- -frase del dia:----- El futur ens tortura, i el passat ens encadena. Per això se'ns escapa el present.........El camí més llarg del món comença per un pas: som-hi"----

dimecres, 1 / juliol / 2009


En la última assemblea, vam decidir per votació, fer vaga avui dia 1 de juliol, per poder anar el màxim nombre de gent possible, a manifestar-nos a Barcelona. Avui a les hores hem fet vaga i solament han anat a treballar els serveix mínims demanats per l'empresa i pactats pel comité. Aquest eren de 16 persones treballant i de la guardia de bombers i mecànica. Això vol dir que uns 200 treballadors de Fàbrica, podien vindre a manifestarse a BCN . Però no ha estat així i de treballadors solament hem sigut un centenar.
En total, hem omplert 4 autobusos entre treballadors, familiars i gent de Flix que hem marxar cap a barcelona per a manifestar-nos, mentre els nostres companys de la taula negociadora, estavem fent la seva feina amb l'empresa.
Nosaltres hem anat a la plaça Sant Jaume i després a la seu d'Ercros a l'avinguda diagonal. L'entrada a la plaça Sant Jaume, ha estat molt forta, ja que allí ens estaven esperant els companys d'Aranjuez, Tarragona, Badalona, Monzon i Palos, amb les seves pancartes i fent soroll. Quan hem arribat, ens han aplaudit i ens han anat fent lloc al mig de la plaça i tot junts i ara amb més força, hem seguit fent soroll. Cal dir que els tambors dels armats i els que els tocaven, han fet una feina esgotadora perque no han parat ni un sol moment. Ha estat molt bonic com anaven canviant els tambors de mans, pero sense deixar de sonar. Paralelament, els xiulets també han fet la seva feina i d'aquests n'hi havia més de tres cents!!!
Cal dir que a la plaça s'ha anat afegint gent de Flix que estan fora vila, per fer-nos costat. I m'ha agradat molt quan he vist arribar al nostre flamant batlle Oscar Bosch, acompanyat de Pere Muñoz. Però el moment més emocionant, ha estat l'arribada de l 'Aurora Masip, que esta fent una gran feina per tots nosaltres i pel poble de Flix. Perquè gràcies a ella els nostres problemes tenen línia directa amb la Generalitat. I gràcies a ella, una representació sindical, hem entrat dins del palau per entrevistar-nos amb el secretari de la presidència qui molt amablement ens ha dit que tan ell com el President, n'estan assabentats del nostre problema i que estan fent tot el que poden per ajudar-nos.
Quan hem sortit, hem marxat cap a la seu d'Ercros a la Diagonal, on hem seguit amb la nostra batucada- xiulada particular fins les 15h 30 que hem acabat. Dir que els nostres companys i companyes de Bcn, s'han afegit en acabar la seva jornada a les nostres reivindicacions.
I d'allí cap a casa, on ens estava esperant un gran nombre de gent i on han cantat una jota de Flix, versió "zabalza" per posar punt i final a la nostra jornada barcelonina.
Agraïr des d'aquí el suport del poble de Flix, comerciants, armats, plataforma, comité i com no als nostres batlles Oscar i Pere que avui ens han estat acompanyant a Bcn.

divendres, 19 / juny / 2009


Dimarts passat, un grup de 240 persones de Flix, on hi havia comerciants, treballadors d'Ercros, ex treballadors d'Inquide, jubilats , nens.....en definitiva gent de Flix, ens vam dirigir a Barcelona per tal de manifestarnos i entregar un manifest a la Generalitat i més tard anar a manifestar-nos davant de les oficines d'Ercros que estan situades a la avda. Diagonal.
Tan la sortida, com el comportament de la gent van ser perfectes i dignes d'elogi. No hi van haver incidents i tot el que es respirava era un ambient de germanor indescriptible.
Era un poble, Flix, unit per una causa comú: lluitar per Flix i la seva continuitat.
Tan en un lloc com en l'altre es va fer molt seroll, per donar-nos a coneixer a aquells que no saben que Flix també és Catalunya, baix un sol lema: VOLEM VIURE A FLIX.
Des d'aqui vull agraïr a tots els que és van desplaçar a Bcn i a tots els que no van poder vindre i ens esperaven a la tornada amb aplaudiments, la seva col·laboració i la seva solidaritat.
Os recomano que mireu el blog d'eva, on redacta amb molt detall tal i com van anar els fets.
Una abraçada a tothom i gràcies!!
Noícies:

diumenge, 14 / juny / 2009


Dimarts que ve dia 16, anem unes 250 persones de Flix a manifestar-nos davant de la Generalitat i de les oficines d'Ercros per la situació actual que estem vivint a Flix. Esta organitzat conjuntament per la plataforma " Volem viure a Flix" i pel Comitè de treballador d'Ercros Flix.
La sortida és a les 07h des de la plaça del mercat i és farà una paradeta pel camí tant a la nada com a la tornada. Qui es vulgui portar el menjar que ho faci. El preu de l'autobús, serà de 10€.
S'estan venent samarretes i qui vulgui pot portar pancartes i coses per fer soroll.
El recorregut el podeu veure amb l'enllaç que he posat.
Una abraçada a tothom!!
Divendres a la nit, l'Enric és va trencar el braç . Va ser jugant a futbol, però amb tanta mala sort que es va trencat el cúbit i el radi.
A les 00h 30', entrava al quirofano per operar-lo i posar-li tot al seu lloc. Ell estava molt nerviós, però entre la seva mare i jo el vam anar calmant i va entrar com un campió. Sobre les 01h30, va sortir el metge i va dir que tot havia anat molt be i que portaria el braç enguixat fins l'hombro una temporadeta.
Be, ell va sortir molt be, content i sense patir. Va passar la nit a l'hospital i dissabte a les 12h li van donar l'alta.
Des d'aquí, des del meu blog, vull donar una forta abraçada al meu fillet i donar-li les gràcies a la seva mare per avisar-me de seguida i poder estar amb l'Enric des del primer moment.

divendres, 12 / juny / 2009

Demà dia 13, és el cumple de la Joa. En fa 37 !!!
Moltes felicitats carinyo!

dijous, 11 / juny / 2009

No als acomiadaments!

Fa uns dies que vam rebre per part de l'Empresa Ercros, un ERO ( expedient de regulació d'ocupació), en el que a la Fàbrica de Flix s'havien d'acomiadar 51 persones i a 24 més, els hi feien una suspensió temporal.
L'empresa a diferència de tots els altres Eros que ha presentat, no es va mostrar en cap moment oberta al diàleg ni al consens i simplement es va limitar a presentar-ho davant de l'autoritat laboral, sense passar primer pels sindicats.
Normalment, primer ho presentava als sindicats, es negociava i després es presentava, però aquest cop ha anat directe.
No cal dir que de produirse aquest acomiadaments, el poble de Flix al igual que la Ribera quedaria en una situació molt dolenta, ja que no són solament els 75 llocs de treball directes, sino que hem de pensar amb tots els llocs de treball indirectes als que aquest fet afectaria. A més a més, en mig de tot aquest merdé, s'hi va afegir l'empresa Inquide presentant de cop un Ero on acomiadava sense ni tan sols avisar a tota la seva plantilla. 34 treballadors més de Flix que és trobaven de cop al carrer. Ells van estar negociant i en un principi els hi oferien 20 dies per any treballat i al carrer. Evidentment, van dir que no ja que això és el minim dels minim i lluitant van aconsseguir els 45 dies per any treballat. Dins de la desgràcia de trobar-se sense feina en un moment tan delicat i en una comarca tan castigada com la nostra, van poder arribar a negociar la màxima indemnització. No és per bufar i fer ampolles, ja que estem parlant de quedar-se sense feina, però si que al menys han pogut aconsseguir que l'empresa no se'n burli d'ells i els hi dongui al menys el que els hi pertoca.
En el nostre cas, estem ja dins de la negociació amb l'empresa i tot que no hi ha res, no s'ha arribat a cap acord i l'empresa esta tancada en banda amb els 20 dies per any treballat i com a màxim una anualitat, sembla ser que al final de tot, es veu una petita llum que pugui portar a negociar alguna cosa que no sigui tan traumàtica com els acomiadaments directes.
Nosaltres tenim als nostres negociadors en aquesta tasca i el comité juntament amb els treballadors anem fent movilitzacions per tal de fer arribar a la direcció de l'empresa el nostre malestar i la nostra indignació davant d'aquesta situació.
Hem fet manifestacions a Flix, talls de carretera, tancament de 24h a la direcció de fàbrica, manifestacions a BCn, bloqueig de les portes de la fàbrica, concentracions diaries a la porta de fàbrica, penjament de pancartes, hem sortit a molt mitjants de comunicació i fins i tot hem pogut gaudir de 30 minuts televisius al programa del Cuní....i a més a més s'ha anat a parlar amb molts polítics per explicar la nostra situació i demanar ajut. Cal dir que hem rebut i rebem tot el suport del poble de Flix, així com el del nostre Ajuntament, que estan fent tot el que poden i més per ajudar-nos.
Ara s'ha creat una plataforma amb el lema "Volem viure a Flix" i conjuntament amb ella, s'esta organitzant un viatge a Bcn per a manifestar-nos davant de la generalitat , entregant un escrit al president i desprès anirem a manifestar-nos davant la seu d'Ercros a Bcn.
Aquesta sortida serà el proper dia 16 de juny.
En definitiva, estem movilitzant-nos a tots els nivells i fent tot el que sabem i podem per impedir que aquest expedient que ens ha presentat l'empresa es faci realitat o al menys aconsseguir que les mesures proposades siguin el menys traumatiques possibles.

La 1ª Comunió d'Arnau

El passat dia 24 de maig, el meu fill Arnau va fer la primera comunió. Anava molt guapo ( de fet ell ja ho és molt) i va estar mot be. Aquestes coses no em van massa, però hi era el meu fill i per tant hi vaig anar i vaig participar de la festa.
Han estat dos anys portant-lo tots els dimarts religiosament ( mai més ben dit) a la catequesis, ja que solament ho feien aquest dia i és el dia de la setmana que per llei puc estar amb els meus fillets. De les cinc hores efectives que puc estar amb ells el dimarts, ja en perdo una amb la catequesis, però jo mai he deixat de portar-lo.
A l'església és deixa un banc per cada nen que fa la comunió i ves per on, jo com a pare del meu fill Arnau, no m'hi vaig poder posar. Portar-lo cada dimarts, SI però sentar-me al banc del meu fill NO.
Això sí, van tenir el bon cor de reservar-me un banc al final de tots, per poder estar juntament amb tota la meva família a la Primera Comunió d'Arnau.

Vaig escoltar tota l'estona paraules com Pau, Amor, Estimació, Comprensió, Perdo....... i en un dia com aquest, on el NOSTRE fill és el protagonista, no era més lògic i més correcte estar al mateix banc, demostrant que al menys els seus pares coneixem l'existència d'aquestes paraules i el seu significat?
Be, jo les conec ja que els meus pares tot i que no son practicants me les van ensenyar i em van fer entendre el seu significat.

dilluns, 23 / febrer / 2009

Cumple d'Enric!


Ahir diumenge, vam celebrar tota la família el cumple de l'Enric. Ja en té 12 !!!
Felicitats Enric!!!!!!





Dissabte és va celebrar per la tarda ( els petits) i per la nit ( els grans) la festa de Carnestoltes amb el típic pregó que dóna començament a la festa i a la disbauxa.
Nosaltres també vam contribuir a la festa amb les nostres disfresses. Va estar molt animada i amb força gent participant.
Nosaltres no anaven a sortir ja que l'Arnau no estava massa fi, però al final i com sempre a última hora, vam sortir tots ( menys la Joa que encara no la tenim massa animadeta).

Carnestoltes!!!





Divendres dia 20, l'escola va cel·lebrar el carnestoltes i tots els nens i nenes van sortir disfressats pel carrer des de el col·legi i fins la pista de la social fent una rua. Ja tota la setmana, que anaven cada dia per la tarda amb una peça de roba o pintats, per començar a preparar-se per la festa. I això ho van dir els alumnes de 6è curs.

Divendres, encapçalaven la rua els alumnes de 6è i entre ells el Carnestoltes i els seus ajudants.

Anaven tots molt guapos i amb unes disfresses molt boniques.

dijous, 19 / febrer / 2009

Dijous Jarder!



Avui és dijous Jarder i la veritat és que feia molt temps que no tenia festa aquest dia. Però avui si que en tinc i m'ha fet gràcia anar a Jardar tal i com ho fèiem abans.
Hem preparat uns entrepans de carxofa ( tal i com a de ser) i hem sortit cap al camp.
Com la Joa, la Laia i la Elia no havien anat mai al pi de Montbrió, doncs hi hem anat.
Ens ha fet molt bon dia i m'ha agradat trobar-nos pel camí a grups de gent que estava Jardant.
Als peus del pi de Montbrió, ens hem menjat el "bocata" i en acabar, cap a casa.
La tornada l'hem fet per la costa de mosselló i pel costat del riu fins al barri.
Un bonic dia gaudint de bona companyia i de la natura.

Felicitats Enric!!!


Avui el meu fillet Enric, fa 12 anys!!!!

Sembla que era ahir quan l'infermera el va treure a la sala on estava i em va ensenyar la carona de l'Enric.....

Be , des d'aqui vull felicitar-lo i dir-li que aquest cap de setmana ho cel·lebrarem tots plegats.

Una abraçada fill meu!!!

M'ho han enviat i volia compartir-ho amb vosaltres!!!


Se cuenta que en el siglo pasado, un turista americano fue a la ciudad de El Cairo, Egipto, con la finalidad de visitar a un famoso sabio.
El turista se sorprendió al ver que el sabio vivía en un cuartito muy simple y lleno de libros. Las únicas piezas de mobiliario eran una cama, una mesa y un banco.
- ¿Dónde están sus muebles? preguntó el turista.

Y el sabio, rápidamente, también preguntó: - Y dónde están los suyos...?¿Los míos?, se sorprendió el turista.

¡Pero si yo estoy aquí solamente de paso!

Yo también... concluyó el sabio. "La vida en la tierra es solamente temporal... sin embargo, algunos viven como si fueran a quedarse aquí eternamente y se olvidan de ser felices".

"El valor de las cosas no está en el tiempo que duran, sino en la intensidad con que suceden.

Por eso existen momentos inolvidables, cosas inexplicables y personas incomparables."
Y recuerda :
Dios no te preguntará qué modelo de auto usabas; te preguntará a cuánta gente llevaste.
Dios no te preguntará los metros cuadrados de tu casa; te preguntará cuánta gente recibiste en ella.
Dios no te preguntará la marca de la ropa en tu armario; te preguntará a cuántos ayudaste a vestirse.
Dios no te preguntará cuan alto era tu sueldo; te preguntará si vendiste tu conciencia para obtenerlo.
Dios no te preguntará cuál era tu título; te preguntará si hiciste tu trabajo con lo mejor de tu capacidad. .
Dios no te preguntará cuántos amigos tenías; te preguntará cuánta gente te consideraba su amigo.
Dios no te preguntará en qué vecindario vivías; te preguntará cómo tratabas a tus vecinos.
Dios no te preguntará el color de tu piel; te preguntará por la pureza de tu interior.
Dios no te preguntará por qué tardaste tanto en buscar la Salvación; te llevará con amor a tu casa en el Cielo y no a las puertas del Infierno.


1. Libera tu corazón del odio

2. Libera tu mente de las
preocupaciones.

3. Vive de forma simple.

4. Da más.

5. Espera menos.

dijous, 5 / febrer / 2009

L'Arnau ja té 9 anys!!!



El passat dia 26 de gener, l'Arnau va complir 9 anys. Com que el dia del seu cumple era dilluns i no estaria amb nosaltres, doncs diumenge dia 25 l'hi vam preparar una festa amb tota la meva família.
Dels preparatius ens en vam encarregar la Joa i jo i del pastís la Elia, que per cert l'hi surten força be i bons.
Moltes felicitats Arnau!!!!


Fa uns dies que tenim una nova mascota a casa.És diu Danna i va ser un regal que li vam fer a la Joa, però del que en gaudim tots.
És molt bonica i molt boneta. Be sempre, sempre........no ho és.
Ufff!! quin munt de dies sense posar res al meu blog i el pitjor de tot és que us he deixat a tots abandonats!!
Manca d'inspiració, moral baixa....be sigui el que sigui intentaré tornar-me a posar les piles perquè la veritat és que m'agrada escriure al blog.
Us deixo algunes frases boniques que he trobat per aqui.
Una abraçada a tots!!

Los amigos son personas que siempre están ahí, los amigos agradables compañías que a veces incordian, que te quieren, pero sobretodo que hacen que la risa sea mas agradable.

Amigo es aquel que cuida las espaldas mientras tú se las cuidas a él.

Ríe cuando estes triste, llorar es demasiado fácil.

Si estás triste sonríe, porque más vale una sonrisa triste, que la tristeza de no verte sonreir!

dimarts, 16 / desembre / 2008



Aquest cap de setmana passat, els nostres jugadors van jugar contra l'Ascó. Era un partit molt esperat i que tots els nostres esperaven amb moltes ganes. Vam poder veure un bon partit on no hi van mancar un gran nombre de gols.
El resultat va ser de 4 a 4, però he de dir que es va tornar a complir el que ens passa últimament, i és que als últims minuts ens relaxem i ens marquen algun que altre gol.
Però vam veure un bon partit i tots van estar molt encertats.

Primer partit d'handbol!



El primer partit d'handbol dels nostres jugadors i jugadores, va ser contra el Mora la Nova.La veritat és que ens ho vam passar be, ja que vam gaudir de molts gols, encara que s'ha de dir que l'equip contrari, al igual que nosaltres, començava de nou en aquest esport però elles eren un parell d'anys més petites.
Però si el que ens toca és anar aprenent l'esport, he de dir que és va notant i molt la diferència.
Endavant !!!

dilluns, 17 / novembre / 2008

Handbol!!



Aquest cap de setmana, diumenge, l'equip d'handbol on juga l'Enric, va fer un partidet d'entrenament per a posicionar-se al camp abans de començar el torneig que faran a partir del cap de setmana que ve.
Ho van fer tots força be, tot i que fa molt poc temps que han començat a entrenar.
Hi havien molts pares a les grades i de jugadors també n'hi eren molts.
Be, de ben segur que els caps de setmana que venen, ens esperen uns emocionants partits d'handbol.

Partit de futbol contra el Fraga.


Dissabte passat, l'equip del Benjamins, va jugar contra el Fraga al seu camp. Ens hi vam desplaçar 13 jugadors amb els pares corresponents, pel que hi havia una bona banqueta.
El partit va ser durant les dues primeres parts de domini clar del Flix, cosa que ens demostrava el marcador que era de 1 a 2. A la tercera i última part, els nostres jugadors es van relaxar una mica i això va fer que els jugadors del Fraga ens fessin dos gols de cop.
I aquest va ser el resultat : 3 a 2.
Un partit bonic, molt intens on vam poder veure com els nostres petitets cada cop juguen millor.
Cal remarcar les bones instal·lacions que tenen a Fraga per jugar a futbol. Tenen camp de terra, però solament per entrenar i fins i tot els petitets de l'equip poden jugar al camp de gespa artificial.

Els jugadors van ser:
Arnau P, Ferran, Ferran G., Jordi, Josep, Enrico, Juanma, Pruni, Adrian, Pol, Nico, Joan i Arnau C.
Els gols els van fer, Enrico i Ferran G.

Endavant petits!!

dimecres, 12 / novembre / 2008


Que hi farem! És llei de vida, però sembla ser que els millors se'n van i .....

La matinada de dilluns ens va deixar la mare de la Joa, la sra. Ana. Era una gran dona, amb un gran cor i que com a sogra mai es posava en res. I és més, tot el que ella tenia ho donava. No tenia res seu.

M'agradava sentirla parlar amb el seu accent típic andalus, tot i que de vegades he de confesar que em perdia alguna que altra paraula, però ens enteniem be tots dos.

M'agradava que quan ella necessitava marxar del seu poble i prendre un descans en la vida quotidiana, sempre pensava en vindre a Flix. Aquí s'hi trobava a gust i estava amb nosaltres. I nosaltres contents, és clar! Aquí era la reina del sofà i del comandament de la tele. M'agradava respectar-li això, perquè s'ho mereixia.

Una dona que l'hi agradava Catalunya pero que estimava al seu poble : Utrera. Si podia, cada any feia el seu viatge amb el seu marit i tot el que vulgués acompanyarla, a la "feria d'Utrera". Fa dos anys vaig poder tenir el plaer d'anar-hi, i em va agradar molt . Però una de les coses que més em va impactar, va ser com ella m'explicava la història de la ciutat, com havia canviat, els llocs on ella jugava de petita......em feia de guia. A més, com sabia que a mi m'agrada visitar les esglesies, doncs em portava per llocs on hi han sants a les parets i com no a l'esglesia d'Utrera, on no es va deixar res per explicar-me. Aixó si, em carregava de fotos de sants i de qualsevol cosa que trobava. I jo content de veure-la contenta i de tenir una bona guia.


L'hi agradava tenir als seus set fills junts i no perdia mai l'ocasió de juntar-los. Sempre tenia alguna excusa per fer-ho.

Per coses de la vida, no va poder aprendre a llegir i no en sabia, però encara és avui el dia que no m'explico com podia anar pel mon sense saber llegir. I no és perdia mai! No s'equivocava, no és confonia.

Per mi sempre ha estat un gran mèrit i una cosa digna d'elogi, que demostrava la seva inteligència i la seva personalitat.

Feia temps que l'enfermetat la perseguia, però ella era molt forta i pocs cops és queixava per no fer patir als que tenia al seu costat. Però la seva gran demostració de força la va fer als ultims moments, quan lluitava per viure, per estar amb nosaltres. Però quan va veure que li tocava marxar, va anar cridant un per un a fills, nets, gendres, joves....tots i es va despedir de nosaltres deixant-nos un missatge personal. Als ultims instants de la seva vida, va voler que tots estessim al voltant del seu llit i sentirnos aprop. Va passar revista amb la mirada i quan va veure que hi erem tots....va tancar els ulls.


Ana, ens has deixat per agafar un camí millor, però aquest cop no t'hi podem acompanyar. Però sabem que des d'on tu estas, ens seguiras guiant i protegint com sempre has fet.
Tots els que t'hem estimat, tenim un raconet del nostre cor dedicat a tu pel que sempre estarem molt aprop de tu.

T'estimem!!




dissabte, 1 / novembre / 2008

A un pas de la Custodia Compartida.

D'una vegada per totes i escoltant el clamor popular d'uns col·lectius, que dia rera dia, és queixen del fet discriminatori que suposa la custòdia monoparental per a les famílies paternes, a més de que aquests tipus de custodia va en contra dels interessos dels fills, sembla que finalment a final d'any serà aprovat l'avantprojecte de la Llei del llibre segon del Codi Civil.
Aquesta norma, deixa clar que els jutges hauran d'atorgar preferentment la custòdia compartida en els casos de divorci i no a l'inrevés com és venia fent fins ara.
D'una vegada per totes, han optat per protegir i tenir en compte a qui realment és necessita protegir i cuidar en el cas d'una ruptura matrimonial: ELS FILLS.
Aquesta llei, introdueix un plà de parentabilitat que tè com a objectiu ordenar i garantirzar totes les qüestions que afecten als fills en aquesta nova etapa de la seva vida : domicili, escola, activitats...., de forma que la relació amb els progenitors i la familia es vegi protegida.
Es busca, per fi, assegurar la màxima estabilitat dels fills garantitzant la relació d'aquests amb TOTS DOS PROGENITORS.
Aquesta és una reforma molt necessaria, que parteix de la necessitat d'adequar les normes que regulen la convivència a la nova realitat del segle XXI.
La norma té un missatge molt clar, denunciat i demanat des de fa molts anys per tots els col·lectius que estan a favor de la CC, que és garantir i afavorir la coparentalitat.

dimecres, 15 / octubre / 2008

Un precios conte!


La meva germaneta Eva, és molt aficionada a Bucay i he de dir que a mi ja em comença a agradar també.

Aquest cop esta llegint un nou llibre i ha posat a la seva pàgina un conte molt bonic , que et dòna per pensar amb l'importancia que té el saber escoltar quan et parlen i no ofuscar-se pel que tu estas pensant, passant del que l'altra persona et diu.

Be, crec que és bonica de llegir. El bloc de l'Eva.

Una abraçada a totnom!

diumenge, 12 / octubre / 2008

Noves sentències de Custodia Compartida

Sembla que anem avançant cap a la Custodia Compartida. Un cop més, el tribunal superior de justícia de catalunya, s'ha posat al capdavant i ha dictat una nova sentència a favor de la C.C.
"El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) presentó este lunes una nueva sentencia que apuesta decididamente por la custodia compartida, al dar carta blanca a los jueces para que opten por este régimen aunque no haya acuerdo entre los dos ex cónyuges".(llegir tot l'article)

dimecres, 8 / octubre / 2008

PREGUNTES.


  • ¿QUÉ ES LA CUSTODIA COMPARTIDA?


Es compartir los derechos y deberes respecto de los hijos.

Es compartir las decisiones importantes como en qué país vivirá el menor, a qué colegio irá, en qué idioma estudiará, qué médicos le atenderán......

Es compartir las obligaciones, como TODOS los gastos que tenga el menor, encargarse de él, de su educación, de su colegio, de sus costumbres, de sus amigos, etc. el tiempo que se comparte con él.

En pocas palabras, compartir la custodia es seguir siendo y ejerciendo de padre y madre (en las mismas condiciones que antes del divorcio se hacía). La custodia compartida, existe desde que nacen hasta que se emancipan o una sentencia judicial priva a los menores de ese derecho, por el mero hecho de que sus padres se separen o divorcien.

  • ¿CUSTODIA COMPARTIDA ES LA MITAD DEL TIEMPO CON CADA UNO DE LOS PADRES?


NO tiene porqué ser así. Dependerá de las circunstancias personales de cada progenitor y de los menores.

La distribución del tiempo debe hacerse en la mediación familiar, previa al proceso de separación-divorcio, atendiendo a las circunstancias laborales y de disponibilidad de cada uno de sus padres.

  • ¿CUÁL ES LA DIFERENCIA ENTRE PATRIA POTESTAD Y CUSTODIA?


La patria potestad carece de valor si no se ostenta la custodia (en exclusiva o compartida), puesto que es el progenitor custodio (98% las madres) el que decide TODO acerca del hijo, como si de una propiedad en exclusiva se tratara.

Normalmente, la patria potestad suele mantenerse compartida, pero es como compartir un papel mojado. Cosa que no ocurre con la custodia que es lo que tiene verdadero valor y poder de decisiones.

La custodia suele llevar aparejado el uso de la vivienda familiar (con independencia de quien siga pagando la hipoteca) y el administrar el dinero que el progenitor no-custodio entrega al custodio para, teóricamente, que revierta en el menor.

El progenitor custodio, NO justifica en qué gasta el dinero que recibe y su única obsesión es obtener, cada vez más dinero del que paga, generalmente el padre.

La progenitora custodia mantiene TODOS sus derechos, mientras que el progenitor no-custodio ni siquiera puede computar a sus hijos en la declaración de la renta, en ayudas económicas o subvenciones a la vivienda, etc. Es como si ya no tuviera hijos, excepto para pagar.

  • ¿CÓMO SE APLICA LA CUSTODIA COMPARTIDA CUANDO EL DOMICILIO DE AMBOS PADRES ESTAN MUY LEJANOS?


Partimos de la base que ambos progenitores vivían en el mismo domicilio antes de separarse. Si se aplica, la custodia compartida, desde el momento mismo de la separación-divorcio, se da la circunstancia que ambos se van a implicar en el cuidado, educación y apoyo de los hijos y por lo tanto, no tenderán a alejarse de la prole.

Sería deseable que el texto de la ley impidiera, como ocurre en Francia por ejemplo, que los menores pudieran ser sustraídos de su entorno familiar, de colegios, amigos, etc. y que ambos progenitores fijaran de común acuerdo, o en mediación familiar el/los domicilio/s del menor, a fin de que mantenga igual relación familiar que antes del divorcio de sus padres.

  • ¿IR DE UNA CASA A OTRA PERJUDICA A LOS HIJOS?


Ningún estudio científico, a nivel mundial, sustenta esa arcaica idea, pero sí existen multitud de ellos que opinan lo contrario. (Ver Informe Reencuentro en documentación)

Es lo más beneficioso para los hijos, pues así se relacionan con sus dos familias extensas de forma completa. Es preciso conseguir que ambas casas las considere como propias, sin someter a los hijos a cambios de colegio, barrio ni amigos y haciendo que sienta confianza, apoyo y refugio en cada una de ellas.

  • ¿QUE PASA CON LAS PENSIONES EN CASO DE CUSTODIA COMPARTIDA?

Lo lógico es que ambos progenitores se hagan cargo, al 50% cada uno, de todos los gastos de los hijos. La manera más efectiva es abriendo una cuenta corriente y domiciliar en ella todos los cargos, que sean admitidos por ambos.

Las pensiones asociadas a la custodia exclusiva favorecen el parasitismo social de una de las partes y la desincentivación económica y profesional de la otra; los regímenes de coparentalidad, al eliminar esos factores de desincentivación, favorecen un aumento del nivel de vida de los niños.

  • ¿QUE ES Y PARA QUE SIRVE UN PUNTO DE ENCUENTRO FAMILIAR?


Los puntos de encuentro son espacios fisicos neutrales dotados de personal especializado en el que se pueden tener lugar el conntacto con lo hijos.

Custodia Compartida


Manifestació per la Custodia Compartida a Barcelona. Aquest cop no hi podem faltar. Ja manca menys per aconseguir tenir als nostres fills tal i com ens mereixem i per acabar amb la discriminació que patim els pares, pel sol fet de ser homes així com tota la seva família.
No hi podem faltar!!! Com més serem, millor!!! CUSTODIA COMPARTIDA JA!!
Una abraçada a tothom!!!
Enric

dilluns, 6 / octubre / 2008

Camí de sirga!




Una sortideta molt bonica i amb unes vistes precioses, va ser la que vaig fer des d'Ascó i fins l'estació de tren de Garcia. La idea era arribar fins a Mora d'Ebre, però em va mancar temps.


La sortida és des de l'avocador d'Ascò, a la carretera que va cap a camposines i allí ja hi trobem un cartell que ens indica on volem anar.


No hi ha perdua i a més tenim cartells indicadors per tot arreu.


La distància recorreguda va ser d'uns 9.5 km fins arribar a l'estació en un temps de 1h 45'. Hem de pensar que ens queda la tornada cap a casa!


Val la pena les vistes del riu i de la montanya.


Bona sortida!!

dimecres, 1 / octubre / 2008

Sortideta amb l'estrelleta!!!







Dimenge passat vam sortir a fer una volteta la Joa i jo amb la moto. Feia molt temps que volia anar cap a Faio, per Riba-roja i hi vam anar.
El paisatge és molt bonic i un cop agafes el desviament cap a Faio encara es torna més bonic.
Vam anar a l'embarcador del poble, on hi ha el cementiri antic i les vistes són precioses.
Després vam seguir cap a Mequinenza, cap a Fraga i de volta a Flix.
Una sortideta molt bonica amb molt bon temps i amb molt bona companyia.

dilluns, 15 / setembre / 2008

No llores mujer

No llores mujer
Recuerdo cuando solíamos sentarnos en la plaza de gobierno de Trenchtown
observando a los hipócritas mezclarse con la gente bien que conocemos.

Qué buenos amigos hemos tenido.
Muy buenos amigos hemos perdido en el camino.

En este futuro prometedor no puedes olvidar tu pasado, así que seca tus lágrimas.

No llores mujer.
Pequeña, no dejes caer más lágrimas.

Recuerdo cuando solíamos sentarnos en la plaza de gobierno de Trenchtown y en Georgia se encendían fogatas.
Los maderos ardían toda la noche.

Cocinamos sopa de maíz que comimos juntos.

Solo con los pies me desplazo, así debo seguir, pero, mientras parto…
Todo estará muy bien.

Así que, no llores mujer.
Pequeña, no dejes caer mas lágrimas.

No woman no cry

No woman no cry
Cause I remember when we used to sit

In a government yard in Trenchtown

Observing the hypocrites

Mingle with the good people we meet

Good friends we have, Oh, good friends we have lost

Along the way

In this great future,

You can't forget your past

So dry your tears, I seh

No woman no cry

No woman no cry

Little darling, don't shed no tears

No woman no cry

Said I remember when we use to sit

In the government yard in Trenchtown

And then Georgie would make the fire lights

I seh, log would burnin' through the nights

Then we would cook cornmeal porridge

Of which i'll share with you

My feet is my only carriage

And so i've got to push on thru,

Oh, while i'm gone

Everything 's gonna be alright

Everything 's gonna be alright

No woman no cry

No woman no cry

I seh little darlin'

Don't shed no tears

No woman no cry.

divendres, 12 / setembre / 2008

El meu cumple!!




Ahir va ser el meu cumple, en vaig fer 45!!!!!!!! Acabavem d'arribar de vacances i tot l'esgotament del viatge, la Joa és va desviure per poder fer-me una festa sorpresa. Una festa que tothom ho sabia menys jo!!!



Van vindre la meva mare, tots els meus germans amb els meus cunyats i cunyada, el meu fillol, la meva nebodeta, el meu cosinet i la seva dona i com no la Joa i les nenes. Aquest any, he tingut la gran satisfacció de tenir als meus fillets Enric i Arnau al meu costat, ja que encara que no em tocaven, han pogut vindre. Per això vull agraïr des d'aquí a la seva mare aquest detall.


Tots em van portar molts regals i els nens em van escriure dues postals molt emotives i molt dolçes, però lo més bonic, va ser el poder tenir a tota la familia reunida a casa.


Per això, vull donar les gràcies a tots per vindre i com no a la meva Joa per la festa tan bonica.


Gràcies!!!!




Dimarts passat, la Joa i jo vam tornar de vacances. Vam anar a Jamaica i la veritat és que ens va encantar i ens ho vam passar molt be. Un viatge una mica llarg i amenatzat pels huracans, però no en vam trobar cap. És un lloc paradisíac, com no pot ser menys al Carib.

Be, poso un parell de fotos i estic fent un album que també el penjaré.

Una abraçada a tothom!!!!

Frases


Aquestes frases, me les ha enviat el meu Angelet particular. He volgut compartirles amb tots vosaltres. Desitjo que us agradin!!!


.El preu més elevat que hom pot pagar per alguna cosa es demanar-la per favor. .


.Abans de pensar en la injuria que hem rebut s'ha de deixat passar, almenys, una nit.


. Si así fue, así pudo ser; si así fuera, así podría ser; pero como no es, no es. Eso es lógica.


.Una bona conversa ha d'esgotar el tema, no als seus interlocutors.


. La diferència entre una convicció i un prejudici és que la convicció podem explicar-la sense alterar-nos.


.Por la calle del ya voy se va a la casa del nunca. Si otro te injuria, pudes olvidarlo: si injurias tu nunca olvidarás.


.El més important d'un primer pas no és la distància recorreguda sinó la direcció.


. Les disputes no durarien pas tant si la culpa només la tingués un dels bàndols


.El camí més llarg del món comença per un pas: som-hi!


. Si no tens el que aprecies, aprecia almenys el que tens


.L'èxit és un viatge no un destí


.Si caus set cops, aixeca-te'n vuit.


.El silenci de d'envejós està ple de sorolls.


.Servid cien veces, negaos una y nadie se acordarà más que de vuestra negativa.


.Lo malo de decir lo que uno siente es que muchas veces siente uno haberlo dicho.


. Si no ho creus, no ho entendràs.


.M'agraden més els somnis del futur que les històries del passat.


. El que se fia de cualquiera demuestra poca discreción y sensatez; el que de nadie se fia demuestra todavía menos.


.Tu amigo tiene un amigo, y el amigo de tu amigo tiene otro amigo; por consiguiente, sé discreto.


.Nega els teus desitjos i trobaràs allò que el teu cor desitja.


.Procuro ser siempre muy puntual, pues he observado que los defectos de una persona se reflejan muy vivamente en la memoria de quien la espera.


. Un chisme es como una avispa; si no puedes matarla al primer golpe, mejor no te metas con ella.


. Amb una mentida se sol anar molt lluny però sense esperances de tornar.


. Ninguna situació es tan greu que no sigui susceptible d'empitjorar


.Una lengua aguda es el único intrumento de corte que se afila por el uso constante.


.Contra el callar no hi ha càstig ni resposta.

dimarts, 19 / agost / 2008

Ja han passat les nostres Festes Majors!!




Be, tot "lo" bo s'acaba. Han estat uns dies plens de coses per veure i per fer i com no molt cansats. Horaris desfasats, menjades massa complertes......be, ja ho sabeu!!
A mi personalment amb lo poc que he pogut sortir, ja que m'ha tocat treballar de tarda, m'han agradat molt i les he trobat molt ben organitzades. Un encert el ball del mercat, ja que hi havia sempre un sector de gent que no volia anar a la pista per que considera que és per a gent més gran , però que no volia anar als xofars perquè és per a més joves. Total, enguany aquest espai ha quedat cobert amb el ball de la plaça del mercat.
En definitiva considero que han estat molt encertades i molt ben organitzades.
Però any rera any, el que trobo malament i veig que això no canvia, a pesar de que als pobles del costat ho han anat rectificant, és el tema de les pubilles.
I la meva pregunta, és la seguent: perquè el tema de les pubilles ha de ser unica i exclusivament per a dones? perquè no és pot triar també a nois que siguin els fadrins o els hereus?: Considero que hi ha una discriminació clara cap als homes en aquest aspecte i que tot i que van variant els governs de Flix, no s'arregla mai. Crec personalment, que la festa quedaria molt més lluida si les pubilles anessin acompanyades dels hereus, represant així a tot el poble i a tota la joventut.
Be, és la meva opinió i m'agradaria que em diguessis com ho veus i que en penses.
Una abraçada a tothom!!!!

dijous, 14 / agost / 2008

Festes Majors de Flix 2008




Ja han arribat les festes majors de Flix!! Són uns dies força bonics perquè tot el poble és vesteix de festa. Els carrers amb els tipics paperets ( que com marca la tradició s'han de mullar), els balcons amb la senyera i el nou escut de Flix ( personalment el trobo una mica-massa sencill i mancat de color) i els bars amb les tauletes al carrer i com sempre plens de gent de a tot hora. La gent de fora vila ve a passar aquests dies al poble i fa que hi hagi gent per tot arreu. El poble es plé de gom a gom.


El ball de la plaça, els cap grossos, els gegants, el ball a la pista, les actuacions a la plaça el mercat ( aquest any apunta que ens ho passarem be), el cinema, la festa del riu, les activitats esportives, la festa de l'aigua, les disfresses, la festa al carrer.........tot un munt d'activitats que ens faran passar uns dies molt divertits i amb bona companyia.


Be, sol manca desitjar a tothom que passi unes bones festes majors de Flix i donar les gràcies a tots aquells que desinteressadament han estat i estan treballant per a que aquestes festes siguin una realitat.


Bones Festes!!!

( la portada esta feta pel meu fill Arnau i personalment m'agrada molt)






dijous, 7 / agost / 2008

Pensaments




-Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après l’art de viure junts com a germans.
Martin Luther King


-Abans d’ensenyar a estimar, estima.
Pare Francesc Coll


-Els genis comencen les grans obres, però tan sols el treball les acaba.


-Creu en aquelles persones que busquen la veritat, dubta de les que ja l’han trobada.


-La felicitat no consisteix en fer el que ens agrada, sinó en aconseguir que ens agradi el que hem de fer.
-Un somriure costa menys que l’electricitat i dóna més llum.
-La veritable tristesa no és quan a la nit, en tornar a casa, ningú no t’espera, sinó quan tu ja no esperes res de la vida.
Tonino Bello


-Els altres et voldran si tu estàs disponible per a estimar. Examina’t com vas de disponibilitat.
-No s’obtenen grans resultats si no és amb grans esforços.
-Mai es dóna tant com quan es dóna esperança.
-No hi ha res de nou sota el sol, però hi ha moltes coses velles que no coneixem.
-La manera d’aconseguir la felicitat és fent felices les altres persones.
Baden Powell

dimecres, 6 / agost / 2008

El parc aquatic!!




Fa uns dies, vam anar l'Arnau, l'Enric i jo a Aqualandia al vendrell. És un parc aquatic on a més hi ha animals de molts tipus.


Sol arribar al parc, vam fer una volta amb el cotxe on vam veure animals molt variats com Cebres, Bufals, Llames........Després, vam pujar fins al parc aquatic on després de canviar-nos de roba vam començar a pujar a totes les atraccions. La veritat és que vam acabar molt cansats però ens ho vam passar molt be i sol vam parar per a dinar.


Ja al final de la tarda, vam anar a agafar el bus que ens portava a donar una volta per la zona dels llaons, tigres i osos. Hi havia força animals i tots eren molt bonics i ben cuidats.


En acabar la volta, vam anar a un minizoo, on havia bastants animals. A mi els que més em van agradar, van ser els lloros.


I després...cap a caseta a descanssar.


Un dia molt complert , força distret i divertit.


Fins aviat!!

Vacances amb els nens!




La setmana pasada, vam estar amb l'Enric i l'Arnau de vacances a Miami Platja i vam gaudir d'uns dies de platja molt bons. Be, de fet es tractava d'estar junts i fer coses plegats, com anar a la platja, disfrutar de la piscina del apartament, passejar pel port de Cambrils, anar al cinema.... i anar a la bolera.


Cap dels tres hi haviem anar mai a jugar a bolos i la veritat és que va ser una experiencia molt bona, ja que ens ho vam passar força be i amb ganes de repetir-ho la propera vegada.


Fins aviat!!

dimarts, 5 / agost / 2008

Moltes felicitats Eva!!


Avui la meva germaneta Eva compleix 32 anys!!!!

És un dia especial per ella i per tots els que l'estimem, ja que cada dia no se'n poden fer 32!!!

Be, doncs des del meu bloc, vull felicitar a la meva germana i desitjar-li molta felicitat en el dia del seu cumple.

He trobat aquesta foto de fa uns quants anys ( 30) i m'ha agradat posar-la. A veure si coneixe-ho als que hi surten!!

Una abraçada a tothom i a tu Eva dos petonets!!


dijous, 24 / juliol / 2008

sortida en bici!


Feia dies que per diversos motius no posava res al bloc.

Ara tinc als meus fillets amb mi i estem fent moltes coses junts.

Ahir vam fer una sortida a sebes amb bici i vam poder observar les cigonyes, els cavalls i altres animalets. Però el que més m'agrada, és la vegetació que hi ha i el color que té.

Vam baixar a veure els arbres que van plantar l'Enric i l'Arnau al mas de la pitoia, i vaig poder veure que és un mas molt bonic i que un cop arreglat i restaurat serà precios.

Vam arribar fins al final i després de obervar les cigonyes, vam tornar a pujar a la bici i cap a casa. Feia temps que no anava amb bici i és va notar!!

Això si, en arribar a casa...de cap a la piscina!!!!!!

dimecres, 2 / juliol / 2008


La meva germana m'ha passat una història molt bonica i trista, sobre "Mario i el seu pare". És la història d'un pare separat al que com a la majoria de tots els pares ( homes) els hi prenen els fills un cop separats, ja que donen la custodia dels fills a la mare.

Un bon article que el podeu llegir al blog de la Cris.

Una abraçada!!

dimecres, 25 / juny / 2008

La flama del Canigó.


Dilluns dia 23, vam acompanyar als membres de la comissió de festes de l'Ajuntament de Flix amb les pubilles, a recollir la flama del Canigó per encendre la foguera de Sant Joan a la nit.
Vam sortir sobre les 16h i els membres del Moto Club Flix erem:
Rodri ( pare i fill), Kiko, Miquel, Merelo, Josep P i Meritxell, Oscar, Manolo, Joan, Forni, Palazón, Enric G, Joa i Enric C ( jo).
La arribada va ser a les 20h i ens estaven esperant tothom a la plaça esglèsia on el regidor de festes, va fer un parlament,
Una sortida bonica, per fer algo diferent. Un cop més, el MC Flix col·laborant a les festes de Flix.
Podeu veure moltes fotos al blog del MC Flix. Kiko un cop més, s'ho ha currat molt i ha fet un bon reportatge.
Una abraçada a tothom i Vsssssss!!!!!!

dilluns, 16 / juny / 2008

Per fi, ja manca menys!!

Una ley catalana establecerá que los jueces han de otorgar de manera "preferente" la custodia compartida de los hijos cuando sus padres se separen o divorcien y no haya acuerdo. Así lo prevé el anteproyecto del Código de Familia elaborado por la Generalitat, en una regulación novedosa en España que se realiza al amparo del derecho civil propio que tiene Cataluña.
Diari el Pais.

divendres, 13 / juny / 2008

Sense comentaris



DIARIO DE MALLORCA EN FECHA 11.06.2008

Permítanme la licencia y metáfora, pero la relación de la mayoría de hijos de padres separados de éste país, con sus padres varones, no es más que una menstruación, por escasa, sangrante y dolorosa.A pesar de que la Ley de Divorcio no propone en ningún caso la custodia monoparental femenina, ésta es la resolución más habitual. El por qué es tan ilógico como ancestral. Acogiéndonos a lo que España había sido en el último siglo resulta que en materia de divorcio las custodias se siguen otorgando a la madre como si ésta fuera la madre de la posguerra. La Ley deja claro que la custodia puede ser monoparental o compartida y que ello debe de ser decidido por ambos cónyuges. La realidad es bien diferente. Casi la totalidad de mujeres se niegan a compartir custodia pues ello les exigiría un ejercicio responsable de maternidad y madurez que no les exige la custodia monoparental al verse con la vida resuelta hasta que el niño se independice.Pero quiero hablar de esos niños. Son privados, contraviniendo la misma Ley de Divorcio, de su derecho a relacionarse con normalidad con su papá. Ven a su papá cuatro días al mes, el mismo periodo que dura una menstruación normal, y los que son "afortunados" gozan de alguna hora entre semana, que jamás pasa de las 10 horas semanales.Ahora que tan moda están las palabras igualdad y justicia... ¿no sería lógico en un ejercicio de madurez, otorgar el estricto significado de dichas palabras a nuestra cotidianidad? ¿Por qué las feministas dicen reclamar igualdad pero no quieren compartir la custodia de los hijos por ejemplo? Eso no es igualdad. No nos confundamos pues, y no nos dejemos engañar por argumentos encubridores de realidades sangrantes. Los niños son utilizados por rentables. Garantizan casa, pensión, coche, trastero y plaza de garaje. Y ellas, como no quieren ser iguales sino superiores, no bajarán voluntariamente del pedestal que se han creado. Es responsabilidad pues del Legislador velar por los derechos del menor ya que sus mamás no lo hacen y sus papás están siendo despojados de los derechos para hacerlo.

CRISTINA TENAS ROSELL, miembro de la Plataforma Feminista por la Custodia Compartida

dissabte, 7 / juny / 2008



De que serveix tanta guerra, tanta lluita? On ens porta?
Fa molts dies, fins i tot ja anys, que em faig la mateixa pregunta: val la pena lluitar? O és millor deixar-se portar? Potser és millor agafar el que et deixen que allò que realment et pertoca?
Que pretens? Que vols? On vols arribar? Quina és la teva meta? On ens porta tot això?
Ja n’estic cansat de tot això, molt cansat!
No entenc el mon sense diàleg
La lluita, sense pau
El parlar sense escoltar
L’odi i la rancúnia sense el perdó
Potser….ja n’hi ha prou? Tan costa aparcar les coses? Oblidar? Perdonar?

divendres, 6 / juny / 2008

Ja arriba l'estiu!!!



Ja arriba l’estiu!!
Si, ja hi som. I amb ell, les vacances escolars dels nostres fills.
I com no pot ser d’un altra manera ( per desgràcia), els conflictes a l’hora de repartir els períodes de vacances amb un pare i l’altre.
I això que el “reglament “ ho diu ben clar:
“LA MITAD DE LAS VACACIONES DE NAVIDAD, SEMANA SANTA Y VERANO” . A Nadal i Setmana Santa, cap problema. Esta ben entès i fem la meitat cadascú. Però “verano”.......ja és més fotut !!
Els nens acaben el col·legi el dia 19 de juny i tornen a classe el dia 15 de setembre. Doncs per tothom esta clar que parlem de 87 dies, per tant correspon 44 dies amb un i 43 amb l’altre.
Això es “lo” just i a més el que dictamina la sentència. Doncs no !. Tot i repartint jo les vacances, perquè em pertoca fer-ho a mi, ho troben malament i han de dir alguna cosa.
La veritat, no sé de on treuen que les vacances escolars dels nens, són solament els mesos de juliol i agost. Devem de tindre sentències diferents?
Perquè esta clar que el texte no es pot interpretar d’un altra manera.
Però un altre cop, més del mateix!!!
I fins quan? Quan s’acabarà?
Una abraçada a tothom!

dissabte, 31 / maig / 2008

Ànims Joan!

Fa uns dies, s'em va apropar un pare recient separat, amb una nena de 3 anys, per demanar-me disculpes pels pensaments que l'hi havia provocat el fet de veure'm molts dies a la porta del col·legi, esperant que sortisen els meus fills per poder donar-los un petó i una abraçada. No entenia de cap manera com havia d'anar cada dia a la porta del col·legi, solament a veurel's. Fins i tot en aquells moments va pensar que jo ho feia per molestar a algú amb la meva presencia.
Sense que jo pugués contestar, em va dir que ara entenia perfectament el perquè ho feia, ja que ell estava passant pel mateix problema.
La Custodia de la seva filla, li han donat a la seva ex-dona i ell solament la pot tindre cada 15 dies.
Amb llàgrimes als ulls, em deia que no podia estar tan temps sense veure-la i abraçar-la. Necessitava encara que fos per uns segons, tenir contacte amb ella i dir-li que l'estimava. No podia estar.hi més temps, ja que la persona que anava a buscar-la l'estirava i la prenia.
Li vaig dir que l'entenia molt be i que em sabia molt greu que hagués de passar per aquest camí, ja que és molt trist i molt doloros, però que no baixes la guardia i lluites per tenir a la seva filla, perquè ella el necessitava.
Des d'aquí Joan, et vull expressar el meu suport , el meu ajud i experiència en tot el que faci falta. Dir-te que per molt que et facin, per molt que vulguin dificultar-te el contacte amb la teva filla, no tiris mai la tovallola i segueix endavant.
Pensa que el camí serà dificil, però solament pensar que al final esta aquella persona per la que lluites i a la que estimes per damunt de tot, ja et fa el viatge més planer.
La Custodia Compartida fa uns anys era un somni amb el que tots els pares separats s'hi trobava cada nit, però aquest somni ja és una realitat que poc a poc és va introduint. Cada vegada es donen més C.C perquè saben que és la única forma d'acabar amb aquesta gran injustícia per la que des de fa molts anys estem passant els parets separats.
Endavant Joan i ja saps on sóc.

dilluns, 26 / maig / 2008

Concentració Motociclista " Vila de Flix"




A l’any 96, el meu amic Rodri i jo, estàvem a la junta del Moto Club Flix com a responsables de la secció de carretera i de la secretaria del Club. Portàvem bastants dies donant voltes al fet d’organitzar una Concentració Motociclista al poble de Flix. Havíem anat a varies Concentracions a altres llocs i pensàvem que el nostre Club també ho podia fer. Finalment, vam esperar a la reunió general de socis i vam presentar la nostra proposta. Per part de la presidència i de la junta, es va agafar amb moltes ganes i ens van dir que els organitzadors fóssim nosaltres i ells col·laborarien en tot el que fes falta i més. Per part dels socis presents, hi van haver diferents veus, des dels que estaven totalment d’acord fins als que deien que això no ho aconseguiríem posar en marxa perquè no hi havia infraestructura per poder fer-ho.
Però veus a favor o veus en contra, nosaltres estàvem totalment decidits a fer-ho. Recordo que amb Rodri fèiem un bon equip, perquè ell sempre em deia: Enrique, si tu portes la paperassa, jo portaré tota la part tècnica. I així va ser.
Cal dir que jo sempre he pensat, que amb ell aniria fins a la fi del mon, perquè és molt bona persona i molt bon company. El primer repte, va ser pensar el lloc on poder desenvolupar un acte d’aquestes característiques i amb això vam estar unànimes: l’Ermita del Remei.
Els preparatius van ser bastant durs, ja que partíem des de cero. No hi havia experiència i la veritat és que va costar una mica. Vam rebre molta ajuda de moltes entitats, tan econòmica com material.
Poc a poc vam aconseguir tenir-ho tot a punt; cartes als Moto clubs, propaganda a les revistes de motos, el menjar que donaríem, els regals, el Pin que donaríem, permisos, avisos, la disco mòbil, la gent que ens ajudaria.......be tot el que necessitaríem per poder fer una bona Concentració.
I va arribar el dia “D”. Molta gent va venir a col·laborar en la 1ª Concentració Motociclista “Vila de Flix”. Divendres a la nit, tot estava a punt per a rebre al dia següent, a totes aquelles motos que volguessin vindre a la nostra 1ª Concentració.
I com no, la pluja amenaçava també tirar a terra la nostra festa. Però no va poder.
Recordo que divendres per la nit, jo estava a la barana de l’Ermita mirant al cel i amb els ulls mig plorosos, pels nervis que portava al damunt i al girar-me cap al costat vaig veure a molt pocs metres de mi al meu amic Rodri, que també mirant al cel em va dir: no plourà Enrique, no plourà!!!
La Concentració va ser tot un èxit. Tot va sortir millor del previst i vam tenir un centenar de Motoristes inscrits.
Van venir la II i per la III vam aconseguir incorporar al grup, el puntal que ens mancava per superar-nos. La meva germana Eva, va prendre una part importantíssima dins de l’organització. L’equip ja estava complert, tot i que val a dir que sense la col·laboració de la gent de Moto Club i familiars el dia de la Concentració, no s’hagués pogut posar en marxa. Van arribar la IV, V.......fins la IX. Cada cop teníem més experiència, però els nervis del dia anterior no van marxar mai. I com no, l’amenaça de pluja va ser una constant en cadascuna d’elles. Però amb pluja o sense, sempre han sortit força be i la gent, els motards han marxat amb moltes ganes de tornar el proper any.
Vam canviar de junta i d'organitzadors i ells han seguit mantenint la Concentració i cada any s’han anat superant i posant el llistó de la nostra festa, molt amunt.
El nostre president Enric i els membres de junta actual, han fet una gran tasca en l'organització de la Concentració.
Aquest any hem celebrat la XIII Concentració Motociclista “Vila de Flix” i com no, ha estat un gran èxit, tan a nivell de participació com d’organització. Des d’aquí vull felicitar a la junta del Moto Club Flix i a tots els col·laboradors per la gran tasca feta en la preparació de la festa.
I això que aquest any ha plogut de valent!!!!!
Una abraçada a tothom i endavant!!!

I a tots els Motards: Vssssssss!!

dilluns, 19 / maig / 2008

He llegit en un article, que el govern esta mirant d'ampliar les ajudes de 210€ que actualment es donen com ajut a joves emancipats, al col·lectiu de pares separats i divorciats. Sembla ser que d'una vegada, s'han donat compte de la greu situació econòmica en la que queda un pare separat amb fills, un cop es divorcia.
A part de quedarse sense els seus fills, es troba en la situació de tenir que fer front d'una hipoteca ( en la majoria dels casos) d'un pis on no viu ell, passar una pensió compensatòria a la seva ex-dona i una pensió alimenticia per als seus fills. Tot això sense contar amb el lloguer del pis on viu i totes les despeses que això genera.
És per això que molts pares separats, han d'acabar vivint amb els seus pares o amb altres companys, ja que és impossible fer front a totes les despeses que tenen.

Un cop més, em pregunto: si són conscients de la realitat diaria d'aquest colectiu, de la discriminació afectiva i econòmica que pateix, perquè no es decideix d'una vegada per totes a donar la Custodia Compartida en tots aquells casos que sigui viable donar-la, després d'estudiar-los? és la única manera d'acabar amb totes aquestes injusticies i discriminacions que estem patint els pares separats, pel sol fet de ser homes.
Una abraçada a tothom!

Jocs escolars!

Aquest cap de setmana, es van celebrar els jocs escolars a Ascó. Hi van participar molts atletes de la Ribera d'Ebre i entre ells l'Enric i l'Arnau. L'Enric va participar en llançament de pes, quedant en vuitena posició i l'Arnau en salt de llargada i 60 metres lliures, quedant a totes dues proves en segona posició.
Un cap de setmana molt actiu, però això sí, passat per aigua.
Fins aviat!!

dimecres, 7 / maig / 2008

Igualtat ???

Ahir dimarts van operar a la meva mare a Lleida. Tot va anar molt be i ja la tenim de nou a casa.
Als meus fills, ahir no els vaig poder tenir amb mi, ja que estava a l'Hospital, pel que porto 8 dies sense veure'ls i fins d'aquí 7 dies més no els tindré amb mi. Algú m'ha dit: home demana que et canvii el dimarts per un altre.....i jo li he dit: et penses que no ho he fet?
però la resposta sempre és la mateixa: NO !!
Encara que altra gent m'ha dit: home quinze dies sense els teus fills tampoc és massa temps!. A aquest últim no el contesto, encara que abans li hagués dit que faria ella si no veies a la seva filla durant tan de temps. Però avui per avui, ja estic cansat d'aquest tipus de gent tan insensible i egoista , que solament sap pensar amb ella.
Això sí, em queda la opció d'anar com sempre a la porta del col·legi, fer un peto als meus fillets i així em sento mes aprop d'ells.

dilluns, 5 / maig / 2008

Desitjo que us agradi!

La mujer adúltera
Entonces los escribas y los fariseos le trajeron una mujer sorprendida en adulterio; y poniéndola en medio, le dijeron: Maestro, esta mujer ha sido sorprendida en el acto mismo de adulterio. Y en la ley nos mandó Moisés apedrear a tales mujeres. Tú, pues, ¿qué dices? Mas esto decían tentándole, para poder acusarle. Pero Jesús, inclinado hacia el suelo, escribía en tierra con el dedo. Y como insistieran en preguntarle, se enderezó y les dijo: Aquél de vosotros que esté sin pecado, que arroje la primera piedra. E inclinándose de nuevo hacia el suelo, siguió escribiendo en tierra. Pero ellos, al oír esto, acusados por su conciencia, salían uno a uno, comenzando desde los más viejos hasta los postreros; y quedó solo Jesús, y la mujer que estaba en medio. Enderezándose Jesús, y no viendo a nadie sino a la mujer, le dijo: Mujer, ¿dónde están los que te acusaban? ¿Ninguno te condenó? Ella dijo: Ninguno, Señor. Entonces Jesús le dijo: "Tampoco yo te condeno. Vete, y en adelante no peques más.

No juzgar
No juzgueis y no sereis juzgados.

La regla de oro
Todo cuanto queráis que os hagan los hombres, hacédselo tambien vosotros a ellos.

Frutos
Por sus frutos los conocereis. ... Un árbol bueno no puede producir frutos malos, ni un árbol malo producir frutos buenos.

dimecres, 30 / abril / 2008

Hem augmentat la família!! Vols un gatet??




La nostra gateta, Chanel, ha estat mare de cinc gatets. Sí, no dos ni tres....cinc! Ara busquem algú que vulgui una mascota i els podem regalar.
De moment els hi estem posant noms a tots. La Laia i l'Enric, han posat nom a una gateta que és igual que la seva mare i es diu Lluna. De moment l'Arnau i la Elia s'ho estan rumiant.
Be, si algú vol un gatet.....sol cal dir-ho!!
Una abraçada a tothom!!

dijous, 24 / abril / 2008

Sant Jordi!!!


Sant Jordi és un dia molt especial per mi. Crec que l'amor que sents cap a algú, s'ha de demostrar dia a dia i no esperar a que arribi el dia indicat per a fer-ho. L'amor, l'Estimació, és algo que s'ha d'anar cuidant i regant perquè sinó desapareix.
Però el dia de Sant Jordi, m'agrada especialment portar una rosa a les persones que més estimo. No ho faig a totes, perquè el meu cor és gran i estima a moltes persones, com els meus germans, els meus amics, ELS MEUS FILLS........i no podria fer-ho, però sí ho faig a la meva mare i la meva estimada Joaquima.
De bons matí, la Joa em va despertar amb una abraçada i un llibre molt bonic, que parla sobre un pare i un fill. Jo vaig regalar-li la rosa i un petó. Més tard, vaig portar-li una rosa a la meva mare i un altra pel meu pare.
Vaig trobar a faltar i molt, el detall d'un petit que em fes un petò i una abraçada , dient-me: Feliç dia de Sant Jordi PAPA.

Però be, no em puc queixar d'ells perquè encara que siguin poques vegades al mes, quan estem junts em demostren i em comuniquen clarament la seva estimació i el seu amor.

Feliç dia de Sant Jordi a tothom!!!

La Felicitat!!


Un anònim, ha fet una bona tasca de recerca i m'ha trobat tal i com és la Legenda de la recerca de la Felicitat. Jo ho tenia entès com a La veritat i era una mica diferent,però deixo tot seguit l'escrit tal i com és. Moltes gràcies Anònim!!!!

Al principio del universo los dioses estaban en una reunión y uno le dice al otro:
¿"Dónde debemos esconder la felicidad? Tengo la seguridad que si los seres humanos la encuentran harán una confusión con ella".
Luego uno de los dioses dice: "Vamos a colocarla en la estrella más distante".Otro dijo: "No, yo no la colocaría allá. Ellos acabarían encontrándola. Están tan desesperados buscándola, que van a construir una aeronave para llegar hasta esa estrella".
Otro dios dice: "Vamos a esconderla en el fondo del océano".Y otro respondió: ¡"No, no, no! Yo no la colocaría tampoco allá. Definitivamente van a acabar encontrándola, en el fondo del océano, porque están desesperados por encontrar la felicidad...".
Entonces, un dios que estaba sentado, quieto, en un rincón dijo: "Yo sé dónde esconder la verdad. Vamos a ponerla en sus cuellos y ellos nunca la encontraran".

divendres, 18 / abril / 2008

La Laia ja té dos anys!!


El dilluns dia 14, la Laia va complir dos anyets. Estava com sempre molt guapa i una mica nerviosa per veure tanta gent pel voltant i amb tants regals.
Quan va arribar el pastís, va bufar les dos veles com una campiona!!

Hi havia molta gent, avis, padrins, tiets, cosins, amics......vaig estar una estoneta en silenci, contemplant l'escena familiar. Molt bonica, molt tendra. Al meu costat tenia la meva dona amb les seves filles, però a pesar d'estar molt be i molt feliç, el meu coret trobava molt a faltar a les dues personetes que més estimo en aquest mon.
Els meus fillets Enric i Arnau que "no van poder vindre".

La veritat!


Hi ha un escrit que em van explicar fa molts anys i que no recordo del tot com era. Si algú el coneix o sap on trobar-lo, l'hi agrairia.
Més o menys diu així:

Al principi de la creació, els Deus és van reunir per concretar on haurien de posar la " VERITAT", un tresor molt preciat, de forma i manera que l'home no arribes a trobar-la mai per que no hi fes un mal us.
Un dels Deus, va proposar de posar-la al cim més alt del mon, on poca gent hi podria arribar. Van contestar-li que no, perquè algún dia crearien unes escales molt llargues i la gent hi podria accedir perfectament.

Un altre va proposar de deixar-la al fons del mar, un lloc molt dificil d'accedir. Van dir que no, perquè crearien un submarí i amb ell tothom hi podria accedir i trobar-la.

Així van ser proposats molts llocs i cap va ser acceptat, perquè al llarg del temps tothom la podria trobar.

A la fi, un dels Deus va trobar la sol·lució:
La posarem dins de cada persona, dins de cada cor i allí de ben segur que molt poques persones la trobaran.

En el camí de la vida.


1_mare, m'ha fet un comentari que crec que és mereix estar a la pàgina principal.
Desitjo que us agradi tan com a mi.

En el camí vaig aprendre, que arrivar alt no es creixer,
que mirar no sempre es observar,
que sentir-hi no es escoltar,ni lamentar-se es sentir,
ni acostumar-se es estimar.

En el camí vaig apendre que caminar sol no es soledat,
que covardia no es pau,
que somriure no es ser feliç,
i que pitjor que mentir es callar la veritat.

En el camí vaig aprendre,
que pot un somni d´amor obrir-se com una flor i que com la flor morir,
però en el seu breu existir es tot aroma i color.

I en el camí vaig aprendre,
que la humilitat no es submissió,
que la humilitat es el do que solem confondre,no es el mateix ser servil,
que ser tan bon servidor.

Per això
Quant les coses vagin malament,com de vegades hi van,´
Quant el teu camí nomes ofereixi costes que pujar,
quant tinguis poc haver,però molt que pagar,
quant necessitis somriure encara que tenint que plorar,
quant l ´esgotament t´aclapari i no puguis ja continuar,descansar deus,però mai desistir,
quant tot esta pitjor es quant mes hem d´insistir.

dimecres, 16 / abril / 2008

Un pensament

Cada cop em costa més mirar els anuncis, perquè és produeixen més coses "anormals" i aberrants. L'ultim, el del fill que ha matat a la seva mare.
I això que tothom ho sabia i la dona ho va anunciar anys enrera que això acabaria així. I ho va encertar!!
No penseu que alguna cosa falla i molt? no penseu que moltes d'aquestes morts és podrien evitar, fent un estudi del com i perquè és produeixen?
El foc s'ha d'apagar des de la base. No serveix de res lamentarnos i anar contabilitzant les morts que llastimosament es donen dia a dia.
Be, és un pensament en veu alta.

dissabte, 12 / abril / 2008

Un dia especial!

Avui és dissabte i estic amb els meus fillets, Enric i Arnau. Pel matí, hem anat amb l'Arnau a Lleida a jugar a futbol. La crònica del partit, l'ha farà l'Arnau al seu bloc.
Per la tarda hem anat a fer una volta amb bici i ens ho hem passat molt be jugant a amagar pel barri. Després, en arribar a casa, sessió de dutxa i fins l'hora de sopar un ratet amb els Sims.
I per la nit, sessió de Cine amb crispetes incloses.
Això és per molta gent un dia normal, però per nosaltres és un dia especial ja que gaudim tots tres d'estar junts.

dijous, 10 / abril / 2008

M'agraden!

Els pensaments que escollim de pensar, són els instruments que fem servir per pintar la nostra vida.

No t'ofeguis en el mar de la teva negativitat quan pots surar a l'oceà de la teva vida.

dimarts, 8 / abril / 2008

Desitjo que us agradi la "frase d'avui" ( enviada pel meu Angelet)


Es mejor cojear por el camino que avanzar a grandes pasos fuera de él. Pues quien cojea en el camino, aunque avance poco, se acerca a la meta, mientras que quien va fuera de él, cuanto más corre, más se aleja.

dijous, 3 / abril / 2008

La frase del dia ( per Angelet)

Al camino que se recorre entre el anochecer de la culpa y el amanecer de la disculpa, se le llama humildad.

25 maneres d’estimar un nen

Presta-li atenció.

Busca’l.

Escolta’l.

Juga amb ell.

Sigues espontani.

Agafa’l de les mans.

Alaba’l més, critica’l menys.

Felicita’l pel seus avenços.

Agraeix-lo.

Sigues flexible.

Confia en ell.

Mira’l als ulls.

Comparteix el seu entusiasme.

Anima’l

Espera el millor d’ell però no la perfecció.

Siguis consistent.

Estigues a la seva disposició.

Disciplina’l en el seu moment.

Aprecia les seves diferencies.

Contesta les seves preguntes.

Creu en ell.

Demana la seva opinió.

Escolta la seva música.

Demana-li disculpes quan t’equivoquis.

Malgrat tot... estima’l

dimecres, 26 / març / 2008

Els fills ( per Angelet)

Tus hijos no son tus hijos,
son hijos e hijas de la vida,
deseosa de sí misma.

No vienen de ti, sino a través de ti y aunque estén contigo,
no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,
pero no tus pensamientos,
pues ellos tienen sus propios pensamientos.

Puedes abrigar sus cuerpos,
pero no sus almas porque ellos
viven en la casa del mañana,
que no puedes visitar,
ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos pero no procures hacerles semejantes a ti,
porque la vida no retrocede ni se detiene en el ayer.

Tú eres el arco del cual tus hijos,
como flechas vivas, son lanzados.

Deja que la inclinación, en tu mano de arquero, sea para la felicidad.

Pregunta...

L'altre dia la meva germana Eva, em va passar un vídeo que tractava sobre una preciosa història d'amor. Una història en la que la noia, degut a un accident, s'havia tornat cega i el noi l'hi dóna els seus ulls per tal de que recuperes la vista.
Una història que a més de fer-me saltar les llàgrimes per l'amor que va demostrar sentir per la seva parella i per l'acte tan altruista que va dur a terme, em va fer reflexionar i pensar sí avui en dia és podria trobar algun cas com aquest o si solament és dóna a les pel·lícules.
Jo tinc clara la meva opinió i la meva reacció, però m'agradaria saber la de tots vosaltres que visiteu el meu blog.
Una abraçada a tothom i gràcies per participar.

divendres, 21 / març / 2008

La Ejecución!! ( cedit per Eva)

En un lejano país había un señor feudal, cuyo poderío sólo era equiparable a su crueldad.En su territorio imperaba su ley y a los campesinos les estaba prohibido hasta mencionar su nombre. El pueblo vivía oprimido por los alguaciles que él designaba y agobiado por los recaudadores de impuestos, que les quitaban las pocas monedas que podían obtener vendiendo sus cosechas, sus vinos o sus trabajos manuales.Nolav, que así se llamaba el señor, tenía un poderoso ejército del que cada tanto surgían algunos jóvenes oficiales que intentaban algún motín para derrocarlo... Pero el Tirano doblegaba todos esos intentos a sangre y fuego.El sacerdote del pueblo era tan bondadoso, como malvado el gobernante. Un hombre respetuoso de su fe y que dedicaba su vida a ayudar a otros y a enseñar lo mucho que sabía.Vivían con él en su casa 15 a 20 discípulos, que seguían su camino y aprendían de cada gesto y de cada palabra de su maestro.Un día, después de la oración matinal, reunió a sus discípulos y les dijo:
—Hijos míos, debemos ayudar a nuestro pueblo. Ellos podrían luchar por su libertad, pero el Señor de la Tierra les ha hecho creer que tiene demasiado poder para que los hombres y mujeres se animen a enfrentarlo. El miedo por Nolav ha crecido con ellos y a menos que hagamos algo, morirán esclavos.
—Lo que tú digas será hecho –contestaron al unísono.
—¿Aunque cueste la vida de ustedes? –preguntó.
—¿Qué es la vida si uno, pudiendo ayudar a su hermano, no lo hace? –contestó uno de los discípulos que hablaba como vocero de todos.
Llegó el día quinto del tercer mes. Ese día se festejaba en el palacio el cumpleaños del amo. Y por única vez en el año, el Señor de la Tierra paseaba en su carruaje y por el pueblo.Rodeado por una fuerte custodia y ataviado con trajes bordados en oro y piedras preciosas, Nolav empezó su paseo esa mañana.Había un bando que ordenaba que todos los campesinos debían postrarse ante el paso del carruaje real, en señal de respeto.Para sorpresa de todos, a pocas cuadras del palacio el carruaje pasó por una calle y uno de los súbditos permaneció de pie a su paso. Los guardias lo detuvieron inmediatamente y lo llevaron ante el Señor.
—¿No sabes que debes inclinarte?
—Lo sé, Alteza.—E igual no lo hiciste.
—No lo hice.—¿Sabes que te puedo condenar a muerte?
—Eso espero, Alteza.Nolav se sorprendió de la respuesta, pero no se intimidó.
—Bien, si esta es la forma en que quieres morir, al atardecer el verdugo se ocupará de tu cabeza.
—Gracias, mi señor –dijo el joven y se arrodilló sonriente.
De entre la multitud, alguien gritó.
—Mi Señor, mi Señor, ¿puedo hablar?
El dictador le permitió acercarse.
—Dime.
—Permitidme mi señor que sea yo y no él, el que muera el día de hoy.
—¿Estás pidiendo ser ejecutado en su lugar?
—Sí Señor, por favor, siempre os fui fiel. Permitídmelo, por favor
El amo se sorprendió y preguntó al condenado:
—¿Es tu familiar?
—Jamás lo vi en mi vida. No le permitas reemplazarme, la falta es mía y es mi cabeza la que debe rodar.
—No, Alteza, la mía.
—No, la mía.
—La mía
.—Silencio –gritó el Señor— puedo complaceros a los dos.Ambos serán decapitados.
—Bien, Majestad, pero por ser el primer condenado creo que tengo derecho de ser el primero.
—No, Señor ese privilegio me pertenece a mí, que ni siquiera he ofendido a su Alteza.
—Basta ya, ¿qué es esto? –gritó Nolav—. Callaos y os concederé el privilegio de ser ejecutados a la vez, hay más de un verdugo en esta tierra.Una voz se alzó entre la multitud.
—En ese caso, Señor, yo también quiero estar en la lista.
—Y yo, Señor.
—Y yo.¡El Señor feudal estaba atónito!No entendía qué estaba pasando.Y si había algo que ponía de mal humor al dictador era que sucediera algo sin que él pudiera entenderlo.Cinco jóvenes sanos pidiendo ser decapitados era algo incomprensible.Entrecerró los ojos para reflexionar.En pocos segundos tomó una decisión. No quería que sus súbditos pensaran que le temblaba el pulso.¡Serían cinco los verdugos!Pero cuando abrió los ojos y miró a la gente reunida, ya no eran cinco sino más de diez las voces de los que reclamaban ser ejecutados y las manos seguían levantándose.Esto era demasiado para el poderoso Señor Feudal.
—¡Basta! –gritó— se suspenden todas las ejecuciones hasta que yo decida quiénes van a morir y cuándo.Entre las protestas y los reclamos de los que querían morir, el carruaje regresó al palacio.Una vez allí, Nolav se encerró en sus habitaciones y se dedicó a pensar sobre el tema.De pronto. Se le ocurrió una idea.Mandó a traer al sacerdote. Él debía saber algo sobre esa locura colectiva.Rápidamente salieron a buscar al anciano y lo trajeron ante el Señor Feudal.
—¿Por qué tu pueblo se pelea por ser ejecutado?El anciano no respondió.
—¡Responde!Silencio.
—Te lo ordeno.Silencio.
—No me desafíes. ¡Tengo maneras de hacerte hablar!Silencio.El anciano fue llevado a la sala de torturas y sometido a los peores tormentos por horas, pero se negó a hablar.El tirano mandó a sus guardias al templo a buscar a algunos de sus discípulos.Cuando estuvieron allí, les mostró el cuerpo dañado del maestro y les preguntó:
—¿Cuál es la razón de que los hombres quieran ser ejecutados?Con un hilo de voz, el anciano sacerdote gritó:
—¡Les prohibo hablar!El Señor de la Tierra sabía que no podría amenazar con la muerte a ninguno de los que allí estaban, así que les dijo:
—Haré sufrir a tu maestro los peores dolores que un hombre ha concebido. Y los obligaré a presenciarlo. Si aman a este hombre, díganme el secreto y luego todos podrán irse.
—Está bien –dijo uno de los discípulos.
—Cállate –dijo el anciano.
—Continúa –dijo Nolav.—Si alguien muere ejecutado en el día de hoy... –empezó el discípulo...
—Cállate –repitió el anciano—. Maldito seas de tu pueblo si revelas el secreto...El Señor hizo un gesto y el viejo recibió un golpe que lo dejó inconsciente
—Sigue –ordenó.
—El primer hombre que muera ejecutado en el día de hoy, después de la puesta del sol, se volverá inmortal.
—¿Inmortal? ¡Mientes! –dijo Nolav.
—Está en las Escrituras –dijo el joven, y abriendo un libro que traía en su bolso, leyó el párrafo que lo confirmaba.¡Inmortal!, pensó el Señor Feudal.Lo único que el dictador temía era la muerte y aquí estaba la posibilidad de vencerla. Inmortal, pensó.El Señor no dudó un momento, pidió papel y pluma y ordenó su propia ejecución.Todos fueron echados del palacio y al caer el sol, Nolav fue ejecutado según su orden.El pueblo se libró así de su opresor y se levantó a luchar por su libertad. Algunos meses después, todos eran libres.Al señor Feudal, nunca más nadie lo mencionó, salvo la noche de su ejecución en que los discípulos, mientras curaban las heridas de su maestro, recibían de él su bendición, por haber arriesgado sus cabezas y también su felicitación por esas maravillosas actuaciones.
_____________—¿Por qué, Demián, el Señor Feudal creyó una mentira como esa? ¿Por qué fue capaz de ordenar su propia ejecución, por una historia que le contaban sus enemigos? ¿Por qué cayó en la trampa del maestro? Hay una sola respuesta:ÉL QUERÍA CREERLO
El quería pensar que era cierto.
—Y ésta, Demi, es una de las verdades más increíblemente movilizadoras que yo haya conocido en toda mi vida. Creemos algunas mentiras por muchas razones, pero sobre todo porque queremos creerlas.
¿Por qué te enroscas en el que TE miente?, preguntabas el otro día.¡Te enroscas porque tú quisieras creer que lo que te dice es cierto! –contestó su propia pregunta.
NADIE TIENE MÁS POSIBILIDADESDE CAER EN UN ENGAÑOQUE AQUEL A QUIEN LA MENTIRALE AJUSTA CON SUS DESEOS.

La tienda de la verdad ( cedit per Angelet)

LA TIENDA DE LA VERDAD
El hombre caminaba paseando por aquellas pequeñas callecitas de la ciudad provinciana. Tenía tiempo y entonces se detenía algunos instantes en cada vidriera, en cada negocio, en cada plaza.Al dar vuelta una esquina se encontró de pronto frente a un modesto local cuya marquesina estaba en blanco, intrigado se acercó a la vidriera y arrimó la cara al cristal para poder mirar dentro del oscuro escaparate... en el interior, solamente se veía un atril que sostenía un cartelito escrito a mano que anunciaba: Tienda de la verdadEl hombre estaba sorprendido. Pensó que era un nombre de fantasía, pero no pudo imaginar qué vendían. Entró. Se acercó a la señorita que estaba en el primer mostrador y preguntó:— Perdón, ¿esta es la tienda de la verdad?— Sí, señor, ¿qué tipo de verdad anda buscando: verdad parcial, verdad relativa, verdad estadística, verdad completa?Así que aquí vendían verdad. Nunca se había imaginado que esto era posible, llegar a un lugar y llevarse la verdad, era maravilloso.— Verdad completa –contestó el hombre sin dudarlo. “Estoy tan cansado de mentiras y de falsificaciones”, pensó, “no quiero más generalizaciones ni justificaciones, engaños ni defraudaciones”.— ¡Verdad plena! –ratificó.— Bien, señor, sígame.La señorita acompañó al cliente a otro sector y señalando a un vendedor de rostro adusto, le dijo:— El señor lo va a atender.El vendedor se acercó y esperó que el hombre hablara.— Vengo a comprar la verdad completa.— Ahá, perdón, ¿el señor sabe el precio?— No, ¿cuál es? –contestó rutinariamente. En realidad, él sabía que estaba dispuesto a pagar lo que fuera por toda la verdad.— Si usted se la lleva –dijo el vendedor— el precio es que nunca más podrá estar en paz.Un frío corrió por la espalda del hombre, nunca se había imaginado que el precio fuera tan grande.— Gra... gracias, disculpe... –balbuceó.Se dio vuelta y salió del negocio mirando el piso.Se sintió un poco triste al darse cuenta de que todavía no estaba preparado para la verdad absoluta, de que todavía necesitaba algunas mentiras donde encontrar descanso, algunos mitos e idealizaciones en los cuales refugiarse, algunas justificaciones para no tener que enfrentarse consigo mismo. “Quizás más adelante”, pensó...No necesariamente lo que para mí es beneficioso, lo es también para otro. Puede suceder y es justo que así sea que alguien crea que el precio de cierto beneficio sea demasiado costoso.
Es válido que cada uno decida qué precio quiere pagar a cambio de lo que recibe, y es lógico que cada uno elija el momento para recibir lo que el mundo le ofrece, sea la verdad o cualquier otro “beneficio”.

dimecres, 19 / març / 2008


No hi ha dia que no pensi amb tu i recordi moltes coses teves. És un record en silenci, però no perquè em sapigui greu fer-ho, sinó per respecte als sentiments d'altres persones.
M'agrada pensar amb tu i a la vegada seguir sentint-me arropat per tu.
Per això, vull utilitzar el meu blog per felicitar-te, encara que ha estat el primer que he fet al despertar-me. Vull fer-ho públicament i aquest cop en veu alta, per que tothom sapigui el bon pare que vas ser i ets encara que no estiguis entre nosaltres.

FELICITATS PAPA. T'ESTIMO

La frase del dia!!




Angelet m'ha enviat aquestes frases i la veritat, totes són dignes d'estar en aquest apartat.


"La realidad del otro, no está en lo que te revela
sino en todo lo que no puede revelarte.
Por lo tanto, si quieres comprenderlo
no escuches lo que te diga,
sino más bien lo que no te diga."

"Cuando un amigo calla que tu corazón no deje de escuchar el suyo."

"Si no puedes comprenderme, créeme."

"Para ver de cerca, suele necesitarse distancia."

"Comprender no es aceptar."

"A veces las palabras sobran. Otras veces no alcanzan."

"La timidez ata. Y algunos aprietan el nudo."

"Necesité mucho ruido para entender el silencio."

dilluns, 17 / març / 2008

Comentari

Un petit comentari, a l'anònim que diu al xat que jo m'aprofito molt.
En primer lloc dir que el repartiment de les vacances dels nostres fills, solament el sabem el pares. Llavors, el comentari ja sé de qui és. No cal que t'amagis més al darrere d'un anònim.
I ja que dius que m'aprofito, vull comentar per tothom, tal i com es va repartir.
Les vacances escolars, són des de que acaben l'escola fins que hi tornen. Això és des del dia 14/03 a les 17h fins el dia 26/03 a les 09h que tornen al col·legi.
Per qui no ho sapigui, el col·legi ha agafat el dia 25/03 com a dia festiu.
Farè el repartiment per hores, per a que es vegi millor:

14-03-08 7h des de les 17h fins les 24h
15-03-08 24h
16-03-08 24h
17-03-08 24h
18-03-08 24h
19-03-08 17h fins les 17h 24-03-08 24h
Total hores 120h amb la mare

19-03-08 7h des de les 17h fins les 24h
20-03-08 24h
21-03-08 24h
22-03-08 24h
23-03-08 24h
24-03-08 24h
25-03-08 20h
Total hores 147h amb el pare

Sí, d'aquesta manera estant més hores amb el pare, però aquest any no és pot fer d'un altra manera. O estan més amb el pare o més amb la mare. Són 11 dies i impar.
Sí els nens estan el 65% de l'any amb la mare i el 35% restant amb el pare, un dia més amb el pare representa un 0.27%. Això és aprofitar-se?
Llavors quin nom l'hi posariem a tal i com es van repartir les vacances de l'estiu-2007, que van ser des del 22 de juny fins el dia 11 de setembre, és a dir uns 84 dies i el pare els va tindre 30 dies i la mare 54 dies?.
Això sí és un bon repartiment? un repartiment equitatiu?

Anònim, tu podràs dir el que vulguis, però aquest repartiment és el llògic i el correcte. A totes les sentències, quan els dies a repartir són impars, sempre és queda un dia més aquell que PER DESGRÀCIA ELS POT GAUDIR MENYS.
Però quin mal hi ha en que puguin estar un dia més amb el pare? La questió és trobar problemes a tot. Que hi farem!!!
Una abraçada a tothom i bones festes!

dijous, 13 / març / 2008

Canvi d'adreça de correu.

He canviat a la capçalera, l'adreça de correu. Ultimament, el messenguer no funciona gens i si algú em vol deixar algun missatge o vol parlar algo més personalment, ho pot fer en aquest correu.
Gràcies a tothom!!

El decálogo de la amabilidad




1 Procura reconocer y respetar los derechos y los méritos de los demás, y aceptar sus formas de pensar, aunque sean distintas de las tuyas.

2 Trata a los demás con el mismo respeto y cariño con el que te gustaría que te tratasen a ti.

3 Procura ser complaciente con los que te rodean cuando te piden un favor o solicitan tu ayuda.

4 Utiliza palabras como gracias, perdón, por favor, que te facilitarán y harán más agradable tu relación con los demás.

5 Intenta ver en cada persona lo mejor de ella. Seguro que lo encontrarás y te sorprenderá..

6 Acostúmbrate a expresar tus mejores sentimientos, no los reprimas. Trata a los demás con toda la naturalidad, la alegría y el afecto que espontáneamente salgan de ti.

7 Acostúmbrate a sonreír. Muéstrate solidario, optimista y colaborador con las personas con las que convives.

8 Piensa que si todos tratamos de dar lo mejor de nosotros mismos todos seremos mucho más felices.

9 Trata de analizarte y observa si, cuando eres amable o afectuoso con los demás, te sientes más a gusto contigo mismo.

10 Comprueba cuántas horas al día estás de buen humor. Si son muchas, alégrate porque estás construyendo un mundo más amable.

Fundación Humanismo y Ciencia.

dilluns, 10 / març / 2008

Frases

No hagáis el mal y no existirá.

El mal no es lo que entra en la boca del hombre, sino lo que sale de ella.
Ningún hombre conoce lo malo que es hasta que no ha tratado de esforzarse por ser bueno. Sólo podrás conocer la fuerza de un viento tratando de caminar contra él, no dejándote llevar.

Aunque estés solo, no debes decir ni hacer nada malo. Aprende a avergonzarte más ante ti que ante los demás.

Uno es dueño de lo que calla y esclavo de lo que habla.

El dolor es inevitable pero el sufrimiento es opcional

diumenge, 9 / març / 2008

El concert de l'Enric



Ahir dissabte, l'Orquestra de l'Escola de música de Flix, es va desplaçar a Vilaseca per fer una trobada d'Orquestres i tocar plegats. El concert es va fer al Consevatori de música Josep Carreres. Un lloc molt bonic i acollidor.
El concert va ser molt bonic i atractiu. I com no, l'Enric va tocar molt be. Era el primer cop que l'Enric tocava amb l'Orquestra i estava molt nervios. Però ho va fer molt be.
La veritat és que em va emocionar molt veure'l allí dalt, tocant el Contrabaix.
Enhorabona Enric!! i també a tota l'Orquestra pel seu treball fet.
Endavant!!

Flix-Almacelles

Ahir dissabte,el prebenjamins de l'escola de futbol de Flix, van jugar contra l'Almacelles. Un partit que segons molts dels pares allí presents, va ser un dels millors jugat pels nostres petits. Ho van donar tot i no van deixar cap pilota per impossible. Ho van fer tots molt be, encara que el resultat no va reflexar tal i com va anar el partit. Van quedar 1 a 3.
L'Arnau com sempre, en la seva línia i "deixant-se la pell en cada jugada. Com vam coincidir amb l'entrenador, no te por a entrar i per aquest motiu avui porta els genolls pelats.
Molt be a tot l'equip!!

En acabar el partit, vam fer un dinar de germanor a les instal·lacions del camp municipal, on Benito ens va preparar una paella, per cert bonissima, i vam dinar tots plegats.

dimarts, 4 / març / 2008

LA FRASE DEL DIA!!!

Un company meu, Keifarem, m'ha passat aquesta frase i la veritat que crec que és mereix ser LA FRASE DEL DIA.
"qui tonti suit remedium non habet"
Una abraçada a tothom!

dissabte, 1 / març / 2008

....................................

Be, és l'ultim cop que contestaré a esta mena d'atacs. No tinc paraules per definir-ho . Solament qui vulgui entendre que ho faci. Es pot comparar formes i maneres de parlar i escirure. Cadascu que prengui les conclusions que vulgui. Este comportament, esta rabia contra mi.....sense comentaris. Conec evidentment les formes i les maneres, pero.....no vull seguir pel mateix camí.
Una abraçada per tothom

divendres, 29 / febrer / 2008

Concentració Motociclista Vila de Flix


Un any més, el Moto Club Flix esta organitzant la nostra Concentració de motos. Pels que no hi heu estat mai, comentar que és una festa motera on tothom hi pot anar i gaudir de totes les activitats que facin. Si us inscriviu, podeu sopar dissabte i esmorzar diumenge.
Si us agrada la moto, es un bon dia per disfrutar d'ella. A més, per la nit es fa una bona festa a l'Ermita on tothom hi pot anar.
Us hi esperem!!!

dijous, 28 / febrer / 2008

Constestació per Angelet


M'has deixat un comentari al l'escrit Que faries tu? i el contestaré.
En primer lloc, estic d'acord amb tot el que dius i en relació a si he fet alguna cosa al respecte, et diré que si. No m'agrada fer-ho, però no em queda altre remei que el de posar-ho en mans de la justícia, ja que sembla ser que és la única manera. I cada cop és una cosa nova o un incompliment de sentència nou. Les lleis estan per complir-les.Però la llei és mol lenta, encara que poc a poc van canviant les coses.
Una abraçada!!

dimecres, 27 / febrer / 2008

Comentari

M'agrada molt escriure al meu bloc, però de vegades el meu estat d'ànim esta una mica....alterat per totes les coses que em venen passant i segons la temporada esta més plena de cosetes que un altra. I la veritat, no m'agrada massa agobiar amb les meves coses i per tant el deixo una mica de banda.
Però comentaris com el d'Angelet, que per cert no sé qui és, m'ajuda a seguir endavant.
Moltes gràcies a tots!!

dilluns, 25 / febrer / 2008

Sense comentaris



Tu
Kudai
No puedo olvidarte,
no puedo no pensar en ti.
Tu voz, tus ojos, tu mirar,
tu sonrisa que no está.
Cambiaría por tenerte,
conmigo un segundo más.
Daría todo por saber,
que también piensas en mi.

Y aunque el viento te alejó,
y tu cara ya no esté,
y me quede frente el mar.
(tan solo como un pez)

Ojalá que al despertar,
trates de pensar en mi,
porque yo no te olvidé,
y es que......

Tú, eres todo para mi,
todo lo que tengo yo,
y sin ti no seguiré viviendo.

Tú, si es que puedes entender,
yo jamás te dejaré,
aunque traten de alejarte de mi.

Si estoy loco,
¿qué me importa?.
De alguna forma voy a hacer,
que me devulvan de una vez,
una tarde junto a ti.
Una risa, una foto,
una película después.

Y una mañana te diré,
como duele el corazón.
De sólo pensar que estás
escondida en un rincón
Preguntándote ¿por qué?,¿por qué?, ¿por qué?

Tú, eres todo para mi,
todo lo que tengo yo,
y sin ti no seguiré viviendo.

Tú, si es que puedes entender,
yo jamás te dejaré,
aunque traten de alejarte de mi.

Tú, eres todo para mi,
todo lo que tengo yo,
y sin ti no seguiré viviendo.

Tú, si es que puedes entender,
yo jamás te dejaré,
aunque traten de alejarte de mi.

Yo no te olvido,
yo no te olvido,
yo no me olvido de ti....

Tú, eres todo para mi,
todo lo que tengo yo,
y sin ti no seguiré viviendo...
Tú......

dissabte, 9 / febrer / 2008




divendres, 8 / febrer / 2008

Senderisme a Flix ( rutes)



RUTA Nº5 Sortim des dels quatre camins de Flix, amb direcció a Sebes. Un cop arribem al Mas del Director, agafem el primer camí que trobem asfaltat a la dreta. El seguim tota la estona, fins que trobem dos camins i un oliver al mig del camí. Agafem el camí de l'esquerra ( ara ja de terra ) i el seguim fins que trobem una senyal que ens envia cap a Riba-roja o cap a Flix. Agafem el camí de l'esquerra, a Flix i ja estem al Mas de les Cigonyes, la passera del bosc de Ribera, el mas del director i cap a Flix.

Una ruta molt fàcil, bonica i entretinguda.
Temps: 2 hores
Km: 12km

dimecres, 6 / febrer / 2008

Una sentència judicial, m'adjudica a mi tenir els meus fills tots els dimarts des de la sortida del col·legi al migdia fins a les 20h. Durant 4 anys sóc jo el que els recull a les 12 o les 13h ( segons si tenen o no alguna activitat extra escolar), de la porta del cole. Un bon dia, em trobo que venen a buscar-los al cole i els volen prendre. Jo els hi dic que em toquen tenir-los a mi, però ells argumenten que a partir d'ara vagi a buscar-los al domicili familiar. Jo aviso a la guàrdia civil i amb els papers a la ma, prenc als nens amb mi a dinar. El dimarts següent, passa el mateix. He de tornar a avisar a la guàrdia civil per poder marxar amb els nens.
Però això no pot ser. Els meus fills, no poden estar cada dimarts passant una mala estona perquè la seva mare ha decidit canviar una sentència. Sí, jo prendre als nens, però i el dany moral que ells tindran? No volia que els meus fills associessin els dimarts amb la Guàrdia Civil, amb tots els respectes per aquest cos, que cal dir que els dos cops que els vaig cridar, van actuar molt be i amb molt de tacte. Per tant, vaig decidir no avisar més a la GC i que prenguessin els nens. El meu pare em va ensenyar que qui té més coneixement, se'n ha de valdre. I així ho vaig fer.
arribat el moment, van prendre als nens des del cole i jo al darrere a veure on decidien deixar-los per agafar-los jo. En arribar al domicili familiar, els vaig poder agafar i anar a dinar amb ells i gaudir d'un dia especial amb els meus fillets, com tots els dimarts.
Evidentment es van denunciar els fets i estic esperant la resolució judicial per part de l'audiència de Tarragona.
Però fins a les hores estem així.
Ahir dimarts, un nou cas de voler passar-se les sentencies per on un vulgui. Resulta que per malaltia, un dels meus fills no fa activitats extra escolars i per tant sortia a les 12. A les hores, si surt a les 12, ha de venir amb el seu pare tal i com diu la sentència de divorci. Doncs no, un cop més han de voler fer la seva e intentar retallar al màxim possible el temps que els meus fills poden estar amb mi. Perquè tot això? no són els meus fills? no ho ha dictat un jutge que ha de ser així? perquè han d'arrancar tot el que puguin de temps dels meus fills? no ho entenc ni ho entendré mai, ja que aquí els únics perjudicats són els nens. Però...........
Van voler prendre al meu fill i portar-lo a les 13h, però seguint amb la sentència judicial, vaig agafar al meu fill i el vaig prendre jo. Ja els tinc molt poc amb mi i no puc permetre que em robin ni un minut més de poder estar amb ells. Els estimo massa i ho sento, no puc passar d'ells, necessito tenir-los al meu costat.

dimarts, 29 / gener / 2008

Reflexió

Rellegint l'article últim, em preguntava que si alguna mare separada, em podia contestar a que faria ella, sí per un moment passes de tenir als seus fills cada dia, a tenir-los dos dies cada 15 dies; és a dir 4 dies al mes.
Gràcies per contestar-me. I tu que llegeixes el meu bloc, si vols contestar-ho també t'ho agrairia.
Una abraçada per tothom!!!

ELS PARES DE LA PLAÇA


Ja són 101 setmanes, les que han passat des de que un bon dia, un grup de pares separats van decidir personar-se a la plaça Catalunya de Barcelona, a les 12h i amb la seva samarreta de color verd on hi diu: CUSTODIA COMPARTIDA YA!!, donant voltes per la plaça i explicant a la gent els seus propòsits, que no són altres que els de tenir als seus fills amb ells, al menys la mateixa estona que la mare.
Lluitem per poder donar tot el nostre amor i la nostra estimació als nostres fills. No n'hi ha prou amb ser pares,avis, tiets.....família de cap de setmana. Els nostres fills es mereixen molt més i per això lluitem i lluitarem fins aconseguir la igualtat, que ens vindrà donada per la CUSTODIA COMPARTIDA.
No es pretén prendre res a ningú, sinó tenir el que ens pertoca com a família paterna dels nens. Volem poder cuidar-los, jugar, riure, plorar, estudiar, passejar, portar-los al metge......fer-ho tot amb ells , gaudir del seu amor i poder donar la nostra estimació a aquelles personetes que són el nostre motiu de viure.
Per tot això, vull des del meu bloc agrair i animar als meus companys en aquesta lluita, amb els que he tingut l'honor de poder compartir algunes trobades, per a seguir endavant fins aconseguir el nostre propòsit.

CUSTODIA COMPARTIDA...PER ALS FILLS QUE ES PERDEN SER ESTIMATS PER LA FAMÍLIA PATERNA.... YA !!!!!!

Una abraçada!!

dijous, 24 / gener / 2008

Moltes Felicitats Arnau!!!






Dissabte dia 26, el nostre Arnau fa 8 anys!!!
Sí, com passa el temps. Ja és tot un homenet.
Be, des d'aquí vull felicitar-te i enviar-te una forta abraçada i molt, molts besitos.
T'estimo Arnauet i que passis un bon dia!!

dimecres, 23 / gener / 2008

Resultat de la enquesta

El resultat sobre la pregunta de si creus que s'hauria de donar la Custodia Compartida en tots els caso de divorci, ha estat la següent:
Votacions 31
Si 23
No 8

Gràcies a tots els que heu votat.

Sindrome d'alienació parental.

Aquest és un tema, que per desgràcia cada cop es produeix més i que afecta als fills de pares separats. Es tracta de la manipulació dels fills, per posar-los en contra de l'altre progenitor, per part de la mare/pare i de la família que té la custodia. En la majoria dels casos, és el pare el que ho pateix. Sembla ser que el pare alienador, tracta de venjar-se de l'altre mitjançant els fills, sense pensar amb el mal que esta fent als seus propis fills.
Aquest tema, fa molts anys que es ve denunciant i s'hi estan fent molts estudis al respecte, però com he dit, i donat que en la majoria dels casos de divorci, es dóna la custodia incomprensiblement a la mare, doncs solament són homes els que ho pateixen.
I ves per on, ahir va sortir per la tele una noticia, varies vegades al llarg del dia, on una mare es trobava en aquest trist cas, on el pare era l'alienador. I ara sí es van decidir a fer un seguiment del cas i ensenyar-ho a l'opinió pública.
Potser perquè era una dona la que ho patia?
Be, sigui pel que sigui, poc a poc la gent en general i la justícia en concret ,va prenent consciencia de que aquest tema existeix i que solament hi ha una manera d'acabar-ho i això passa per la Custodia Compartida dels fills.
Perquè : quants fills han de patir la manipulació per part de les mares que en tenen la Custodia, per a que es donin compte de que la única forma de solucionar tots aquests i altres problemes, és donar la Custodia Compartida als dos progenitors?

dilluns, 21 / gener / 2008

Un bon començament d'any 2.008!!!

Una de les coses que vaig demanar al nou any, va ser que les lluites i les males relacions en torn al tema dels nostres fills, s'acabessin i es convertissen en pau i cordialitat.
Doncs sembla que les coses poc a poc vagin agafant un camí diferent.

En primer lloc, em vaig sorprendre quan els meus fills van anar a buscar els regals de reis a casa de la meva mare, un dia que no els hi tocava estar amb mi i per iniciativa pròpia.

Però encara em vaig quedar més sorprès quan el dia 12, aniversari de la meva mare, van anar a celebrar-lo a casa seva. Jo no hi era, però tota la meva família van poder gaudir d'un dinar plegats, cosa que va fer molt feliç a la meva mare i com no, a mi mateix, que la vegada em fa agafar il·lusió pensant que els meus desitjos de poder arribar a un enteniment i a una cordialitat pel benestar i la felicitat de l'Enric i Arnau, és va fent poc a poc realitat.

Gràcies

Mi amiga Digna!


Hace mas de 8 años, internet me dió la oportunidad de contactar con una maravillosa mujer, cargada de bondad y con unos valores extraordinarios.
Largas horas de charlas interminables, han llevado a que surgiera entre nosotros una gran amistad que se ha ido afianzando con el paso de los años.
Han sido muchos los buenos consejos recibidos y muchas también las palabras de aliento y comprensión.
En este viaje a la República Dominicana, hemos tenido mi mujer Joa y yo, la oportunidad de conocer a Digna y a su familia, los cuales nos han brindado su hospitalidad y su cariño.
Nos obsequiaron con una ruta turística por la ciudad de Santo Domingo y con una comida típica del país, así como de la buena compañía de toda su familia y amigos reunidos para la ocasión.
Desde aquí, quiero expresar nuestro agradecimiento a esta gran mujer por la atención recibida y por todos estos años de buena amistad.

nota:
Digna me mando un saludo para todas aquellas personas a las que ha conocido a lo largo de estos años a través de mi, así como un fuerte abrazo para mis hijos Enric y Arnau .

Enric i Joa

dimarts, 15 / gener / 2008

Vacances a Punta Cana













Ja s'han acabat les vacances i cal dir que vam estar en un lloc molt bonic. Volíem gaudir d'uns dies de sol, platja i tranquil·litat i ho vam trobar. El dia 4 vam arribar a Punta Cana a les 19h hora local, i l'entrada no va ser massa bona, ja que plovia moltissim. Però el dia següent va ser tal i com esperàvem, molt sol i bona temperatura.
Hem fet varies excursions. La primera a la península de Samana, un lloc casi paradisíac on s'hi ha d'accedir mitjançant un avioneta, després amb 4x4 , a cavall i finalment a peu. És un lloc digne de veure!. Després vam anar a la illa de Saona, un lloc que s`ha de visitar obligatòriament pel bonica i meravellosa que és la illa. I per últim vam anar per lliure a la capital del país, Santo Domingo. Una ciutat molt gran on hi pots trobar de tot, des de llocs preciosos fins a casetes de fusta. La resta de dies, tumbona, palmera, solet i tranquil·litat.
Però en si, el viatge ha estat molt bonic i relaxant, però com sempre passa, molt curt.
Poso algunes fotos al bloc i en prepararé alguna més per posar-les a l'àlbum.
I a tots aquells que passeu pel bloc, us demano disculpes per aquests dies de inactivitat, però és que la "reentre" costa molt !!!

Ah!! m'oblidava de dir, que la Joa va fer un descobriment molt bo i és que l'anunci del Malibú ES CERT!!!!

dimecres, 2 / gener / 2008

Viatge a Punta Cana!!




Hola a tots!!
divendres que ve, la Joa i jo marxem de viatge al Carib, a Punta Cana!! Anem a passar uns dies de tranquil·litat i molta platjeta!!! Ja tinc ganes de ser-hi ! És un viatge que feia molt temps que volíem fer i per fi hi anirem.
Ja us ensenyaré les fotos!! ( no vull fer envejeta a ningú, que consti!!!)
Fins el dia 12!!!!

dilluns, 31 / desembre / 2007

Cap d'any

Ja ha arribat el dia 31!! Avui per la nit celebrarem l'arribada d'un nou any. S'acaba el 2007 i comença el 2008.
Estic molt content perquè passaré el dia amb la meva Joa, a la que fa molts dies que no veig, ja que ella ha estat passant els Nadals amb la seva família. També hi serà el meu cosí i la seva dona.
Farem un bon sopar i després anirem a ballar una estoneta o si més no a passar-ho be.
Però avui , és quan m'he de despedir dels meus fillets, ja que ara els hi toca passar la resta de les festes amb la seva mare. I és normal, ja que ells també volen estar amb la seva mare.
Però després de passar tants dies amb ells, jugant, parlant, dormint, menjant.....cuidant-los, ja que quan els tinc amb mi estic única i exclusivament per ells, doncs la despedida costa molt.
I no hi puc fer més!! Mira que l'Enric em diu tot guapet: Papa, pensa que hem passat molts dies juntets i ens ho hem passat molt be!!
I té raó, però el coret el tinc una mica ( bastant) arrupit.
Han estat uns dies molts bonics, carregats de moltes coses i de moments preciosos, on tots tres hem conviscut junts i hem gaudit d'aquesta convivència.
Gràcies Enric, gràcies Arnau per aquests moments.
Us estimo!

diumenge, 30 / desembre / 2007


Mireu quina postal mes bonica que m'ha fet el meu fillet!!! No es molt maca?

divendres, 28 / desembre / 2007

Pi de Montbrió

Aquesta tarda hem sortit l'Arnau, l'Enric i jo a caminar una estona. Hem fet la ruta fins al pi de Montbrió, que no l'havia fet mai amb ells. Havíem vist el pi un dia que hi vam anar amb cotxe, però no caminant. Feia una mica de fred, però ben tapats i a un bon ritme no és notava massa.
Ens ha agradat caminar tots junts per la muntanya i explicant-nos coses. El que passa és que hem triat mal dia, ja que és 28 de desembre i m'han fet unes quantes innocentades!!!!!
Però com diu la dita.....salsa con gusto no pica!!!!!

Escoltant el cor!

Un cop més, quan han vingut amb mi els meus fillets ho han fet sense cap peça de roba per passar aquests dies de vacances de Nadal. Això que cada cop l´hi demano però la resposta sempre és la mateixa: NO.
Si algú sap de que va el tema, sabrà que amb els 600€ que cada mes passo de pensió pels meus fills, hi va inclosa la roba, les medicines i altres coses que són normals en la vida dels meus fills. Això vol dir que la roba ja la pago amb la pensió. Això sí, l'escola de música, ulleres, ortodòncia....la pago a part ja que no va inclòs dins de la pensió, ja que són despeses extraordinàries.
O sigui que a mes dels diners que pago, he d'afegir-ne més per poder vestir als meus fills.
Aquesta és una de les "batalles" obertes, així com el tema de la recollida dels nens els dimarts, les vacances de l'estiu que mai són iguals per un que per l'altre, la informació de totes les coses que fan els nens així com poder prendre decisions sobre el que fan o el que faran.........Un seguit de coses que ara mateix no hi vull pensar.
Estem en unes dates, on sembla que tothom tinguem els cors més sensibles i estem més oberts a l'enteniment i a la comprensió. Sempre he cregut que les persones parlant s'entenen i més encara quan aquestes persones comparteixen l'amor de dos personetes que a més són el més important de les seves vides.
És ben sabut, que a les guerres no hi guanya mai ningú, però en aquest cas, els que sempre hi perden són els nostres fills que a més de sofrir la separació dels seus pares, han de patir les seves desavinences.
És per aquest fet, que vull aprofitar aquestes dates per tornar a expressar un cop més el meu desitg i la meva voluntat d'acabar d'una vegada per totes amb les nostres lluites i tots aquests mal rotllos que l'únic que fan és desestabilitzar als nostres fills.

Serem capaços de donar la Pau i la tranquil·litat que 'Enric i l'Arnau es mereixen? Jo si i tu?

dimecres, 19 / desembre / 2007

Ja ha arribat el Nadal. Unes dates per celebrar en família i al costat de tots els teus. Jo aquest any passaré els nadals amb el meus fillets, la meva mare i els meus germans: No són dates que m'agradin massa però el tenir a l'Enric i l'Arnau amb mi, m'ho fa veure d'un altra manera i amb molta alegria. Ja hem fet el pessebre i hem posat llums al carrer. Cada any intentem fer-ho diferent, per tal d'anar afegint coses noves. I la veritat és que cada cop ens anem superant.
Les figures així com la caseta i com no el riu que travessa tot el pessebre, són elements fixes i que no volem canviar.
Aquest any hem optat per posar moltes llums al pessebre, sota terra, així com una pancarta de paper que envolta tot el pessebre i on l'Enric i l'Arnau ens feliciten els Nadals amb uns dibuixos i unes lletres força originals i bonics.
Hi han zones d'herba, de terra i de desert, des d'on surten els Reis Mags per anar fins al portal de Belen.
I volem aprofitar aquest post Nadalenc per desitjar a tots els que ens visiteu, que passeu un Bon Nadal carregat de PAU , AMOR I FELICITAT.

BON NADAL!!!!!

dimecres, 12 / desembre / 2007

Futbol

La jornada 6, els pre-benjamins no van jugar i l'Arnau va estar convocat amb els benjamins que és van enfrontar amb l'Ascó. El resultat va estar de 7-2.

La jornada 7, el dia 01/12/07, l'Arnau va estar convocat amb el benjamins i va jugar de reforç de l'equip sortint en dues ocasions per substituir durant una estona dues lesions.
En quant al partit dels pre-benjamins, tot i que el resultat va estar de 2-3, va estar molt be. Aquest cop vam jugar contra el Balafia i aquest equip tenia més jugadors de segon any que de petits, cosa que es reflexava al terreny de joc.
Però els nostres no es van deixar coaccionar i van treure el millor de cadascú i van lluitar fin el final.
Els gols nostres els van fer Adrian i Arnau Cervelló.
Jugadors: Adrian, Enrico, Arnau Pérez, Pruni, Ferràn, Joan, Nico, Josep i Arnau Cervelló.

L'Arnau va tornar a fer un gol dels que últimament ens té acostumats, sortint des del radera amb la pilota controlada, plantant-se davant el porter i fent-li gol. Va tenir un altra ocasió del mateix estil però aquest cop és va trobar amb el pal de la porteria que també juga.

Reflexió en veu alta!!!

Cada cop van posant més prohibicions i més limitacions a l'hora d'anar amb cotxe. Van començar amb la campanya del cinturó de seguretat, continuant amb el carnet per punts i ara hem arribat a les sancions de fins i tot pena de presó pels que superin totes les limitacions. Sí pensem que tot això es fa per intentar reduir l'exesiu nombre de morts que dia a dia es produeixen a les nostres carreteres, doncs el fi és molt bo.
Però incomprensiblement cada dia surten al mercat cotxes amb més potència i amb els que la velocitat màxima que és pot agafar, supera i molt a la velocitat permesa.
Llavors, sí tenim tan clar que LA VELOCITAT MATA, com és que esta permès la venda d'aparells que maten? No seria millor començar per prohibir la venda de vehicles amb una potència superior als 60 cv i amb els que la velocitat màxima que és pugui assolir sigui de 130km/h?. D'aquesta manera, rebaixant i molt la perillositat dels nostres cotxes, és reduiria el nombre d'accidents i a la vegada ajudaríem a reduir la contaminació que aquests produeixen.
Però és clar, aquí estem parlant de conceptes molt diferents. Per un costat l'econòmic i per l'altre el de la seguretat i medi ambient. I és que resulta que "la pela és la pela" aquí i a tot arreu.

diumenge, 9 / desembre / 2007

Preciosa balada d'un grup, Led Zeppelin, que torna a tocar un altre cop. Desitjo que us agradi molt!
Una abraçada a tots!



Hay una dama que está segura
De que todos los brillantes son oro
Y ella está comprando una escalera al cielo
Cuando ella llega allí, ella sabe
Que si todos los negocios están cerrados,
Con una palabra ella puede conseguir lo que vino a buscar.
Ohh, ohh, ella está comprando una escalera al cielo
Hay una señal en la pared
Pero ella quiere estar segura
Porque tu sabes que las palabras a veces tienen dos significados
En un arbol, al costado del arroyo
Hay un pajaro cantor que canta,
Algunas veces todos nuestros pensamientos son confusos
Ohh,ohh, hace preguntarme
Ohh,ohh,hace preguntarme
Hay un sentimiento que tengo
Cuando miro al oeste,
Y mi espiritu está llorando por irse.
Y mis pensamientos que he visto
Anillos de humo a traves de los arboles
Y las voces de los miran parados
Ohh,ohh, hace preguntarme
Ohh, ohh, hace preguntarme
Y es susurrado que pronto, si todos llamamos a la armonia
Luego el flautista nos conducirá a razonar.
Y un nuevo dia amanecerá para aquellos que soporten mucho tiempo
Y el bosque hará eco con su risa
Si hay disturbio en tu seto vivo, no te alarmes ahora.
Es tan solo una lipiada de primavera, para la reina de mayo.
Si, hay dos cenderos que podes atravesar
Pero en la carrera larga,
Aún hay tiempo para cambiar el camino en el que estas
Y hace preguntarme.
Tu cabeza está tarareando,y yo no iré,
En caso de que no lo sepas.
El flautista te está llamndo para que te unas a él
Amada dama, tu puedes oir el volar del viento,
Y sabias que
Tu escalera se halla en el viento suspirante.
Y mientras desenrollamos el camino
Nuestras sombras, mas altas que nuestras almas.
La caminata de una dama que todos conocemos
Que brilla con luz blanca,y que quiere mostrarnos
Como aun todo se convierte en oro.
Y si escuchas muy atentamente
La armonia vendrá a ti por fin.
Cuando todos son uno y uno son todos
Ser una piedra, y no rodar.
Y ella está comprando una escalera al cielo.

Led Zeppelin

dilluns, 26 / novembre / 2007

Enquesta !!

He posat en marxa aquesta votació, per saber que en penseu d'aquest tema. Sé que hi han molts casos en els que seria molt difícil l'aplicació de la Custodia Compartida ( CC) però és tracta de que en un principi, els dos progenitors tinguin el mateix dret de tenir als seus fills amb ells, sigui el pare o sigui la mare.
Desprès és tractaria de fer un estudi i un seguiment de cada cas per poder assignar la CC. Però deixar d'una banda per sempre, la idea de que els fills han d'estar vivint amb la mare dia a dia i amb el pare solament amb règim de visites.
Aquest és el sentit de la votació. Si vols deixar un comentari o raonar-la, ho pots fer a la part de baix de la enquesta.
T'agraeixo la teva col·laboració i com no, la teva visita al meu blog.
Una abraçada a tothom!!

diumenge, 25 / novembre / 2007

El cap de setmana!!!

Hem passat un nou cap de setmana, ple de sensacions, de coses noves i molt ocupat, però el més bonic és que l'he passat al costat dels meus fillets Enric i Arnau.
El que per una persona "normal" és algo quotidià, per mi és una gran cosa i un gran moment. Per això intento gaudir-ho al 100%.

dijous, 22 / novembre / 2007

Hola a tots !
demà torna a ser ( per desgràcia) un dia especial. Un dia on "algú" ha de decidir sí la opció o el camí pres per altres persones és el correcte o no. Jo sé que no ho és i com jo la majoria de les persones, però com no es pot arribar a cap enteniment ni a cap sol·lució, doncs ho ha de decidir una tercera persona.
I que ningú pensi que a mi m'agrada anar per aquest camí, però és l'únic que puc seguir per poder lluitar per la meva causa.
Jo crec amb el diàleg, amb les persones, amb la raó, amb poder arribar a un enteniment per una causa comú, però no n'hi ha prou en que un hi cregui, han de ser totes dues bandes.
Jo tinc i tindré la porta oberta a l'enteniment i espero i desitjo que algun dia tots puguem arribar a ser justos i honestos amb nosaltres mateixos.
Una abraçada!!

dilluns, 19 / novembre / 2007

Aclaració !!

Aquest blog, el vaig començar amb la finalitat d'expressar en ell totes aquelles coses que al llarg de la meva vida m`han passat, em passen i em passaran. És un espai lliure on tothom que el visita pot expressar la seva opinió lliurement, tan sobre el que és llegeix com de qualsevol altra cosa. No vull de cap manera amb els meus comentaris ferir cap tipus de sensibilitat. La meva finalitat no és altra que la d'escriure la veritat de tot el que em passa. I si algú ho veu diferent, ho pot comentar.
Molta gent em fa comentaris, signant amb el seu nom i molts ho fan de forma anònima. Els que signen amb el nom, sé qui són; però dels anònims, no en conec la seva identitat. Uns ho fan compartint els meus escrits i altres discrepen. Tots són respectables , però això no vol dir que jo em faci responsable de les coses que es comenten i com es comenten.
Però de totes formes, vull agrair a tots els visitants, el seu pas per aquest blog i que si voleu deixar-me un comentari, doncs serà molt ben rebut.
Gràcies a tots!!

Jocs escolars

Diumenge dia 18, es van cel·lebrar a Ascó els jocs escolars. L'Arnau va córrer els 500 metres llisos en categoria pre-benjamí i va quedar el segon.
Va fer una molt bona sortida, on els primers 300 metres anava sol al davant i fent molt bona cursa. Després, un segon corredor va anar guanyant terreny i fins i tot el va avançar.
Eren una vintena de corredors i un segon lloc, és molt bon lloc.
L'Enric també estava a les grades mirant al seu germà i animant-lo moltissim. I és que a pesar de que l'Arnau és una mica "trasto" amb ell, sé l´estima molt al seu germà. Quasi cada vegada que juga o corre tan a Flix com a fora, l'Enric vol vindre a animar-lo.
A veure si aviat podem vindre l'Arnau i jo a veure un concert teu.
Una abraçada per tots dos!!!!

dissabte, 17 / novembre / 2007

Jornada 5. Flix- AEM SE ( 1-3)

Avui hem tornat a jugar a casa i a pesar de que ha estat un partit molt disputat, el resultat no ha estat del nostre costat.
No puc fer una bona crònica, ja que no he pogut estar al partit però m'han dit que tots han estat molt bé.
Endavant a tots, que ho esteu fent molt bé.
En quant a l'Arnau, dir que ha estat l'autor de l'únic gol del partit, sortint com ens té acostumats des del radera, amb un bon control de la pilota i amb molta velocitat. Un cop davant de la defensa, ha driblat al jugador i davant el porter ha fet gol.
Molt bé Arnau, estàs fet un artista i cada cop ens fas caure més la bava.
Una abraçada!!

dijous, 15 / novembre / 2007

Boig per tu !! ( per vosaltres



Aquesta cançó va dedicada als meus fills Enric i Arnau, que són les personetes que més estimo en aquest mon i amb els que hem cantat molts cops junts aquesta música.

dimecres, 14 / novembre / 2007




Aquesta cançó és molt bonica, però és molt trista pel seu significat. Està feta per un pare ( l'Eric Clapton ) que va perdre al seu fill.

Tears in heaven
Dirías mi nombre, si me ves en el cielo?
Sería lo mismo, si te veo en el cielo?

Debo ser fuerte y continuar
porque se que no correspondo al cielo.

Agarrarías mi mano, si me ves en el cielo?
Me ayudarias a pararme, si me ves en el cielo?

Encontraré mi salida atraves de la noche y del día,
porque sé que no me puedo quedar aqui en el cielo.

El tiempo puede tirarte,
El tiempo puede vencer tus rodillas,
El tiempo puede romper tu corazón,
Estuviste pidiendo por favor? Pidiendo por favor?

Detrás de la puerta,
Hay paz, estoy seguro,
y soñe que no habrá mas lágrimas en el cielo.

Sabrías mi nombre, si te veo en el cielo?
Sería lo mismo, si te veo en el cielo?

Debo ser fuerte y continuar,
porque se que no correspondo aqui en el cielo



Avui vull encetar un nou espai de cançons que m'agraden molt o bé que tenen un significat molt especial per mi.
I la primera, l'hi vull dedicar a una persona molt especial, que sempre està al meu costat compartint amb mi les meves penes i alegries.
Diuen que al darrera d'un gran home, sempre hi ha una millor dona. Jo no em considero un gran home, però sí que puc dir que tinc al meu costat una dona meravellosa.
Aquesta cançó significa molt per tots dos ja que és la nostra cançó.
Doncs va per tu Joa, T'estimo.

dimarts, 13 / novembre / 2007

La Unió Social de Flix



Emotiva inauguració de l'ascensor de la Social. Dissabte passat es va inaugurar aquesta gran obra que permetrà accedir des del carrer a totes les plantes de la Social. A l'acte, hi van assitir diverses personalitats de l'Ajuntament de Flix entre les que hi havia el nostre batlle, el Sr. Pere Muñoz. També hi era el Sr. Xavier Vega i l'exalcalde de Flix el Sr. Antoni Sabaté.
El president de la Social, el Sr. Soriano, va començar el parlament, dient que aquesta obra significaria una gran millora en l'accés al bar, per a totes les persones amb alguna mena d'incapacitat o als nostres avis que els hi costa pujar les actuals escales. Ha explicat que l'obra ha estat feta per tres juntes diferents, ja que ha estat costosa de realitzar tan econòmicament com burocràticament. Ha agrait al Sr. Barbero, a les juntes anteriors i com no a la seva junta els esforços fets per poder dur a terme l'obra, deixant pel final un agraïment molt sincer al Sr. Floreal Cervelló, ja que va ser juntament amb la seva junta, els que van iniciar els tràmits d'aquesta construcció , comentant que "lo Papa" era una persona molt emprenedora, que l'hi agradava molt treballar pels altres, posant en cada acció tot el cor i tota l'ànima. Per aquest fet i en la seva memòria va obsequiar amb un ram de flors preciós, a la seva dona, Josefina.
El primer viatge oficial de l'ascensor, el van fer l'Alcalde de Flix, el Sr. Barbero, el Sr Soriano i la meva mare en representació del meu pare.
Un acte molt bonic i emotiu per tothom i en especial per les persones que hem estimat i estimem al meu pare, perquè sabem la il·lusió que hi posava en tot allò que emprenia.

Des d'aquí vull agrair a la junta de la Social i al seu president, per aquest acte tan encertat i per haver pensat amb el meu pare, fent-li aquest homenatge i portant-se tan bé amb la meva mare.
Moltes gràcies!!!

Que faries tu ?


Molts cops em pregunto, quina estaria la reflexió o l'actuació dels altres si es trobessin en el meu cas. I és que els fets dels últims dies, relacionats amb la negació de la custòdia compartida a un pare separat, argumentant que no pot exercir de pare per ser coix, m'han fet pensar en quina seria la opinió de tots vosaltres amb els temes següents.
I no és que cregui que no actuo bé. El que passa és que de vegades m'agradaria saber altres criteris. A més, hi ha gent que t'envolta, que és permeteix opinar sense saber la història o saber solament una part d'ella. No qui més parla o qui més crida té la raó. De veritat solament n'hi ha una i aquesta la demostra els fets i les accions. Les veritats a mitges o mal explicades són pitjors que la mentida.

  • Que faries tu, si tenint temps i ganes d'estar amb els teus fills, la seva mare no et deixes tenir-los més del que diu una sentència?
  • Que faries tu, si un d'aquells pocs caps de setmana que pots estar amb els teus fills, la mare et truca per telèfon i et diu que no els tindràs?
  • Que faries tu, sí la mare dels teus fills no et notifiques res de la seva vida?
  • Que faries tu, sí després de pagar "religiosament" cada mes la pensió alimentícia pels teus fills, a més de totes les despeses extraordinaries que mes a mes van sortint, et trobessis que quan venen amb tu no porten cap peça de roba ( que tu estàs pagant) i el comentari de la mare és: No en tindràs de roba !
  • Que faries tu, sí la sentència de divorci et digues el lloc on has d'anar a buscar cada dia entre setmana als teus fills i després de quatre anys fent-ho, et trobes que un bon dia la mare dels teus fills, ve a buscar-los i els pren a un altre lloc i al damunt pretén que tu vagis a partir d'ara a buscar-los a l'altre lloc?
  • Que faries tu, sí et toca triar les vacances dels teus fills i després d'enviar-li un quadrant de tal i com quedaran les vacances, quan arriba el moment, vas a buscar-los i et diu que avui no, vine demà?
  • Que faries tu, sí a tots el llibres de l'escola, i tot el material dels teus fills on s'ha de posar el nom dels teus fills, la mare hi posa el nom del nen, una inicial corresponent al cognom del pare i el cognom sencer de la mare ( exep. Joan C. Miró) ?
  • Que faries tu, sí les vacances d'estiu són de 84 dies i segons sentència són 42 amb la mare i 42 amb el pare, i la mare decideix unilateralment que ella els tindrà 54 dies i tu tan sols 30?

Que faries tu, sí tot això et passes a tu i a més a més et vegis desplaçat dels teus fills als que estimes i als que necessites veure i estar amb ells, solament pel fet de ser home i pare?
Gràcies per endavant!

dilluns, 12 / novembre / 2007

Partit contra el Tàrrega ( jornada 4). 0-6

Matinal de futbol al camp d'esports municipal de Flix, on els nostres pre-benjamins s'han enfrontat al Tàrrega. Partit molt disputat on els nostres petitets han donat tot el que han pogut i més, però el resultat no ha estat al nostre favor.
Sembla mentida com ja de tan petits tenen aquest "amor propi" per tirar endavant el partit. De fet, és una bona feina feta per l'entrenador, Rubén, per ensenyar aquest esport als nostres jugadors.
Tots han jugat molt bé, cadascú dintre de les seves possibilitats, però m'agradaria destacar en aquest partit, el bon joc que ha fet Josep, on l'he vist molt diferent, encertat i lluitador.
En quan al meu fill Arnau, l'he vist en la seva línia, molt ben col·locat al camp, segur i molt atrevit a totes les jugades. No té por a la pilota i "va a totes", tan defensant com atacant. Com diu un pare, ( i a mi em cau la bava de sentir-ho) l'Arnau és una màquina.
Endavant petitets!!!!!

Jugadors:
Oscar, Pruni, Arnau Pèrez, Arnau Cervelló, Ferràn, Joan, Enric, Jordi, Josep.

divendres, 9 / novembre / 2007

La Unió Social de Flix

Dissabte dia 10, s'inaugurarà l'ascensor que s'ha instal·lat al bar de la Unió Social, per poder accedir des del carrer fins al bar.
Aquesta obra, ha estat molt difícil de fer i molt cara, però finalment s'ha pogut dur a terme.
Sé que es va començar amb la junta anterior, quan "lo Papa" era president de l'entitat i que s'ha materialitzat amb la junta actual.
Per tant i des del meu bloc, vull felicitar a totes dues juntes, a més de totes les persones que hi han col·laborat, per la bona tasca feta i per tot el que han fet i fan per la nostra Social.
Enhorabona!!

Estem al segle XXI !!!

Sembla mentida, com vivint al segle on vivim, on quasi totes les coses estan inventades, on per fi el racisme esta molt mal vist, on la dona per fi comença a estar al lloc on li pertoca estar, on per fi la violència de gènere esta castigada, on per fi els abusos a menors estan perseguits i penats........on per fi es busca la igualtat entre totes les persones sense discriminació de raça ni de sexe, ens trobem una vegada més en un buit legal en mig de la societat, on s'han oblidat d'incloure als Pares Separats amb fills.
Aquest cop, a part de discriminar a un pare pel fet de ser home, se li ha negat la Custodia Compartida dels seus fills, pel fet de ser coix, argumentant que aquesta minusvàlia l'hi impediria poder exercir correctament de pare. No tinc paraules per explicar-me aquest fet indignant i totalment injust. Es podria argumentar qualsevol altra cosa, però pensar que una persona no pot fer de pare per ser coix.........
De ben segur que se l'hi permetrà passar una pensió alimenticia per cada fill, a més de abonar totes les despeses extraordinàries que és vagin presentant, ja que per això sí que serà apte i vàlid.
Però per compartir el temps dels seus fills al 50% amb la seva mare, gaudint d'igual manera de l'amor i l'estimació d'aquells fills als estima i adora, per això no és apte ni vàlid.
Senyors, crec que ja n'hi ha prou de discriminació cap als pares separats. Necessitem d'una vegada, que es compleixi allò tan bonic que diu : TOTHOM SOM IGUALS DAVANT LA LLEI.
I la única manera de ser-ho en aquest tema, és la CUSTODIA COMPARTIDA.
Endavant company!!!

diumenge, 4 / novembre / 2007

Felicitats Teta!!!!!


Demà dia 5, la meva germana Mª Josep, compleix anys. Per això li dedico aquest escrit, desitjant-li moltes felicitats de part de tots nosaltres i que s'ho passi força be.
Felicitats!!!!!!

dissabte, 3 / novembre / 2007

En una pàgina molt interessant, he trobat aquest escrit que per mi té una gran importància. Quan ens casem, pensem que a nosaltres no ens passarà, que la persona que hem triat com a mare dels nostres fills, és meravellosa i mai ens farà mal amb allò que més estimem. I és normal, perquè si ja no confiem amb ella, doncs no té sentit el casar-te. Però les coses, com més clares millor i per tant no costa res fer-ho be. Quan l'amor deixa pas a la rabia i al odi....... hi ha persones que no veuen res més que el mal i la venjança.
Per tant, si has de fer el pas, en primer lloc felicitats i si us plau fes cas a l'escrit.

Una abraçada!!

En poco tiempo, el matrimonio ha sufrido una transformación sin precedentes en la historia de la humanidad. Y sin pretender analizar si el cambio ha sido a mejor o peor, he aquí unas sugerencias para adaptarse a estos cambios para personas que viven en nuestro país, ya que en los países del entorno europeo existen leyes igualitarias de custodia compartida con diferentes tipos de coparentalidad o convivencia alternativa con los hijos:

  1. No te cases sin un contrato que incluya una cláusula de disolución en que se establezca que, en caso de disolución, se aplicará un régimen de custodia compartida de los hijos en cualquiera de sus variantes de alternancia o coparentalidad.

  2. Si los abogados te dicen que no es posible, no te cases, pues en caso de divorcio entrarás en el peor de los infiernos.

  3. Recurre a un abogado de una asociación de madres y padres separados que esté dispuesto a redactar este tipo de contrato y darle el valor jurídico que le corresponde (el príncipe Felipe tiene un contrato matrimonial de este tipo con cláusula en caso de disolución).


divendres, 2 / novembre / 2007


Dimarts passat, vam anar al dentista amb l'Enric, per posar-li aparells a la boca. Es tracta d'eixamplar-li el paladar, per posteriorment posar.li un corrector de dents. Be, ell estava una mica nerviós pel que li farien, ja que tot i que li havien dit, doncs no les tenia totes. Però es va portar molt be i va aguantar com un valent.
Això si, tot i portar l'aparell, no va parar en un moment de parlar i de preguntar coses. I és que cadascú és com és i no s'hi pot fer més. I ell és molt mogut i inquiet.
Ara sol manca portar-ho uns quatre mesos, cosa que ell farà molt be.
Endavant Enric i paciència!!!
Un petonass!!!!! T'estimo!!!!

Hallowe'en


Dimecres passat per la nit, vam rebre a casa la visita d'uns éssers de l'altre mon, amb llargs vestits de color negre i amb les dents encara brutes de sang. Aquests personatges i amb cara de pocs amics es van plantar davant de la porta demanant caramels o "susto". Evidentment vam triar donar tots els caramels que teníem a casa, per que marxessin el més aviat possible.
Com van quedar contens, no ens van fer res, però ens van prometre tornar l'any que ve.
Si els veus, para compte, són perillosos si no tenen caramels!!!

Senderisme a Flix (rutes)


RUTA 4 Sortida des dels quatre camins de Flix, en direcció cap a la Bassa de les Clotxes. Allí agafem el camí principal, asfaltat i el seguim fins un punt on trobem una bifurcació. Agafem el camí de la dreta i no el deixem gens. Aquest deixa d'estar asfaltat al cap d'uns metres, però esta força bé. Arriba un moment que tornem a trobar dos camins i hem de seguir pel de la dreta. Ens confirmarà la elecció, el trobar una cadolla feta sobre la roca. Aquest camí al cap d'uns metres, torna a estar asfaltat. Baix mateix de la muntanya, hem de triar entre dos camins. Aquest cop, agafem el de l'esquerra i farem cap al Pi de Montbrió, que si algú no l'ha vist mai, és molt gran i esta declarat com a patrimoni de la humanitat.
Bé, deixem el pi a l'esquerra i seguim per un caminet estret, però que ens va endinsant a la muntanya. arriba un moment que aquest es fa més gran i al cap d'una estona tornem al caminet petit. Això fins arribar a un mas gran ( que ens queda dalt a la dreta), on ens trobarem dos camins. El de la dreta és el nostre, que el seguirem fins que empalma amb un asfaltat i aquest ja ens porta fins la carretera de Riba-roja/ Flix, on direcció Flix farem cap a casa.

Dificultat : baixa
Temps: 1h 40'
Km : 9.3 km

Senderisme a Flix (rutes)


RUTA 3 Sortida des dels quatre camins de Flix, en direcció cap a la Bassa de les Clotxes. Allí agafem el camí principal, asfaltat i el seguim fins un punt on trobem una bifurcació. Agafem el camí de la dreta i no el deixem gens. Aquest deixa d'estar asfaltat al cap d'uns metres, però esta força bé. Arriba un moment que tornem a trobar dos camins i hem de seguir pel de la dreta. Ens confirmarà la elecció, el trobar una cadolla feta sobre la roca. Aquest camí al cap d'uns metres, torna a estar asfaltat. Baix mateix de la muntanya, hem de triar entre dos camins. Agafem el de la dreta, pujant la muntanya i ja no deixem el camí fins arribar a la carretera de Riba-roja / Flix, seguint direcció Flix.

Dificultat: Baixa
Temps: 1h 30´
Km: 8km


dijous, 1 / novembre / 2007

Senderisme a Flix (rutes)


RUTA 2 Sortida des del polígon de Flix, al supermercat. Agafem la carretera de Maials i al final de la pujada, quan comença el replà, hi ha una sortida a l’esquerra. Entrem al camí i a uns 50 metres seguim pel camí principal a l’esquerra. A uns 300 metres, el camí es bifurca i hem d’agafar el de la dreta. Seguim aquest camí ( baixada), trobant a la dreta (baix) un ranxo amb cavalls. Arriba un moment on trobem quatre camins ( després de passar un altre ranxo) , just al davant d’un tancat amb vàlvules del reg. Triem el camí de l’esquerra i al cap d’uns metres trobem un pal indicador, on podem anar cap a l’esquerra ( ruta1) o cap a la dreta, a Riba-roja per vall de porcs. Anirem per la dreta, cap a Riba-roja. Aquest camí ja no té pèrdua i farem cap al pont de Riba-roja d’Ebre, que el creuarem i per carretera fins a Flix.

Durada. 3h 45’

Dificultat: Baixa

Km: 21

Comentaris: El camí fa cap al riu, on podrem gaudir d’unes vistes precioses fins Riba-roja

dilluns, 29 / octubre / 2007

Senderisme a Flix (rutes)


Fa molt temps que m'agrada anar a caminar per la muntanya i fer-ho per diferents camins. A partir d'avui, els aniré posant al blog per si algú la vol fer i així sabrà més o menys els temps que és tarda.
RUTA 1 Sortida des de l' aparcament del supermercat del polígon. Agafem la carretera de Maials, pugem tota la costa i a l'ultima entrada de la pujada, entrem a l'esquerra (es pot agafar qualsevol de los dos anteriors, que totes dues porten al mateix lloc). Seguim caminant fins que el camí principal es desvia a la dreta. Anem baixant pel camí, trobant a ma dreta un "ranxo" amb cavalls, molt bonic. En el camí principal, arriba un moment on trobarem quatre camins. Això és just davant d'un tancat amb vàlvules del reg. Allí, hem d'agafar el camí de l'esquerra. A uns 300 metres més o menys, trobem un cartell indicador, on podem agafar el camí de la dreta per anar cap a Riba-roja o el de l'esquerra per anar a Sebes. Seguim cap a Sebes pel camí principal, fins una bifurcació amb un oliver al mig, on si tirem a la dreta farem cap al mirador de les cigonyes, i cap a la dreta sortirem ( passant per un camí tot asfaltat) al mas del director. Aquesta ruta és pel camí de l'esquerra. Un cop al mas del director, agafem el camí principal i cap al polígon.

Durada: 2 hores ( aproximadament 12 km )
Dificultat: fàcil

diumenge, 28 / octubre / 2007

Patit de pre-benjamí ( jornada 2 )

Ahir dissabte vam jugar aquí Flix contra el Binefar. Un matí fresquet on vam estar xiulats per arbitres federats. El partit va estar distret i els nostres jugadors ho van fer molt bé. Poc a poc van agafant confiança al damunt del camp i és comencen a veure jugades boniques. Sí, són molt petits però és veu com van aprenent poc a poc això del futbol.
Els jugadors van ser: Nico, Arnau P., Jordi, Enric, Adrian, Joan, Ferran, Josep i Arnau Cervellò. El resultat va ser de 5 -0 i els van marcar: Adrian ( 2), Arnau P. (1), Enric ( 1) i Arnau Cervelló (1).
L'Arnau segueix en la seva tònica, deixant-me parat cada partit, per la seva forma de jugar segura i compacta. Juga molt be de defensa, no deixant entrar cap pilota i a la vegada puja corrents cap a dalt cada cop que hi ha un atac. Molt ràpid i molt encertat.
Endavant petits!!!

dissabte, 27 / octubre / 2007


He de reconèixer que la música i els cant no és el meu fort, no m'ha agradat mai fer-ho. Suposo que la vergonya de posar-me al davant d'algú i tocar m'ha frenat molt. I em refereixo al solfeig i a tocar alguna mena d'instrument. Però ves per on, l'Enric m'ha sortit músic !!!
Recordo el primer cop que em va trucar per telèfon per dir-me que tenia una audició, vaig perdre els pantalons marxant corrent per arribar-hi a temps. I és que quan el vaig veure allí dalt, tot sol i tocant aquell instrument tan gran, ( el cello) ,que era més alt que l'Enric......Be, no cal dir que alguna llagrimeta d'emoció em va caure mentre tocava !
Molts cops l'he vist cantar amb l'orfeó i fins i tot l'he acompanyat a cantar fora vila. I veure com s'ho passava de bé quan cantava.....Era tota una il·lusió !!
Ara ja no canta amb l'Orfeó i a més ha canviat d'instrument musical: el contrabaix, que encara és més gran que el Cello.
No he tingut l'oportunitat ni el plaer de veure com el toca ni d'escoltar-lo, però de ben segur que em caurà la baba i em sentiré el pare mes orgullós i feliç del mon quan ho faci, perquè ja ho sóc de ser el seu pare.
Endavant Enric!!!!!

dimarts, 23 / octubre / 2007

Pensaments


Qui pensa poc, s'equivoca molt.
Leonardo da Vinci, artista, enginyer i filòsof italià (1452-1519)
La felicidad es interior, no exterior; por lo tanto, no depende de lo que tenemos, sino de lo que somos.
Enviar frase
Henry Van Dyke (1852-1933) Escritor estadounidense.

Desciende a las profundidades de ti mismo, y logra ver tu alma buena. La felicidad la hace solamente uno mismo con la buena conducta.
Enviar frase
Sócrates (470 AC-399 AC) Filósofo griego.
El verdadero amigo es aquel que a pesar de saber como eres te quiere.
Enviar frase
Anónimo

dilluns, 22 / octubre / 2007

Felicitats padrins!!!!


Aquì tenim la PADRINA i el PADRÍ fent el seu paper. El que no es veu, és la "baba" que li cau a la Eva fent de padrina. Be Laia, pots estar segura que tindràs uns grans padrins!!

Felicitats Padrins !!!

diumenge, 21 / octubre / 2007

Felicitats Laia !!!!!


Avui diumenge, hem batejat a la Laia. Anava molt guapa i s'ha portat molt be, tot i que quan li han posat l'aigua pel cap, no li ha fet massa gràcia.

Després ens han invitat a dinar a Garcia i hem dinat molt be. Massa coses per menjar, però tot estava boníssim!!! crec que el detall del pastís amb "bengales" és el que més li ha impressionat.

La Laia no ha parat de jugar i fer coses, però s'ha portat d'allò més bé.

Enhorabona Laia i moltes gràcies a Mònica i Alex.
També vull aprofitar per felicitar als avis, per aquest dia tan bonic.

Una abraçada!!!

L' Arnau


Ahir dissabte ens vam desplaçar fins La Bordeta ( lleida) per jugar un partit de futbol en la categoria pre-benjamí. El resultat va estar de 3-0, però els nostres nens van jugar força bé. El que passa es que els altres van estar més encertats alhora de fer gols.
Cal dir que dels nostres, la majoria són de primer any i solament tres són de segon any, cosa que en aquestes edats es nota moltíssim. Però del que es tracta, és que poc a poc vagin agafant confiança i vagin aprenent a jugar a futbol.
I ja posats, voldria comentar que tot i que van perdre, l'Arnau va fer el millor partit que li he vist mai. Com ara ell és el gran de l'equip, el vaig veure més segur, més confiat i molt més posat al camp. El vaig veure xutar fort i fent jugades des de la defensa fins la porteria contraria i tornant ràpid a defensar el seu terreny.
Molt encertat en la defensa i posant en joc la pilota correctament. No va tenir encert en els dos atacs que va fer tot sol, però es va veure molt ràpid i segur.
Molt be Arnau!!!

dijous, 18 / octubre / 2007

Els gatets !!!


Aquests són els nostres gatets, Garfield i Chanel.

Ara són una mica més grans.

Fotiquis!!!



La meva germana, m'ha fet buscar per les fotos de fa anys i he trobat aquestes que ja comencen a ser històriques.

Una és al bateig del meu germà Alex, amb la colla d'amics del barri. Em sap molt greu, però un dells ja no hi es entre nosaltres.

L'altra, és també de la colla d'amics del barri, celebrant el dijous jarder al meu mas.
( si algú no ens ha conegut, envia'm un mail i t'ho dic. enricc38@hotmail.com )

Han passat un quans anys!!!!!!!

dilluns, 15 / octubre / 2007

A mi m'han agradat


PENSAMIENTOS
No existe nada llamado azar, por que sea cual sea el camino que elijamos debe conducir a un fin y ese fin es nuestro destino.
Proverbio chino

No te quejes. Si algo no te agrada, cámbialo, y si no esta en tus manos hacerlo, cambia tu forma de verlo.
Annette Funicello


La vida no tiene que ser perfecta para resultar maravillosa
Annette Funicello


Un amor no destierra la soledad. Solo cuando estemos satisfechos de lo que somos y nos desenvolvamos bien como personas independientes, podremos desenvolvernos bien en una relación. Para hacer una pareja sana no bastan dos mitades; se necesitan dos enteros.
Patricia Fry


El mundo está lleno de maravillas, riquezas, poderes y enigmas. Lo que nos depara puede horrorizarnos, entristecernos, asombrarnos o alegrarnos, pero jamás aburrirnos.El aburrimiento es resultado de alguna carencia nuestra, no del mundo.
Toni Flores


Es muy cómodo el papel de victima, por que así todo es siempre culpa de otra persona.Alguna vez tienes que afirmarte sobre tus pies y asumir la responsabilidad.
Louise L. Hay


Si no te amas total, entera y plenamente, es por que en algún momento aprendiste a no amarte.Pero puedes desaprenderlo. Empieza a ser amable contigo ahora mismo.
Louise L. Hay


Indaga en tu corazón en busca de las injusticias que aún sigues recordando, perdónalas y deja que se vayan.
Louise L. Hay


Libérate del apego emocional a las creencias del pasado para que ahora no puedan herirte.Si vives plenamente en el momento, el pasado no puede hacerte daño, fuera el que fuese.El resentimiento, la crítica, la culpa y el miedo, aparecen cuando culpamos a los demás y no asumimos la responsabilidad de nuestras propias experiencias.
Louis L. Hay


Hay personas que están buscando exactamente lo que tu tienes para ofrecer, y en el tablero de ajedrez de la vida ellas y tu vais a encontraros.
Louis L. Hay


Hoy es un emocionante día de tu vida.Estás viviendo una maravillosa aventura y nunca volverás a pasar por esta misma experiencia.
Louis L. Hay.


El enfado es un mecanismo de defensa.Si estás a la defensiva es por que tienes miedo.
Louis L. Hay.

Un cor ple d’odi i ràbia, és un cor malalt i fosc. Obre els ulls i mira al cel, deixant que la llum de l’amor i l’enteniment entri dins teu i t’alliberi de la foscor.
( aquest és meu )

Fer el be és molt fàcil. Estimar a qui t’estima, realment fàcil. El que costa, és perdonar a qui et fa mal. Però hem de pensar que dins de la maldat, sempre hi ha una porta cap a la bondat.
Busca-la i aconseguiràs realment fer el be.
( aquest també)

Molts cops deixem de banda la nostra veu interior i ens deixem portar per les veus d’altres persones. La veritat de cadascú, es dins del nostre cor. Sigues fidel al teu cor i escolta’l. Ell mai et trairà.
( i aquest )

dimarts, 9 / octubre / 2007

"Lo PAPA"


Són ja dos anys els que han passat des de que ens vas deixar. Com a tots els que t’estimen, m’ha costat moltíssim aprendre a recordar-te sense tristor, però poc a poc ho he aconseguit.
El meu record es ple d’alegria i d’orgull al pensar en tot allò que tu has significat per mi i amb moltes de les coses que he après i dia a dia aprenc de tu.
Sempre que he de prendre una decisió a la meva vida, em paro uns instants a pensar quin seria el camí que tu agafaries i això m’ajuda i em dona força per a seguir endavant.
Són moltes les vegades, que entenc coses que quan tu les deies em semblaven fora de lloc o no les entenia. Avui en dia, per la edat i l’experiència comparteixo al 100% les teves opinions, i penso que quanta raó tenies !!
Cada lloc, cada racó és ple de Tu. El teu record omple la meva vida i n’estic orgullós de tenir un Pare com tu.

Nota. Saps que les primeres roses del meu jardí, sempre seran per Tu.

dissabte, 6 / octubre / 2007

Enhorabona Marc !!!!

El meu Fillolet Marc, ja ha aprovat el carnet de cotxe !!!! Des d'aquí vull felicitar-te i dir-te que ja ets un "dominguero" més.
I tu Teta, ves fent una foto al cotxe, perquè serà lo màxim que el veuras !!!

Els meus fillets !!!



Que diferents que poden arribar a ser dos fills, tan físicament com de caràcter.
L’Enric, “lo músic “ com jo carinyosament li dic, esta enamorat de la música i dels instruments. Sembla mentida com li marxen els dits i els peus quan hi ha música. Tot allò que té vida li encanta. Si per ell fos, tindríem una granja d’animals. Be, de fet quasi ja la tenim. Tenim un gos, dos gats, un peix, sis periquitos, dos canaris i dos hàmsters. I encara no en te prou!!!
Es un nen molt dolcet, que demostra sempre els seus sentiments. Això si, és molt nerviós i sempre ha d’estar fent alguna cosa. Encara que l’esport no sigui el seu fort.
Recordo sempre amb molt carinyo, que de ben petit venia per la nit al llit i sense fer soroll es posava al meu costadet, abraçat a mi amb la seva maneta a la meva cara. Un moment molt dolç i inoblidable.
En quant a l’Arnau, és un nen molt actiu, no para mai de fer esport i de moure's. Corre, salta, juga...no para mai, es incansable !!! Li encanta jugar a futbol i xutar “la bola” com diu ell. Es molt sentit i carinyos, encara que li costa demostrar-ho una mica.
Això si, es molt “xulet” quan té els amics prop o quan hi ha alguna noia pel rogle. I sempre esta a punt de donar-te un cop de mà i ajudar-te en qualsevol cosa. La seva memòria no té límits. De fet, quan no trobo alguna cosa, de seguida faig cap a preguntar-li, ja que de ben segur que sap on es. Recordo un dia que no trobava per cap lloc el comandament de la tele i el vaig trucar per preguntar-li. Ell sense dubtar gens, em va dir: Papa, l’has posat al calaix !!!
Be, podria dir moltes coses més dels meus fillets, però acabaria bavejant molt més del que ja ho he fet.
Per tant, acabaré dient que estic orgullós dels meus fills i que els estimo moltíssim.

divendres, 5 / octubre / 2007

Un dia molt especial !!!

Avui com algú molt proper a mi ha qualificat, és un dia molt especial. Un dia en el que la raó , el seny , la evidència i la justícia, s’ha sobreposat de nou a la mentida, la falsedat, la prepotència i la mala fe.
De vegades, la ràbia no ens deixa veure més enllà i no ens donem compte a qui fem mal de veritat amb les nostres actuacions.
És tan fàcil com voler llegir i entendre les coses. No podem interpretar a la nostra manera les coses establertes i al damunt pretendre que els altres ho acceptin. No, un acord, és un acord i esta per seguir-lo tothom.
Per sort, a tothom no li costa llegir un paper i entendre com, quan i perquè es fan les coses. No existeix maldat a totes les coses que fan els altres. Les coses es fan per una raó i un motiu.
Portar-se be, no costa gens. Sol cal posar pel damunt de tot a les persones que més estimem i deixar-nos portar per tot allò que és millor per ells.
Jo ho tinc clar, però aconseguirem tenir-ho tots clar??

dilluns, 1 / octubre / 2007

La llarga!!

La part més bonica del mes, es quan tinc la llarga. I no pel fet de que tinc festa, sino per que representa que tinc als meus fills, Enric i Arnau amb mi.
I m'agrada perquè els tinc dimarts, desprès el cap de setmana ( divendres, dissabte i diumenge), dimarts un altre cop, cap de setmana de nou i per ùltim dimarts un altra vegada. En dues setmanes, tinc als meus fillets quasi 8 dies i això per mi és moltissim.
Puc jugar amb ells i dedicarme totalment a estar al seu costat, fent deures, preparant el menjar per ells, rients amb ells..... PUC FER DE PARE !!!!
El que passa es que despres hem de passar 23 dies sense estar junts, solament tres dimarts i això es dur. Però be, algùn dia no molt llunya tindré la Custodia Compartida i després podré gaudir dels meus fillets molt més temps. Al menys la meitat de la seva vida podré compartirla amb ells.

Es trist que pares que volem estar amb els nostres fills no ho puguem fer, tenint temps i ganes de fer-ho. Tot plegat per raò de sexe; per ser homes!!!

dilluns, 24 / setembre / 2007

Dotze raons per tenir la Custodia Compartida

Una persona que m'estima molt, m'ha enviat aquestes dotze raons per la Custodia Compartida.

1.És un acte de justícia que ambdós progenitors tinguin dret a la criança i educació dels fills de la mateixa manera. El ser just és la millor medicina contra la depressió i el desequilibri psicològic.
2.És un acte d’amor als seus fills ja que aquests tenen dret a tenir pare i mare en igualtat de condicions durant el matrimoni i després del mateix en cas de ruptura. Els seus fills li ho agrairan tota la vida
3.Aconseguirà una millor educació per als seus fills com demostren nombrosos estudis comparatius fets en aquells països on hi ha la custòdia compartida.
4.Demostrarà que és una persona intrel•ligent i conseqüentment serà apreciada.
5.Evitarà el desequilibri psicològic dels seus fills i els xantatges.
6.Podrà compaginar molt millor la seva vida professional amb la criança dels fills per al bé d’aquests i d’ella mateixa.
7.Podrà refer la seva vida afectiva al no carregar injustament a la seva nova parella el rol, que no li competeix, de pare dels seus fills.
8.Descobrirà que el seu ex la respectarà tota la vida com a mare dels seus fills i serà un amic en què podrà confiar i que es prestarà a la col•laboració en tot allò relacionat amb els fills.
9.Quan els seus fills arribin a l’adolescència o a la majoria d’edat, no li retrauran que ha sigut una dona egoista que els ha deixat sense pare.
10.Evitarà que els diners que han d’anar a cobrir les necessitats dels seus fills se’n vagin a advocats i pèrits judicials.
11.Veurà els seus fills feliços ja que ho rebran tot per partida doble.
12.Evitarà la major i més despiatada lluita que pot existir, la lluita per la possessió dels fills, font de tota classe de misèria humana.

dijous, 20 / setembre / 2007

Felicitats Laia!







Ahir dia 19, vam celebrar l’aniversari de la Laia, Ja en té 9!!
Va ser una festa molt bonica, on va convidar a 11 nens de la seva classe i també a l’Enric i l’Arnau. Els meus fillets, van a tots els aniversaris, però al de la Laia no els van deixar vindre...
Be, s’ho van passar d’allò més be. Es van banyar fins i tot a la piscina !
Moltes felicitats Laia!!!

diumenge, 16 / setembre / 2007

Carta als pares separats.

PAPÁ EN LUCHA (A todos los padres que luchan por sus hijos)

Padre que estás sufriendo por amor a tus hijos: ¡¡Lucha!! Yo te entiendo mejor que nadie, entiendo tu desaliento, tu desesperanza, tu soledad, tu hastío, pero te pido que luches. Te pido que no abandones. Lucha. Lucha. Lucha. Cuando con buena intención te digan los demás que abandones, que te vas a destrozar, que la tuya, la mía, la nuestra, es una causa perdida, que la incomprensión te va a destruir, que te olvides de todo e inicies una vida nueva, te pido que luches. Cuando te digan que tengas paciencia que te acostumbres a la injusticia, te pido que luches. Cuando te propongan resignación Lucha, lucha, lucha. Cuando te cruces por la calle con un niño de la edad de tu hijo, con una niña de la edad de tu hija, y en cualquier niño reconozcas a tu hijo y en cualquier niña reconozcas a tu hija comprendo que aprietes los dientes, comprendo que frunzas el ceño para no ceder ante las lágrimas, pero te pido que luches. Cuando despiertes entre sollozos soñando que tus hijos te piden verte y tú no sabes, para no hacerles daño, cómo explicarles la verdad, cómo decirles que el egoísmo y la irracionalidad os separan, te pido que luches, que no claudiques. Cuando te sientas pequeño, minúsculo, ante el gigante y viscoso muro negro de la indiferencia oficial, de la gris burocracia, Lucha, lucha, lucha. Cuando compruebes amargamente que te mintieron, que te engañaron al hablarte de igualdad ante la ley, de la presunción de inocencia, y sufras la humillación de estar siempre bajo sospecha, de tener que probar continuamente tu inocencia ante los prejuicios, las mentiras, las injurias y las calumnias, Te vuelvo a pedir que luches, Te pido que levantes la cabeza altivo y luches, que defiendas la dignidad de tu paternidad, porque defendiéndola defiendes a tus hijos. Te pido que pienses para tu lucha, Te pido que trabajes para tu lucha. Lucha de pie, Lucha arrodillado, Lucha gritando, exigiendo, rogando, suplicando. Lucha. Lucha. Lucha. Defiende tu dignidad de padre. Un día, cada vez más cercano, tus hijos sabrán reconocer tu esfuerzo y te devolverán con amor los jirones de tu alma rota que has ido dejando por los caminos de la injusticia. Lucha, lucha, lucha. Porque tú eres el único que va a defender el derecho de tus hijos a tenerte. Eres el único defensor de su derecho. Tus hijos se merecen un padre como tú, Tú siempre serás su padre. Tú eres único para ellos, debes luchar para que nadie los deje sin ti. Debes luchar, sin desánimo, hasta tu último aliento, hasta la última lágrima, para que tus hijos no pasen nunca por donde tú estás pasando. Para que ellos nunca sufran lo que tú estás sufriendo. Para que tus hijos nunca penen, lo que tú estás penando, por el único delito de amarlos tanto.

Julio Bronchal Cambra Papá de Asiak y Andros

dimecres, 12 / setembre / 2007

11 de setembre.

El dia 11 de setembre, és a part de la Diada de Catalunya, un dia molt important per a mi. Es el dia del meu aniversari i aquest cop ja són 44 els anys complerts. Una data en la que vaig estar acompanyat per la gent que m’estimo i que m’estima. La meva mare, els meus germans, els meus cunyats, la meva nebodeta, el meu fillol, la meva Joa , la Laia i la Elia. Em mancava una part importantíssima en la meva vida, els meus fillets Enric i Arnau. I no va ser perquè no demanes que estiguessin amb mi......Ho vaig fer i l’Enric em va dir que li demanaria a la seva mare permís per poder venir a dinar amb mi i donar-me el millor regal del dia, la seva presència, els seus petons. Però un cop més, els hi van denegar el dret a passar amb el seu pare el dia més assenyalat de l’any. Els hi van privar poder gaudir amb el seu pare d’un dia familiar. Ells són part activa de la família i volien estar allí, tal i com a mi em van dir. Però un cop més, ha guanyat la ràbia i els ànims de venjança per damunt del seny i de l’amor cap a uns nens que són els que al fi i al cap estan pagant tota aquesta ràbia de persones que diuen que els estimen i que ho fan tot per ells.

Enric i Arnau, no patiu. Jo entenc la teva forma de dir-me que no podies vindre, la teva veu, la teva tristor, la teva impotència, la teva ràbia amagada..........
Però encara que no us vaig tenir al meu costat, us tenia com sempre molt presents en el meu cor, perquè vosaltres sou el més important en la meva vida.
T’estimo Enric, T’estimo Arnau.

dimarts, 11 / setembre / 2007

Mi amigo Juan: El Sevilla







Hace ya 23 años que cumplí con la “obligación” de realizar el servicio militar :La Mili. Algo totalmente absurdo y fuera de lugar, en donde no aprendes nada y te das cuenta día a día de que estas perdiendo el tiempo.
Podría explicar muchas cosas en contra del servicio militar, pero gracias a Dios, hoy en día ya no es algo obligatorio y por lo tanto no merece la pena acordarse de ellas.
Pero si de algo no me arrepiento y de lo que si me gusta acordarme, es de las buenas amistades que allí se hacen y los buenos recuerdos que guardo de ellas.
Estoy hablando de mi amigo Juan. Un chico de Sevilla con el que codo a codo pasamos aquellos interminables 12 meses de nuestras vidas, en los que nos reímos, lloramos y nos apoyamos el uno en el otro hasta el ultimo día. Compartíamos todo lo compartible y pasábamos horas hablando de nuestras vidas, de nuestras cosas y como no de nuestras novias.
Se termino la mili, y todos estábamos contentos de volver a nuestras vidas normales, pero en mi corazón estaba la pena de despedirme de mi amigo Juan, el Sevilla. Un abrazo y un beso de hermano, fue nuestra despedida. Sabia que eran muchos los kilómetros que nos separaban y que seria difícil de mantener la relación. Por cosas de la vida, ni uno ni el otro pudimos asistir a nuestras respectivas bodas, pero seguíamos en contacto telefónico. Con el tiempo dejamos de llamarnos, pero yo siempre decía que en Sevilla tenia un amigo, Juan y que algún día iría a visitarlo.
El pasado viernes, y después de 23 años nos dimos un abrazo de nuevo, cargado de emoción y de sentimiento. Charlamos durante varias horas, que a mi se me hicieron muy cortas. Nos explicamos a grandes rasgos nuestras vidas y pude conocer a esa gran mujer, Mari con la que ha compartido todos estos años y con los que ha tenido dos hijos preciosos.
Mi mujer, Joa, pudo conocer a ese amigo del que tanto le he hablado y disfrutar de su hospitalidad.
Estoy orgulloso de tener un amigo en Sevilla!!!!

Viatge a Sevilla!!











Ja som a casa, després de fer quasi 3000 km , per Andalusia.
Vam sortir de Flix, dimarts a les 05h i vam arribar a Utrera sobre les 17h. Un viatge força bonic, ja que els paisatges dels llocs per on anàvem passant, eren molt bonics. La primera parada de visita, la vam fer a Velez Rubio, un poble d’Almeria on van neixer els meus avis materns. Per menjar, vam elegir fer-ho a Loja, un poblet de Granada. I d’allí ja fins a Utrera, el poble dels pares de Joa. Allí feien la “Feria de Utrera”. La Feria, és com les festes del poble, on hi ha moltes casetes privades i també de publiques on cada nit hi havia música en directe i ballada de tot tipus de música. I com no, moltes i moltes atraccions per a grans i petits on tothom s’ho passava d’allò més be.
Vam visitar Sevilla, El Rocio, San Lucar de Barrameda, Chipiona, el Parc Nacional de Doñana....
Diumenge pel matí, vam agafar la carretera de tornada, però aquest cop ho vam fer bordejant la costa Andalusa i ho vam encertar. Quins paisatges més bonics!!!!
Vam anar a visitar Marbella, Benalmadena, la Herradura i vam dinar a Salobreña, un poble preciós d’on és el meu cunyat Alex. Vam seguir bordejant la costa i gaudint de les precioses vistes dels acantilats i del mar. A Cartagena, vam aturar i vam anar fins a la Manga del Mar menor. Un lloc digne de veure però amb temps. Ens vam quedar curts de temps.
I d’allí fins a casa!!!
M’agradaria destacar les carreteres i autovies tan bones que tenen per tot arreu i sense pagar!!!!!! No com aquí!!!!

diumenge, 2 / setembre / 2007

Els mes de setembre sense els meus fillets!!!!

Un cop més, m’he tingut que quedar sense els meus fillets, a pesar que hi ha un conveni regulador que marca clarament com i de quina manera s’han de fer les coses. Però es veu que costa d’entendre les coses i sol pel fet de sentir-se guanyador i per prepotència , doncs passa pel damunt dels sentiments, no en aquest cas dels meus que son grans i forts, sinó de sentiments molt i molt més importants com els dels nostres fills.
Sembla que es molt difícil de anteposar el benestar, la pau i la tranquil·litat dels nostres fills, a la ràbia i al malestar personal.
I no es que no hagi enviat burofaxos i hagi explicat com hauria de repartir-se l’estiu...
Es tan fàcil d’entendre com a que les vacances d’estiu, són des de que acaba l’escola fins que hi tornen. En aquest cas, estem parlant de 84 dies de vacances.
Be, si som justos, els nens han de passar 42 dies amb cada progenitor. Doncs no serà així. Els nens al final de les vacances hauran estat un total de 30 dies amb mi i la resta amb la seva mare ( 54 dies ).
Això, no és més que un ball de números, però i els sentiments dels nens? Algú creu que no necessiten estar amb el pare? Perquè cada cop que s’han de repartir les vacances per part seva, ens trobem que es totalment injusta? Que faria una mare si el pare no li deixes els nens quan li toca? Que faria una mare si estes 30 dies sense veure als seus fills? Es just, tan pels fills com pel pare i la família paterna?
Tan costa entendre que una separació es cosa de dos, i que si s’ha acabat s’ha acabat?
El que s’ha de fer es lluitar colze a colze pels nostres fills i apartar d’una vegada aquesta ràbia i aquest malestar que al fi i al cap als únics que fa veritablement mal, es als nostres fills.
Per la meva banda, jo tinc pau i amor al meu cor i tinc les portes obertes a la comunicació i a l’enteniment. Perquè tinc molt clar quines son les meves prioritats en la vida .
Desitjo de tot cor que la llum de l’amor faci obrir els ulls i faci marxar la boira del teu cor.
Os estimo fillets meus, això no ho canviarà mai res ni ningú.

dimecres, 22 / agost / 2007

Igualtat entre homes i dones !!

Quan hi ha una separació d’una parella amb fills, tothom ( o la majoria ) compartim la idea de que els fills són de tots dos i que lo que es just i lògic, és que les despeses que generen aquests fills, siguin compartides al 50% pels dos progenitors.
Ja per llei, si no existeix la Custodia Compartida, el pare aporta a la mare una pensió alimenticia en concepte de menjar, roba, medicaments i tot allò que és lo normal per la vida dels fills.
D’altra banda, es considera com a despeses extraordinàries els libres, estudis, ulleres, ortodòncia......etc, que s’han de compartir al 50%.
Així mateix, les vacances dels fills, que es el període que va des de que acaba el col·legi fins que hi tornen, s’han de compartir també al 50%.
Però quan parlem de compartir la vida dels nostres fills, es a dir el dia a dia, les penes, les alegries, els estudis, els jocs, el seu amor...........tot allò que realment es important, ens trobem en una gran desigualtat que ens discrimina als homes pel sol fet del nostre sexe.
Resulta que a les hores ja no es comparteix al 50% sino que passem a tenir un 30% de la vida dels nostres fills, i tot això per ser homes.
Es algo molt injust i fora de lloc perquè nosaltres estimem d’igual manera que les dones als nostres fills. No hi ha dret que pel nostre sexe se’ns privi de tenir als nostres fills, al menys d’igual manera i temps que les seves mares, que són dones.
Aquesta discriminació afecta directament a tota la família paterna, que es veu privada de tenir als seus nets, nebots, cosins......el mateix temps que la família materna.
Per tot això i per acabar d’una vegada amb la gran discriminació que existeix vers als homes separats, demanem la Custodia Compartida dels nostres fills.

Vacances de setembre

L’any passat, al setembre, vam fer una sortida a Madrid a visitar la Warner Bross i a Faunia.. Va ser un viatge molt bonic i ens ho vam passar tots sis d’allò més be. Aquest any, Joa, Elia, Laia, Enric, Arnau i jo, hem decidit anar a Marina d’Or i visitar Terra Mítica i el museu de la ciència de València.
Crec que ens ho passarem molt be i espero que el temps ens acompanyo.
Prometo fer moltes fotos i penjar-les al blog.

VIATGE A ANDORRA


De vegades, les coses que menys prepares són les que millor surten. La Joa i jo, vam preparar una sortida amb Moto a Andorra per poder gaudir d’uns dies solets i viatjant amb la nostra moto que tan ens agrada de gaudir-ne plegats.
Però el dia abans de sortir, totes les informacions dels temps donaven pluja per tot arreu. Per tan, vam tenir que modificar el viatge, la ruta i el mitja, ja que vam anar-hi amb cotxe.
Hem estat a Andorra, de compres, vam visitar el pas de la casa, Ordino, i ja de tornada vam pensar en creuar i sortir pel port de la Bonaigua i fer cap a Vielha.
Vam fer cap fins a Les i allí vam visitar el poble i totes aquelles coses que l’Enric , el meu fillet, em va dir que li ensenyes a la Joa., ja que es molt bonic.
La tornada pel túnel de Vielha i parant a molts llocs per fer fotos , disfrutar del preciós paisatge dels Pirineus i de la companyia de la meva Joa.

dimarts, 24 / juliol / 2007

Gràcies!!

Avui sol obrir el blog, m'he trobat que a Kiko i a la Eva i els ha faltat temps per ajudar-me al tema de les fotos. Ja he aprés com posar fotos a la entrada i com fer-ho a l'slide.

gràcies a tots dos!!!

Una abraçada!!

dilluns, 23 / juliol / 2007

Les meves fotos!

Seguim en proves!!. ara he intentat posar fotos i estic lluitant amb elles. Vull posar totes les fotos en un sol reportatge i no he pogut.
Be, poc a poc!! Si algú sap com fer-ho.......t'ho agraïré!!

divendres, 20 / juliol / 2007

Vacances d'estiu dels meus fillets

He tingut una mica abandonat el meu Blog, però es que he tingut als meus fillets amb mi, la primera quinzena de juliol. I ja se sap, lo primer es lo primer. A més, m’agrada de disfrutar cada instant d’ells, Sempre que estem junts fem tot tipus d’activitats plegats i ho compartim tot. Potser sóc una mica egotista, ja que necessito estar tota la estona amb ells, però crec que es una cosa natural i més quan pots disfrutar tan poques vegades de la seva companyia. I no és per manca de ganes ni de temps………..però la cosa esta així , però ja canviarà, no manca gaire ¡ I és que tinc una gran defecte…..ELS ESTIMO MOLTÍSSIM!!!!! i no vull estar sense ells.

diumenge, 8 / juliol / 2007

Campanya de sigtnatures per la Custodia Compartida

Quan una parella es separa, per regla general, li donen la Custodia dels fills a la mare sense tenir en compte ni els sentiments dels fills, ni els del pare i tota la seva família. Els fills passen de veure i gaudir del seu pare cada dia, a estar dos caps de setmana al mes amb ell. Es un cop molt fort que els hi provoca una inestabilitat molt gran.
Els pares s’han separat ells però no es volen separar dels fills.
Volem poder gaudir dels fills tot el temps possible, volem educar-los dia a dia, compartir penes i alegries, fer els deures amb ells, jugar amb ells, compartir les vivències diàries.........Els estimem i volem estar junts plegats, tot el temps possible.
I la única manera de poder solucionar tot aquest tema, és la Custodia Compartida. La CC permetrà que tots dos progenitors puguin gaudir el mateix temps amb els seus fills, de forma que totes dues figures, tan la materna com la paterna, estaran presents en els fills d’igual manera. No es tracta de prendre-li protagonisme ni responsabilitat a cap dels dos, sinó de donar-li a cadascú la que li pertoca i tot plegat en benefici de la estabilitat tan emocional com afectiva dels fills. No es tracta ni de guanyar ni de perdre res, sinó de la tranquil·litat i de la felicitat dels nostres fills.

Si estàs sensibilitzat en aquest tema i creus que la Custodia dels fills hauria de ser Compartida per tots dos progenitors , s’està fent una recollida de signatures per tal de poder presentar-ho . http://www.firmasonline.com/1Firmas/camp1.asp?C=405.
Gràcies per col·laborar-hi!!

dissabte, 7 / juliol / 2007

Estem en proves!!

Be, estic fent proves i el meu fillet Enric m'esta ensenyant a fer cosetes. Ell el te ja molt avançat !!

dimecres, 4 / juliol / 2007

Presentacio

Hola em dic Enrique i visc a Flix.Tinc dos fills, un es diu Enric i l'altre Arnau. Tots dos són molt bons nens i guapissims !!! Treballo a la Fàbrica. M'agraden molt les motos i soc un aficionat a l'ordinador. Be, intentarem anar fent aquest bolg i a veure si ens em sortim!!

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
les meves nenes !!!