És per tu, Xavier!

La mort sempre és molt injusta i ens arriba quan menys ho esperem. Sabem que és un pas per on hem de passar tots, però mai hi estem preparats i sempre ens agafà desprevinguts.I molt menys quan és un noi de 17 anys al que per culpa d’un desgraciat accident l‘hi arriba l’hora.

Diumenge dia 6 de desembre, sobre les 18h se’n anava del nostre costat , Xavier, el fill del meu bon amic Rodri i el nuvi de la meva Elia. No saps que dir quan passen coses així i molt menys quan et trobes davant del pare que ha tingut una pèrdua tan gran. Solament abraçar-te a ell i plorar. I plorar de sentiment, de ràbia i de indignació. Perquè és impossible d’entendre que l’hi hagi arribat l’hora a un Nen de 17 anys.Un fill esta preparat i es pot mentalitzar per enterrar a un pare, però uns pares no poden assumir mai el tenir que enterrar al seu fill.

El poble de Flix esta de dol i el Moto Club Flix en concret, encara més.Xavier era un gran amant de les motos i de tot allò que respires gasolina. Portava aquest mon a la sang, perquè es fill d’un gran Motero i d’unes grans persones.Recordo que a l'any 95, quan el seu pare i jo vam començar a organitzar la 1ª Concentració de motos a Flix, Xavier que era un nen de tres anyets, ja estava per allí, tocant i remenant els papers. Des de ben petit sempre ha acudit a totes les activitats que organitzava el MC Flix , sent un gran col·laborador de totes elles. El primer de sortir a fer els jocs motards de la concentració de motos, sempre era ell. Era típic veure’l fent les carreres de lentitud o arrastrant un bidó de cervesa amb la seva moto. Des de la primera Concentració, sempre hem tingut a les tres generacions de “Rodris “: Avi ( Juanito), pare ( Rodri) i fill (Xavier) junts fent que les nostres festes moteres siguin un èxit.Quan quedàvem els motards de Flix en fer una sortida i apareixia la moto de Rodri, sempre veies al seu darrera al Xavier. Semblava que estigues enganxat a la moto i no se’n perdia ni una!.Estimava les motos i les vivia amb passió.

Un noi que mai passava desapercebut per ningú. Allí on estava es feia notar. Tan li feia si la persona tenia 70 anys com si en tenia 5. Ell sempre estava fotent canya a tothom. Era molt extrovertit, alegre, rialler, amic de la broma i un treballador incondicional. Un bon amic dels seus amics i un bon fill. En definitiva, una gran persona!.

I a la meva Elia……que puc dir-li?. Quan venia a casa a festejar, sempre quan entrava tenia unes paraules per la Laia i la feia enfadar. Mai se l’hi passava!. Desprès entrava fins el menjador saludava i a la Joa l’hi deia: hola xonxi!! I ella l’hi contestava: hola pixi!!! Era el seu diàleg particular. Desprès sortia la Elia amb el pastís que cada dia l’hi preparava expressament. Fins i tot en tenia per la Danna, que quan el veia es posava a bordar i l’hi mossegava els pantalons!!

El dia anterior, van celebrar l’aniversari de la Elia, els seus 17 anys i l’hi van fer una festa sorpresa. A més era també un dia molt especial per ells dos, ja que feia sis mesos que anaven junts. Estava molt contenta i il·lusionada i com no, molt enamorada.

El diumenge havien quedat a les 19h per anar a sopar tots dos junts i celebrar-ho. Però ell no va arribar a la cita. Un maleït accident, una terrible mala sort és va interposar al seu camí i no va poder ser.Que dir-li a la Elia, que explicar-li, com donar-li força per superar-ho si ni jo mateix ho puc entendre. Solament podem cuidar-la, abraçar-la i donar-li suport, fins que poc a poc el temps vagi endurint una mica la ferida. Una ferida que mai es podrà arribar a tancar.

Xavier, has agafat un nou camí ple de nous obstacles que de ben segur que superaràs, fent-te estimar com ens has fet estimar-te a tots els que t’hem conegut. Els que ens quedem aquí, ens quedem enyorant-te i plorant la teva pèrdua.A tota la família: pares, avis, germana…..i Elia, una abraçada molt forta i dir-vos que el vostre dolor és el meu dolor.

Xavier: sempre estaràs dins nostre estiguis allà on estiguis!!

Reportatge Rodri petit

LA ELIA EN FA 17!!!

Avui 3 de desembre, és el cumple de la Elia. Ja en fa 17!!

I com no podia ser d'un altra manera, vull aprofitar des del meu blog, per felicitar-la i per desitjar-li que passi un feliç dia del seu anniversari.

MOLTES FELICITATS!!!!!!

Llegint l'entrevista feta a Wifredo Miró, secretari general de UGT a les terres de l'Ebre, on fa balanç de la incidència que la crisi econòmica té a les empreses del territòri, el entrevistador l'hi fa una pregunta sobre els fangs tòxis del riu Ebre a Flix. La resposta per mi, no té desperdici i em dona molt que pensar.

Us la copio i os deixo l'enllaç amb la notícia.

Les obres de descontaminació de Flix, posades com a exemple en nombroses ocasions com a projecte generador de llocs de treball, no comencen.
Avui no està clar si l’opció que es va adoptar per descontaminar Flix era la millor o potser calia posar una llosa i immobilitzar els llots tòxics. Algú té por que es produeixi un xoc tòxic per remoure els fangs i, per tant, el pitjor que li podria passar a aquestes terres és que es produís un xoc tòxic per contaminació de tot el riu, això seria dramàtic. Tot s’ha retardat no per la gent de les Terres de l’Ebre, perquè al final els importem relativament poc, sinó perquè es garanteixi el subministrament d’aigua a Tarragona. I fins que això no sigui garantit no començaran a remoure els fangs.

Salutacions!

Senderisme a Flix. Lo meandre

Avui necessitava anar a cremar una mica de ràbia i de indignació i he sortit a caminar.

Fa dies que volia anar pel meandre i avui tot i que sé que les obres encara no estan acabades, m'he llançat a fer la volta.

Total, que he deixat el cotxe a les casetes i he marxat cap al poble a passar la Barca . Un cop a l'altre costat, he agafat el camí que porta a les bombes d'aigua ( a l'esquerra) i m'he endinsat dins del meandre. Cal dir que el primer camí que va pel costadet del riu, s'acaba, no té sortida.

Be, un cop arribem a la bomba d'aigua del mas del soc, m'he trobat que no s'hi podia passar perque hi estan treballant. Total, he tingut que fer una mica "d'escalada" i un cop superat l'obstacle, he seguit fins al final del camí.

Aquest s'acaba al riu la cana i d'allí per carretera fins a les casetes.

Un lloc precios, rodejat de natura i de moltes varietats d'aus al riu i de peixos.

El dia, encara que fresquet, era molt clar i és podia gaudir de tot l'entorn natural i meravellós del meandre.

Durada: 1h 45

Dificultat: Fàcil

Recomanacions: Càmera de fotos preparada en tot moment.

Flix a 30 minuts

Fa mesos que companys meus em van dir que tenien una entrevista amb uns periodistes, per un programa de Tv3, 30 minuts, on els entrevistarien i parlarien de la Fàbrica i el poble. Va ser quan estavem amb el tema del Ero i van aprofitar per a parlar-ne. L'entrevista va ser llarga i és va repetir mesos després. Van parlar de moltes coses i entre elles i de passada del tema dels fangs del riu.

Pel poble, també van entrevistar a moltes persones i a altres fins i tot van anar a casa seva per a entrevistar-los. Les preguntes? moltes i variades. I al final....alguna sobre el riu.

Desprès de ja ni recordar l'existència d'aquest rpograma i aquestes entrevistes, em diuen que diumenge a les 22h, sortirà Flix per la tele. La persona que m'ho diu, em ratifica que és parlarà del poble de Flix, de la seva gent i de les seves coses. Fins i tot em diu que surtirà l'orfeó de Flix cantant i els caramellaires. O sigui, un reportatge extens del nostre poble.

A les 22h, desprès d'haver vist el partit Barça- Madrid, ja feia 20 minuts que estava pegat davant del televisor i em constava que la meva mare i els meus germans també hi estaven, perquè ho haviem comentat. Fins i tot la mama, em va trucar prguntant-me: te'n recordes, no? ( i és que sóc una mica despistat i ella sabia que ho volia veure).

A punt de començar, la Joa, també clavada al sofar, a primera fila, va fer les últimes trucades a la família de la Riera de Gaià, per dir-lis que Flix sortia a la tele i que ho miressin.

Total, tots pendents del reportatge que Tv3 emitia dins de breus minuts.

Be, podria dir sense paraules, però llastimosament no va ser així. Les ganes de veure-ho, el neguit de que el teu poble estimat surti per la tele d'una vegada per totes amb entrevistes reals i del poble, va passar a convertir-se en indignació i ràbia.

No van parlar del potencial que Flix té com a poble, no van sortir les entrevistes fetes a la gent on parlaven de tot i obertament. No, va ser un tema monogràfic: Flix i la contaminació de la Fàbrica.

A més, parlaven de coses que no són certes. Barrejaven temes que no tenen res a veure uns amb els altres i la conclusió que donaven de tot, va ser que Flix és un poble malalt.

Senyors de Tv3 i periodistes, que us hem fet el poble de Flix? perquè sol sabeu parlar de les poques coses dolentes que tenim i us oblideu de totes les coses bones de les que gaudim? encara no ens heu fet prou mal?

Era una bona oportunitat per fer-nos pujar una mica el valor que tenim fora vila i no ha estat així. Flix és un poble malalt, però per la manca de feina. En un tres i no res ens han plegat dues empreses que donaven feina a molta gent jove i estem patint un Ero a la Fàbrica.

Però no som un poble malalt i contaminat. Que hi han residus tòxics al riu? doncs el que han de fer és treure'ls d'una vegada i deixar-se de parlar i de criticar al poble. Hi han molts rius a catalunya i a la resta d'Espanya contaminats i no se sent parlar d'ells. No és dediquen a fer reportatges i reportatges d'ells fins afonar al poble. I és que si algú tenia la intenció d'invertir al nostre poble, aquest reportatge l'ajudarà a no fer-ho.

Senyors de TV3 , oblideus de Flix si us plau, sino és per parlar de nosaltres sense ser sensasionalistes i dient la veritat, però sencera.

La notícia és a molts blogs Flixancos:

El blog de Jaume

Cosetes del dia a dia

Volem viure a Flix

El blog d'Oscar

Salutacions a tothom!

Futbol a Flix. Categoria Alevins

Ahir dissabte els nostres petits de l'escola de futbol de Flix, és van enfrontar al Amposta CF. El dia encara que fresquet, va estar assolejat i per tant no feia sensació de fred.

El partit va començar amb una mica de desorientació per part dels nostres jugadors, però poc a poc es van col·locar al seu lloc i ens van començar a deleitar amb el seu bon joc i a un gran repertori de gols. El partit va acabar amb el marcador de 10 a 1, el que ens segueix col·locant al primer lloc de la classificació.

Un gran partit, amb molt bon toc de pilota i molt pases entre tots els jugadors.

Endavant Al·levins!!!

Classificació

Senderisme a Flix. Excursió a Puig Cavaller

Mirant per Internet vaig trobar aquesta ruta i avui m'he decidit a fer-la. La sortida ha estat des de Gandesa i l'objectiu era a la muntanya Puig Cavaller.

En el llibre "reculls històrics de la ciutat de Gandesa" Vidal i Font defineix així el nom: "el nom de cavaller, que sembla voler dir senyor, perquè ho és per la seva altura i per què com a tal senyoreja les muntanyes que l'envolten".

Be, doncs sol arribar a Gandesa ja pots veure al fons la muntanya on al cim hi ha una roca d'enormes dimensions. I doncs cap allí he anat.

Un cop dins de Gandesa, he anat direcció cap a la carretera de Bot i abans de sortir del poble, he agafat el carrer del calvari on he deixat el cotxe. Un cop s'acaba el carrer calvari, comença la carretera vella de Bot i just al costat de la ultima casa del poble, surt un camí a l'esquerra que ens portarà directament fins la font de l'Heura. Just després de la font, el camí s'endinsa pel bosc.

Seguim per unes fortes pujades fins que veiem una torre de comunicacions i és allí on hem d'anar.

De la mateixa torre, marxa una sendereta que fent un esforç suplementari, ens portarà a la base de la roca, que l'anirem rodejant fins que trobarem una mena d'escala per pujar-hi dalt, on hi veurem la creu de Puig Cavaller.

I d'allí cap al cotxe cun altre cop desfent el camí.

Cal dir que el camí esta molt ben indicat a excepció de l'entrada des del poble, on costa veure la marca de pintura blanca i groga ( sender de petit recorregut o PR) . La resta del camí, les marques estan molt ben posades.

Les vistes des de dalt de Puig Cavaller, són espectaculats i meravelloses.

Durada: 2h

Dificultat: Mitjana- Alta

Desnivell: 340 m.

Senderisme a Flix. Ruta de Sant Bertomeu ( pels escenaris de la Batalla de l'Ebre)

La sortida d'avui, ha estat des de l'Ermita de Sant Bertomeu ( Camposines). A les 10h, he deixat el cotxe a l'Ermita i des d'allí i seguint els indicadors ( per cert molt ben col·locats) he agafat la direcció cap a les Devees.

El principi del camí, és entre camps treballats, però segons anem pujant des de la cota 195 i fins arribar a la 558, pasem dels olivers als pins i amb una vegetació molt tupida. Durant el trajecte pel mig del pinar, podem veure forats dins de la muntanya, fets pels soldats així com a moltes trinxeres en forma de ziga-zaga . Quan s'arriba a la zona de les Devees, podem observar un d'aquests refugis molt ben conservats i on et pots fer una idea de com hi estaven els soldats. L'utilitzaven per dormir i com a lloc de resguard.

Les Devees, era una de les posicions considerades de reraguarda, i és va construïr per tal de defensar la Fatarella del atac franquiste.

La veritat és que quan he començat la caminada d'avui, no m'esperava trobar-me un lloc tan bonic i tan carregat d'història com el que m'he trobat.

El camí segueix cap a la Fatarella, però jo he donat mitja volta i cap al cotxe.

Val la pena fer-hi una sortideta.

Durada: 2h 10

Dificultat: Moderada

Cobertura Orange: Bona

Flix a 30 minuts

Aquest proper diumenge dia 29, s'emetra el reportatge del programa de TV3, 30 minuts que parla de la Fàbrica de Flix. Fa mesos que estaven gravant pel poble i per la fàbrica i entrevistant a molta gent.

Properes emissions 30 minuts

• 29/11/2009 - 21:50La fàbrica - Capitol 728

  "La fàbrica" Cinc anys després de fer-se pública l'existència de 700.000 tones de sediments tòxics i radioactius al pantà de Flix, procedents de la química Ercros, el programa "30 minuts" entra al poble i, per primer cop, a la fàbrica, en un moment en què es debat el tancament o la continuïtat d'una indústria que durant més de 100 anys ha donat de menjar a generacions senceres de flixancos. L'electroquímica de Flix, pionera a Europa, va introduir la química moderna a Espanya, una revolució industrial que va canviar per sempre la vida dels habitants de Flix. Enmig d'un entorn rural i pobre, la fàbrica va convertir la població en un oasi de riquesa i prosperitat, alhora que el patriarcalisme fabril vinculava fins avui el poble a la química. La fàbrica va ser la principal productora de l'estat de químics tan polèmics com el DDT, va ser un punt estratègic durant la Guerra Civil --amb la fabricació d'explosius com la cloratita-- i ha estat capdavantera en la producció de clor amb electròlisi de mercuri. El creixement de la fàbrica no va tenir aturador fins als anys 90, quan les prohibicions mediambientals van tocar de ple la seva producció. Uns anys més tard, tot el pes de la llegenda negra de la química va caure sobre Ercros en conèixer-se la "bomba de contaminants" que la indústria havia deixat dormint sota el pantà. Científics, polítics, treballadors i fàbrica valoren, en aquest reportatge, la incertesa a què s'enfronta el poble de Flix amb l'ombra dels residus químics encara planant sobre el riu i la dependència emocional de la fàbrica, cosa que barrava el pas a un futur més enllà de la química. Un reportatge de Joanna Pardos, Marc Juan i Sílvia Berbís direcció la Quimera: Josep Morell i Josep Serra muntatge: Joan Carles Calvera producció La Quimera Valentí Roda producció Trenta Minuts Sílvia Pairó Una producció de 30 minuts amb la col·laboració de La Quimera

  
  

  Be, os poso l'enllaç amb la notícia.

  Salutacions!!!

Inversió milionària a Flix!

Navegant pel Facebook, he vist que Marià habia penjat un enllaç amb el Diari de Tarragona, on parlava de la inversió milionària per aixecar un complex hoteler a Flix.

Os passo l'adreça per que la llegiu.

A veure si és veritat i s'aconssegueix fer!!

Salutacions !

Senderisme a Flix. Bassa les Clotxes-Camí Torres d'Alta- Racò dels rams

La sortida ha estat des de la Bassa de les Clotxes, que per cert té un estat una mica "desastrós" degut a les obres del reg, en direcció cap a la partida de Les Freixes pel camí asfaltat que trobem. Més endavant ens trobem una bifurcació de camins i agafem el de l'esquerra. Seguim amb el terra asfaltat i agafarem el segon desviament a la dreta que trobarem. El primer, ens portarà fins la muntanya , a Les Serres, i allí s'acaba. Per tant, amb el segon farem cap al camí de les Torres d'Alta tensió. Cal dir que dalt de tot, el camí s'acaba a un mas, però hi surt una sendereta que ens durà fins al camí. I ja al camí, seguint-lo farem cap al racó dels Rams i al camí asfaltat que agafant el desvio a l'esquerra ens portarà fins la Bassa de les Clotxes.

Durada: 2h 15

Dificultat: Fàcil

Clotxa motera a l'Ermita del Remei de Flix

La setmana passada quan vam fer la volteta per la figuera, vam estar parlant de fer una clotxa i invitar al companys de Vilanova que van conèixer a la concentració de Faro. No va caure en sac foradat i durant la setmana van estar organitzant i fent els pasos necessaris per poder-ho fer aquest diumenge.

Dissabte a la tarda vam pujar la llenya i tot "el material" i avui pel matí hem anant acudint tots a l'Ermita. Els últims en arribar, han estat els companys de Vilanova.

Doncs ens hem posat a treballar i quan tot ha estat fet, hem omplert les clotxes i a dinar!.

Un dia molt bonic, de germanor, on un cop més allò que ens uneix ens ha fet gaudir d'un dia perfecte.

Salutacions als companys de Vilanova, al que no tenia el gust de conèixer i desitjar-los que tinguin un molt bon viatge de tornada a casa.

I ja esperant al proper "festorro" que serà pel dia 24 de gener, però aquest cop a la Figuera.

Salutacions i Vsss!!!!

Fotos ( sí algú vol les fotos originals, que ho digui)

En el camí vaig aprendre....

Una amiga meva que es diu 1_mare, em va passar fa molt temps aquest escrit, que he volgut tornar a penjar-lo.

Desitjo que us agradi!

En el camí vaig aprendre, que arrivar alt no es creixer,
que mirar no sempre es observar,
que sentir-hi no es escoltar,ni lamentar-se es sentir,
ni acostumar-se es estimar.

En el camí vaig apendre que caminar sol no es soledat,
que covardia no es pau,
que somriure no es ser feliç,
i que pitjor que mentir es callar la veritat.

En el camí vaig aprendre,
que pot un somni d´amor obrir-se com una flor i que com la flor morir,
però en el seu breu existir es tot aroma i color.

I en el camí vaig aprendre,
que la humilitat no es submissió,
que la humilitat es el do que solem confondre,no es el mateix ser servil,
que ser tan bon servidor.

Per això
Quant les coses vagin malament,com de vegades hi van,´
Quant el teu camí nomes ofereixi costes que pujar,
quant tinguis poc haver,però molt que pagar,
quant necessitis somriure encara que tenint que plorar,
quant l ´esgotament t´aclapari i no puguis ja continuar,descansar deus,però mai desistir,
quant tot esta pitjor es quant mes hem d´insistir.

Senderisme a Flix. Valldembles

Avui no tenia clar on anar o per on tirar, pel que m'he decidit a fer una mica de recerca de camins. O sigui que a les 08h 15, he deixat el cotxe al intemarche i carretera de Maials amunt, he agafat el primer desvio que trobem just quan s'acaba la pujada, a l'esquerra. A uns 50 metres, ens trobem dos camins: el de l'esquerra ja l'hem fet i fa cap a Sebes i per tant agafem el de la dreta. Sense deixar el camí principal, arribem a un lloc on trobem 4 camins. El primer de la dreta, ens ve de la Vall de Sant Joan ( el vam fer dies anteriors) ; el segon de la dreta, fa cap a un mas particular. El que trobem recte, també s'acaba a un mas després d'una bona estona caminant. Aquest camí, just a uns 100 metres d'on ens trobem, té una sortida a esquerres que si la seguim fa cap a Sebes ( ja el vam fer). I per últim, el camí que trobem a l'esquerra, també s'acaba en un mas. Total que un cop inspeccionats tots els camins donem marxa enrera i cap al cotxe.

Ja conec una nova zona del terme: Valldembles.

Dificultat: Fàcil

Durada: 2h 30

Concert de Sta. Cecília.

Ahir a la nit, van fer el concert de Sta. Cecília a l'Esglèsia. Van tocar l'orfeò de Flix i la Orquestra de l'Escola de música.

Va ser molt bonic veure els petitets com cantaven i com es movien. I els més grans com tocaven les peces. Be i l'Enric em va impresionar veure'l tocar. Sí, és el meu fill, però ho fa molt be.

Em va agradar la última peça que va tocar l'orquestra i en vaig gravar un troç que intentaré penjar-la.

Clotxa motera a l'Ermita del Remei de Flix

Aquest diumenge, farem un esmorzar/dinar motero a l'ermita del Remei de Flix. Sí algún motard o soci del MC.Flix vol vindre sol cal dir-ho. De moment solament hi han 10 persones apuntades, però dijous a la reunió setmanal del MC, segur que s'hi apuntaran més.

No sabem el preu del dinar, però necessitem saber quants serem per comprar les coses.

Vsssss!!!! per tothom!.

Senderisme a Flix. Volta per Sebes

Avui la sortideta ha estat cap a Sebes. És un lloc per on m'agrada molt anar-hi, o sigui que a les 08h he marxat pel camí de Sebes i un cop passat el mas del director, he agafat el primer desvio a la dreta ( asfaltat). Al final de la pujada, he marxat a dretes i seguint-lo ens trobem amb una T de camins. Agafem el de la dreta fins la propera T, que agafem el camí esquerre. I ja sense deixar el camí principal, fem cap al mas de les cigonyes i ja des d'allí cap a casa.

Es una volta molt bonica, molt concorreguda però amb unes vistes impressionants.

Us poso com sempre unes fotos i la del "vigilant de sebes".

Dificultat: Fàcil

Durada: 2h 30

Senderisme a Flix.Camí de la Granadella

A les 08h he agafat el cotxe en direcció a les Vallfenoses i pel camí asfaltat, he arribat a un lloc on hi han cuatre camins. Allí mateix, al acabar la pujada, he deixat el cotxe.

El camí de la dreta va cap al mas del senyor. He agafat el del mig, que va baixant per una pista fins a la carretera de Bovera, entre el km 12 i 13. O sigui que un cop baix, he activat el trac back i he tornat cap al lloc on tenia el cotxe.

En arribar dalt, com que encara tenia temps, he agafat el camí de l'esquerra que planejant per damunt de la montanya i contemplant sempre a la dreta el poble de Bovera, m'ha portat fins a quasi la Granadella. He arribat fins una pista molt gran de terra, que seguint-la ( a dretes) hagués fet cap a la Granadella. Però ja no tenia més temps i havia de tornar cap al cotxe.

Durada: el primer tram, 1h

el segon tram, 2h.

Dificultat: fàcil

Senderisme a Flix. Lo Meandre

Després de dinar, la Joa i jo hem anat a fer un tomb i ens em endinsat pel camí del meandre però pel que va per baix del castell. Encara no esta acabat, però el troç per on hem passat fa força goig. Feia molts anys que no hi passava i és molt bonic. És veuen moltes aus .

Després hem donat mitja volta i hem pujat a veure les obres del castell i la veritat és que estan força avançades tot i que solament es pot veure des de fora ja que esta tot vallat, lògicament.

Un cop estigui acabar i reformat, farà molt de goig.

Sortideta amb moto!

Avui diumenge, a les 09h haviem quedat a la gasolinera per fer una sortideta amb moto. Allí ens hi em trobat, Kiko, Juanjo, Enric G, Enric i Enricc ( jo).

Avui han fet la fira de l'oli a Maials i allí ens hem dirigit. M'ha sorprès veure el munt de motos que hi havia ( més de 100) i resulta que avui feien un esmorzar motero dins de la fira de l'oli 2009. L'esmorzar ha estat un èxit així com l'organització i l'assistència. Desprès feien una sortida turística, però nosaltres no l'hem fet ja que era tornar cap a Flix, pel que hem marxat al nostre aire.

Hem anat cap a la Granadella- Vella guarda- Margalef- La bisbal de Falset- La Figuera- Garcia i Flix. Una ruta molt guapa i amb moltes curves. Però el més bonic de tot han estat les vistes. Abans d'arribar a la Figuera, hem pujat fins l'Ermita de la Mola, des d'on es poden veure en un dia clar, fins a set províncies diferents. Una passada!!!

En arribar a Flix, trobadeta al bar de Mari i cap a casa.

La setmana que ve, si no hi han canvis farem una clotxa.

Les fotos han estat fetes pel company Jesús, que també es trobava per allí càmera en má.

Gràcies Jesús!!

Gran partit!

Encara no havia posat res sobre l'Arnau i els seus partits de futbol. Aquest any esta jugant a la categoria Aleví amb fores de joc i arbit federat. La veritat és que els partits que ens estan oferint són d'infart, ja que juguen molt be, molt conjuntats i passen molt la pilota. El dissabte passat van jugar fora i a la primera part perdien 1-3, però a la segona, van sortir amb les piles carregades i no sol van remuntar el partit sino que el van guanyar. Estan guanyant tots els partits i avui tocava jugar amb el primer de la llista.

Sol començar, els de l'Atmetlla de mar ja ens han fet dos gols, però com ens tenen acostumats els nostres jugadors, no s'han deixat influenciar pel resultat i han remuntat el partit i hem tornat a guanyar. En aquest cas, el resultat ha estat de 5 a 2.

Dóna gust veure com juguen i evidentment veure com han evolucionat aquests xiquets.

Arnau avui ha jugat més de mig i la veritat és que s'ha fet un far de correr i ha jugat molt be.

Els gols els han fet: Adrian, Enrico, Ferràn Gràcia i Climent ( 2).

Un molt bon partit i emocionant.!!!

Senderisme a Flix. Camí de les Torres de alta.

Sortim des del barri i agafem la carretera de Riba-roja. Un cop passada la deixalleria, agafem el primer desviament a esquerres ( antiga carretera). Més endavant, agafem el segon camí a l'esquerra ( asfaltat). Seguint aquest camí, ens trobem en un creuament: a la dreta cap al Pi de Montbrió, doncs agafem el camí a l'esquerra. Més endavant, seguim per el primer desvio a la dreta que ens portarà fins a la falda mateix de la montanya on s'acaba. Be, aquest és el tram més dificil de la ruta, ja que hem de pujar montanya amunt fins trobar un camí. Ens servirà de referència la torre de alta tensió que tenim al davant ( el camí surt d'allí). Un cop al camí, seguirem cap a l'esquerra i sense deixar-lo farem cap a una camí asfaltat. Tirem per l'esquerra i a uns 100 metres, trobem dos camins: un recte que va cap Ascó i l'altre que ens portarà cap a la Bassa de les clotxes. El seguim i ja hi som.

El tram denominat de les torres, és el que anem per mig de la muntanya , rodejat de bosc i és molt bonic. Les vistes també ho són.

Dificultat: fàcil excepte el tram de la muntanya.

Temps: 2h 45

Catmasutra

Avui mirant pel facebook he vist aquest nou llibre i diuen que és molt divertit. Al menys el nom ho és!!

Es veu que ara està de moda aquests llibres!!

Kama sutra catòlico

Estarà canviant l'Esglèisa Catòlica? Us deixo un enllaç d'una notìcia sobre el "kama sutra Catòlico.

Avui fa un any!

Avui és un dia trist per nosaltres, ja que fa un any ens deixava la Sr. Ana, la meva sogra. No hi ha dia que no la recordéssim per les seves coses, el seu parlar, la seva actitud....per la seva personalitat. Però avui, per desgràcia ens venen a la ment els seus ùltims moments, molt durs.

Busco i busco en el meu record i no trobo un sol dia que la trobes enfadada o de mal humor. Sempre amb la rialla a boca i preparada per al que fes falta. Això si, sempre disposada a donar o compartir lo poc o molt que tenia. No passava un dia que no agafés el telèfon i parles amb tots els seus fills i en té set!.

Una gran dona, una bona persona i una sogra perfecta.

Des d'allí on estiguis, reb una forta abraçada i els meus millors records.

T'estimem Ana!

Pensaments d'avui

· Cuando no se puede retroceder, sólo debe preocuparnos la mejor manera de seguir hacia adelante.

· Un niño siempre puede enseñar tres cosas a un adulto: a alegrarse sin motivo, a estar siempre ocupado con algo y a saber exigir con todas sus fuerzas aquello que desea

· El perdón es una carretera de doble sentido. Siempre que perdonamos a alguien, también nos estamos perdonando a nosotros mismos. Si somos tolerantes con los demás, es más fácil aceptar nuestros propios errores

· Todos los caminos van al mismo lugar. Pero escoge el tuyo, y ve hasta el final. No intentes recorrer todos los caminos

· Libérate de todos esos conceptos malditos, esa manía que existe de explicar todo y sólo hacer lo que aprueban los demás

Vallfenosa-Font de l'Esquetlla

Be, avui ja tenia ganes de tornar a fer una caminadeta i m'he decidit a anar cap a les Vallfenoses. En un principi el recorregut era un altre, però l'he canviat sobre la marxa.

He deixat el cotxe a la carretera Flix- Maials, just a l'entrada del camí que va cap a l'Ermita , perquè en un principi la tornada havia de ser per aquí. Be, he seguit per la carretera caminant, fins al camí de les Vallfenoses, que esta totalment asfaltat i queda a dretes després d'una curva. No hi ha pèrdua. Doncs camí amunt, ens trobem el primer desviament a dretes per un camí de terra ( ens pot servir de guia un mas que hi ha de color taronja) i l'agafem. Aquest camí, ens porta passant pel mas de l'oncle Clua ( un bon amic i una gran persona) fins la font de l'Esquetlla. Cal dir que el camí té una cadena posada i a mi no m'agrada passar per camins tancats, però en aquest cas i coneixent l'amo doncs m'hi he atrevit.

Be, passada la font, seguim montanya amunt i un cop dalt trobem un camí. A l'esquerra va cap al camí esfaltat de les Vallfenoses i a la dreta fa cap a la part de dalt de l'Ermita del Remei ,des d'on agafant el camí a la dreta que ens trobarem, farem cap a la carretera de Maials on tinc aparcat el cotxe.

Jo, modificant la ruta inicial que tenia pensada, he agafat el camí cap a l'esquerra. Un cop al camí asfaltat, a l'esquerra farem cap a la carretera Flix- Maials i d'allí a buscar el cotxe.

La ruta inicial, era agafant el camí per on he sortit que em portava directament al lloc on tenia el cotxe, i en canvi m'he equivocat i he agafat el camí anterior que fa cap a la font de l'esquetlla. Però es tracta de caminar i de passar-m'ho be coneixent nous camins i així ha estat.

Durada: 2h 15

Dificultat: Fàcil

Cobertura de telèfon: Orange i Movistar, nula.

Flix- Ermita del Remei

Em quedava una de les rutes que el meu germà Alex em va comentar i avui l'he volgut fer.

Sortim des de la depuradora i en direcció cap a Bovera, agafem el primer camí a l'esquerra. Aquest camí va pujant i quasi al final de la pujada, ens trobem dos camins. Be, jo en primer lloc he agafat el de la dreta, però arriba un moment que ens trobem un cartell de direcció prohibida i jo m'he penssat que aquest s'acabava. Per tant he tirat enrera i he anat a agafar el de l'esquerra. Be, doncs seguint aquest camí, resulta que fa cap a unirse al d'abans. Total, que quan ja estava a punt de tornar, he vist una petita sendera, amb roderes de bicis i he recordat les paraules de l'Alex. Per tant, he seguit aquesta sendereta. Aquesta, va per mig de la montanya i fa cap al camí que va de l'Ermita a Sebes/Vall de Sant Joan. Agafem direcció cap a l'Ermita i ja hi som. Tenim en tot moment, dins de la sendereta, la referencia d'un dipòsit molt alt d'aigua, que l'hem de seguir.

Be, després de visitar l'Ermita, tornem cap a Flix pel camí vell de l'Ermita.

Una ruta molt divertida, sobretot quan vas pel camí de les BTT.

Demà dissabte, dino amb el meu germà i em donarà més rutes per posar en pràctica la setmana que ve. Bon cap de setmana!

Durada: 2h 30

Dificultat: Fàcil

Pensament matiner!

"Només som conscients del present quan aquest ja ha transcorregut"

Felicitats Teta!!

Avui voldria aprofitar el meu blog, per felicitar a la meva germana Mª Josep que compleix anys. Moltes felicitats Teta!!!!

Buscant al "baul de los recuerdos" he trobat aquesta foto i desitjo que t'agradi.

Una abraçada guapa!!

Pensament d'avui

"El odio no disminuye con el odio. El odio disminuye con el amor."

Ermita de Santa Magdalena ( Garcia)

Avui em tocava la visita mensual al Hospital de Mora i ja he marxat preparat per si al tornar trobava alguna ruta per fer. Total que al sortir, he agafat el cotxe i un cop passat Garcia, just a la dreta hi ha un indicador de turisme a Catalunya ( cartells verds) on hi posa: Ermita de Santa Magdalena ( 7 km).
una mica més endins he deixat el cotxe i he començat la meva ruta d'avui. És un camí molt ben indicat, sense pèrdua i té un primer tram sense asfaltar i la resta tot asfaltat. Vas quasi tota l'estona envoltat de pins i les vistes conforme vas pujant són cada cop més boniques.
L'Ermita és molt bonica i molt ben preparada per a fer dinars. El que més m'ha cridat l'atenció, a part del ben cuidada que esta, ha estat el lloc on abans devien de posar els cavalls o mules, a cobert i lligades. Esta reformat però conserven moltes coses antigues com els lligadors.
La tornada l'he fet pel mateix lloc, tot i que surt un camí que posa: Camí de la Creveta a la Llisera. És una sendereta que va baixant pel mig de dues muntanyes, però no m'he atrevit a fer-lo per manca de temps. Si algú sap on fa cap, li agrairia que m'ho digués.

Be, una sortida molt bonica amb molt bones vistes.

Durada: 2h 10
Dificultat: El primer tram, fàcil
El segon tram, moderat
El tercer tram, difícil ( és tot pujada)

Lecciones de sabiduria

Un profesor delante de su clase de filosofía sin decir palabra tomo un frasco grande y vacío de mayonesa y procedió a llenarlo con pelotas de golf. Luego le pregunto a sus estudiantes si el frasco estaba lleno. Los estudiantes estuvieron de acuerdo en decir que si. Así que el profesor tomo una caja llena de canicas y la vació dentro del frasco de mayonesa. Las canicas llenaron los espacios vacíos entre las pelotas de golf.

El profesor volvió a preguntarles a los estudiantes si el frasco estaba lleno y ellos volvieron a decir que si. Luego el profesor tomo una caja con arena y la vació dentro del frasco. Por supuesto, la arena lleno todos los espacios vacíos y el profesor pregunto nuevamente si el frasco estaba lleno. En esta ocasión los estudiantes respondieron con un "si" unánime.

El profesor enseguida agrego 2 tazas de café al contenido del frasco y efectivamente lleno todos los espacios vacíos entre la arena. Los estudiantes reían en esta ocasión. Cuando la risa se apagaba, el profesor dijo: "Quiero que se den cuenta que este frasco representa la vida. Las pelotas de golf son las cosas importantes, como Dios, la familia, los hijos, la salud, los amigos, las cosas que te apasionan. Son cosas que aún si todo lo demás lo perdiéramos y solo estas quedaran, nuestras vidas aun estarían llenas.

Las canicas son las otras cosas que importan, como el trabajo, la casa, el carro, etc. La arena es todo lo demás, las pequeñas cosas." "Si ponemos la arena en el frasco primero, no habría espacio para las canicas ni para la pelotas de golf.

Lo mismo ocurre con la vida. Si gastamos todo nuestro tiempo y energía en las cosas pequeñas, nunca tendremos lugar para las cosas realmente importantes.

Presta atención a las cosas que son cruciales para tu felicidad. Juega con tus hijos, tomate tiempo para asistir al doctor, ve con tu pareja a cenar, practica tu deporte o afición favorita. Siempre habrá tiempo para limpiar la casa y reparar la llave del agua. Ocúpate de las pelotas de golf primero, de las cosas que realmente importan. Establece tus prioridades, el resto es solo arena." Uno de los estudiantes levanto la mano y pregunto que representaba el café. El profesor sonrió y dijo: "Que bueno que lo preguntas. Solo es para demostrarles que no importa cuan ocupada tu vida pueda parecer, siempre hay lugar para un par de tazas de café con un amigo."

Pensament d'avui.

Paseaba un día en la mañana, con mi padre, cuando él se detuvo en una curva en medio de una carretera vieja, con poca fluencia de vehículos y de gente, eso fue lo que observaba en ese momento, y después de un espacio de silencio me preguntó mi padre:

*¿Andrés, además del cantar de los pájaros, el radiante sol, el olor de las rosas que están mas allá de la montaña escuchas alguna otra cosa más hijo mío?

Vi hacia mi alrededor y después de algunos segundos le respondí: *Estoy escuchando el ruido de una carreta, padre.

Así es - dijo mi padre-

* Es una carreta que se encuentra vacía hijo. Pregunté a mi padre:

*¿Cómo sabes que es una carreta vacía, sí aún no la vemos papá? Entonces mi padre me respondió:

*Es muy fácil saber cuándo una carreta está vacía, por causa del ruido Andrés. Cuanto más vacía la carreta, mayor es el ruido que hace.

Paso el tiempo, transcurrió los años, mi padre se me fue, a un viaje muy lejos, me convertí en adulto, y hasta hoy en día, cuando veo a una persona hablando demasiado, interrumpiendo la conversación de todas las personas a su alrededor, siendo inoportuna o a veces muy violenta, presumiendo de lo que tiene, sintiéndose prepotente, creyéndose mas que los demás seres humanos, tengo la impresión de oír la voz de mi padre diciendo:

"Cuanto más vacía la carreta, mayor es el ruido que hace".

La humildad consiste en la vida callar las virtudes que llevamos por dentro y darle paso a que los demás las descubran. No es fácil encontrar la humildad, pero es un trabajo que debemos hacer, día tras día, por eso hay que recordar siempre esto, y darnos cuenta que existen personas tan pobres de alma, que lo único que tienen es dinero.

Y ningún ser humano se encuentra más vacío que, aquel que está lleno de egoísmo, de envidia y de rencores, que no llevan a nada.

Es por ello que dentro de esta corta vida, donde estamos de paso, tenemos que valorar cada segundo de ella, es entonces cuando me di cuenta que envejecer en la vida es una etapa obligatoria, pero que tener la madurez que buscamos, esta en cada uno de nosotros, es decir, es opcional

Pensament d'avui!

Indaga en tu corazón en busca de las injusticias que aún sigues recordando, perdónalas y deja que se vayan.

Louise L. Hay

He trobat aquesta foto remenant pel blog i la vull tornar a posar perquè la trobo molt tendra i bonica. Desitjo que us agradi!!!!!

La Fatarella- Mirador de la Ribera.

Ahir dimarts vaig fer festa de caminar, però avui ja m'he aixecat amb ganes de fer una sortideta.
O sigui que a les 08h30 ja estava a la Fatarella. Un cop s'acaba la pujada de la carretera Ascó- La Fatarella, hi ha un desviament a ma dreta cap a Riba-roja d'ebre. L'agafem i uns metres més endavant trobarem un cartell indicador : Camí de Raimats ( ja el vam fer dies enrera) i camí dels Valencians. Be, deixem el cotxe en aquest lloc i agafem el segon. Sense deixar el camí principal, farem cap a una bifurcació de camins, on posa : Vall de Sant Francisco i Mirador de la Ribera. Seguim cap al mirador de Ribera i al cap d'una estona ja hi som.
La ruta és la que vaig fer dilluns des de Riba-roja fins el Mirador i avui l'he fet des de l'altre costat.
Després de recuperar les forces, donem la volta i cap al cotxe.
Tota la ruta és planejant per damunt de la serra i no cal dir que les vistes són molt boniques. Podem apreciar diferents tipus de pins i molta vegetació. Una de les coses que m'ha sorprès, és els quilòmetres d'espones de pedra que hi ha al costat del camí. Molta part d'ell, trobem murs de pedra als dos costats, molt ben fets.

Temps: 2h 30
Dificultat: Fàcil.

Mirador de la Ribera ( per Riba-roja d'Ebre)

Dissabte xerrant amb el meu germà Alex, gran aficionat a les bicis i en especial a la BTT, em va estar explicant rutes. Una de les que em va dir, va ser la del Mirador de la Ribera i avui dilluns, ja m'he aixecat amb la idea al cap de fer-la.
O sigui que a les 08h, he agafat el cotxe i he anat fins Riba-roja i direcció cap a la presa, he agafat el desviament cap a Santa Madrona ( abans de passar un pont que creua la via per baix).
Allí he deixat el cotxe i he començat a pujar costa. Els indicadors no posen res del Mirador, sinó que posa Riba-roja d'ebre- Les Modorres. Però jo l'he seguit. Tot és costa amunt i arriba un punt on trobem una bifurcació. El camí de l'esquerra ens portarà cap a la carretera de les Modorres i cap a Riba-roja, però el de la dreta ens portarà cap al mirador. Aquest punt no esta indicat, però tenint clar que volem pujar fins dalt de tot de la muntanya, no hi ha pèrdua. O sigui que agafem el camí a dretes i fins el mirador de la Ribera. La vista és preciosa i impressionant. Podem veure la presa de Riba-roja, Riba-roja, Almatret, Flix, Ascó, La torre i Vinebre. I si ens girem, veurem un poble al fons que crec que ha de ser la Pobla de Massaluca.
Estem doncs dalt de tot de la serra de la Fatarella i si seguim el camí, farem cap al poble. Però aquesta serà ja una altra ruta, ja que porto 1h30 caminant i encara ens manca la tornada cap al cotxe.

Durada: 2h 45
Dificultat: La primera part, dura ja que tot és pujada. Després, costa avall !!

Los niños estaban solos!

Aquest conte me'l va enviar el meu Angelet particular fa molts dies i l'he volgut recuperar. M'agradaria tornar a rebre missatges teus.
Desitjo que us agradi!

Los niños estaban solos.

Una mujer, viuda, con dos niños, un bebe y Pancho de 6 años.
Esta tuvo que salir una mañana temprano y los dejo al cuidado de Marina, una chica joven de dieciocho años que de vez en cuando contrataba por poco dinero. Marina habia quedado con su novio, y en cuanto este llego a recogerla, Marina comprobo que los niños dormian, cerró la puerta de la habitación con llave para asegurarse de que no se escaparan o corrieran el riesgo de salir de la habitación y caerse por las escaleras, y descolgó el telefono antes de marchar.
Al tiempo, no se sabe por que motivo, si por un cortocircuito o que, las cortinar comenzaron a arder, y el fuego rapidamente alcanzó la escalera de madera que conducía a los dormitorios. La tos del bebe causada por el humo desperto a Pancho, que saltó de la cama y forcejeó con la puerta para poder salir, pero no pudo. Este grito a Marina, pero nadie contestaba, fue a marcar el numero de su mama en el telefono que tenia en su cuarto, pero no habia linea. Pancho sabia que tenia que sacar de alli a su hermano, intento abrir la ventana que daba a la cornisa, pero no podia quitar el seguro con su pequeñas manos, y aunque pudiera, aún debía soltar la malla de alambre que una vez su padre colocó como protección.
...

Cuando los bomberos terminaron de apagar el incendio, el tema de conversación de todos era el mismo:

"¿Cómo pudo ese niño tan pequeño romper el cristal y luego la malla con el perchero?"
"¿Cómo pudo cargar al bebe en la mochila?"
"¿Cómo pudo caminar por la cornisa con semejante peso y bajar por el arbol?"
"¿Cómo pudo salvar su vida y la de su hermano?"

El viejo jefe de bomberos, les dio la respuesta:

-Panchito estaba solo... No tenía a nadie que le dijera que no iba a poder.

Montredons

A les 08h sortida des dels quatre camins en direcció a la bassa de les clotxes. Seguim pel camí asfaltat fins arribar al final de la pujada on es creuen quatre camins. Agafem el camí de la dreta i seguint-lo farem cap a la bassa que estan construint per a regar tots els Montredons.
El camí s'acaba allí, pel que hem de tirar enrere abans de començar a baixar, agafem un camí a la dreta i un cop s'acaba creuem la vall camp a través per fer cap al camí asfaltat que hem deixat abans i que porta fins al pi de Montbrió. El seguim i ens trobem que és bifurca. Agafem el de la dreta que ens porta fins la carretera de Riba-roja. I d'allí, cap a casa.

Durada: 2h
Dificultat: Fàcil

Flix- Les Modorres

Dilluns vaig fer una ruta on després del pi de Montbrió i un cop passada la gran plantació d'olivers, vaig fer cap a un camí. Be, aquest camí avui l'he fet cap a la dreta. Aquest camí porta directament a la carretera que va des de la Fatarella fins Riba-roja ( camí de les Modorres). Un cop a la carretera, l'he seguit fins el pont nou de Riba-roja i d'allí, per carretera, fins a Flix.
( Ramón, et poso un parell de fotos del pi)

Durada: 3h
Dificultat: Fàcil

Flix- Pi de Montbrió- La Punta l'home

A les 08h ja estava preparat per sortir a fer la meva caminada diària. No tenia molt clar on anar i quan em passa això, sempre acabo marxant cap al pi de Montbrió.
O sigui, que seguint per la carretera de Riba-roja, un cop passada la deixalleria he agafat un camí a l'esquerra ( antiga carretera) i he seguit per un camí asfaltat fins arribar a un desviament a la dreta, que per un camí de terra ens porta al mas de Barbero. Des d'allí he seguit per la sendereta fins al pi de Montbrió.
Passat el pi, he seguit cap a l'esquerra fins agafar el primer camí a la dreta que ens porta, passant per una cova ( que no recordo quin nom té), pel mig d'una gran plantació d'olivers.
Aquest camí, arriba a la falda de la muntanya i s'acaba, però hi ha una sendereta que agafant-la, ens portarà fins un nou camí. Aquest camí, avui l'agafem cap a l'esquerra i resulta que ens porta per la punta l'home fins la Fatarella. Jo l'he fet fins el punt on la vaig deixar la vegada que vaig començar aquesta ruta des de la Fatarella. En arribar allí, a la pujada, he donat mitja volta i cap a casa passant pel mateix lloc.

Durada: 3,5 h
Dificultat: Fàcil.

És per tu.

El temps passa i qui dies passa anys empeny o al menys és el que diuen.
Cada dia és un dia especial perquè aquest en concret no el tornarem a viure. Per tant l'hem de viure com si fos l'ultim amb intensitat i amb moltes ganes.
Però avui no és un dia com els altres. És un dia especial perquè ja són quatre els anys que ja no et tenim amb tots nosaltres, al menys fisicament. A pesar que et tenim sempre i en tot moment al nostre pensament, avui ens ve al nostre cap el dia aquell que ens vas deixar.
Jo com molt be tu saps, no sóc de vindre a visitar-te perquè per mi tu estas sempre al meu costat. I a pesar de que són molts els cops que cada dia penso amb tu sigui pel motiu que sigui, avui vull fer-ho amb veu alta i des d'aqui des del meu blog:
T'estimo Papa!

Hoy volveré a soñar en ti.....

Aquest video m'ha agradat molt. No deixis de mirar-lo.
"Bona nit fills meus. Aquesta nit tornaré a somiar amb vosaltres"

En nombre de Mario.

Passejant per les pàgines dels meus companys que lluiten per tenir la Custodia Compartida, he trobat una carta dirigida a un jutge en nom d'un nen,Mario.
Un cop més, m'ha posat la carn de gallina i m'ha fet posar un nus a la gola.
M'he sentit plenament identificat com la majoria de pares separats que per una decisió judicial hem tingut que passar de ser pares, a ser uns simples visitadors de cap de setmana.
És una gran ,trista i crua realitat, que podent i volent fer de pare, no ho puguis fer i he volgut posar-la al bloc.
En nombre de Mario.

Serra de la Fatarella

De bon matí he agafat el cotxe i he anat cap a la Fatarella. Un cop he pujat la costa i just on hi ha l'indicador cap a Riba-roja, he agafat un camí a dretes.
Allí he deixat el cotxe i desprès de tapar-me be, ja que feia una mica de fresca que amb el vent que bufava donava una bona sensació de fred, he començat la caminada.
Sol arrancar, no m'he pogut resistir a fer una foto d'Ascó, ja que com estava sortint el sol, doncs presentava una imatge preciosa. Llàstima que no ha sortit massa be i no he pogut plasmar la bellesa de la vista.
Be, doncs des d'aquí i per un camí que va bordejant la serra amb pujades i baixades he passat pels repetidors de TV i per un panell quadrat i molt gran que esta penjat. Feia molt temps que caminant per Monredons i també des del poble, em preguntava com seria allò que és veia penjat a la muntanya. Be doncs avui l'he pogut tocar. Crec que deu de ser un panell per reflectir ones, però si algú ho sap, doncs m'agradaria saber-ho.
I seguint caminant, he arribat a la punta l'home.
Després el camí segueix, però de cop comença a baixar i la baixada és realment forta. L'he baixat fins quasi el final, però com ja feia una horeta que estava caminant, he donat mitja volta ja que em quedava el camí de tornada fins el cotxe.
Un camí molt bonic, rodejat de bosc i amb unes vistes precioses del pas de l'Ase, Vinebre, Ascó, Flix i Riba-roja.

Durada: 2h
Dificultat: Fàcil ( excepte la baixada/pujada final)

Sortida per la costa l'Erola

Avui he deixat el cotxe a l'Intermarche i des d'allí he pujat caminant per la carretera de Lleida fins agafar el tercer desvio a l'esquerra ( just on acaba la costa i a més hi ha una caixa que diuen que és per mesurar la densitat de trànsit) que porta a la costa l'Erola.
A mitja costa agafem un camí a l'esquerra que ens fa creuar la vall de Sant Joan. I ja seguint aquest camí i tenint en compte el sentit de la orientació, sabent que volem anar fins al riu, anirem agafant el camí ample fins arribar a un creuament de quatre camins ( Mas de Zamora) on agafarem el que puja amunt i a uns 100 metres trobarem una indicació que ens envia cap a Riba-roja i l'altre cap al mas de director. He agafat el del mas del director i he fet cap al mas de les cigonyes i des d'allí, per tot sebes, cap al cotxe.

Temps: 2h 15
Dificultat: Fàcil

RT 04 La Terra Alta

Avui he volgut provar una nova ruta ( per mi) a la veïna població de La Fatarella.
Venint des d'Ascó, al acabar la pujada ens trobem un desviament cap a Riba-roja, pel camí de les Mudorres ( jo sempre havia pensat que era Modorres) i seguint-lo uns 200 metres, ens trobem un altre creuament on he deixat el cotxe.
Allí hi ha un cartell de RT 04 la Terra Alta i agafem el camí de Raimats. Aquest és un camí tot asfaltat i que ens porta fins a la casa Ecològica. Creuem el poble i sortim en direcció cap a Flix i a uns 50 metres a la dreta, tornem a trobar la RT04. Aquest cop ens indica el mirador del camí de la serra a uns 2 km. El seguim i arribem al mirador on hi ha unes vistes molt boniques.
Seguim la RT 04 en direcció a la Fatarella pel camí de Raimats, que ens porta directament on hem deixat el cotxe.
Les vistes pel segon tram, són espectaculars.

Durada: 1h 15
Dificultat: Fàcil

Ermita de Sant Miquel ( Vinebre)

Sempre passant per baix i pensava en pujar algun cop a visitar aquesta Ermita. Avui he agafat el cotxe , l'he deixat a la carretera i m'he dirigit camí amunt a visitar-la.
És una raconada molt bonica i l'Ermita esta molt be amb molts pins i lloc per passar el dia.
La rebuda de benvinguda me l'ha fet un esquirol molt tafaner que estava per allí rondant.
No hi ha massa estona caminant i és pot fer tot amb mitg horeta.
Cal aprofitar per visitar l'establiment ibèric que es troba just al costat.

Temps: 30 minuts.
Dificultat: normal

A Vinebre pel pas de barca.

Aquesta ruta, la vaig fer divendres passat. Feia molt temps que volia fer-la, però mai em decidia.
O sigui que divendres a les 08h vaig agafar la motxila i a fer la volta.
Vaig creuar el riu per la barca i d'allí vaig passar pel mig del "pladini " per una carretera totalment esfaltada i fins a Vinebre. Tot el camí molt ben indicat amb els indicadors de la ruta G99 i sense perdua. De totes formes, la torre de la CN d'Ascó, et serveix de molta referencia.
En arribar a Vinebre, vaig perdre els indicadors del cami de l'ebre i vaig tornar cap a Flix per la carretera.
La propera vegada la faré pel costat del riu si hi puc accedir.

Temps : 2.5 hores
Dificultat: Baixa

Sortida al mirador de Riba-roja d'Ebre.

Sempre m'ha agradat molt caminar i ara m'hi estic dedicant més estona cada dia. Normalment faig uns dotze quilòmetres cada dia, però avui dilluns he volgut provar la sortideta que l'amic Jesus ens va posar al seu bloc. Les fotos que van penjar eren molt boniques i volia poder veure-ho amb els meus ulls. I la veritat és que les fotos estaven molt ben fetes, però encara ha estat més impressionant en viu.
He deixat el cotxe a la sortida del pont de Riba-Roja, just a l'entrada del desvio on posa Mirador de Riba-roja.
Molta part del camí, esta esfaltada i amb graveta, però s'hi caminava força be. Després la "carretera" s'acaba i segueix un camí de terra, però esta molt ben indicat.Cal dir que quasi tot el trajecte fins al mirador és costa amunt.
Les vistes des de dalt, són espectaculars i estas just al costat del repetidors de TV i molt aprop del poble d'Almatret.
I desprès cap enrera i fins al cotxe.

Temps: 3 hores
Dificultat: Mitja

Sortides amb moto.

Feia molts dies que no podia sortir amb els meus companys del MC Flix, els diumenges pel matí, ja que quan jo tenia festa tenia als meus fills amb mi. Però ara, amb la nova situació resulta que tincs tots els caps de setmana festa per tant puc sortir amb ells.
La setmana passada vam anar Abel, Josep i jo fins a Val de Roures on vam esmorzar i després vam tornar per Alcañiz, cap a Mequinença i d'allí creuant el pont nou cap a Seros i cap a Flix. Una sortideta de 240 km amb molt bon rotllo.
Aquest diumenge, hem sigut uns quants més: Abel, Enric G, Enric, Enric C, Agustí i Agustí T. Vam sortir a les 08h 30 de la gasolinera i vam anar fins a Roselló on feien un esmorzar motero. Feia molt de temps que no veia tantes motos juntes i tan diferents, però com sempre em va impressionar. Però el més bonic, va ser al fer la ruta turís tica tots junts on hi havia quilòmetres de motos parant el transit .
Be, després cap a casa i aturadeta al bar de Mari i fins diumenge que be.

Volem que l'Hector torni a casa !

Dissabte per la tarda, vam estar passejant per Tarragona i ens vam trobar un grup d'homes amb una samarreta de color verd que demanaven signatures per que l'Hector, el fill d'un d'aquells pares separats, tornes a casa.
Aquells pares, eren companys de manifestacions per demanar la Custodia Compartida en totes les sentencies de divorci i ara és trobaven un cop més demanant a la justícia,que és poses fi a una situació de prepotència i abús.
Evidentment tan la Joa com jo, vam signar al llibre i els hi vam desitjar molta sort i ànims en aquesta lluita.
Us deixo un enllaç amb la pàgina de l'Angel, el pare de l'Hector on explica el seu problema.

Ja hi som!!!

Fa dies comentava que em trobava dins de l'ERE que afectava a Ercros, amb una suspensió temporal. Ahir ja em van comunicar que el proper dijous he d'anar a l'Inem a signar els papers de l`atur.
Ja hi ha varis companys que estan des de fa un mes en aquesta situació i altres que han estat acomiadats i readmesos.Però a mi no m'acabava d'arribar l'hora i això en feia estar una mica neguitós. Però ja ho tinc aquí, ja hi sóc.
Aquesta nova situació que pot durar entre sis mesos i un any, l'he agafat amb força moral i amb objectius a complir. Si mes no, és la meva manera personal de que no m'afecti massa la situació. Tot i que reconec que no és tan dolenta com la que pateix molta gent, però també n'hi han que estan millor i que no els hi ha afectat aquest ERE. De totes formes, m'ha tocat a mi i ho assumeixo.
Demà dimecres, serà la ultima nit que treballaré a la meva planta, el Cloroform i quan arribin les sis del matí, no tindre ningú que em rellevi i seré l'ultim en marxar d'aquesta planta, per la que hi han passat molta gent i en la que hi hem viscut moltes hores de la nostra de la vida i on hi han sorgit moltes bones amistats. Es trist veure-la a fosques, amb tots els aparells desmuntats, sense soroll, sense ningú.....sense vida.
Però tot té un fi, encara que sigui dur d'entendre.

Una abraçada a tots els meus companys de treball i que tinguin molta sort als nous lloc de treball.

Demà en compliré 46!!!

Be, ja hi tornem a ser. Un any més per carregar a les espatlles. Sembla mentida però ja són 46 els que compliré. Ara, estic molt feliç i content de poder complir-los. A més, demà ( com sempre) tindré a tota la meva família al meu costat. I com no, als meus fillets també. Gràcies a deu, ja s'han acabat els anys aquells que tenia que celebrar-lo sense ells i ara ja són ells els que hem pregunten quan celebraré el cumple per poder venir.
I com no, estic content i agraït de poder gaudir de tota la família en un dia tan assenyalat per mi.
Aquest any, la Joa m'ha organitzat un dinar al restaurant pel que encara serà més bonic.
Gràcies a tots!

Sortideta al Monasterio de piedra.

Fa uns quants anys ( al viatge de final de curs de vuitè d'EGB) vam anar a visitar el Monasterio de piedra i em va agradar molt. Feia dies que la Joa em deia d'anar a visitar-lo però no trobàvem el moment ni l'ocasió. Ahir dia 7, havíem d'estar a Marina d'or, però les coses van canviar i vam fer cap a l'altra punta : a Calatayud i cap al Monasterio.
Cal dir que el record que tenia, era molt bo, però encara em va impressionar més la realitat. Vam passar un molt bon dia, caminant i gaudint d'aquest lloc tan bonic.

Una boda original!!!!

Acabo de veure un video, diferent. Es molt original i jo personalment mai habia vist una boda així. Allí s'ho va passar tothom molt be fins el capellà!!! ( be, era una dona).
Desitjo que us agradi!!!

Petit aclariment

Ahir vaig rebre la bona notícia de que després de moltes negociacions i negatives per part de l'Empresa, els tres treballadors que estaven afectats per l'ERo i no els hi pertocava estar-hi en condició d'acomiadats, doncs deixaven d'estar-ho i passaven a situació de suspensió. El tema era que el criteri a seguir per als acomiadaments, era el de menys antiguitat i ens vam trobar que a l'hora d'acomiadar s'havien saltat tres noms dels menys antics, pel que van tenir que agafar a tres treballadors amb una antiguitat de més de 25 anys a l'empresa. En un principi i a la taula negociadora, ja es va detectar aquesta irregularitat i és va mostrar el nostre desacord en aquest fet discriminatori. L'acord és va signar amb el compromís per part de l'empresa de solucionar-ho. I així ha estat. Tot això com molts sabreu, ha ocasionat molts comentaris i molts enfrontaments, que s'haguessin pogut evitar si les persones que han posat en circulació la famosa llista, no ho haguessin fet. Aquestes persones han sigut les causants de que l'ambient hagi estat tan enrarerit. I dic això perquè si des de la taula negociadora es va prendre el compromís de no comentar el contingut de la llista fins que l'empresa ,que al fi i al cap és la que acomiada i suspèn als treballadors,no comuniques la seva decisió als afectats doncs no entenc perquè aquestes terceres persones han volgut ser els protagonistes i han passat pel damunt de les decisions presses pel comitè. Considero que és una manca de respecte molt gran. Ara potser hauríem d'esperar que tots aquells que han fet comentaris despectius cap al comitè, doncs diguessin alguna coseta. No cal que tornin a trucar a la radio , però potser si retractar-se d'aquests comentaris.
La llista segueix fent mal i sembrant molta confusió entre els afectats i no afectats, però vull deixar clar que aquesta no ha sortit del comitè sino de una part d'un sindicat minoritari, que no ens han volgut donar cap mena d'explicació del perquè de la seva irresponsabilitat.
Be, solament em manca dir que em sap molt de greu tots els acomiadament i suspensions , ja que el meu desig hagués estat que tot això no s'hagués produït, però aquesta és la situació actual i l'hem d'afrontar. Donar el meu suport a tots els afectats directament per aquest Ero, entre els que m'hi trobo, esperant , desitjant i confiant que tornéssim a treballar el més aviat possible.
Endavant companys!!

Pensament en veu alta!!!

No ho sé, però veig que les coses canvien. Potser és el meu gran desig, però intueixo que poc a poc van canviant. També és cert que això té un preu i evidenment va al meu càrrec, però al menys fa temps que tinc pau al meu voltant.

Els incompliments i els abusos, segueixen existint, però ja no em queixo. Potser he adoptat la postura del conformisme o potser ja n’estic cansat, però la veritat és que no puc lluitar constanment contra una paret.

No en trec res de clar ni res de profit i després de lluitar i lluitar, l’únic que rebo es un copet a l’espatlla, un “sí tens raó”, però no hi podem fer res. A les hores, com no hi ha “càstig”, doncs els abusos es segueixen fent.

A les hores solament em queda el conformisme i la resignació. I sembla que baixar-te els pantalons o millor dit, portar-los sempre baixats, dóna resultat. Al menys tinc pau i “ELLS” ,que són el més important per a mi,tenen pau. Sí, sempre em toca a mi frenar, però tal i com sempre em va dir el meu pare: qui té més coneixement se n'ha de valdré!!.

El meu gran “pecat” ha estat estimar-los i voler estar el màxim temps possible amb ELLS. No he volgut mai resignar-me a ser una simple visita de cap de setmana i una tarja de crèdit. Sol i únicament volia ser i exercir com allò que sóc : UN PARE.

Acomiadaments d'Ercros Flix

Ja tenim els acomiadaments i les suspensions temporals d'Ercros Flix, aquí. L'empresa ja ha començat a cridar als treballadors afectats per l'ERO per tal d'informar-los de la seva afectació dins d'aquest ERO.
Hi han tal i com és va dir, 34 acomiadaments i 26 suspensions. Tots ells seran efectius a començament de setembre i haurà treballadors que s'incorporaran a la feina en un parell de dies i altres tardaran 2 anys, depenent del lloc de treball. Però el que l'empresa ha garantit és que tots tornaran a treballar.
Evidentment no ens queda altra que creure amb el que ens diuen.
El criteri que s'ha seguit pels acomiadaments, ha estat el de menor antiguitat a l'empresa ( excepte tres casos en els que s'hi esta lluitant) i per les suspensions , el criteri ha estat molt més complicat ja que és tracta de una jugada a tres bandes difícil d'explicar.
Evidentment, ara cada afectat és fa la pregunta del perquè a mi i no a aquell altre?. I reconec que és una posició lògica, ja que jo també me l'he fet.
Però és el que hi ha i sabíem que a algú l'hi tocaria. No es tracta de ser conformista, sino realista.

Però el que si vull deixar ben clar i des d'aquí vull destacar, és la gran feina que han fet els nostres negociadors del comitè a la taula negociadora, ja que han fet tot el que han pogut i més per a que aquells 51 acomiadaments inicials sense cap opció a reincorporar-se, s'hagin convertit en 34 acomiadaments i 26 suspensions que és reincorporaran tots en un plaç màxim de dos anys. I no hem d'oblidar que això s'ha aconseguit amb la pressió social que hem fet els treballadors i treballadores de la Fàbrica, les seves famílies i tot el poble de Flix que ha estat en tot moment lluitant per a que els acomiadaments fossin el menys traumàtics possibles. I en especial als negociadors del nostre comitè, que no oblidem ho han deixat tot per poder treure lo millor pels seus companys. Els he vist lluitar, patir i fins i tot plorar per no poder treure més coses positives de les negociacions, però ells s'hi han deixat la pell i els nervis.
Jo no m'he pogut salvar de la crema, però igualment vull donar el meu suport i el meu agraïment a aquestes persones per la seva tasca feta.
Joan, Jaume, Joaquin.....Gràcies!

La primera quinzena d'agost ha estat força distreta i força ocupada. He tingut als meus fills amb mi i tot i que treballava de matí, doncs hem fet força coses tots junts. En primer lloc, ja li han tret el guix a l'Enric i els "ferros" que portava al braç. Cal dir que no ho havia vist mai i és força espectacular veure com li treuen. No ho sembla pas que siguin tan grans.
Be i el dia 10/08, vam marxar tots tres cap a València on vam anar a visitar el museu de les Ciències i les Arts. En total vam estar dos dies a València i després vam marxar cap a Benidorm per anar a Terra Mítica. El dia 12 vam anar a Terra Mítica i el 13, vam optar per anar a l'Aqualandia i ho vam encertar. Ens ha fet molt bon temps tot i l'amenaça de pluja que teníem al damunt, però per sort no és va complir. El dia 14 vam tornar cap a Flix, ja que ens esperaven les Festes Majors i el concert de Lax'n Busto, encara que solament hi va anar l'Enric.
Ara estem a dins de la festa major i gaudint de tot el que ens han preparat.
Vull aprofitar aquest boc per desitjar a tothom que passi una bona Festa Major i s'ho passi lo millor possible.

Incendi a les portes de Flix

Fa uns minuts els bombers han acabat d'apagar un incendi que s'ha produït a l'entrada del poble, venint des de Riba-roja. Després de dinar, hem sentit un fort olor a fum i en sortir al carrer, hi havia un gran núvol de fum, que quasi be no és podia ni respirar. I és que a tan sols 100 metres de casa, s'ha pres foc a una zona de pins. Justament a l'entrada de Flix.
Cal dir que els bombers han estat al lloc del foc en un tres i no res. Mes ben dit, quan jo he arribat al lloc, ells ja hi eren i a més feia estona. Han controlat el foc de seguida i els helicòpters i els avions han rematat la feina.
Es espectacular veure com treballen els bombers i el ben compenetrats que estan, a més de la valentia que demostren en cada feina que fan. També dir que els bombers de Fàbrica també hi han acudit ràpidament.
I com no, tots els veïns hi hem anat a veure que hi passava i si calia ajudar.

Feia dies que no posava res de la Danna i avui estava mirant fotos i no m'he pogut resistir a posar-hi aquesta. Ja esta feta una senyoreta i fins i tot ja ha passat el seu primer cel. Esta una mica "gordeta" perquè la seva ama és resisteix a donar-li únicament pienso, però he de de dir que solament pesa dos quilos.
Be, que tenim tota una princesa a casa !!!

Que ràpid han passat aquests 15 dies! I és que no me'n dono compte i ja han de marxar un altre cop els meus fills. Això si, com sempre hem fet, hem aprofitat el temps al màxim.
I és que amb les estades dels caps de setmana, no em dóna tems per a res. Tots és massa ràpid i no tenim temps per a xerrar, jugar....estar junts!. Però a les vacances d'estiu tot és diferent. Hi ha moments per fer-ho tot, ja que disposem de moltes hores plegats. I realment, les aprofitem.
Be, ara ens queden el dies d'agost, que els tindré del dia 1 al 15 i si tot va be, farem una sortideta tots tres. El lloc.....sorpresa!!

Avui l'Arnau i els seus companys, han acabat l'estada al Campus de Mora, organitzat per l'Albert Saltó. La veritat és que s'ho han passat molt be i han aprés moltes coses de futbol, però una de les coses que més m'ha agradat, ha estat veure com el meu fill Arnau, intercanviava l'adreça de correu amb altres companys de diferents pobles. Això reforça la idea que tenia de que han estat uns dies de germanor i de molt bon rotllo tan amb els companys com amb els monitors, que han sabut fer molt be la seva feina i s'han posat als nens a la butxaca.

En la última assemblea, vam decidir per votació, fer vaga avui dia 1 de juliol, per poder anar el màxim nombre de gent possible, a manifestar-nos a Barcelona. Avui a les hores hem fet vaga i solament han anat a treballar els serveix mínims demanats per l'empresa i pactats pel comité. Aquest eren de 16 persones treballant i de la guardia de bombers i mecànica. Això vol dir que uns 200 treballadors de Fàbrica, podien vindre a manifestarse a BCN . Però no ha estat així i de treballadors solament hem sigut un centenar.
En total, hem omplert 4 autobusos entre treballadors, familiars i gent de Flix que hem marxar cap a barcelona per a manifestar-nos, mentre els nostres companys de la taula negociadora, estavem fent la seva feina amb l'empresa.
Nosaltres hem anat a la plaça Sant Jaume i després a la seu d'Ercros a l'avinguda diagonal. L'entrada a la plaça Sant Jaume, ha estat molt forta, ja que allí ens estaven esperant els companys d'Aranjuez, Tarragona, Badalona, Monzon i Palos, amb les seves pancartes i fent soroll. Quan hem arribat, ens han aplaudit i ens han anat fent lloc al mig de la plaça i tot junts i ara amb més força, hem seguit fent soroll. Cal dir que els tambors dels armats i els que els tocaven, han fet una feina esgotadora perque no han parat ni un sol moment. Ha estat molt bonic com anaven canviant els tambors de mans, pero sense deixar de sonar. Paralelament, els xiulets també han fet la seva feina i d'aquests n'hi havia més de tres cents!!!
Cal dir que a la plaça s'ha anat afegint gent de Flix que estan fora vila, per fer-nos costat. I m'ha agradat molt quan he vist arribar al nostre flamant batlle Oscar Bosch, acompanyat de Pere Muñoz. Però el moment més emocionant, ha estat l'arribada de l 'Aurora Masip, que esta fent una gran feina per tots nosaltres i pel poble de Flix. Perquè gràcies a ella els nostres problemes tenen línia directa amb la Generalitat. I gràcies a ella, una representació sindical, hem entrat dins del palau per entrevistar-nos amb el secretari de la presidència qui molt amablement ens ha dit que tan ell com el President, n'estan assabentats del nostre problema i que estan fent tot el que poden per ajudar-nos.
Quan hem sortit, hem marxat cap a la seu d'Ercros a la Diagonal, on hem seguit amb la nostra batucada- xiulada particular fins les 15h 30 que hem acabat. Dir que els nostres companys i companyes de Bcn, s'han afegit en acabar la seva jornada a les nostres reivindicacions.
I d'allí cap a casa, on ens estava esperant un gran nombre de gent i on han cantat una jota de Flix, versió "zabalza" per posar punt i final a la nostra jornada barcelonina.
Agraïr des d'aquí el suport del poble de Flix, comerciants, armats, plataforma, comité i com no als nostres batlles Oscar i Pere que avui ens han estat acompanyant a Bcn.

Dimarts passat, un grup de 240 persones de Flix, on hi havia comerciants, treballadors d'Ercros, ex treballadors d'Inquide, jubilats , nens.....en definitiva gent de Flix, ens vam dirigir a Barcelona per tal de manifestarnos i entregar un manifest a la Generalitat i més tard anar a manifestar-nos davant de les oficines d'Ercros que estan situades a la avda. Diagonal.
Tan la sortida, com el comportament de la gent van ser perfectes i dignes d'elogi. No hi van haver incidents i tot el que es respirava era un ambient de germanor indescriptible.
Era un poble, Flix, unit per una causa comú: lluitar per Flix i la seva continuitat.
Tan en un lloc com en l'altre es va fer molt seroll, per donar-nos a coneixer a aquells que no saben que Flix també és Catalunya, baix un sol lema: VOLEM VIURE A FLIX.
Des d'aqui vull agraïr a tots els que és van desplaçar a Bcn i a tots els que no van poder vindre i ens esperaven a la tornada amb aplaudiments, la seva col·laboració i la seva solidaritat.
Os recomano que mireu el blog d'eva, on redacta amb molt detall tal i com van anar els fets.
Una abraçada a tothom i gràcies!!

Noícies:

canal ugt

Fotos d'Eva

Dimarts que ve dia 16, anem unes 250 persones de Flix a manifestar-nos davant de la Generalitat i de les oficines d'Ercros per la situació actual que estem vivint a Flix. Esta organitzat conjuntament per la plataforma " Volem viure a Flix" i pel Comitè de treballador d'Ercros Flix.
La sortida és a les 07h des de la plaça del mercat i és farà una paradeta pel camí tant a la nada com a la tornada. Qui es vulgui portar el menjar que ho faci. El preu de l'autobús, serà de 10€.
S'estan venent samarretes i qui vulgui pot portar pancartes i coses per fer soroll.
El recorregut el podeu veure amb l'enllaç que he posat.
Una abraçada a tothom!!

Divendres a la nit, l'Enric és va trencar el braç . Va ser jugant a futbol, però amb tanta mala sort que es va trencat el cúbit i el radi.
A les 00h 30', entrava al quirofano per operar-lo i posar-li tot al seu lloc. Ell estava molt nerviós, però entre la seva mare i jo el vam anar calmant i va entrar com un campió. Sobre les 01h30, va sortir el metge i va dir que tot havia anat molt be i que portaria el braç enguixat fins l'hombro una temporadeta.
Be, ell va sortir molt be, content i sense patir. Va passar la nit a l'hospital i dissabte a les 12h li van donar l'alta.
Des d'aquí, des del meu blog, vull donar una forta abraçada al meu fillet i donar-li les gràcies a la seva mare per avisar-me de seguida i poder estar amb l'Enric des del primer moment.

Demà dia 13, és el cumple de la Joa. En fa 37 !!!
Moltes felicitats carinyo!

No als acomiadaments!

Fa uns dies que vam rebre per part de l'Empresa Ercros, un ERO ( expedient de regulació d'ocupació), en el que a la Fàbrica de Flix s'havien d'acomiadar 51 persones i a 24 més, els hi feien una suspensió temporal.
L'empresa a diferència de tots els altres Eros que ha presentat, no es va mostrar en cap moment oberta al diàleg ni al consens i simplement es va limitar a presentar-ho davant de l'autoritat laboral, sense passar primer pels sindicats.
Normalment, primer ho presentava als sindicats, es negociava i després es presentava, però aquest cop ha anat directe.
No cal dir que de produirse aquest acomiadaments, el poble de Flix al igual que la Ribera quedaria en una situació molt dolenta, ja que no són solament els 75 llocs de treball directes, sino que hem de pensar amb tots els llocs de treball indirectes als que aquest fet afectaria. A més a més, en mig de tot aquest merdé, s'hi va afegir l'empresa Inquide presentant de cop un Ero on acomiadava sense ni tan sols avisar a tota la seva plantilla. 34 treballadors més de Flix que és trobaven de cop al carrer. Ells van estar negociant i en un principi els hi oferien 20 dies per any treballat i al carrer. Evidentment, van dir que no ja que això és el minim dels minim i lluitant van aconsseguir els 45 dies per any treballat. Dins de la desgràcia de trobar-se sense feina en un moment tan delicat i en una comarca tan castigada com la nostra, van poder arribar a negociar la màxima indemnització. No és per bufar i fer ampolles, ja que estem parlant de quedar-se sense feina, però si que al menys han pogut aconsseguir que l'empresa no se'n burli d'ells i els hi dongui al menys el que els hi pertoca.
En el nostre cas, estem ja dins de la negociació amb l'empresa i tot que no hi ha res, no s'ha arribat a cap acord i l'empresa esta tancada en banda amb els 20 dies per any treballat i com a màxim una anualitat, sembla ser que al final de tot, es veu una petita llum que pugui portar a negociar alguna cosa que no sigui tan traumàtica com els acomiadaments directes.
Nosaltres tenim als nostres negociadors en aquesta tasca i el comité juntament amb els treballadors anem fent movilitzacions per tal de fer arribar a la direcció de l'empresa el nostre malestar i la nostra indignació davant d'aquesta situació.
Hem fet manifestacions a Flix, talls de carretera, tancament de 24h a la direcció de fàbrica, manifestacions a BCn, bloqueig de les portes de la fàbrica, concentracions diaries a la porta de fàbrica, penjament de pancartes, hem sortit a molt mitjants de comunicació i fins i tot hem pogut gaudir de 30 minuts televisius al programa del Cuní....i a més a més s'ha anat a parlar amb molts polítics per explicar la nostra situació i demanar ajut. Cal dir que hem rebut i rebem tot el suport del poble de Flix, així com el del nostre Ajuntament, que estan fent tot el que poden i més per ajudar-nos.
Ara s'ha creat una plataforma amb el lema "Volem viure a Flix" i conjuntament amb ella, s'esta organitzant un viatge a Bcn per a manifestar-nos davant de la generalitat , entregant un escrit al president i desprès anirem a manifestar-nos davant la seu d'Ercros a Bcn.
Aquesta sortida serà el proper dia 16 de juny.
En definitiva, estem movilitzant-nos a tots els nivells i fent tot el que sabem i podem per impedir que aquest expedient que ens ha presentat l'empresa es faci realitat o al menys aconsseguir que les mesures proposades siguin el menys traumatiques possibles.

La 1ª Comunió d'Arnau

El passat dia 24 de maig, el meu fill Arnau va fer la primera comunió. Anava molt guapo ( de fet ell ja ho és molt) i va estar mot be. Aquestes coses no em van massa, però hi era el meu fill i per tant hi vaig anar i vaig participar de la festa.
Han estat dos anys portant-lo tots els dimarts religiosament ( mai més ben dit) a la catequesis, ja que solament ho feien aquest dia i és el dia de la setmana que per llei puc estar amb els meus fillets. De les cinc hores efectives que puc estar amb ells el dimarts, ja en perdo una amb la catequesis, però jo mai he deixat de portar-lo.
A l'església és deixa un banc per cada nen que fa la comunió i ves per on, jo com a pare del meu fill Arnau, no m'hi vaig poder posar. Portar-lo cada dimarts, SI però sentar-me al banc del meu fill NO.
Això sí, van tenir el bon cor de reservar-me un banc al final de tots, per poder estar juntament amb tota la meva família a la Primera Comunió d'Arnau.

Vaig escoltar tota l'estona paraules com Pau, Amor, Estimació, Comprensió, Perdo....... i en un dia com aquest, on el NOSTRE fill és el protagonista, no era més lògic i més correcte estar al mateix banc, demostrant que al menys els seus pares coneixem l'existència d'aquestes paraules i el seu significat?
Be, jo les conec ja que els meus pares tot i que no son practicants me les van ensenyar i em van fer entendre el seu significat.

Cumple d'Enric!

Ahir diumenge, vam celebrar tota la família el cumple de l'Enric. Ja en té 12 !!!
Felicitats Enric!!!!!!

Dissabte és va celebrar per la tarda ( els petits) i per la nit ( els grans) la festa de Carnestoltes amb el típic pregó que dóna començament a la festa i a la disbauxa.
Nosaltres també vam contribuir a la festa amb les nostres disfresses. Va estar molt animada i amb força gent participant.
Nosaltres no anaven a sortir ja que l'Arnau no estava massa fi, però al final i com sempre a última hora, vam sortir tots ( menys la Joa que encara no la tenim massa animadeta).

Carnestoltes!!!

Divendres dia 20, l'escola va cel·lebrar el carnestoltes i tots els nens i nenes van sortir disfressats pel carrer des de el col·legi i fins la pista de la social fent una rua. Ja tota la setmana, que anaven cada dia per la tarda amb una peça de roba o pintats, per començar a preparar-se per la festa. I això ho van dir els alumnes de 6è curs.

Divendres, encapçalaven la rua els alumnes de 6è i entre ells el Carnestoltes i els seus ajudants.

Anaven tots molt guapos i amb unes disfresses molt boniques.

Dijous Jarder!

Avui és dijous Jarder i la veritat és que feia molt temps que no tenia festa aquest dia. Però avui si que en tinc i m'ha fet gràcia anar a Jardar tal i com ho fèiem abans.
Hem preparat uns entrepans de carxofa ( tal i com a de ser) i hem sortit cap al camp.
Com la Joa, la Laia i la Elia no havien anat mai al pi de Montbrió, doncs hi hem anat.
Ens ha fet molt bon dia i m'ha agradat trobar-nos pel camí a grups de gent que estava Jardant.
Als peus del pi de Montbrió, ens hem menjat el "bocata" i en acabar, cap a casa.
La tornada l'hem fet per la costa de mosselló i pel costat del riu fins al barri.
Un bonic dia gaudint de bona companyia i de la natura.

Felicitats Enric!!!

Avui el meu fillet Enric, fa 12 anys!!!!

Sembla que era ahir quan l'infermera el va treure a la sala on estava i em va ensenyar la carona de l'Enric.....

Be , des d'aqui vull felicitar-lo i dir-li que aquest cap de setmana ho cel·lebrarem tots plegats.

Una abraçada fill meu!!!

M'ho han enviat i volia compartir-ho amb vosaltres!!!

Se cuenta que en el siglo pasado, un turista americano fue a la ciudad de El Cairo, Egipto, con la finalidad de visitar a un famoso sabio.
El turista se sorprendió al ver que el sabio vivía en un cuartito muy simple y lleno de libros. Las únicas piezas de mobiliario eran una cama, una mesa y un banco.
- ¿Dónde están sus muebles? preguntó el turista.

Y el sabio, rápidamente, también preguntó: - Y dónde están los suyos...?¿Los míos?, se sorprendió el turista.

¡Pero si yo estoy aquí solamente de paso!

Yo también... concluyó el sabio. "La vida en la tierra es solamente temporal... sin embargo, algunos viven como si fueran a quedarse aquí eternamente y se olvidan de ser felices".

"El valor de las cosas no está en el tiempo que duran, sino en la intensidad con que suceden.

Por eso existen momentos inolvidables, cosas inexplicables y personas incomparables."
Y recuerda :
Dios no te preguntará qué modelo de auto usabas; te preguntará a cuánta gente llevaste.
Dios no te preguntará los metros cuadrados de tu casa; te preguntará cuánta gente recibiste en ella.
Dios no te preguntará la marca de la ropa en tu armario; te preguntará a cuántos ayudaste a vestirse.
Dios no te preguntará cuan alto era tu sueldo; te preguntará si vendiste tu conciencia para obtenerlo.
Dios no te preguntará cuál era tu título; te preguntará si hiciste tu trabajo con lo mejor de tu capacidad. .
Dios no te preguntará cuántos amigos tenías; te preguntará cuánta gente te consideraba su amigo.
Dios no te preguntará en qué vecindario vivías; te preguntará cómo tratabas a tus vecinos.
Dios no te preguntará el color de tu piel; te preguntará por la pureza de tu interior.
Dios no te preguntará por qué tardaste tanto en buscar la Salvación; te llevará con amor a tu casa en el Cielo y no a las puertas del Infierno.

1. Libera tu corazón del odio

2. Libera tu mente de las
preocupaciones.

3. Vive de forma simple.

4. Da más.

5. Espera menos.

L'Arnau ja té 9 anys!!!

El passat dia 26 de gener, l'Arnau va complir 9 anys. Com que el dia del seu cumple era dilluns i no estaria amb nosaltres, doncs diumenge dia 25 l'hi vam preparar una festa amb tota la meva família.
Dels preparatius ens en vam encarregar la Joa i jo i del pastís la Elia, que per cert l'hi surten força be i bons.
Moltes felicitats Arnau!!!!

Fa uns dies que tenim una nova mascota a casa.És diu Danna i va ser un regal que li vam fer a la Joa, però del que en gaudim tots.
És molt bonica i molt boneta. Be sempre, sempre........no ho és.

Ufff!! quin munt de dies sense posar res al meu blog i el pitjor de tot és que us he deixat a tots abandonats!!
Manca d'inspiració, moral baixa....be sigui el que sigui intentaré tornar-me a posar les piles perquè la veritat és que m'agrada escriure al blog.
Us deixo algunes frases boniques que he trobat per aqui.
Una abraçada a tots!!

Los amigos son personas que siempre están ahí, los amigos agradables compañías que a veces incordian, que te quieren, pero sobretodo que hacen que la risa sea mas agradable.

Amigo es aquel que cuida las espaldas mientras tú se las cuidas a él.

Ríe cuando estes triste, llorar es demasiado fácil.

Si estás triste sonríe, porque más vale una sonrisa triste, que la tristeza de no verte sonreir!

Aquest cap de setmana passat, els nostres jugadors van jugar contra l'Ascó. Era un partit molt esperat i que tots els nostres esperaven amb moltes ganes. Vam poder veure un bon partit on no hi van mancar un gran nombre de gols.
El resultat va ser de 4 a 4, però he de dir que es va tornar a complir el que ens passa últimament, i és que als últims minuts ens relaxem i ens marquen algun que altre gol.
Però vam veure un bon partit i tots van estar molt encertats.

Primer partit d'handbol!

El primer partit d'handbol dels nostres jugadors i jugadores, va ser contra el Mora la Nova.La veritat és que ens ho vam passar be, ja que vam gaudir de molts gols, encara que s'ha de dir que l'equip contrari, al igual que nosaltres, començava de nou en aquest esport però elles eren un parell d'anys més petites.
Però si el que ens toca és anar aprenent l'esport, he de dir que és va notant i molt la diferència.
Endavant !!!

Handbol!!

Aquest cap de setmana, diumenge, l'equip d'handbol on juga l'Enric, va fer un partidet d'entrenament per a posicionar-se al camp abans de començar el torneig que faran a partir del cap de setmana que ve.
Ho van fer tots força be, tot i que fa molt poc temps que han començat a entrenar.
Hi havien molts pares a les grades i de jugadors també n'hi eren molts.
Be, de ben segur que els caps de setmana que venen, ens esperen uns emocionants partits d'handbol.

Partit de futbol contra el Fraga.

Dissabte passat, l'equip del Benjamins, va jugar contra el Fraga al seu camp. Ens hi vam desplaçar 13 jugadors amb els pares corresponents, pel que hi havia una bona banqueta.
El partit va ser durant les dues primeres parts de domini clar del Flix, cosa que ens demostrava el marcador que era de 1 a 2. A la tercera i última part, els nostres jugadors es van relaxar una mica i això va fer que els jugadors del Fraga ens fessin dos gols de cop.
I aquest va ser el resultat : 3 a 2.
Un partit bonic, molt intens on vam poder veure com els nostres petitets cada cop juguen millor.
Cal remarcar les bones instal·lacions que tenen a Fraga per jugar a futbol. Tenen camp de terra, però solament per entrenar i fins i tot els petitets de l'equip poden jugar al camp de gespa artificial.

Els jugadors van ser:
Arnau P, Ferran, Ferran G., Jordi, Josep, Enrico, Juanma, Pruni, Adrian, Pol, Nico, Joan i Arnau C.
Els gols els van fer, Enrico i Ferran G.

Endavant petits!!

Que hi farem! És llei de vida, però sembla ser que els millors se'n van i .....

La matinada de dilluns ens va deixar la mare de la Joa, la sra. Ana. Era una gran dona, amb un gran cor i que com a sogra mai es posava en res. I és més, tot el que ella tenia ho donava. No tenia res seu.

M'agradava sentirla parlar amb el seu accent típic andalus, tot i que de vegades he de confesar que em perdia alguna que altra paraula, però ens enteniem be tots dos.

M'agradava que quan ella necessitava marxar del seu poble i prendre un descans en la vida quotidiana, sempre pensava en vindre a Flix. Aquí s'hi trobava a gust i estava amb nosaltres. I nosaltres contents, és clar! Aquí era la reina del sofà i del comandament de la tele. M'agradava respectar-li això, perquè s'ho mereixia.

Una dona que l'hi agradava Catalunya pero que estimava al seu poble : Utrera. Si podia, cada any feia el seu viatge amb el seu marit i tot el que vulgués acompanyarla, a la "feria d'Utrera". Fa dos anys vaig poder tenir el plaer d'anar-hi, i em va agradar molt . Però una de les coses que més em va impactar, va ser com ella m'explicava la història de la ciutat, com havia canviat, els llocs on ella jugava de petita......em feia de guia. A més, com sabia que a mi m'agrada visitar les esglesies, doncs em portava per llocs on hi han sants a les parets i com no a l'esglesia d'Utrera, on no es va deixar res per explicar-me. Aixó si, em carregava de fotos de sants i de qualsevol cosa que trobava. I jo content de veure-la contenta i de tenir una bona guia.

L'hi agradava tenir als seus set fills junts i no perdia mai l'ocasió de juntar-los. Sempre tenia alguna excusa per fer-ho.

Per coses de la vida, no va poder aprendre a llegir i no en sabia, però encara és avui el dia que no m'explico com podia anar pel mon sense saber llegir. I no és perdia mai! No s'equivocava, no és confonia.

Per mi sempre ha estat un gran mèrit i una cosa digna d'elogi, que demostrava la seva inteligència i la seva personalitat.

Feia temps que l'enfermetat la perseguia, però ella era molt forta i pocs cops és queixava per no fer patir als que tenia al seu costat. Però la seva gran demostració de força la va fer als ultims moments, quan lluitava per viure, per estar amb nosaltres. Però quan va veure que li tocava marxar, va anar cridant un per un a fills, nets, gendres, joves....tots i es va despedir de nosaltres deixant-nos un missatge personal. Als ultims instants de la seva vida, va voler que tots estessim al voltant del seu llit i sentirnos aprop. Va passar revista amb la mirada i quan va veure que hi erem tots....va tancar els ulls.

Ana, ens has deixat per agafar un camí millor, però aquest cop no t'hi podem acompanyar. Però sabem que des d'on tu estas, ens seguiras guiant i protegint com sempre has fet.

Tots els que t'hem estimat, tenim un raconet del nostre cor dedicat a tu pel que sempre estarem molt aprop de tu.

T'estimem!!

A un pas de la Custodia Compartida.

D'una vegada per totes i escoltant el clamor popular d'uns col·lectius, que dia rera dia, és queixen del fet discriminatori que suposa la custòdia monoparental per a les famílies paternes, a més de que aquests tipus de custodia va en contra dels interessos dels fills, sembla que finalment a final d'any serà aprovat l'avantprojecte de la Llei del llibre segon del Codi Civil.
Aquesta norma, deixa clar que els jutges hauran d'atorgar preferentment la custòdia compartida en els casos de divorci i no a l'inrevés com és venia fent fins ara.
D'una vegada per totes, han optat per protegir i tenir en compte a qui realment és necessita protegir i cuidar en el cas d'una ruptura matrimonial: ELS FILLS.
Aquesta llei, introdueix un plà de parentabilitat que tè com a objectiu ordenar i garantirzar totes les qüestions que afecten als fills en aquesta nova etapa de la seva vida : domicili, escola, activitats...., de forma que la relació amb els progenitors i la familia es vegi protegida.
Es busca, per fi, assegurar la màxima estabilitat dels fills garantitzant la relació d'aquests amb TOTS DOS PROGENITORS.
Aquesta és una reforma molt necessaria, que parteix de la necessitat d'adequar les normes que regulen la convivència a la nova realitat del segle XXI.
La norma té un missatge molt clar, denunciat i demanat des de fa molts anys per tots els col·lectius que estan a favor de la CC, que és garantir i afavorir la coparentalitat.

Un precios conte!

La meva germaneta Eva, és molt aficionada a Bucay i he de dir que a mi ja em comença a agradar també.

Aquest cop esta llegint un nou llibre i ha posat a la seva pàgina un conte molt bonic , que et dòna per pensar amb l'importancia que té el saber escoltar quan et parlen i no ofuscar-se pel que tu estas pensant, passant del que l'altra persona et diu.

Be, crec que és bonica de llegir. El bloc de l'Eva.

Una abraçada a totnom!

Noves sentències de Custodia Compartida

Sembla que anem avançant cap a la Custodia Compartida. Un cop més, el tribunal superior de justícia de catalunya, s'ha posat al capdavant i ha dictat una nova sentència a favor de la C.C.
"El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) presentó este lunes una nueva sentencia que apuesta decididamente por la custodia compartida, al dar carta blanca a los jueces para que opten por este régimen aunque no haya acuerdo entre los dos ex cónyuges".(llegir tot l'article)

PREGUNTES.

• ¿QUÉ ES LA CUSTODIA COMPARTIDA?

Es compartir los derechos y deberes respecto de los hijos.

Es compartir las decisiones importantes como en qué país vivirá el menor, a qué colegio irá, en qué idioma estudiará, qué médicos le atenderán......

Es compartir las obligaciones, como TODOS los gastos que tenga el menor, encargarse de él, de su educación, de su colegio, de sus costumbres, de sus amigos, etc. el tiempo que se comparte con él.

En pocas palabras, compartir la custodia es seguir siendo y ejerciendo de padre y madre (en las mismas condiciones que antes del divorcio se hacía). La custodia compartida, existe desde que nacen hasta que se emancipan o una sentencia judicial priva a los menores de ese derecho, por el mero hecho de que sus padres se separen o divorcien.

• ¿CUSTODIA COMPARTIDA ES LA MITAD DEL TIEMPO CON CADA UNO DE LOS PADRES?

NO tiene porqué ser así. Dependerá de las circunstancias personales de cada progenitor y de los menores.

La distribución del tiempo debe hacerse en la mediación familiar, previa al proceso de separación-divorcio, atendiendo a las circunstancias laborales y de disponibilidad de cada uno de sus padres.

• ¿CUÁL ES LA DIFERENCIA ENTRE PATRIA POTESTAD Y CUSTODIA?

La patria potestad carece de valor si no se ostenta la custodia (en exclusiva o compartida), puesto que es el progenitor custodio (98% las madres) el que decide TODO acerca del hijo, como si de una propiedad en exclusiva se tratara.

Normalmente, la patria potestad suele mantenerse compartida, pero es como compartir un papel mojado. Cosa que no ocurre con la custodia que es lo que tiene verdadero valor y poder de decisiones.

La custodia suele llevar aparejado el uso de la vivienda familiar (con independencia de quien siga pagando la hipoteca) y el administrar el dinero que el progenitor no-custodio entrega al custodio para, teóricamente, que revierta en el menor.

El progenitor custodio, NO justifica en qué gasta el dinero que recibe y su única obsesión es obtener, cada vez más dinero del que paga, generalmente el padre.

La progenitora custodia mantiene TODOS sus derechos, mientras que el progenitor no-custodio ni siquiera puede computar a sus hijos en la declaración de la renta, en ayudas económicas o subvenciones a la vivienda, etc. Es como si ya no tuviera hijos, excepto para pagar.

• ¿CÓMO SE APLICA LA CUSTODIA COMPARTIDA CUANDO EL DOMICILIO DE AMBOS PADRES ESTAN MUY LEJANOS?

Partimos de la base que ambos progenitores vivían en el mismo domicilio antes de separarse. Si se aplica, la custodia compartida, desde el momento mismo de la separación-divorcio, se da la circunstancia que ambos se van a implicar en el cuidado, educación y apoyo de los hijos y por lo tanto, no tenderán a alejarse de la prole.

Sería deseable que el texto de la ley impidiera, como ocurre en Francia por ejemplo, que los menores pudieran ser sustraídos de su entorno familiar, de colegios, amigos, etc. y que ambos progenitores fijaran de común acuerdo, o en mediación familiar el/los domicilio/s del menor, a fin de que mantenga igual relación familiar que antes del divorcio de sus padres.

• ¿IR DE UNA CASA A OTRA PERJUDICA A LOS HIJOS?

Ningún estudio científico, a nivel mundial, sustenta esa arcaica idea, pero sí existen multitud de ellos que opinan lo contrario. (Ver Informe Reencuentro en documentación)

Es lo más beneficioso para los hijos, pues así se relacionan con sus dos familias extensas de forma completa. Es preciso conseguir que ambas casas las considere como propias, sin someter a los hijos a cambios de colegio, barrio ni amigos y haciendo que sienta confianza, apoyo y refugio en cada una de ellas.

• ¿QUE PASA CON LAS PENSIONES EN CASO DE CUSTODIA COMPARTIDA?

Lo lógico es que ambos progenitores se hagan cargo, al 50% cada uno, de todos los gastos de los hijos. La manera más efectiva es abriendo una cuenta corriente y domiciliar en ella todos los cargos, que sean admitidos por ambos.

Las pensiones asociadas a la custodia exclusiva favorecen el parasitismo social de una de las partes y la desincentivación económica y profesional de la otra; los regímenes de coparentalidad, al eliminar esos factores de desincentivación, favorecen un aumento del nivel de vida de los niños.

• ¿QUE ES Y PARA QUE SIRVE UN PUNTO DE ENCUENTRO FAMILIAR?

Los puntos de encuentro son espacios fisicos neutrales dotados de personal especializado en el que se pueden tener lugar el conntacto con lo hijos.

Custodia Compartida

Manifestació per la Custodia Compartida a Barcelona. Aquest cop no hi podem faltar. Ja manca menys per aconseguir tenir als nostres fills tal i com ens mereixem i per acabar amb la discriminació que patim els pares, pel sol fet de ser homes així com tota la seva família.
No hi podem faltar!!! Com més serem, millor!!! CUSTODIA COMPARTIDA JA!!
Una abraçada a tothom!!!
Enric

Camí de sirga!

Una sortideta molt bonica i amb unes vistes precioses, va ser la que vaig fer des d'Ascó i fins l'estació de tren de Garcia. La idea era arribar fins a Mora d'Ebre, però em va mancar temps.

La sortida és des de l'avocador d'Ascò, a la carretera que va cap a camposines i allí ja hi trobem un cartell que ens indica on volem anar.

No hi ha perdua i a més tenim cartells indicadors per tot arreu.

La distància recorreguda va ser d'uns 9.5 km fins arribar a l'estació en un temps de 1h 45'. Hem de pensar que ens queda la tornada cap a casa!

Val la pena les vistes del riu i de la montanya.

Bona sortida!!

Sortideta amb l'estrelleta!!!

Dimenge passat vam sortir a fer una volteta la Joa i jo amb la moto. Feia molt temps que volia anar cap a Faio, per Riba-roja i hi vam anar.
El paisatge és molt bonic i un cop agafes el desviament cap a Faio encara es torna més bonic.
Vam anar a l'embarcador del poble, on hi ha el cementiri antic i les vistes són precioses.
Després vam seguir cap a Mequinenza, cap a Fraga i de volta a Flix.
Una sortideta molt bonica amb molt bon temps i amb molt bona companyia.

No llores mujer

No llores mujer
Recuerdo cuando solíamos sentarnos en la plaza de gobierno de Trenchtown
observando a los hipócritas mezclarse con la gente bien que conocemos.

Qué buenos amigos hemos tenido.
Muy buenos amigos hemos perdido en el camino.

En este futuro prometedor no puedes olvidar tu pasado, así que seca tus lágrimas.

No llores mujer.
Pequeña, no dejes caer más lágrimas.

Recuerdo cuando solíamos sentarnos en la plaza de gobierno de Trenchtown y en Georgia se encendían fogatas.
Los maderos ardían toda la noche.

Cocinamos sopa de maíz que comimos juntos.

Solo con los pies me desplazo, así debo seguir, pero, mientras parto…
Todo estará muy bien.

Así que, no llores mujer.
Pequeña, no dejes caer mas lágrimas.

No woman no cry

No woman no cry
Cause I remember when we used to sit

In a government yard in Trenchtown

Observing the hypocrites

Mingle with the good people we meet

Good friends we have, Oh, good friends we have lost

Along the way

In this great future,

You can't forget your past

So dry your tears, I seh

No woman no cry

No woman no cry

Little darling, don't shed no tears

No woman no cry

Said I remember when we use to sit

In the government yard in Trenchtown

And then Georgie would make the fire lights

I seh, log would burnin' through the nights

Then we would cook cornmeal porridge

Of which i'll share with you

My feet is my only carriage

And so i've got to push on thru,

Oh, while i'm gone

Everything 's gonna be alright

Everything 's gonna be alright

No woman no cry

No woman no cry

I seh little darlin'

Don't shed no tears

No woman no cry.

El meu cumple!!

Ahir va ser el meu cumple, en vaig fer 45!!!!!!!! Acabavem d'arribar de vacances i tot l'esgotament del viatge, la Joa és va desviure per poder fer-me una festa sorpresa. Una festa que tothom ho sabia menys jo!!!

Van vindre la meva mare, tots els meus germans amb els meus cunyats i cunyada, el meu fillol, la meva nebodeta, el meu cosinet i la seva dona i com no la Joa i les nenes. Aquest any, he tingut la gran satisfacció de tenir als meus fillets Enric i Arnau al meu costat, ja que encara que no em tocaven, han pogut vindre. Per això vull agraïr des d'aquí a la seva mare aquest detall.

Tots em van portar molts regals i els nens em van escriure dues postals molt emotives i molt dolçes, però lo més bonic, va ser el poder tenir a tota la familia reunida a casa.

Per això, vull donar les gràcies a tots per vindre i com no a la meva Joa per la festa tan bonica.

Gràcies!!!!

Dimarts passat, la Joa i jo vam tornar de vacances. Vam anar a Jamaica i la veritat és que ens va encantar i ens ho vam passar molt be. Un viatge una mica llarg i amenatzat pels huracans, però no en vam trobar cap. És un lloc paradisíac, com no pot ser menys al Carib.

Be, poso un parell de fotos i estic fent un album que també el penjaré.

Una abraçada a tothom!!!!

Frases

Aquestes frases, me les ha enviat el meu Angelet particular. He volgut compartirles amb tots vosaltres. Desitjo que us agradin!!!

.El preu més elevat que hom pot pagar per alguna cosa es demanar-la per favor. .

.Abans de pensar en la injuria que hem rebut s'ha de deixat passar, almenys, una nit.

. Si así fue, así pudo ser; si así fuera, así podría ser; pero como no es, no es. Eso es lógica.

.Una bona conversa ha d'esgotar el tema, no als seus interlocutors.

. La diferència entre una convicció i un prejudici és que la convicció podem explicar-la sense alterar-nos.

.Por la calle del ya voy se va a la casa del nunca. Si otro te injuria, pudes olvidarlo: si injurias tu nunca olvidarás.

.El més important d'un primer pas no és la distància recorreguda sinó la direcció.

. Les disputes no durarien pas tant si la culpa només la tingués un dels bàndols

.El camí més llarg del món comença per un pas: som-hi!

. Si no tens el que aprecies, aprecia almenys el que tens

.L'èxit és un viatge no un destí

.Si caus set cops, aixeca-te'n vuit.

.El silenci de d'envejós està ple de sorolls.

.Servid cien veces, negaos una y nadie se acordarà más que de vuestra negativa.

.Lo malo de decir lo que uno siente es que muchas veces siente uno haberlo dicho.

. Si no ho creus, no ho entendràs.

.M'agraden més els somnis del futur que les històries del passat.

. El que se fia de cualquiera demuestra poca discreción y sensatez; el que de nadie se fia demuestra todavía menos.

.Tu amigo tiene un amigo, y el amigo de tu amigo tiene otro amigo; por consiguiente, sé discreto.

.Nega els teus desitjos i trobaràs allò que el teu cor desitja.

.Procuro ser siempre muy puntual, pues he observado que los defectos de una persona se reflejan muy vivamente en la memoria de quien la espera.

. Un chisme es como una avispa; si no puedes matarla al primer golpe, mejor no te metas con ella.

. Amb una mentida se sol anar molt lluny però sense esperances de tornar.

. Ninguna situació es tan greu que no sigui susceptible d'empitjorar

.Una lengua aguda es el único intrumento de corte que se afila por el uso constante.

.Contra el callar no hi ha càstig ni resposta.

Ja han passat les nostres Festes Majors!!

Be, tot "lo" bo s'acaba. Han estat uns dies plens de coses per veure i per fer i com no molt cansats. Horaris desfasats, menjades massa complertes......be, ja ho sabeu!!
A mi personalment amb lo poc que he pogut sortir, ja que m'ha tocat treballar de tarda, m'han agradat molt i les he trobat molt ben organitzades. Un encert el ball del mercat, ja que hi havia sempre un sector de gent que no volia anar a la pista per que considera que és per a gent més gran , però que no volia anar als xofars perquè és per a més joves. Total, enguany aquest espai ha quedat cobert amb el ball de la plaça del mercat.
En definitiva considero que han estat molt encertades i molt ben organitzades.
Però any rera any, el que trobo malament i veig que això no canvia, a pesar de que als pobles del costat ho han anat rectificant, és el tema de les pubilles.
I la meva pregunta, és la seguent: perquè el tema de les pubilles ha de ser unica i exclusivament per a dones? perquè no és pot triar també a nois que siguin els fadrins o els hereus?: Considero que hi ha una discriminació clara cap als homes en aquest aspecte i que tot i que van variant els governs de Flix, no s'arregla mai. Crec personalment, que la festa quedaria molt més lluida si les pubilles anessin acompanyades dels hereus, represant així a tot el poble i a tota la joventut.
Be, és la meva opinió i m'agradaria que em diguessis com ho veus i que en penses.
Una abraçada a tothom!!!!

Festes Majors de Flix 2008

Ja han arribat les festes majors de Flix!! Són uns dies força bonics perquè tot el poble és vesteix de festa. Els carrers amb els tipics paperets ( que com marca la tradició s'han de mullar), els balcons amb la senyera i el nou escut de Flix ( personalment el trobo una mica-massa sencill i mancat de color) i els bars amb les tauletes al carrer i com sempre plens de gent de a tot hora. La gent de fora vila ve a passar aquests dies al poble i fa que hi hagi gent per tot arreu. El poble es plé de gom a gom.

El ball de la plaça, els cap grossos, els gegants, el ball a la pista, les actuacions a la plaça el mercat ( aquest any apunta que ens ho passarem be), el cinema, la festa del riu, les activitats esportives, la festa de l'aigua, les disfresses, la festa al carrer.........tot un munt d'activitats que ens faran passar uns dies molt divertits i amb bona companyia.

Be, sol manca desitjar a tothom que passi unes bones festes majors de Flix i donar les gràcies a tots aquells que desinteressadament han estat i estan treballant per a que aquestes festes siguin una realitat.

Bones Festes!!!

( la portada esta feta pel meu fill Arnau i personalment m'agrada molt)

Pensaments

-Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après l’art de viure junts com a germans.
Martin Luther King

-Abans d’ensenyar a estimar, estima.
Pare Francesc Coll

-Els genis comencen les grans obres, però tan sols el treball les acaba.

-Creu en aquelles persones que busquen la veritat, dubta de les que ja l’han trobada.

-La felicitat no consisteix en fer el que ens agrada, sinó en aconseguir que ens agradi el que hem de fer.
-Un somriure costa menys que l’electricitat i dóna més llum.
-La veritable tristesa no és quan a la nit, en tornar a casa, ningú no t’espera, sinó quan tu ja no esperes res de la vida.
Tonino Bello

-Els altres et voldran si tu estàs disponible per a estimar. Examina’t com vas de disponibilitat.
-No s’obtenen grans resultats si no és amb grans esforços.
-Mai es dóna tant com quan es dóna esperança.
-No hi ha res de nou sota el sol, però hi ha moltes coses velles que no coneixem.
-La manera d’aconseguir la felicitat és fent felices les altres persones.
Baden Powell

El parc aquatic!!

Fa uns dies, vam anar l'Arnau, l'Enric i jo a Aqualandia al vendrell. És un parc aquatic on a més hi ha animals de molts tipus.

Sol arribar al parc, vam fer una volta amb el cotxe on vam veure animals molt variats com Cebres, Bufals, Llames........Després, vam pujar fins al parc aquatic on després de canviar-nos de roba vam començar a pujar a totes les atraccions. La veritat és que vam acabar molt cansats però ens ho vam passar molt be i sol vam parar per a dinar.

Ja al final de la tarda, vam anar a agafar el bus que ens portava a donar una volta per la zona dels llaons, tigres i osos. Hi havia força animals i tots eren molt bonics i ben cuidats.

En acabar la volta, vam anar a un minizoo, on havia bastants animals. A mi els que més em van agradar, van ser els lloros.

I després...cap a caseta a descanssar.

Un dia molt complert , força distret i divertit.

Fins aviat!!

Vacances amb els nens!

La setmana pasada, vam estar amb l'Enric i l'Arnau de vacances a Miami Platja i vam gaudir d'uns dies de platja molt bons. Be, de fet es tractava d'estar junts i fer coses plegats, com anar a la platja, disfrutar de la piscina del apartament, passejar pel port de Cambrils, anar al cinema.... i anar a la bolera.

Cap dels tres hi haviem anar mai a jugar a bolos i la veritat és que va ser una experiencia molt bona, ja que ens ho vam passar força be i amb ganes de repetir-ho la propera vegada.

Fins aviat!!

Moltes felicitats Eva!!

Avui la meva germaneta Eva compleix 32 anys!!!!

És un dia especial per ella i per tots els que l'estimem, ja que cada dia no se'n poden fer 32!!!

Be, doncs des del meu bloc, vull felicitar a la meva germana i desitjar-li molta felicitat en el dia del seu cumple.

He trobat aquesta foto de fa uns quants anys ( 30) i m'ha agradat posar-la. A veure si coneixe-ho als que hi surten!!

Una abraçada a tothom i a tu Eva dos petonets!!

sortida en bici!

Feia dies que per diversos motius no posava res al bloc.

Ara tinc als meus fillets amb mi i estem fent moltes coses junts.

Ahir vam fer una sortida a sebes amb bici i vam poder observar les cigonyes, els cavalls i altres animalets. Però el que més m'agrada, és la vegetació que hi ha i el color que té.

Vam baixar a veure els arbres que van plantar l'Enric i l'Arnau al mas de la pitoia, i vaig poder veure que és un mas molt bonic i que un cop arreglat i restaurat serà precios.

Vam arribar fins al final i després de obervar les cigonyes, vam tornar a pujar a la bici i cap a casa. Feia temps que no anava amb bici i és va notar!!

Això si, en arribar a casa...de cap a la piscina!!!!!!

La meva germana m'ha passat una història molt bonica i trista, sobre "Mario i el seu pare". És la història d'un pare separat al que com a la majoria de tots els pares ( homes) els hi prenen els fills un cop separats, ja que donen la custodia dels fills a la mare.

Un bon article que el podeu llegir al blog de la Cris.

Una abraçada!!

La flama del Canigó.

Dilluns dia 23, vam acompanyar als membres de la comissió de festes de l'Ajuntament de Flix amb les pubilles, a recollir la flama del Canigó per encendre la foguera de Sant Joan a la nit.
Vam sortir sobre les 16h i els membres del Moto Club Flix erem:
Rodri ( pare i fill), Kiko, Miquel, Merelo, Josep P i Meritxell, Oscar, Manolo, Joan, Forni, Palazón, Enric G, Joa i Enric C ( jo).
La arribada va ser a les 20h i ens estaven esperant tothom a la plaça esglèsia on el regidor de festes, va fer un parlament,
Una sortida bonica, per fer algo diferent. Un cop més, el MC Flix col·laborant a les festes de Flix.
Podeu veure moltes fotos al blog del MC Flix. Kiko un cop més, s'ho ha currat molt i ha fet un bon reportatge.
Una abraçada a tothom i Vsssssss!!!!!!

Per fi, ja manca menys!!

Una ley catalana establecerá que los jueces han de otorgar de manera "preferente" la custodia compartida de los hijos cuando sus padres se separen o divorcien y no haya acuerdo. Así lo prevé el anteproyecto del Código de Familia elaborado por la Generalitat, en una regulación novedosa en España que se realiza al amparo del derecho civil propio que tiene Cataluña.
Diari el Pais.

Sense comentaris

DIARIO DE MALLORCA EN FECHA 11.06.2008

Permítanme la licencia y metáfora, pero la relación de la mayoría de hijos de padres separados de éste país, con sus padres varones, no es más que una menstruación, por escasa, sangrante y dolorosa.A pesar de que la Ley de Divorcio no propone en ningún caso la custodia monoparental femenina, ésta es la resolución más habitual. El por qué es tan ilógico como ancestral. Acogiéndonos a lo que España había sido en el último siglo resulta que en materia de divorcio las custodias se siguen otorgando a la madre como si ésta fuera la madre de la posguerra. La Ley deja claro que la custodia puede ser monoparental o compartida y que ello debe de ser decidido por ambos cónyuges. La realidad es bien diferente. Casi la totalidad de mujeres se niegan a compartir custodia pues ello les exigiría un ejercicio responsable de maternidad y madurez que no les exige la custodia monoparental al verse con la vida resuelta hasta que el niño se independice.Pero quiero hablar de esos niños. Son privados, contraviniendo la misma Ley de Divorcio, de su derecho a relacionarse con normalidad con su papá. Ven a su papá cuatro días al mes, el mismo periodo que dura una menstruación normal, y los que son "afortunados" gozan de alguna hora entre semana, que jamás pasa de las 10 horas semanales.Ahora que tan moda están las palabras igualdad y justicia... ¿no sería lógico en un ejercicio de madurez, otorgar el estricto significado de dichas palabras a nuestra cotidianidad? ¿Por qué las feministas dicen reclamar igualdad pero no quieren compartir la custodia de los hijos por ejemplo? Eso no es igualdad. No nos confundamos pues, y no nos dejemos engañar por argumentos encubridores de realidades sangrantes. Los niños son utilizados por rentables. Garantizan casa, pensión, coche, trastero y plaza de garaje. Y ellas, como no quieren ser iguales sino superiores, no bajarán voluntariamente del pedestal que se han creado. Es responsabilidad pues del Legislador velar por los derechos del menor ya que sus mamás no lo hacen y sus papás están siendo despojados de los derechos para hacerlo.

CRISTINA TENAS ROSELL, miembro de la Plataforma Feminista por la Custodia Compartida

De que serveix tanta guerra, tanta lluita? On ens porta?
Fa molts dies, fins i tot ja anys, que em faig la mateixa pregunta: val la pena lluitar? O és millor deixar-se portar? Potser és millor agafar el que et deixen que allò que realment et pertoca?
Que pretens? Que vols? On vols arribar? Quina és la teva meta? On ens porta tot això?
Ja n’estic cansat de tot això, molt cansat!
No entenc el mon sense diàleg
La lluita, sense pau
El parlar sense escoltar
L’odi i la rancúnia sense el perdó
Potser….ja n’hi ha prou? Tan costa aparcar les coses? Oblidar? Perdonar?

Ja arriba l'estiu!!!

Ja arriba l’estiu!!
Si, ja hi som. I amb ell, les vacances escolars dels nostres fills.
I com no pot ser d’un altra manera ( per desgràcia), els conflictes a l’hora de repartir els períodes de vacances amb un pare i l’altre.
I això que el “reglament “ ho diu ben clar:
“LA MITAD DE LAS VACACIONES DE NAVIDAD, SEMANA SANTA Y VERANO” . A Nadal i Setmana Santa, cap problema. Esta ben entès i fem la meitat cadascú. Però “verano”.......ja és més fotut !!
Els nens acaben el col·legi el dia 19 de juny i tornen a classe el dia 15 de setembre. Doncs per tothom esta clar que parlem de 87 dies, per tant correspon 44 dies amb un i 43 amb l’altre.
Això es “lo” just i a més el que dictamina la sentència. Doncs no !. Tot i repartint jo les vacances, perquè em pertoca fer-ho a mi, ho troben malament i han de dir alguna cosa.
La veritat, no sé de on treuen que les vacances escolars dels nens, són solament els mesos de juliol i agost. Devem de tindre sentències diferents?
Perquè esta clar que el texte no es pot interpretar d’un altra manera.
Però un altre cop, més del mateix!!!
I fins quan? Quan s’acabarà?
Una abraçada a tothom!

Ànims Joan!

Fa uns dies, s'em va apropar un pare recient separat, amb una nena de 3 anys, per demanar-me disculpes pels pensaments que l'hi havia provocat el fet de veure'm molts dies a la porta del col·legi, esperant que sortisen els meus fills per poder donar-los un petó i una abraçada. No entenia de cap manera com havia d'anar cada dia a la porta del col·legi, solament a veurel's. Fins i tot en aquells moments va pensar que jo ho feia per molestar a algú amb la meva presencia.
Sense que jo pugués contestar, em va dir que ara entenia perfectament el perquè ho feia, ja que ell estava passant pel mateix problema.
La Custodia de la seva filla, li han donat a la seva ex-dona i ell solament la pot tindre cada 15 dies.
Amb llàgrimes als ulls, em deia que no podia estar tan temps sense veure-la i abraçar-la. Necessitava encara que fos per uns segons, tenir contacte amb ella i dir-li que l'estimava. No podia estar.hi més temps, ja que la persona que anava a buscar-la l'estirava i la prenia.
Li vaig dir que l'entenia molt be i que em sabia molt greu que hagués de passar per aquest camí, ja que és molt trist i molt doloros, però que no baixes la guardia i lluites per tenir a la seva filla, perquè ella el necessitava.
Des d'aquí Joan, et vull expressar el meu suport , el meu ajud i experiència en tot el que faci falta. Dir-te que per molt que et facin, per molt que vulguin dificultar-te el contacte amb la teva filla, no tiris mai la tovallola i segueix endavant.
Pensa que el camí serà dificil, però solament pensar que al final esta aquella persona per la que lluites i a la que estimes per damunt de tot, ja et fa el viatge més planer.
La Custodia Compartida fa uns anys era un somni amb el que tots els pares separats s'hi trobava cada nit, però aquest somni ja és una realitat que poc a poc és va introduint. Cada vegada es donen més C.C perquè saben que és la única forma d'acabar amb aquesta gran injustícia per la que des de fa molts anys estem passant els parets separats.
Endavant Joan i ja saps on sóc.

Concentració Motociclista " Vila de Flix"

A l’any 96, el meu amic Rodri i jo, estàvem a la junta del Moto Club Flix com a responsables de la secció de carretera i de la secretaria del Club. Portàvem bastants dies donant voltes al fet d’organitzar una Concentració Motociclista al poble de Flix. Havíem anat a varies Concentracions a altres llocs i pensàvem que el nostre Club també ho podia fer. Finalment, vam esperar a la reunió general de socis i vam presentar la nostra proposta. Per part de la presidència i de la junta, es va agafar amb moltes ganes i ens van dir que els organitzadors fóssim nosaltres i ells col·laborarien en tot el que fes falta i més. Per part dels socis presents, hi van haver diferents veus, des dels que estaven totalment d’acord fins als que deien que això no ho aconseguiríem posar en marxa perquè no hi havia infraestructura per poder fer-ho.
Però veus a favor o veus en contra, nosaltres estàvem totalment decidits a fer-ho. Recordo que amb Rodri fèiem un bon equip, perquè ell sempre em deia: Enrique, si tu portes la paperassa, jo portaré tota la part tècnica. I així va ser.
Cal dir que jo sempre he pensat, que amb ell aniria fins a la fi del mon, perquè és molt bona persona i molt bon company. El primer repte, va ser pensar el lloc on poder desenvolupar un acte d’aquestes característiques i amb això vam estar unànimes: l’Ermita del Remei.
Els preparatius van ser bastant durs, ja que partíem des de cero. No hi havia experiència i la veritat és que va costar una mica. Vam rebre molta ajuda de moltes entitats, tan econòmica com material.
Poc a poc vam aconseguir tenir-ho tot a punt; cartes als Moto clubs, propaganda a les revistes de motos, el menjar que donaríem, els regals, el Pin que donaríem, permisos, avisos, la disco mòbil, la gent que ens ajudaria.......be tot el que necessitaríem per poder fer una bona Concentració.
I va arribar el dia “D”. Molta gent va venir a col·laborar en la 1ª Concentració Motociclista “Vila de Flix”. Divendres a la nit, tot estava a punt per a rebre al dia següent, a totes aquelles motos que volguessin vindre a la nostra 1ª Concentració.
I com no, la pluja amenaçava també tirar a terra la nostra festa. Però no va poder.
Recordo que divendres per la nit, jo estava a la barana de l’Ermita mirant al cel i amb els ulls mig plorosos, pels nervis que portava al damunt i al girar-me cap al costat vaig veure a molt pocs metres de mi al meu amic Rodri, que també mirant al cel em va dir: no plourà Enrique, no plourà!!!
La Concentració va ser tot un èxit. Tot va sortir millor del previst i vam tenir un centenar de Motoristes inscrits.
Van venir la II i per la III vam aconseguir incorporar al grup, el puntal que ens mancava per superar-nos. La meva germana Eva, va prendre una part importantíssima dins de l’organització. L’equip ja estava complert, tot i que val a dir que sense la col·laboració de la gent de Moto Club i familiars el dia de la Concentració, no s’hagués pogut posar en marxa. Van arribar la IV, V.......fins la IX. Cada cop teníem més experiència, però els nervis del dia anterior no van marxar mai. I com no, l’amenaça de pluja va ser una constant en cadascuna d’elles. Però amb pluja o sense, sempre han sortit força be i la gent, els motards han marxat amb moltes ganes de tornar el proper any.
Vam canviar de junta i d'organitzadors i ells han seguit mantenint la Concentració i cada any s’han anat superant i posant el llistó de la nostra festa, molt amunt.
El nostre president Enric i els membres de junta actual, han fet una gran tasca en l'organització de la Concentració.
Aquest any hem celebrat la XIII Concentració Motociclista “Vila de Flix” i com no, ha estat un gran èxit, tan a nivell de participació com d’organització. Des d’aquí vull felicitar a la junta del Moto Club Flix i a tots els col·laboradors per la gran tasca feta en la preparació de la festa.
I això que aquest any ha plogut de valent!!!!!
Una abraçada a tothom i endavant!!!

I a tots els Motards: Vssssssss!!

He llegit en un article, que el govern esta mirant d'ampliar les ajudes de 210€ que actualment es donen com ajut a joves emancipats, al col·lectiu de pares separats i divorciats. Sembla ser que d'una vegada, s'han donat compte de la greu situació econòmica en la que queda un pare separat amb fills, un cop es divorcia.
A part de quedarse sense els seus fills, es troba en la situació de tenir que fer front d'una hipoteca ( en la majoria dels casos) d'un pis on no viu ell, passar una pensió compensatòria a la seva ex-dona i una pensió alimenticia per als seus fills. Tot això sense contar amb el lloguer del pis on viu i totes les despeses que això genera.
És per això que molts pares separats, han d'acabar vivint amb els seus pares o amb altres companys, ja que és impossible fer front a totes les despeses que tenen.

Un cop més, em pregunto: si són conscients de la realitat diaria d'aquest colectiu, de la discriminació afectiva i econòmica que pateix, perquè no es decideix d'una vegada per totes a donar la Custodia Compartida en tots aquells casos que sigui viable donar-la, després d'estudiar-los? és la única manera d'acabar amb totes aquestes injusticies i discriminacions que estem patint els pares separats, pel sol fet de ser homes.
Una abraçada a tothom!

Jocs escolars!

Aquest cap de setmana, es van celebrar els jocs escolars a Ascó. Hi van participar molts atletes de la Ribera d'Ebre i entre ells l'Enric i l'Arnau. L'Enric va participar en llançament de pes, quedant en vuitena posició i l'Arnau en salt de llargada i 60 metres lliures, quedant a totes dues proves en segona posició.
Un cap de setmana molt actiu, però això sí, passat per aigua.
Fins aviat!!

Igualtat ???

Ahir dimarts van operar a la meva mare a Lleida. Tot va anar molt be i ja la tenim de nou a casa.
Als meus fills, ahir no els vaig poder tenir amb mi, ja que estava a l'Hospital, pel que porto 8 dies sense veure'ls i fins d'aquí 7 dies més no els tindré amb mi. Algú m'ha dit: home demana que et canvii el dimarts per un altre.....i jo li he dit: et penses que no ho he fet?
però la resposta sempre és la mateixa: NO !!
Encara que altra gent m'ha dit: home quinze dies sense els teus fills tampoc és massa temps!. A aquest últim no el contesto, encara que abans li hagués dit que faria ella si no veies a la seva filla durant tan de temps. Però avui per avui, ja estic cansat d'aquest tipus de gent tan insensible i egoista , que solament sap pensar amb ella.
Això sí, em queda la opció d'anar com sempre a la porta del col·legi, fer un peto als meus fillets i així em sento mes aprop d'ells.

Desitjo que us agradi!

La mujer adúltera
Entonces los escribas y los fariseos le trajeron una mujer sorprendida en adulterio; y poniéndola en medio, le dijeron: Maestro, esta mujer ha sido sorprendida en el acto mismo de adulterio. Y en la ley nos mandó Moisés apedrear a tales mujeres. Tú, pues, ¿qué dices? Mas esto decían tentándole, para poder acusarle. Pero Jesús, inclinado hacia el suelo, escribía en tierra con el dedo. Y como insistieran en preguntarle, se enderezó y les dijo: Aquél de vosotros que esté sin pecado, que arroje la primera piedra. E inclinándose de nuevo hacia el suelo, siguió escribiendo en tierra. Pero ellos, al oír esto, acusados por su conciencia, salían uno a uno, comenzando desde los más viejos hasta los postreros; y quedó solo Jesús, y la mujer que estaba en medio. Enderezándose Jesús, y no viendo a nadie sino a la mujer, le dijo: Mujer, ¿dónde están los que te acusaban? ¿Ninguno te condenó? Ella dijo: Ninguno, Señor. Entonces Jesús le dijo: "Tampoco yo te condeno. Vete, y en adelante no peques más.

No juzgar
No juzgueis y no sereis juzgados.

La regla de oro
Todo cuanto queráis que os hagan los hombres, hacédselo tambien vosotros a ellos.

Frutos
Por sus frutos los conocereis. ... Un árbol bueno no puede producir frutos malos, ni un árbol malo producir frutos buenos.

Hem augmentat la família!! Vols un gatet??

La nostra gateta, Chanel, ha estat mare de cinc gatets. Sí, no dos ni tres....cinc! Ara busquem algú que vulgui una mascota i els podem regalar.
De moment els hi estem posant noms a tots. La Laia i l'Enric, han posat nom a una gateta que és igual que la seva mare i es diu Lluna. De moment l'Arnau i la Elia s'ho estan rumiant.
Be, si algú vol un gatet.....sol cal dir-ho!!
Una abraçada a tothom!!

Sant Jordi!!!

Sant Jordi és un dia molt especial per mi. Crec que l'amor que sents cap a algú, s'ha de demostrar dia a dia i no esperar a que arribi el dia indicat per a fer-ho. L'amor, l'Estimació, és algo que s'ha d'anar cuidant i regant perquè sinó desapareix.
Però el dia de Sant Jordi, m'agrada especialment portar una rosa a les persones que més estimo. No ho faig a totes, perquè el meu cor és gran i estima a moltes persones, com els meus germans, els meus amics, ELS MEUS FILLS........i no podria fer-ho, però sí ho faig a la meva mare i la meva estimada Joaquima.
De bons matí, la Joa em va despertar amb una abraçada i un llibre molt bonic, que parla sobre un pare i un fill. Jo vaig regalar-li la rosa i un petó. Més tard, vaig portar-li una rosa a la meva mare i un altra pel meu pare.
Vaig trobar a faltar i molt, el detall d'un petit que em fes un petò i una abraçada , dient-me: Feliç dia de Sant Jordi PAPA.

Però be, no em puc queixar d'ells perquè encara que siguin poques vegades al mes, quan estem junts em demostren i em comuniquen clarament la seva estimació i el seu amor.

Feliç dia de Sant Jordi a tothom!!!

La Felicitat!!

Un anònim, ha fet una bona tasca de recerca i m'ha trobat tal i com és la Legenda de la recerca de la Felicitat. Jo ho tenia entès com a La veritat i era una mica diferent,però deixo tot seguit l'escrit tal i com és. Moltes gràcies Anònim!!!!

Al principio del universo los dioses estaban en una reunión y uno le dice al otro:
¿"Dónde debemos esconder la felicidad? Tengo la seguridad que si los seres humanos la encuentran harán una confusión con ella".
Luego uno de los dioses dice: "Vamos a colocarla en la estrella más distante".Otro dijo: "No, yo no la colocaría allá. Ellos acabarían encontrándola. Están tan desesperados buscándola, que van a construir una aeronave para llegar hasta esa estrella".
Otro dios dice: "Vamos a esconderla en el fondo del océano".Y otro respondió: ¡"No, no, no! Yo no la colocaría tampoco allá. Definitivamente van a acabar encontrándola, en el fondo del océano, porque están desesperados por encontrar la felicidad...".
Entonces, un dios que estaba sentado, quieto, en un rincón dijo: "Yo sé dónde esconder la verdad. Vamos a ponerla en sus cuellos y ellos nunca la encontraran".

La Laia ja té dos anys!!

El dilluns dia 14, la Laia va complir dos anyets. Estava com sempre molt guapa i una mica nerviosa per veure tanta gent pel voltant i amb tants regals.
Quan va arribar el pastís, va bufar les dos veles com una campiona!!

Hi havia molta gent, avis, padrins, tiets, cosins, amics......vaig estar una estoneta en silenci, contemplant l'escena familiar. Molt bonica, molt tendra. Al meu costat tenia la meva dona amb les seves filles, però a pesar d'estar molt be i molt feliç, el meu coret trobava molt a faltar a les dues personetes que més estimo en aquest mon.
Els meus fillets Enric i Arnau que "no van poder vindre".

La veritat!

Hi ha un escrit que em van explicar fa molts anys i que no recordo del tot com era. Si algú el coneix o sap on trobar-lo, l'hi agrairia.
Més o menys diu així:

Al principi de la creació, els Deus és van reunir per concretar on haurien de posar la " VERITAT", un tresor molt preciat, de forma i manera que l'home no arribes a trobar-la mai per que no hi fes un mal us.
Un dels Deus, va proposar de posar-la al cim més alt del mon, on poca gent hi podria arribar. Van contestar-li que no, perquè algún dia crearien unes escales molt llargues i la gent hi podria accedir perfectament.

Un altre va proposar de deixar-la al fons del mar, un lloc molt dificil d'accedir. Van dir que no, perquè crearien un submarí i amb ell tothom hi podria accedir i trobar-la.

Així van ser proposats molts llocs i cap va ser acceptat, perquè al llarg del temps tothom la podria trobar.

A la fi, un dels Deus va trobar la sol·lució:
La posarem dins de cada persona, dins de cada cor i allí de ben segur que molt poques persones la trobaran.

En el camí de la vida.

1_mare, m'ha fet un comentari que crec que és mereix estar a la pàgina principal.
Desitjo que us agradi tan com a mi.

En el camí vaig aprendre, que arrivar alt no es creixer,
que mirar no sempre es observar,
que sentir-hi no es escoltar,ni lamentar-se es sentir,
ni acostumar-se es estimar.

En el camí vaig apendre que caminar sol no es soledat,
que covardia no es pau,
que somriure no es ser feliç,
i que pitjor que mentir es callar la veritat.

En el camí vaig aprendre,
que pot un somni d´amor obrir-se com una flor i que com la flor morir,
però en el seu breu existir es tot aroma i color.

I en el camí vaig aprendre,
que la humilitat no es submissió,
que la humilitat es el do que solem confondre,no es el mateix ser servil,
que ser tan bon servidor.

Per això
Quant les coses vagin malament,com de vegades hi van,´
Quant el teu camí nomes ofereixi costes que pujar,
quant tinguis poc haver,però molt que pagar,
quant necessitis somriure encara que tenint que plorar,
quant l ´esgotament t´aclapari i no puguis ja continuar,descansar deus,però mai desistir,
quant tot esta pitjor es quant mes hem d´insistir.

Un pensament

Cada cop em costa més mirar els anuncis, perquè és produeixen més coses "anormals" i aberrants. L'ultim, el del fill que ha matat a la seva mare.
I això que tothom ho sabia i la dona ho va anunciar anys enrera que això acabaria així. I ho va encertar!!
No penseu que alguna cosa falla i molt? no penseu que moltes d'aquestes morts és podrien evitar, fent un estudi del com i perquè és produeixen?
El foc s'ha d'apagar des de la base. No serveix de res lamentarnos i anar contabilitzant les morts que llastimosament es donen dia a dia.
Be, és un pensament en veu alta.

Un dia especial!

Avui és dissabte i estic amb els meus fillets, Enric i Arnau. Pel matí, hem anat amb l'Arnau a Lleida a jugar a futbol. La crònica del partit, l'ha farà l'Arnau al seu bloc.
Per la tarda hem anat a fer una volta amb bici i ens ho hem passat molt be jugant a amagar pel barri. Després, en arribar a casa, sessió de dutxa i fins l'hora de sopar un ratet amb els Sims.
I per la nit, sessió de Cine amb crispetes incloses.
Això és per molta gent un dia normal, però per nosaltres és un dia especial ja que gaudim tots tres d'estar junts.

M'agraden!

Els pensaments que escollim de pensar, són els instruments que fem servir per pintar la nostra vida.

No t'ofeguis en el mar de la teva negativitat quan pots surar a l'oceà de la teva vida.

Desitjo que us agradi la "frase d'avui" ( enviada pel meu Angelet)

Es mejor cojear por el camino que avanzar a grandes pasos fuera de él. Pues quien cojea en el camino, aunque avance poco, se acerca a la meta, mientras que quien va fuera de él, cuanto más corre, más se aleja.

La frase del dia ( per Angelet)

Al camino que se recorre entre el anochecer de la culpa y el amanecer de la disculpa, se le llama humildad.

25 maneres d’estimar un nen

Presta-li atenció.

Busca’l.

Escolta’l.

Juga amb ell.

Sigues espontani.

Agafa’l de les mans.

Alaba’l més, critica’l menys.

Felicita’l pel seus avenços.

Agraeix-lo.

Sigues flexible.

Confia en ell.

Mira’l als ulls.

Comparteix el seu entusiasme.

Anima’l

Espera el millor d’ell però no la perfecció.

Siguis consistent.

Estigues a la seva disposició.

Disciplina’l en el seu moment.

Aprecia les seves diferencies.

Contesta les seves preguntes.

Creu en ell.

Demana la seva opinió.

Escolta la seva música.

Demana-li disculpes quan t’equivoquis.

Malgrat tot... estima’l

Els fills ( per Angelet)

Tus hijos no son tus hijos,
son hijos e hijas de la vida,
deseosa de sí misma.

No vienen de ti, sino a través de ti y aunque estén contigo,
no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,
pero no tus pensamientos,
pues ellos tienen sus propios pensamientos.

Puedes abrigar sus cuerpos,
pero no sus almas porque ellos
viven en la casa del mañana,
que no puedes visitar,
ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos pero no procures hacerles semejantes a ti,
porque la vida no retrocede ni se detiene en el ayer.

Tú eres el arco del cual tus hijos,
como flechas vivas, son lanzados.

Deja que la inclinación, en tu mano de arquero, sea para la felicidad.

Pregunta...

L'altre dia la meva germana Eva, em va passar un vídeo que tractava sobre una preciosa història d'amor. Una història en la que la noia, degut a un accident, s'havia tornat cega i el noi l'hi dóna els seus ulls per tal de que recuperes la vista.
Una història que a més de fer-me saltar les llàgrimes per l'amor que va demostrar sentir per la seva parella i per l'acte tan altruista que va dur a terme, em va fer reflexionar i pensar sí avui en dia és podria trobar algun cas com aquest o si solament és dóna a les pel·lícules.
Jo tinc clara la meva opinió i la meva reacció, però m'agradaria saber la de tots vosaltres que visiteu el meu blog.
Una abraçada a tothom i gràcies per participar.

La Ejecución!! ( cedit per Eva)

En un lejano país había un señor feudal, cuyo poderío sólo era equiparable a su crueldad.En su territorio imperaba su ley y a los campesinos les estaba prohibido hasta mencionar su nombre. El pueblo vivía oprimido por los alguaciles que él designaba y agobiado por los recaudadores de impuestos, que les quitaban las pocas monedas que podían obtener vendiendo sus cosechas, sus vinos o sus trabajos manuales.Nolav, que así se llamaba el señor, tenía un poderoso ejército del que cada tanto surgían algunos jóvenes oficiales que intentaban algún motín para derrocarlo... Pero el Tirano doblegaba todos esos intentos a sangre y fuego.El sacerdote del pueblo era tan bondadoso, como malvado el gobernante. Un hombre respetuoso de su fe y que dedicaba su vida a ayudar a otros y a enseñar lo mucho que sabía.Vivían con él en su casa 15 a 20 discípulos, que seguían su camino y aprendían de cada gesto y de cada palabra de su maestro.Un día, después de la oración matinal, reunió a sus discípulos y les dijo:
—Hijos míos, debemos ayudar a nuestro pueblo. Ellos podrían luchar por su libertad, pero el Señor de la Tierra les ha hecho creer que tiene demasiado poder para que los hombres y mujeres se animen a enfrentarlo. El miedo por Nolav ha crecido con ellos y a menos que hagamos algo, morirán esclavos.
—Lo que tú digas será hecho –contestaron al unísono.
—¿Aunque cueste la vida de ustedes? –preguntó.
—¿Qué es la vida si uno, pudiendo ayudar a su hermano, no lo hace? –contestó uno de los discípulos que hablaba como vocero de todos.
Llegó el día quinto del tercer mes. Ese día se festejaba en el palacio el cumpleaños del amo. Y por única vez en el año, el Señor de la Tierra paseaba en su carruaje y por el pueblo.Rodeado por una fuerte custodia y ataviado con trajes bordados en oro y piedras preciosas, Nolav empezó su paseo esa mañana.Había un bando que ordenaba que todos los campesinos debían postrarse ante el paso del carruaje real, en señal de respeto.Para sorpresa de todos, a pocas cuadras del palacio el carruaje pasó por una calle y uno de los súbditos permaneció de pie a su paso. Los guardias lo detuvieron inmediatamente y lo llevaron ante el Señor.
—¿No sabes que debes inclinarte?
—Lo sé, Alteza.—E igual no lo hiciste.
—No lo hice.—¿Sabes que te puedo condenar a muerte?
—Eso espero, Alteza.Nolav se sorprendió de la respuesta, pero no se intimidó.
—Bien, si esta es la forma en que quieres morir, al atardecer el verdugo se ocupará de tu cabeza.
—Gracias, mi señor –dijo el joven y se arrodilló sonriente.
De entre la multitud, alguien gritó.
—Mi Señor, mi Señor, ¿puedo hablar?
El dictador le permitió acercarse.
—Dime.
—Permitidme mi señor que sea yo y no él, el que muera el día de hoy.
—¿Estás pidiendo ser ejecutado en su lugar?
—Sí Señor, por favor, siempre os fui fiel. Permitídmelo, por favor
El amo se sorprendió y preguntó al condenado:
—¿Es tu familiar?
—Jamás lo vi en mi vida. No le permitas reemplazarme, la falta es mía y es mi cabeza la que debe rodar.
—No, Alteza, la mía.
—No, la mía.
—La mía
.—Silencio –gritó el Señor— puedo complaceros a los dos.Ambos serán decapitados.
—Bien, Majestad, pero por ser el primer condenado creo que tengo derecho de ser el primero.
—No, Señor ese privilegio me pertenece a mí, que ni siquiera he ofendido a su Alteza.
—Basta ya, ¿qué es esto? –gritó Nolav—. Callaos y os concederé el privilegio de ser ejecutados a la vez, hay más de un verdugo en esta tierra.Una voz se alzó entre la multitud.
—En ese caso, Señor, yo también quiero estar en la lista.
—Y yo, Señor.
—Y yo.¡El Señor feudal estaba atónito!No entendía qué estaba pasando.Y si había algo que ponía de mal humor al dictador era que sucediera algo sin que él pudiera entenderlo.Cinco jóvenes sanos pidiendo ser decapitados era algo incomprensible.Entrecerró los ojos para reflexionar.En pocos segundos tomó una decisión. No quería que sus súbditos pensaran que le temblaba el pulso.¡Serían cinco los verdugos!Pero cuando abrió los ojos y miró a la gente reunida, ya no eran cinco sino más de diez las voces de los que reclamaban ser ejecutados y las manos seguían levantándose.Esto era demasiado para el poderoso Señor Feudal.
—¡Basta! –gritó— se suspenden todas las ejecuciones hasta que yo decida quiénes van a morir y cuándo.Entre las protestas y los reclamos de los que querían morir, el carruaje regresó al palacio.Una vez allí, Nolav se encerró en sus habitaciones y se dedicó a pensar sobre el tema.De pronto. Se le ocurrió una idea.Mandó a traer al sacerdote. Él debía saber algo sobre esa locura colectiva.Rápidamente salieron a buscar al anciano y lo trajeron ante el Señor Feudal.
—¿Por qué tu pueblo se pelea por ser ejecutado?El anciano no respondió.
—¡Responde!Silencio.
—Te lo ordeno.Silencio.
—No me desafíes. ¡Tengo maneras de hacerte hablar!Silencio.El anciano fue llevado a la sala de torturas y sometido a los peores tormentos por horas, pero se negó a hablar.El tirano mandó a sus guardias al templo a buscar a algunos de sus discípulos.Cuando estuvieron allí, les mostró el cuerpo dañado del maestro y les preguntó:
—¿Cuál es la razón de que los hombres quieran ser ejecutados?Con un hilo de voz, el anciano sacerdote gritó:
—¡Les prohibo hablar!El Señor de la Tierra sabía que no podría amenazar con la muerte a ninguno de los que allí estaban, así que les dijo:
—Haré sufrir a tu maestro los peores dolores que un hombre ha concebido. Y los obligaré a presenciarlo. Si aman a este hombre, díganme el secreto y luego todos podrán irse.
—Está bien –dijo uno de los discípulos.
—Cállate –dijo el anciano.
—Continúa –dijo Nolav.—Si alguien muere ejecutado en el día de hoy... –empezó el discípulo...
—Cállate –repitió el anciano—. Maldito seas de tu pueblo si revelas el secreto...El Señor hizo un gesto y el viejo recibió un golpe que lo dejó inconsciente
—Sigue –ordenó.
—El primer hombre que muera ejecutado en el día de hoy, después de la puesta del sol, se volverá inmortal.
—¿Inmortal? ¡Mientes! –dijo Nolav.
—Está en las Escrituras –dijo el joven, y abriendo un libro que traía en su bolso, leyó el párrafo que lo confirmaba.¡Inmortal!, pensó el Señor Feudal.Lo único que el dictador temía era la muerte y aquí estaba la posibilidad de vencerla. Inmortal, pensó.El Señor no dudó un momento, pidió papel y pluma y ordenó su propia ejecución.Todos fueron echados del palacio y al caer el sol, Nolav fue ejecutado según su orden.El pueblo se libró así de su opresor y se levantó a luchar por su libertad. Algunos meses después, todos eran libres.Al señor Feudal, nunca más nadie lo mencionó, salvo la noche de su ejecución en que los discípulos, mientras curaban las heridas de su maestro, recibían de él su bendición, por haber arriesgado sus cabezas y también su felicitación por esas maravillosas actuaciones.
_____________—¿Por qué, Demián, el Señor Feudal creyó una mentira como esa? ¿Por qué fue capaz de ordenar su propia ejecución, por una historia que le contaban sus enemigos? ¿Por qué cayó en la trampa del maestro? Hay una sola respuesta:ÉL QUERÍA CREERLO
El quería pensar que era cierto.
—Y ésta, Demi, es una de las verdades más increíblemente movilizadoras que yo haya conocido en toda mi vida. Creemos algunas mentiras por muchas razones, pero sobre todo porque queremos creerlas.
¿Por qué te enroscas en el que TE miente?, preguntabas el otro día.¡Te enroscas porque tú quisieras creer que lo que te dice es cierto! –contestó su propia pregunta.
NADIE TIENE MÁS POSIBILIDADESDE CAER EN UN ENGAÑOQUE AQUEL A QUIEN LA MENTIRALE AJUSTA CON SUS DESEOS.

La tienda de la verdad ( cedit per Angelet)

LA TIENDA DE LA VERDAD
El hombre caminaba paseando por aquellas pequeñas callecitas de la ciudad provinciana. Tenía tiempo y entonces se detenía algunos instantes en cada vidriera, en cada negocio, en cada plaza.Al dar vuelta una esquina se encontró de pronto frente a un modesto local cuya marquesina estaba en blanco, intrigado se acercó a la vidriera y arrimó la cara al cristal para poder mirar dentro del oscuro escaparate... en el interior, solamente se veía un atril que sostenía un cartelito escrito a mano que anunciaba: Tienda de la verdadEl hombre estaba sorprendido. Pensó que era un nombre de fantasía, pero no pudo imaginar qué vendían. Entró. Se acercó a la señorita que estaba en el primer mostrador y preguntó:— Perdón, ¿esta es la tienda de la verdad?— Sí, señor, ¿qué tipo de verdad anda buscando: verdad parcial, verdad relativa, verdad estadística, verdad completa?Así que aquí vendían verdad. Nunca se había imaginado que esto era posible, llegar a un lugar y llevarse la verdad, era maravilloso.— Verdad completa –contestó el hombre sin dudarlo. “Estoy tan cansado de mentiras y de falsificaciones”, pensó, “no quiero más generalizaciones ni justificaciones, engaños ni defraudaciones”.— ¡Verdad plena! –ratificó.— Bien, señor, sígame.La señorita acompañó al cliente a otro sector y señalando a un vendedor de rostro adusto, le dijo:— El señor lo va a atender.El vendedor se acercó y esperó que el hombre hablara.— Vengo a comprar la verdad completa.— Ahá, perdón, ¿el señor sabe el precio?— No, ¿cuál es? –contestó rutinariamente. En realidad, él sabía que estaba dispuesto a pagar lo que fuera por toda la verdad.— Si usted se la lleva –dijo el vendedor— el precio es que nunca más podrá estar en paz.Un frío corrió por la espalda del hombre, nunca se había imaginado que el precio fuera tan grande.— Gra... gracias, disculpe... –balbuceó.Se dio vuelta y salió del negocio mirando el piso.Se sintió un poco triste al darse cuenta de que todavía no estaba preparado para la verdad absoluta, de que todavía necesitaba algunas mentiras donde encontrar descanso, algunos mitos e idealizaciones en los cuales refugiarse, algunas justificaciones para no tener que enfrentarse consigo mismo. “Quizás más adelante”, pensó...No necesariamente lo que para mí es beneficioso, lo es también para otro. Puede suceder y es justo que así sea que alguien crea que el precio de cierto beneficio sea demasiado costoso.
Es válido que cada uno decida qué precio quiere pagar a cambio de lo que recibe, y es lógico que cada uno elija el momento para recibir lo que el mundo le ofrece, sea la verdad o cualquier otro “beneficio”.

No hi ha dia que no pensi amb tu i recordi moltes coses teves. És un record en silenci, però no perquè em sapigui greu fer-ho, sinó per respecte als sentiments d'altres persones.
M'agrada pensar amb tu i a la vegada seguir sentint-me arropat per tu.
Per això, vull utilitzar el meu blog per felicitar-te, encara que ha estat el primer que he fet al despertar-me. Vull fer-ho públicament i aquest cop en veu alta, per que tothom sapigui el bon pare que vas ser i ets encara que no estiguis entre nosaltres.

FELICITATS PAPA. T'ESTIMO

La frase del dia!!

Angelet m'ha enviat aquestes frases i la veritat, totes són dignes d'estar en aquest apartat.


"La realidad del otro, no está en lo que te revela
sino en todo lo que no puede revelarte.
Por lo tanto, si quieres comprenderlo
no escuches lo que te diga,
sino más bien lo que no te diga."

"Cuando un amigo calla que tu corazón no deje de escuchar el suyo."

"Si no puedes comprenderme, créeme."

"Para ver de cerca, suele necesitarse distancia."

"Comprender no es aceptar."

"A veces las palabras sobran. Otras veces no alcanzan."

"La timidez ata. Y algunos aprietan el nudo."

"Necesité mucho ruido para entender el silencio."