualquier otro “beneficio”.

dimecres, 19 de març del 2008


No hi ha dia que no pensi amb tu i recordi moltes coses teves. És un record en silenci, però no perquè em sapigui greu fer-ho, sinó per respecte als sentiments d'altres persones.
M'agrada pensar amb tu i a la vegada seguir sentint-me arropat per tu.
Per això, vull utilitzar el meu blog per felicitar-te, encara que ha estat el primer que he fet al despertar-me. Vull fer-ho públicament i aquest cop en veu alta, per que tothom sapigui el bon pare que vas ser i ets encara que no estiguis entre nosaltres.

FELICITATS PAPA. T'ESTIMO

La frase del dia!!




Angelet m'ha enviat aquestes frases i la veritat, totes són dignes d'estar en aquest apartat.


"La realidad del otro, no está en lo que te revela
sino en todo lo que no puede revelarte.
Por lo tanto, si quieres comprenderlo
no escuches lo que te diga,
sino más bien lo que no te diga."

"Cuando un amigo calla que tu corazón no deje de escuchar el suyo."

"Si no puedes comprenderme, créeme."

"Para ver de cerca, suele necesitarse distancia."

"Comprender no es aceptar."

"A veces las palabras sobran. Otras veces no alcanzan."

"La timidez ata. Y algunos aprietan el nudo."

"Necesité mucho ruido para entender el silencio."

dilluns, 17 de març del 2008

Comentari

Un petit comentari, a l'anònim que diu al xat que jo m'aprofito molt.
En primer lloc dir que el repartiment de les vacances dels nostres fills, solament el sabem el pares. Llavors, el comentari ja sé de qui és. No cal que t'amagis més al darrere d'un anònim.
I ja que dius que m'aprofito, vull comentar per tothom, tal i com es va repartir.
Les vacances escolars, són des de que acaben l'escola fins que hi tornen. Això és des del dia 14/03 a les 17h fins el dia 26/03 a les 09h que tornen al col·legi.
Per qui no ho sapigui, el col·legi ha agafat el dia 25/03 com a dia festiu.
Farè el repartiment per hores, per a que es vegi millor:

14-03-08 7h des de les 17h fins les 24h
15-03-08 24h
16-03-08 24h
17-03-08 24h
18-03-08 24h
19-03-08 17h fins les 17h 24-03-08 24h
Total hores 120h amb la mare

19-03-08 7h des de les 17h fins les 24h
20-03-08 24h
21-03-08 24h
22-03-08 24h
23-03-08 24h
24-03-08 24h
25-03-08 20h
Total hores 147h amb el pare

Sí, d'aquesta manera estant més hores amb el pare, però aquest any no és pot fer d'un altra manera. O estan més amb el pare o més amb la mare. Són 11 dies i impar.
Sí els nens estan el 65% de l'any amb la mare i el 35% restant amb el pare, un dia més amb el pare representa un 0.27%. Això és aprofitar-se?
Llavors quin nom l'hi posariem a tal i com es van repartir les vacances de l'estiu-2007, que van ser des del 22 de juny fins el dia 11 de setembre, és a dir uns 84 dies i el pare els va tindre 30 dies i la mare 54 dies?.
Això sí és un bon repartiment? un repartiment equitatiu?

Anònim, tu podràs dir el que vulguis, però aquest repartiment és el llògic i el correcte. A totes les sentències, quan els dies a repartir són impars, sempre és queda un dia més aquell que PER DESGRÀCIA ELS POT GAUDIR MENYS.
Però quin mal hi ha en que puguin estar un dia més amb el pare? La questió és trobar problemes a tot. Que hi farem!!!
Una abraçada a tothom i bones festes!

dijous, 13 de març del 2008

Canvi d'adreça de correu.

He canviat a la capçalera, l'adreça de correu. Ultimament, el messenguer no funciona gens i si algú em vol deixar algun missatge o vol parlar algo més personalment, ho pot fer en aquest correu.
Gràcies a tothom!!

El decálogo de la amabilidad




1 Procura reconocer y respetar los derechos y los méritos de los demás, y aceptar sus formas de pensar, aunque sean distintas de las tuyas.

2 Trata a los demás con el mismo respeto y cariño con el que te gustaría que te tratasen a ti.

3 Procura ser complaciente con los que te rodean cuando te piden un favor o solicitan tu ayuda.

4 Utiliza palabras como gracias, perdón, por favor, que te facilitarán y harán más agradable tu relación con los demás.

5 Intenta ver en cada persona lo mejor de ella. Seguro que lo encontrarás y te sorprenderá..

6 Acostúmbrate a expresar tus mejores sentimientos, no los reprimas. Trata a los demás con toda la naturalidad, la alegría y el afecto que espontáneamente salgan de ti.

7 Acostúmbrate a sonreír. Muéstrate solidario, optimista y colaborador con las personas con las que convives.

8 Piensa que si todos tratamos de dar lo mejor de nosotros mismos todos seremos mucho más felices.

9 Trata de analizarte y observa si, cuando eres amable o afectuoso con los demás, te sientes más a gusto contigo mismo.

10 Comprueba cuántas horas al día estás de buen humor. Si son muchas, alégrate porque estás construyendo un mundo más amable.

Fundación Humanismo y Ciencia.

dilluns, 10 de març del 2008

Frases

No hagáis el mal y no existirá.

El mal no es lo que entra en la boca del hombre, sino lo que sale de ella.
Ningún hombre conoce lo malo que es hasta que no ha tratado de esforzarse por ser bueno. Sólo podrás conocer la fuerza de un viento tratando de caminar contra él, no dejándote llevar.

Aunque estés solo, no debes decir ni hacer nada malo. Aprende a avergonzarte más ante ti que ante los demás.

Uno es dueño de lo que calla y esclavo de lo que habla.

El dolor es inevitable pero el sufrimiento es opcional

diumenge, 9 de març del 2008

El concert de l'Enric



Ahir dissabte, l'Orquestra de l'Escola de música de Flix, es va desplaçar a Vilaseca per fer una trobada d'Orquestres i tocar plegats. El concert es va fer al Consevatori de música Josep Carreres. Un lloc molt bonic i acollidor.
El concert va ser molt bonic i atractiu. I com no, l'Enric va tocar molt be. Era el primer cop que l'Enric tocava amb l'Orquestra i estava molt nervios. Però ho va fer molt be.
La veritat és que em va emocionar molt veure'l allí dalt, tocant el Contrabaix.
Enhorabona Enric!! i també a tota l'Orquestra pel seu treball fet.
Endavant!!

Flix-Almacelles

Ahir dissabte,el prebenjamins de l'escola de futbol de Flix, van jugar contra l'Almacelles. Un partit que segons molts dels pares allí presents, va ser un dels millors jugat pels nostres petits. Ho van donar tot i no van deixar cap pilota per impossible. Ho van fer tots molt be, encara que el resultat no va reflexar tal i com va anar el partit. Van quedar 1 a 3.
L'Arnau com sempre, en la seva línia i "deixant-se la pell en cada jugada. Com vam coincidir amb l'entrenador, no te por a entrar i per aquest motiu avui porta els genolls pelats.
Molt be a tot l'equip!!

En acabar el partit, vam fer un dinar de germanor a les instal·lacions del camp municipal, on Benito ens va preparar una paella, per cert bonissima, i vam dinar tots plegats.

dimarts, 4 de març del 2008

LA FRASE DEL DIA!!!

Un company meu, Keifarem, m'ha passat aquesta frase i la veritat que crec que és mereix ser LA FRASE DEL DIA.
"qui tonti suit remedium non habet"
Una abraçada a tothom!

dissabte, 1 de març del 2008

....................................

Be, és l'ultim cop que contestaré a esta mena d'atacs. No tinc paraules per definir-ho . Solament qui vulgui entendre que ho faci. Es pot comparar formes i maneres de parlar i escirure. Cadascu que prengui les conclusions que vulgui. Este comportament, esta rabia contra mi.....sense comentaris. Conec evidentment les formes i les maneres, pero.....no vull seguir pel mateix camí.
Una abraçada per tothom

divendres, 29 de febrer del 2008

Concentració Motociclista Vila de Flix


Un any més, el Moto Club Flix esta organitzant la nostra Concentració de motos. Pels que no hi heu estat mai, comentar que és una festa motera on tothom hi pot anar i gaudir de totes les activitats que facin. Si us inscriviu, podeu sopar dissabte i esmorzar diumenge.
Si us agrada la moto, es un bon dia per disfrutar d'ella. A més, per la nit es fa una bona festa a l'Ermita on tothom hi pot anar.
Us hi esperem!!!

dijous, 28 de febrer del 2008

Constestació per Angelet


M'has deixat un comentari al l'escrit Que faries tu? i el contestaré.
En primer lloc, estic d'acord amb tot el que dius i en relació a si he fet alguna cosa al respecte, et diré que si. No m'agrada fer-ho, però no em queda altre remei que el de posar-ho en mans de la justícia, ja que sembla ser que és la única manera. I cada cop és una cosa nova o un incompliment de sentència nou. Les lleis estan per complir-les.Però la llei és mol lenta, encara que poc a poc van canviant les coses.
Una abraçada!!

dimecres, 27 de febrer del 2008

Comentari

M'agrada molt escriure al meu bloc, però de vegades el meu estat d'ànim esta una mica....alterat per totes les coses que em venen passant i segons la temporada esta més plena de cosetes que un altra. I la veritat, no m'agrada massa agobiar amb les meves coses i per tant el deixo una mica de banda.
Però comentaris com el d'Angelet, que per cert no sé qui és, m'ajuda a seguir endavant.
Moltes gràcies a tots!!

dilluns, 25 de febrer del 2008

Sense comentaris



Tu
Kudai
No puedo olvidarte,
no puedo no pensar en ti.
Tu voz, tus ojos, tu mirar,
tu sonrisa que no está.
Cambiaría por tenerte,
conmigo un segundo más.
Daría todo por saber,
que también piensas en mi.

Y aunque el viento te alejó,
y tu cara ya no esté,
y me quede frente el mar.
(tan solo como un pez)

Ojalá que al despertar,
trates de pensar en mi,
porque yo no te olvidé,
y es que......

Tú, eres todo para mi,
todo lo que tengo yo,
y sin ti no seguiré viviendo.

Tú, si es que puedes entender,
yo jamás te dejaré,
aunque traten de alejarte de mi.

Si estoy loco,
¿qué me importa?.
De alguna forma voy a hacer,
que me devulvan de una vez,
una tarde junto a ti.
Una risa, una foto,
una película después.

Y una mañana te diré,
como duele el corazón.
De sólo pensar que estás
escondida en un rincón
Preguntándote ¿por qué?,¿por qué?, ¿por qué?

Tú, eres todo para mi,
todo lo que tengo yo,
y sin ti no seguiré viviendo.

Tú, si es que puedes entender,
yo jamás te dejaré,
aunque traten de alejarte de mi.

Tú, eres todo para mi,
todo lo que tengo yo,
y sin ti no seguiré viviendo.

Tú, si es que puedes entender,
yo jamás te dejaré,
aunque traten de alejarte de mi.

Yo no te olvido,
yo no te olvido,
yo no me olvido de ti....

Tú, eres todo para mi,
todo lo que tengo yo,
y sin ti no seguiré viviendo...
Tú......

dissabte, 9 de febrer del 2008




divendres, 8 de febrer del 2008

Senderisme a Flix ( rutes)



RUTA Nº5 Sortim des dels quatre camins de Flix, amb direcció a Sebes. Un cop arribem al Mas del Director, agafem el primer camí que trobem asfaltat a la dreta. El seguim tota la estona, fins que trobem dos camins i un oliver al mig del camí. Agafem el camí de l'esquerra ( ara ja de terra ) i el seguim fins que trobem una senyal que ens envia cap a Riba-roja o cap a Flix. Agafem el camí de l'esquerra, a Flix i ja estem al Mas de les Cigonyes, la passera del bosc de Ribera, el mas del director i cap a Flix.

Una ruta molt fàcil, bonica i entretinguda.
Temps: 2 hores
Km: 12km

dimecres, 6 de febrer del 2008

Una sentència judicial, m'adjudica a mi tenir els meus fills tots els dimarts des de la sortida del col·legi al migdia fins a les 20h. Durant 4 anys sóc jo el que els recull a les 12 o les 13h ( segons si tenen o no alguna activitat extra escolar), de la porta del cole. Un bon dia, em trobo que venen a buscar-los al cole i els volen prendre. Jo els hi dic que em toquen tenir-los a mi, però ells argumenten que a partir d'ara vagi a buscar-los al domicili familiar. Jo aviso a la guàrdia civil i amb els papers a la ma, prenc als nens amb mi a dinar. El dimarts següent, passa el mateix. He de tornar a avisar a la guàrdia civil per poder marxar amb els nens.
Però això no pot ser. Els meus fills, no poden estar cada dimarts passant una mala estona perquè la seva mare ha decidit canviar una sentència. Sí, jo prendre als nens, però i el dany moral que ells tindran? No volia que els meus fills associessin els dimarts amb la Guàrdia Civil, amb tots els respectes per aquest cos, que cal dir que els dos cops que els vaig cridar, van actuar molt be i amb molt de tacte. Per tant, vaig decidir no avisar més a la GC i que prenguessin els nens. El meu pare em va ensenyar que qui té més coneixement, se'n ha de valdre. I així ho vaig fer.
arribat el moment, van prendre als nens des del cole i jo al darrere a veure on decidien deixar-los per agafar-los jo. En arribar al domicili familiar, els vaig poder agafar i anar a dinar amb ells i gaudir d'un dia especial amb els meus fillets, com tots els dimarts.
Evidentment es van denunciar els fets i estic esperant la resolució judicial per part de l'audiència de Tarragona.
Però fins a les hores estem així.
Ahir dimarts, un nou cas de voler passar-se les sentencies per on un vulgui. Resulta que per malaltia, un dels meus fills no fa activitats extra escolars i per tant sortia a les 12. A les hores, si surt a les 12, ha de venir amb el seu pare tal i com diu la sentència de divorci. Doncs no, un cop més han de voler fer la seva e intentar retallar al màxim possible el temps que els meus fills poden estar amb mi. Perquè tot això? no són els meus fills? no ho ha dictat un jutge que ha de ser així? perquè han d'arrancar tot el que puguin de temps dels meus fills? no ho entenc ni ho entendré mai, ja que aquí els únics perjudicats són els nens. Però...........
Van voler prendre al meu fill i portar-lo a les 13h, però seguint amb la sentència judicial, vaig agafar al meu fill i el vaig prendre jo. Ja els tinc molt poc amb mi i no puc permetre que em robin ni un minut més de poder estar amb ells. Els estimo massa i ho sento, no puc passar d'ells, necessito tenir-los al meu costat.

dimarts, 29 de gener del 2008

Reflexió

Rellegint l'article últim, em preguntava que si alguna mare separada, em podia contestar a que faria ella, sí per un moment passes de tenir als seus fills cada dia, a tenir-los dos dies cada 15 dies; és a dir 4 dies al mes.
Gràcies per contestar-me. I tu que llegeixes el meu bloc, si vols contestar-ho també t'ho agrairia.
Una abraçada per tothom!!!

ELS PARES DE LA PLAÇA


Ja són 101 setmanes, les que han passat des de que un bon dia, un grup de pares separats van decidir personar-se a la plaça Catalunya de Barcelona, a les 12h i amb la seva samarreta de color verd on hi diu: CUSTODIA COMPARTIDA YA!!, donant voltes per la plaça i explicant a la gent els seus propòsits, que no són altres que els de tenir als seus fills amb ells, al menys la mateixa estona que la mare.
Lluitem per poder donar tot el nostre amor i la nostra estimació als nostres fills. No n'hi ha prou amb ser pares,avis, tiets.....família de cap de setmana. Els nostres fills es mereixen molt més i per això lluitem i lluitarem fins aconseguir la igualtat, que ens vindrà donada per la CUSTODIA COMPARTIDA.
No es pretén prendre res a ningú, sinó tenir el que ens pertoca com a família paterna dels nens. Volem poder cuidar-los, jugar, riure, plorar, estudiar, passejar, portar-los al metge......fer-ho tot amb ells , gaudir del seu amor i poder donar la nostra estimació a aquelles personetes que són el nostre motiu de viure.
Per tot això, vull des del meu bloc agrair i animar als meus companys en aquesta lluita, amb els que he tingut l'honor de poder compartir algunes trobades, per a seguir endavant fins aconseguir el nostre propòsit.

CUSTODIA COMPARTIDA...PER ALS FILLS QUE ES PERDEN SER ESTIMATS PER LA FAMÍLIA PATERNA.... YA !!!!!!

Una abraçada!!

dijous, 24 de gener del 2008

Moltes Felicitats Arnau!!!






Dissabte dia 26, el nostre Arnau fa 8 anys!!!
Sí, com passa el temps. Ja és tot un homenet.
Be, des d'aquí vull felicitar-te i enviar-te una forta abraçada i molt, molts besitos.
T'estimo Arnauet i que passis un bon dia!!

dimecres, 23 de gener del 2008

Resultat de la enquesta

El resultat sobre la pregunta de si creus que s'hauria de donar la Custodia Compartida en tots els caso de divorci, ha estat la següent:
Votacions 31
Si 23
No 8

Gràcies a tots els que heu votat.

Sindrome d'alienació parental.

Aquest és un tema, que per desgràcia cada cop es produeix més i que afecta als fills de pares separats. Es tracta de la manipulació dels fills, per posar-los en contra de l'altre progenitor, per part de la mare/pare i de la família que té la custodia. En la majoria dels casos, és el pare el que ho pateix. Sembla ser que el pare alienador, tracta de venjar-se de l'altre mitjançant els fills, sense pensar amb el mal que esta fent als seus propis fills.
Aquest tema, fa molts anys que es ve denunciant i s'hi estan fent molts estudis al respecte, però com he dit, i donat que en la majoria dels casos de divorci, es dóna la custodia incomprensiblement a la mare, doncs solament són homes els que ho pateixen.
I ves per on, ahir va sortir per la tele una noticia, varies vegades al llarg del dia, on una mare es trobava en aquest trist cas, on el pare era l'alienador. I ara sí es van decidir a fer un seguiment del cas i ensenyar-ho a l'opinió pública.
Potser perquè era una dona la que ho patia?
Be, sigui pel que sigui, poc a poc la gent en general i la justícia en concret ,va prenent consciencia de que aquest tema existeix i que solament hi ha una manera d'acabar-ho i això passa per la Custodia Compartida dels fills.
Perquè : quants fills han de patir la manipulació per part de les mares que en tenen la Custodia, per a que es donin compte de que la única forma de solucionar tots aquests i altres problemes, és donar la Custodia Compartida als dos progenitors?

dilluns, 21 de gener del 2008

Un bon començament d'any 2.008!!!

Una de les coses que vaig demanar al nou any, va ser que les lluites i les males relacions en torn al tema dels nostres fills, s'acabessin i es convertissen en pau i cordialitat.
Doncs sembla que les coses poc a poc vagin agafant un camí diferent.

En primer lloc, em vaig sorprendre quan els meus fills van anar a buscar els regals de reis a casa de la meva mare, un dia que no els hi tocava estar amb mi i per iniciativa pròpia.

Però encara em vaig quedar més sorprès quan el dia 12, aniversari de la meva mare, van anar a celebrar-lo a casa seva. Jo no hi era, però tota la meva família van poder gaudir d'un dinar plegats, cosa que va fer molt feliç a la meva mare i com no, a mi mateix, que la vegada em fa agafar il·lusió pensant que els meus desitjos de poder arribar a un enteniment i a una cordialitat pel benestar i la felicitat de l'Enric i Arnau, és va fent poc a poc realitat.

Gràcies

Mi amiga Digna!


Hace mas de 8 años, internet me dió la oportunidad de contactar con una maravillosa mujer, cargada de bondad y con unos valores extraordinarios.
Largas horas de charlas interminables, han llevado a que surgiera entre nosotros una gran amistad que se ha ido afianzando con el paso de los años.
Han sido muchos los buenos consejos recibidos y muchas también las palabras de aliento y comprensión.
En este viaje a la República Dominicana, hemos tenido mi mujer Joa y yo, la oportunidad de conocer a Digna y a su familia, los cuales nos han brindado su hospitalidad y su cariño.
Nos obsequiaron con una ruta turística por la ciudad de Santo Domingo y con una comida típica del país, así como de la buena compañía de toda su familia y amigos reunidos para la ocasión.
Desde aquí, quiero expresar nuestro agradecimiento a esta gran mujer por la atención recibida y por todos estos años de buena amistad.

nota:
Digna me mando un saludo para todas aquellas personas a las que ha conocido a lo largo de estos años a través de mi, así como un fuerte abrazo para mis hijos Enric y Arnau .

Enric i Joa

dimarts, 15 de gener del 2008

Vacances a Punta Cana













Ja s'han acabat les vacances i cal dir que vam estar en un lloc molt bonic. Volíem gaudir d'uns dies de sol, platja i tranquil·litat i ho vam trobar. El dia 4 vam arribar a Punta Cana a les 19h hora local, i l'entrada no va ser massa bona, ja que plovia moltissim. Però el dia següent va ser tal i com esperàvem, molt sol i bona temperatura.
Hem fet varies excursions. La primera a la península de Samana, un lloc casi paradisíac on s'hi ha d'accedir mitjançant un avioneta, després amb 4x4 , a cavall i finalment a peu. És un lloc digne de veure!. Després vam anar a la illa de Saona, un lloc que s`ha de visitar obligatòriament pel bonica i meravellosa que és la illa. I per últim vam anar per lliure a la capital del país, Santo Domingo. Una ciutat molt gran on hi pots trobar de tot, des de llocs preciosos fins a casetes de fusta. La resta de dies, tumbona, palmera, solet i tranquil·litat.
Però en si, el viatge ha estat molt bonic i relaxant, però com sempre passa, molt curt.
Poso algunes fotos al bloc i en prepararé alguna més per posar-les a l'àlbum.
I a tots aquells que passeu pel bloc, us demano disculpes per aquests dies de inactivitat, però és que la "reentre" costa molt !!!

Ah!! m'oblidava de dir, que la Joa va fer un descobriment molt bo i és que l'anunci del Malibú ES CERT!!!!

dimecres, 2 de gener del 2008

Viatge a Punta Cana!!




Hola a tots!!
divendres que ve, la Joa i jo marxem de viatge al Carib, a Punta Cana!! Anem a passar uns dies de tranquil·litat i molta platjeta!!! Ja tinc ganes de ser-hi ! És un viatge que feia molt temps que volíem fer i per fi hi anirem.
Ja us ensenyaré les fotos!! ( no vull fer envejeta a ningú, que consti!!!)
Fins el dia 12!!!!

dilluns, 31 de desembre del 2007

Cap d'any

Ja ha arribat el dia 31!! Avui per la nit celebrarem l'arribada d'un nou any. S'acaba el 2007 i comença el 2008.
Estic molt content perquè passaré el dia amb la meva Joa, a la que fa molts dies que no veig, ja que ella ha estat passant els Nadals amb la seva família. També hi serà el meu cosí i la seva dona.
Farem un bon sopar i després anirem a ballar una estoneta o si més no a passar-ho be.
Però avui , és quan m'he de despedir dels meus fillets, ja que ara els hi toca passar la resta de les festes amb la seva mare. I és normal, ja que ells també volen estar amb la seva mare.
Però després de passar tants dies amb ells, jugant, parlant, dormint, menjant.....cuidant-los, ja que quan els tinc amb mi estic única i exclusivament per ells, doncs la despedida costa molt.
I no hi puc fer més!! Mira que l'Enric em diu tot guapet: Papa, pensa que hem passat molts dies juntets i ens ho hem passat molt be!!
I té raó, però el coret el tinc una mica ( bastant) arrupit.
Han estat uns dies molts bonics, carregats de moltes coses i de moments preciosos, on tots tres hem conviscut junts i hem gaudit d'aquesta convivència.
Gràcies Enric, gràcies Arnau per aquests moments.
Us estimo!

diumenge, 30 de desembre del 2007


Mireu quina postal mes bonica que m'ha fet el meu fillet!!! No es molt maca?

divendres, 28 de desembre del 2007

Pi de Montbrió

Aquesta tarda hem sortit l'Arnau, l'Enric i jo a caminar una estona. Hem fet la ruta fins al pi de Montbrió, que no l'havia fet mai amb ells. Havíem vist el pi un dia que hi vam anar amb cotxe, però no caminant. Feia una mica de fred, però ben tapats i a un bon ritme no és notava massa.
Ens ha agradat caminar tots junts per la muntanya i explicant-nos coses. El que passa és que hem triat mal dia, ja que és 28 de desembre i m'han fet unes quantes innocentades!!!!!
Però com diu la dita.....salsa con gusto no pica!!!!!

Escoltant el cor!

Un cop més, quan han vingut amb mi els meus fillets ho han fet sense cap peça de roba per passar aquests dies de vacances de Nadal. Això que cada cop l´hi demano però la resposta sempre és la mateixa: NO.
Si algú sap de que va el tema, sabrà que amb els 600€ que cada mes passo de pensió pels meus fills, hi va inclosa la roba, les medicines i altres coses que són normals en la vida dels meus fills. Això vol dir que la roba ja la pago amb la pensió. Això sí, l'escola de música, ulleres, ortodòncia....la pago a part ja que no va inclòs dins de la pensió, ja que són despeses extraordinàries.
O sigui que a mes dels diners que pago, he d'afegir-ne més per poder vestir als meus fills.
Aquesta és una de les "batalles" obertes, així com el tema de la recollida dels nens els dimarts, les vacances de l'estiu que mai són iguals per un que per l'altre, la informació de totes les coses que fan els nens així com poder prendre decisions sobre el que fan o el que faran.........Un seguit de coses que ara mateix no hi vull pensar.
Estem en unes dates, on sembla que tothom tinguem els cors més sensibles i estem més oberts a l'enteniment i a la comprensió. Sempre he cregut que les persones parlant s'entenen i més encara quan aquestes persones comparteixen l'amor de dos personetes que a més són el més important de les seves vides.
És ben sabut, que a les guerres no hi guanya mai ningú, però en aquest cas, els que sempre hi perden són els nostres fills que a més de sofrir la separació dels seus pares, han de patir les seves desavinences.
És per aquest fet, que vull aprofitar aquestes dates per tornar a expressar un cop més el meu desitg i la meva voluntat d'acabar d'una vegada per totes amb les nostres lluites i tots aquests mal rotllos que l'únic que fan és desestabilitzar als nostres fills.

Serem capaços de donar la Pau i la tranquil·litat que 'Enric i l'Arnau es mereixen? Jo si i tu?

dimecres, 19 de desembre del 2007

Ja ha arribat el Nadal. Unes dates per celebrar en família i al costat de tots els teus. Jo aquest any passaré els nadals amb el meus fillets, la meva mare i els meus germans: No són dates que m'agradin massa però el tenir a l'Enric i l'Arnau amb mi, m'ho fa veure d'un altra manera i amb molta alegria. Ja hem fet el pessebre i hem posat llums al carrer. Cada any intentem fer-ho diferent, per tal d'anar afegint coses noves. I la veritat és que cada cop ens anem superant.
Les figures així com la caseta i com no el riu que travessa tot el pessebre, són elements fixes i que no volem canviar.
Aquest any hem optat per posar moltes llums al pessebre, sota terra, així com una pancarta de paper que envolta tot el pessebre i on l'Enric i l'Arnau ens feliciten els Nadals amb uns dibuixos i unes lletres força originals i bonics.
Hi han zones d'herba, de terra i de desert, des d'on surten els Reis Mags per anar fins al portal de Belen.
I volem aprofitar aquest post Nadalenc per desitjar a tots els que ens visiteu, que passeu un Bon Nadal carregat de PAU , AMOR I FELICITAT.

BON NADAL!!!!!

dimecres, 12 de desembre del 2007

Futbol

La jornada 6, els pre-benjamins no van jugar i l'Arnau va estar convocat amb els benjamins que és van enfrontar amb l'Ascó. El resultat va estar de 7-2.

La jornada 7, el dia 01/12/07, l'Arnau va estar convocat amb el benjamins i va jugar de reforç de l'equip sortint en dues ocasions per substituir durant una estona dues lesions.
En quant al partit dels pre-benjamins, tot i que el resultat va estar de 2-3, va estar molt be. Aquest cop vam jugar contra el Balafia i aquest equip tenia més jugadors de segon any que de petits, cosa que es reflexava al terreny de joc.
Però els nostres no es van deixar coaccionar i van treure el millor de cadascú i van lluitar fin el final.
Els gols nostres els van fer Adrian i Arnau Cervelló.
Jugadors: Adrian, Enrico, Arnau Pérez, Pruni, Ferràn, Joan, Nico, Josep i Arnau Cervelló.

L'Arnau va tornar a fer un gol dels que últimament ens té acostumats, sortint des del radera amb la pilota controlada, plantant-se davant el porter i fent-li gol. Va tenir un altra ocasió del mateix estil però aquest cop és va trobar amb el pal de la porteria que també juga.

Reflexió en veu alta!!!

Cada cop van posant més prohibicions i més limitacions a l'hora d'anar amb cotxe. Van començar amb la campanya del cinturó de seguretat, continuant amb el carnet per punts i ara hem arribat a les sancions de fins i tot pena de presó pels que superin totes les limitacions. Sí pensem que tot això es fa per intentar reduir l'exesiu nombre de morts que dia a dia es produeixen a les nostres carreteres, doncs el fi és molt bo.
Però incomprensiblement cada dia surten al mercat cotxes amb més potència i amb els que la velocitat màxima que és pot agafar, supera i molt a la velocitat permesa.
Llavors, sí tenim tan clar que LA VELOCITAT MATA, com és que esta permès la venda d'aparells que maten? No seria millor començar per prohibir la venda de vehicles amb una potència superior als 60 cv i amb els que la velocitat màxima que és pugui assolir sigui de 130km/h?. D'aquesta manera, rebaixant i molt la perillositat dels nostres cotxes, és reduiria el nombre d'accidents i a la vegada ajudaríem a reduir la contaminació que aquests produeixen.
Però és clar, aquí estem parlant de conceptes molt diferents. Per un costat l'econòmic i per l'altre el de la seguretat i medi ambient. I és que resulta que "la pela és la pela" aquí i a tot arreu.

diumenge, 9 de desembre del 2007

Preciosa balada d'un grup, Led Zeppelin, que torna a tocar un altre cop. Desitjo que us agradi molt!
Una abraçada a tots!



Hay una dama que está segura
De que todos los brillantes son oro
Y ella está comprando una escalera al cielo
Cuando ella llega allí, ella sabe
Que si todos los negocios están cerrados,
Con una palabra ella puede conseguir lo que vino a buscar.
Ohh, ohh, ella está comprando una escalera al cielo
Hay una señal en la pared
Pero ella quiere estar segura
Porque tu sabes que las palabras a veces tienen dos significados
En un arbol, al costado del arroyo
Hay un pajaro cantor que canta,
Algunas veces todos nuestros pensamientos son confusos
Ohh,ohh, hace preguntarme
Ohh,ohh,hace preguntarme
Hay un sentimiento que tengo
Cuando miro al oeste,
Y mi espiritu está llorando por irse.
Y mis pensamientos que he visto
Anillos de humo a traves de los arboles
Y las voces de los miran parados
Ohh,ohh, hace preguntarme
Ohh, ohh, hace preguntarme
Y es susurrado que pronto, si todos llamamos a la armonia
Luego el flautista nos conducirá a razonar.
Y un nuevo dia amanecerá para aquellos que soporten mucho tiempo
Y el bosque hará eco con su risa
Si hay disturbio en tu seto vivo, no te alarmes ahora.
Es tan solo una lipiada de primavera, para la reina de mayo.
Si, hay dos cenderos que podes atravesar
Pero en la carrera larga,
Aún hay tiempo para cambiar el camino en el que estas
Y hace preguntarme.
Tu cabeza está tarareando,y yo no iré,
En caso de que no lo sepas.
El flautista te está llamndo para que te unas a él
Amada dama, tu puedes oir el volar del viento,
Y sabias que
Tu escalera se halla en el viento suspirante.
Y mientras desenrollamos el camino
Nuestras sombras, mas altas que nuestras almas.
La caminata de una dama que todos conocemos
Que brilla con luz blanca,y que quiere mostrarnos
Como aun todo se convierte en oro.
Y si escuchas muy atentamente
La armonia vendrá a ti por fin.
Cuando todos son uno y uno son todos
Ser una piedra, y no rodar.
Y ella está comprando una escalera al cielo.

Led Zeppelin

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
Les meves nenes !!!