Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

dilluns, 31 de desembre del 2007

Cap d'any

Ja ha arribat el dia 31!! Avui per la nit celebrarem l'arribada d'un nou any. S'acaba el 2007 i comença el 2008.
Estic molt content perquè passaré el dia amb la meva Joa, a la que fa molts dies que no veig, ja que ella ha estat passant els Nadals amb la seva família. També hi serà el meu cosí i la seva dona.
Farem un bon sopar i després anirem a ballar una estoneta o si més no a passar-ho be.
Però avui , és quan m'he de despedir dels meus fillets, ja que ara els hi toca passar la resta de les festes amb la seva mare. I és normal, ja que ells també volen estar amb la seva mare.
Però després de passar tants dies amb ells, jugant, parlant, dormint, menjant.....cuidant-los, ja que quan els tinc amb mi estic única i exclusivament per ells, doncs la despedida costa molt.
I no hi puc fer més!! Mira que l'Enric em diu tot guapet: Papa, pensa que hem passat molts dies juntets i ens ho hem passat molt be!!
I té raó, però el coret el tinc una mica ( bastant) arrupit.
Han estat uns dies molts bonics, carregats de moltes coses i de moments preciosos, on tots tres hem conviscut junts i hem gaudit d'aquesta convivència.
Gràcies Enric, gràcies Arnau per aquests moments.
Us estimo!

diumenge, 30 de desembre del 2007


Mireu quina postal mes bonica que m'ha fet el meu fillet!!! No es molt maca?

divendres, 28 de desembre del 2007

Pi de Montbrió

Aquesta tarda hem sortit l'Arnau, l'Enric i jo a caminar una estona. Hem fet la ruta fins al pi de Montbrió, que no l'havia fet mai amb ells. Havíem vist el pi un dia que hi vam anar amb cotxe, però no caminant. Feia una mica de fred, però ben tapats i a un bon ritme no és notava massa.
Ens ha agradat caminar tots junts per la muntanya i explicant-nos coses. El que passa és que hem triat mal dia, ja que és 28 de desembre i m'han fet unes quantes innocentades!!!!!
Però com diu la dita.....salsa con gusto no pica!!!!!

Escoltant el cor!

Un cop més, quan han vingut amb mi els meus fillets ho han fet sense cap peça de roba per passar aquests dies de vacances de Nadal. Això que cada cop l´hi demano però la resposta sempre és la mateixa: NO.
Si algú sap de que va el tema, sabrà que amb els 600€ que cada mes passo de pensió pels meus fills, hi va inclosa la roba, les medicines i altres coses que són normals en la vida dels meus fills. Això vol dir que la roba ja la pago amb la pensió. Això sí, l'escola de música, ulleres, ortodòncia....la pago a part ja que no va inclòs dins de la pensió, ja que són despeses extraordinàries.
O sigui que a mes dels diners que pago, he d'afegir-ne més per poder vestir als meus fills.
Aquesta és una de les "batalles" obertes, així com el tema de la recollida dels nens els dimarts, les vacances de l'estiu que mai són iguals per un que per l'altre, la informació de totes les coses que fan els nens així com poder prendre decisions sobre el que fan o el que faran.........Un seguit de coses que ara mateix no hi vull pensar.
Estem en unes dates, on sembla que tothom tinguem els cors més sensibles i estem més oberts a l'enteniment i a la comprensió. Sempre he cregut que les persones parlant s'entenen i més encara quan aquestes persones comparteixen l'amor de dos personetes que a més són el més important de les seves vides.
És ben sabut, que a les guerres no hi guanya mai ningú, però en aquest cas, els que sempre hi perden són els nostres fills que a més de sofrir la separació dels seus pares, han de patir les seves desavinences.
És per aquest fet, que vull aprofitar aquestes dates per tornar a expressar un cop més el meu desitg i la meva voluntat d'acabar d'una vegada per totes amb les nostres lluites i tots aquests mal rotllos que l'únic que fan és desestabilitzar als nostres fills.

Serem capaços de donar la Pau i la tranquil·litat que 'Enric i l'Arnau es mereixen? Jo si i tu?

dimecres, 19 de desembre del 2007

Ja ha arribat el Nadal. Unes dates per celebrar en família i al costat de tots els teus. Jo aquest any passaré els nadals amb el meus fillets, la meva mare i els meus germans: No són dates que m'agradin massa però el tenir a l'Enric i l'Arnau amb mi, m'ho fa veure d'un altra manera i amb molta alegria. Ja hem fet el pessebre i hem posat llums al carrer. Cada any intentem fer-ho diferent, per tal d'anar afegint coses noves. I la veritat és que cada cop ens anem superant.
Les figures així com la caseta i com no el riu que travessa tot el pessebre, són elements fixes i que no volem canviar.
Aquest any hem optat per posar moltes llums al pessebre, sota terra, així com una pancarta de paper que envolta tot el pessebre i on l'Enric i l'Arnau ens feliciten els Nadals amb uns dibuixos i unes lletres força originals i bonics.
Hi han zones d'herba, de terra i de desert, des d'on surten els Reis Mags per anar fins al portal de Belen.
I volem aprofitar aquest post Nadalenc per desitjar a tots els que ens visiteu, que passeu un Bon Nadal carregat de PAU , AMOR I FELICITAT.

BON NADAL!!!!!

dimecres, 12 de desembre del 2007

Futbol

La jornada 6, els pre-benjamins no van jugar i l'Arnau va estar convocat amb els benjamins que és van enfrontar amb l'Ascó. El resultat va estar de 7-2.

La jornada 7, el dia 01/12/07, l'Arnau va estar convocat amb el benjamins i va jugar de reforç de l'equip sortint en dues ocasions per substituir durant una estona dues lesions.
En quant al partit dels pre-benjamins, tot i que el resultat va estar de 2-3, va estar molt be. Aquest cop vam jugar contra el Balafia i aquest equip tenia més jugadors de segon any que de petits, cosa que es reflexava al terreny de joc.
Però els nostres no es van deixar coaccionar i van treure el millor de cadascú i van lluitar fin el final.
Els gols nostres els van fer Adrian i Arnau Cervelló.
Jugadors: Adrian, Enrico, Arnau Pérez, Pruni, Ferràn, Joan, Nico, Josep i Arnau Cervelló.

L'Arnau va tornar a fer un gol dels que últimament ens té acostumats, sortint des del radera amb la pilota controlada, plantant-se davant el porter i fent-li gol. Va tenir un altra ocasió del mateix estil però aquest cop és va trobar amb el pal de la porteria que també juga.

Reflexió en veu alta!!!

Cada cop van posant més prohibicions i més limitacions a l'hora d'anar amb cotxe. Van començar amb la campanya del cinturó de seguretat, continuant amb el carnet per punts i ara hem arribat a les sancions de fins i tot pena de presó pels que superin totes les limitacions. Sí pensem que tot això es fa per intentar reduir l'exesiu nombre de morts que dia a dia es produeixen a les nostres carreteres, doncs el fi és molt bo.
Però incomprensiblement cada dia surten al mercat cotxes amb més potència i amb els que la velocitat màxima que és pot agafar, supera i molt a la velocitat permesa.
Llavors, sí tenim tan clar que LA VELOCITAT MATA, com és que esta permès la venda d'aparells que maten? No seria millor començar per prohibir la venda de vehicles amb una potència superior als 60 cv i amb els que la velocitat màxima que és pugui assolir sigui de 130km/h?. D'aquesta manera, rebaixant i molt la perillositat dels nostres cotxes, és reduiria el nombre d'accidents i a la vegada ajudaríem a reduir la contaminació que aquests produeixen.
Però és clar, aquí estem parlant de conceptes molt diferents. Per un costat l'econòmic i per l'altre el de la seguretat i medi ambient. I és que resulta que "la pela és la pela" aquí i a tot arreu.

diumenge, 9 de desembre del 2007

Preciosa balada d'un grup, Led Zeppelin, que torna a tocar un altre cop. Desitjo que us agradi molt!
Una abraçada a tots!



Hay una dama que está segura
De que todos los brillantes son oro
Y ella está comprando una escalera al cielo
Cuando ella llega allí, ella sabe
Que si todos los negocios están cerrados,
Con una palabra ella puede conseguir lo que vino a buscar.
Ohh, ohh, ella está comprando una escalera al cielo
Hay una señal en la pared
Pero ella quiere estar segura
Porque tu sabes que las palabras a veces tienen dos significados
En un arbol, al costado del arroyo
Hay un pajaro cantor que canta,
Algunas veces todos nuestros pensamientos son confusos
Ohh,ohh, hace preguntarme
Ohh,ohh,hace preguntarme
Hay un sentimiento que tengo
Cuando miro al oeste,
Y mi espiritu está llorando por irse.
Y mis pensamientos que he visto
Anillos de humo a traves de los arboles
Y las voces de los miran parados
Ohh,ohh, hace preguntarme
Ohh, ohh, hace preguntarme
Y es susurrado que pronto, si todos llamamos a la armonia
Luego el flautista nos conducirá a razonar.
Y un nuevo dia amanecerá para aquellos que soporten mucho tiempo
Y el bosque hará eco con su risa
Si hay disturbio en tu seto vivo, no te alarmes ahora.
Es tan solo una lipiada de primavera, para la reina de mayo.
Si, hay dos cenderos que podes atravesar
Pero en la carrera larga,
Aún hay tiempo para cambiar el camino en el que estas
Y hace preguntarme.
Tu cabeza está tarareando,y yo no iré,
En caso de que no lo sepas.
El flautista te está llamndo para que te unas a él
Amada dama, tu puedes oir el volar del viento,
Y sabias que
Tu escalera se halla en el viento suspirante.
Y mientras desenrollamos el camino
Nuestras sombras, mas altas que nuestras almas.
La caminata de una dama que todos conocemos
Que brilla con luz blanca,y que quiere mostrarnos
Como aun todo se convierte en oro.
Y si escuchas muy atentamente
La armonia vendrá a ti por fin.
Cuando todos son uno y uno son todos
Ser una piedra, y no rodar.
Y ella está comprando una escalera al cielo.

Led Zeppelin

dilluns, 26 de novembre del 2007

Enquesta !!

He posat en marxa aquesta votació, per saber que en penseu d'aquest tema. Sé que hi han molts casos en els que seria molt difícil l'aplicació de la Custodia Compartida ( CC) però és tracta de que en un principi, els dos progenitors tinguin el mateix dret de tenir als seus fills amb ells, sigui el pare o sigui la mare.
Desprès és tractaria de fer un estudi i un seguiment de cada cas per poder assignar la CC. Però deixar d'una banda per sempre, la idea de que els fills han d'estar vivint amb la mare dia a dia i amb el pare solament amb règim de visites.
Aquest és el sentit de la votació. Si vols deixar un comentari o raonar-la, ho pots fer a la part de baix de la enquesta.
T'agraeixo la teva col·laboració i com no, la teva visita al meu blog.
Una abraçada a tothom!!

diumenge, 25 de novembre del 2007

El cap de setmana!!!

Hem passat un nou cap de setmana, ple de sensacions, de coses noves i molt ocupat, però el més bonic és que l'he passat al costat dels meus fillets Enric i Arnau.
El que per una persona "normal" és algo quotidià, per mi és una gran cosa i un gran moment. Per això intento gaudir-ho al 100%.

dijous, 22 de novembre del 2007

Hola a tots !
demà torna a ser ( per desgràcia) un dia especial. Un dia on "algú" ha de decidir sí la opció o el camí pres per altres persones és el correcte o no. Jo sé que no ho és i com jo la majoria de les persones, però com no es pot arribar a cap enteniment ni a cap sol·lució, doncs ho ha de decidir una tercera persona.
I que ningú pensi que a mi m'agrada anar per aquest camí, però és l'únic que puc seguir per poder lluitar per la meva causa.
Jo crec amb el diàleg, amb les persones, amb la raó, amb poder arribar a un enteniment per una causa comú, però no n'hi ha prou en que un hi cregui, han de ser totes dues bandes.
Jo tinc i tindré la porta oberta a l'enteniment i espero i desitjo que algun dia tots puguem arribar a ser justos i honestos amb nosaltres mateixos.
Una abraçada!!

dilluns, 19 de novembre del 2007

Aclaració !!

Aquest blog, el vaig començar amb la finalitat d'expressar en ell totes aquelles coses que al llarg de la meva vida m`han passat, em passen i em passaran. És un espai lliure on tothom que el visita pot expressar la seva opinió lliurement, tan sobre el que és llegeix com de qualsevol altra cosa. No vull de cap manera amb els meus comentaris ferir cap tipus de sensibilitat. La meva finalitat no és altra que la d'escriure la veritat de tot el que em passa. I si algú ho veu diferent, ho pot comentar.
Molta gent em fa comentaris, signant amb el seu nom i molts ho fan de forma anònima. Els que signen amb el nom, sé qui són; però dels anònims, no en conec la seva identitat. Uns ho fan compartint els meus escrits i altres discrepen. Tots són respectables , però això no vol dir que jo em faci responsable de les coses que es comenten i com es comenten.
Però de totes formes, vull agrair a tots els visitants, el seu pas per aquest blog i que si voleu deixar-me un comentari, doncs serà molt ben rebut.
Gràcies a tots!!

Jocs escolars

Diumenge dia 18, es van cel·lebrar a Ascó els jocs escolars. L'Arnau va córrer els 500 metres llisos en categoria pre-benjamí i va quedar el segon.
Va fer una molt bona sortida, on els primers 300 metres anava sol al davant i fent molt bona cursa. Després, un segon corredor va anar guanyant terreny i fins i tot el va avançar.
Eren una vintena de corredors i un segon lloc, és molt bon lloc.
L'Enric també estava a les grades mirant al seu germà i animant-lo moltissim. I és que a pesar de que l'Arnau és una mica "trasto" amb ell, sé l´estima molt al seu germà. Quasi cada vegada que juga o corre tan a Flix com a fora, l'Enric vol vindre a animar-lo.
A veure si aviat podem vindre l'Arnau i jo a veure un concert teu.
Una abraçada per tots dos!!!!

dissabte, 17 de novembre del 2007

Jornada 5. Flix- AEM SE ( 1-3)

Avui hem tornat a jugar a casa i a pesar de que ha estat un partit molt disputat, el resultat no ha estat del nostre costat.
No puc fer una bona crònica, ja que no he pogut estar al partit però m'han dit que tots han estat molt bé.
Endavant a tots, que ho esteu fent molt bé.
En quant a l'Arnau, dir que ha estat l'autor de l'únic gol del partit, sortint com ens té acostumats des del radera, amb un bon control de la pilota i amb molta velocitat. Un cop davant de la defensa, ha driblat al jugador i davant el porter ha fet gol.
Molt bé Arnau, estàs fet un artista i cada cop ens fas caure més la bava.
Una abraçada!!

dijous, 15 de novembre del 2007

Boig per tu !! ( per vosaltres



Aquesta cançó va dedicada als meus fills Enric i Arnau, que són les personetes que més estimo en aquest mon i amb els que hem cantat molts cops junts aquesta música.

dimecres, 14 de novembre del 2007




Aquesta cançó és molt bonica, però és molt trista pel seu significat. Està feta per un pare ( l'Eric Clapton ) que va perdre al seu fill.

Tears in heaven
Dirías mi nombre, si me ves en el cielo?
Sería lo mismo, si te veo en el cielo?

Debo ser fuerte y continuar
porque se que no correspondo al cielo.

Agarrarías mi mano, si me ves en el cielo?
Me ayudarias a pararme, si me ves en el cielo?

Encontraré mi salida atraves de la noche y del día,
porque sé que no me puedo quedar aqui en el cielo.

El tiempo puede tirarte,
El tiempo puede vencer tus rodillas,
El tiempo puede romper tu corazón,
Estuviste pidiendo por favor? Pidiendo por favor?

Detrás de la puerta,
Hay paz, estoy seguro,
y soñe que no habrá mas lágrimas en el cielo.

Sabrías mi nombre, si te veo en el cielo?
Sería lo mismo, si te veo en el cielo?

Debo ser fuerte y continuar,
porque se que no correspondo aqui en el cielo



Avui vull encetar un nou espai de cançons que m'agraden molt o bé que tenen un significat molt especial per mi.
I la primera, l'hi vull dedicar a una persona molt especial, que sempre està al meu costat compartint amb mi les meves penes i alegries.
Diuen que al darrera d'un gran home, sempre hi ha una millor dona. Jo no em considero un gran home, però sí que puc dir que tinc al meu costat una dona meravellosa.
Aquesta cançó significa molt per tots dos ja que és la nostra cançó.
Doncs va per tu Joa, T'estimo.

dimarts, 13 de novembre del 2007

La Unió Social de Flix



Emotiva inauguració de l'ascensor de la Social. Dissabte passat es va inaugurar aquesta gran obra que permetrà accedir des del carrer a totes les plantes de la Social. A l'acte, hi van assitir diverses personalitats de l'Ajuntament de Flix entre les que hi havia el nostre batlle, el Sr. Pere Muñoz. També hi era el Sr. Xavier Vega i l'exalcalde de Flix el Sr. Antoni Sabaté.
El president de la Social, el Sr. Soriano, va començar el parlament, dient que aquesta obra significaria una gran millora en l'accés al bar, per a totes les persones amb alguna mena d'incapacitat o als nostres avis que els hi costa pujar les actuals escales. Ha explicat que l'obra ha estat feta per tres juntes diferents, ja que ha estat costosa de realitzar tan econòmicament com burocràticament. Ha agrait al Sr. Barbero, a les juntes anteriors i com no a la seva junta els esforços fets per poder dur a terme l'obra, deixant pel final un agraïment molt sincer al Sr. Floreal Cervelló, ja que va ser juntament amb la seva junta, els que van iniciar els tràmits d'aquesta construcció , comentant que "lo Papa" era una persona molt emprenedora, que l'hi agradava molt treballar pels altres, posant en cada acció tot el cor i tota l'ànima. Per aquest fet i en la seva memòria va obsequiar amb un ram de flors preciós, a la seva dona, Josefina.
El primer viatge oficial de l'ascensor, el van fer l'Alcalde de Flix, el Sr. Barbero, el Sr Soriano i la meva mare en representació del meu pare.
Un acte molt bonic i emotiu per tothom i en especial per les persones que hem estimat i estimem al meu pare, perquè sabem la il·lusió que hi posava en tot allò que emprenia.

Des d'aquí vull agrair a la junta de la Social i al seu president, per aquest acte tan encertat i per haver pensat amb el meu pare, fent-li aquest homenatge i portant-se tan bé amb la meva mare.
Moltes gràcies!!!

Que faries tu ?


Molts cops em pregunto, quina estaria la reflexió o l'actuació dels altres si es trobessin en el meu cas. I és que els fets dels últims dies, relacionats amb la negació de la custòdia compartida a un pare separat, argumentant que no pot exercir de pare per ser coix, m'han fet pensar en quina seria la opinió de tots vosaltres amb els temes següents.
I no és que cregui que no actuo bé. El que passa és que de vegades m'agradaria saber altres criteris. A més, hi ha gent que t'envolta, que és permeteix opinar sense saber la història o saber solament una part d'ella. No qui més parla o qui més crida té la raó. De veritat solament n'hi ha una i aquesta la demostra els fets i les accions. Les veritats a mitges o mal explicades són pitjors que la mentida.

  • Que faries tu, si tenint temps i ganes d'estar amb els teus fills, la seva mare no et deixes tenir-los més del que diu una sentència?
  • Que faries tu, si un d'aquells pocs caps de setmana que pots estar amb els teus fills, la mare et truca per telèfon i et diu que no els tindràs?
  • Que faries tu, sí la mare dels teus fills no et notifiques res de la seva vida?
  • Que faries tu, sí després de pagar "religiosament" cada mes la pensió alimentícia pels teus fills, a més de totes les despeses extraordinaries que mes a mes van sortint, et trobessis que quan venen amb tu no porten cap peça de roba ( que tu estàs pagant) i el comentari de la mare és: No en tindràs de roba !
  • Que faries tu, sí la sentència de divorci et digues el lloc on has d'anar a buscar cada dia entre setmana als teus fills i després de quatre anys fent-ho, et trobes que un bon dia la mare dels teus fills, ve a buscar-los i els pren a un altre lloc i al damunt pretén que tu vagis a partir d'ara a buscar-los a l'altre lloc?
  • Que faries tu, sí et toca triar les vacances dels teus fills i després d'enviar-li un quadrant de tal i com quedaran les vacances, quan arriba el moment, vas a buscar-los i et diu que avui no, vine demà?
  • Que faries tu, sí a tots el llibres de l'escola, i tot el material dels teus fills on s'ha de posar el nom dels teus fills, la mare hi posa el nom del nen, una inicial corresponent al cognom del pare i el cognom sencer de la mare ( exep. Joan C. Miró) ?
  • Que faries tu, sí les vacances d'estiu són de 84 dies i segons sentència són 42 amb la mare i 42 amb el pare, i la mare decideix unilateralment que ella els tindrà 54 dies i tu tan sols 30?

Que faries tu, sí tot això et passes a tu i a més a més et vegis desplaçat dels teus fills als que estimes i als que necessites veure i estar amb ells, solament pel fet de ser home i pare?
Gràcies per endavant!

dilluns, 12 de novembre del 2007

Partit contra el Tàrrega ( jornada 4). 0-6

Matinal de futbol al camp d'esports municipal de Flix, on els nostres pre-benjamins s'han enfrontat al Tàrrega. Partit molt disputat on els nostres petitets han donat tot el que han pogut i més, però el resultat no ha estat al nostre favor.
Sembla mentida com ja de tan petits tenen aquest "amor propi" per tirar endavant el partit. De fet, és una bona feina feta per l'entrenador, Rubén, per ensenyar aquest esport als nostres jugadors.
Tots han jugat molt bé, cadascú dintre de les seves possibilitats, però m'agradaria destacar en aquest partit, el bon joc que ha fet Josep, on l'he vist molt diferent, encertat i lluitador.
En quan al meu fill Arnau, l'he vist en la seva línia, molt ben col·locat al camp, segur i molt atrevit a totes les jugades. No té por a la pilota i "va a totes", tan defensant com atacant. Com diu un pare, ( i a mi em cau la bava de sentir-ho) l'Arnau és una màquina.
Endavant petitets!!!!!

Jugadors:
Oscar, Pruni, Arnau Pèrez, Arnau Cervelló, Ferràn, Joan, Enric, Jordi, Josep.

divendres, 9 de novembre del 2007

La Unió Social de Flix

Dissabte dia 10, s'inaugurarà l'ascensor que s'ha instal·lat al bar de la Unió Social, per poder accedir des del carrer fins al bar.
Aquesta obra, ha estat molt difícil de fer i molt cara, però finalment s'ha pogut dur a terme.
Sé que es va començar amb la junta anterior, quan "lo Papa" era president de l'entitat i que s'ha materialitzat amb la junta actual.
Per tant i des del meu bloc, vull felicitar a totes dues juntes, a més de totes les persones que hi han col·laborat, per la bona tasca feta i per tot el que han fet i fan per la nostra Social.
Enhorabona!!

Estem al segle XXI !!!

Sembla mentida, com vivint al segle on vivim, on quasi totes les coses estan inventades, on per fi el racisme esta molt mal vist, on la dona per fi comença a estar al lloc on li pertoca estar, on per fi la violència de gènere esta castigada, on per fi els abusos a menors estan perseguits i penats........on per fi es busca la igualtat entre totes les persones sense discriminació de raça ni de sexe, ens trobem una vegada més en un buit legal en mig de la societat, on s'han oblidat d'incloure als Pares Separats amb fills.
Aquest cop, a part de discriminar a un pare pel fet de ser home, se li ha negat la Custodia Compartida dels seus fills, pel fet de ser coix, argumentant que aquesta minusvàlia l'hi impediria poder exercir correctament de pare. No tinc paraules per explicar-me aquest fet indignant i totalment injust. Es podria argumentar qualsevol altra cosa, però pensar que una persona no pot fer de pare per ser coix.........
De ben segur que se l'hi permetrà passar una pensió alimenticia per cada fill, a més de abonar totes les despeses extraordinàries que és vagin presentant, ja que per això sí que serà apte i vàlid.
Però per compartir el temps dels seus fills al 50% amb la seva mare, gaudint d'igual manera de l'amor i l'estimació d'aquells fills als estima i adora, per això no és apte ni vàlid.
Senyors, crec que ja n'hi ha prou de discriminació cap als pares separats. Necessitem d'una vegada, que es compleixi allò tan bonic que diu : TOTHOM SOM IGUALS DAVANT LA LLEI.
I la única manera de ser-ho en aquest tema, és la CUSTODIA COMPARTIDA.
Endavant company!!!

diumenge, 4 de novembre del 2007

Felicitats Teta!!!!!


Demà dia 5, la meva germana Mª Josep, compleix anys. Per això li dedico aquest escrit, desitjant-li moltes felicitats de part de tots nosaltres i que s'ho passi força be.
Felicitats!!!!!!

dissabte, 3 de novembre del 2007

En una pàgina molt interessant, he trobat aquest escrit que per mi té una gran importància. Quan ens casem, pensem que a nosaltres no ens passarà, que la persona que hem triat com a mare dels nostres fills, és meravellosa i mai ens farà mal amb allò que més estimem. I és normal, perquè si ja no confiem amb ella, doncs no té sentit el casar-te. Però les coses, com més clares millor i per tant no costa res fer-ho be. Quan l'amor deixa pas a la rabia i al odi....... hi ha persones que no veuen res més que el mal i la venjança.
Per tant, si has de fer el pas, en primer lloc felicitats i si us plau fes cas a l'escrit.

Una abraçada!!

En poco tiempo, el matrimonio ha sufrido una transformación sin precedentes en la historia de la humanidad. Y sin pretender analizar si el cambio ha sido a mejor o peor, he aquí unas sugerencias para adaptarse a estos cambios para personas que viven en nuestro país, ya que en los países del entorno europeo existen leyes igualitarias de custodia compartida con diferentes tipos de coparentalidad o convivencia alternativa con los hijos:

  1. No te cases sin un contrato que incluya una cláusula de disolución en que se establezca que, en caso de disolución, se aplicará un régimen de custodia compartida de los hijos en cualquiera de sus variantes de alternancia o coparentalidad.

  2. Si los abogados te dicen que no es posible, no te cases, pues en caso de divorcio entrarás en el peor de los infiernos.

  3. Recurre a un abogado de una asociación de madres y padres separados que esté dispuesto a redactar este tipo de contrato y darle el valor jurídico que le corresponde (el príncipe Felipe tiene un contrato matrimonial de este tipo con cláusula en caso de disolución).


divendres, 2 de novembre del 2007


Dimarts passat, vam anar al dentista amb l'Enric, per posar-li aparells a la boca. Es tracta d'eixamplar-li el paladar, per posteriorment posar.li un corrector de dents. Be, ell estava una mica nerviós pel que li farien, ja que tot i que li havien dit, doncs no les tenia totes. Però es va portar molt be i va aguantar com un valent.
Això si, tot i portar l'aparell, no va parar en un moment de parlar i de preguntar coses. I és que cadascú és com és i no s'hi pot fer més. I ell és molt mogut i inquiet.
Ara sol manca portar-ho uns quatre mesos, cosa que ell farà molt be.
Endavant Enric i paciència!!!
Un petonass!!!!! T'estimo!!!!

Hallowe'en


Dimecres passat per la nit, vam rebre a casa la visita d'uns éssers de l'altre mon, amb llargs vestits de color negre i amb les dents encara brutes de sang. Aquests personatges i amb cara de pocs amics es van plantar davant de la porta demanant caramels o "susto". Evidentment vam triar donar tots els caramels que teníem a casa, per que marxessin el més aviat possible.
Com van quedar contens, no ens van fer res, però ens van prometre tornar l'any que ve.
Si els veus, para compte, són perillosos si no tenen caramels!!!

Senderisme a Flix (rutes)


RUTA 4 Sortida des dels quatre camins de Flix, en direcció cap a la Bassa de les Clotxes. Allí agafem el camí principal, asfaltat i el seguim fins un punt on trobem una bifurcació. Agafem el camí de la dreta i no el deixem gens. Aquest deixa d'estar asfaltat al cap d'uns metres, però esta força bé. Arriba un moment que tornem a trobar dos camins i hem de seguir pel de la dreta. Ens confirmarà la elecció, el trobar una cadolla feta sobre la roca. Aquest camí al cap d'uns metres, torna a estar asfaltat. Baix mateix de la muntanya, hem de triar entre dos camins. Aquest cop, agafem el de l'esquerra i farem cap al Pi de Montbrió, que si algú no l'ha vist mai, és molt gran i esta declarat com a patrimoni de la humanitat.
Bé, deixem el pi a l'esquerra i seguim per un caminet estret, però que ens va endinsant a la muntanya. arriba un moment que aquest es fa més gran i al cap d'una estona tornem al caminet petit. Això fins arribar a un mas gran ( que ens queda dalt a la dreta), on ens trobarem dos camins. El de la dreta és el nostre, que el seguirem fins que empalma amb un asfaltat i aquest ja ens porta fins la carretera de Riba-roja/ Flix, on direcció Flix farem cap a casa.

Dificultat : baixa
Temps: 1h 40'
Km : 9.3 km

Senderisme a Flix (rutes)


RUTA 3 Sortida des dels quatre camins de Flix, en direcció cap a la Bassa de les Clotxes. Allí agafem el camí principal, asfaltat i el seguim fins un punt on trobem una bifurcació. Agafem el camí de la dreta i no el deixem gens. Aquest deixa d'estar asfaltat al cap d'uns metres, però esta força bé. Arriba un moment que tornem a trobar dos camins i hem de seguir pel de la dreta. Ens confirmarà la elecció, el trobar una cadolla feta sobre la roca. Aquest camí al cap d'uns metres, torna a estar asfaltat. Baix mateix de la muntanya, hem de triar entre dos camins. Agafem el de la dreta, pujant la muntanya i ja no deixem el camí fins arribar a la carretera de Riba-roja / Flix, seguint direcció Flix.

Dificultat: Baixa
Temps: 1h 30´
Km: 8km


dijous, 1 de novembre del 2007

Senderisme a Flix (rutes)


RUTA 2 Sortida des del polígon de Flix, al supermercat. Agafem la carretera de Maials i al final de la pujada, quan comença el replà, hi ha una sortida a l’esquerra. Entrem al camí i a uns 50 metres seguim pel camí principal a l’esquerra. A uns 300 metres, el camí es bifurca i hem d’agafar el de la dreta. Seguim aquest camí ( baixada), trobant a la dreta (baix) un ranxo amb cavalls. Arriba un moment on trobem quatre camins ( després de passar un altre ranxo) , just al davant d’un tancat amb vàlvules del reg. Triem el camí de l’esquerra i al cap d’uns metres trobem un pal indicador, on podem anar cap a l’esquerra ( ruta1) o cap a la dreta, a Riba-roja per vall de porcs. Anirem per la dreta, cap a Riba-roja. Aquest camí ja no té pèrdua i farem cap al pont de Riba-roja d’Ebre, que el creuarem i per carretera fins a Flix.

Durada. 3h 45’

Dificultat: Baixa

Km: 21

Comentaris: El camí fa cap al riu, on podrem gaudir d’unes vistes precioses fins Riba-roja

dilluns, 29 d’octubre del 2007

Senderisme a Flix (rutes)


Fa molt temps que m'agrada anar a caminar per la muntanya i fer-ho per diferents camins. A partir d'avui, els aniré posant al blog per si algú la vol fer i així sabrà més o menys els temps que és tarda.
RUTA 1 Sortida des de l' aparcament del supermercat del polígon. Agafem la carretera de Maials, pugem tota la costa i a l'ultima entrada de la pujada, entrem a l'esquerra (es pot agafar qualsevol de los dos anteriors, que totes dues porten al mateix lloc). Seguim caminant fins que el camí principal es desvia a la dreta. Anem baixant pel camí, trobant a ma dreta un "ranxo" amb cavalls, molt bonic. En el camí principal, arriba un moment on trobarem quatre camins. Això és just davant d'un tancat amb vàlvules del reg. Allí, hem d'agafar el camí de l'esquerra. A uns 300 metres més o menys, trobem un cartell indicador, on podem agafar el camí de la dreta per anar cap a Riba-roja o el de l'esquerra per anar a Sebes. Seguim cap a Sebes pel camí principal, fins una bifurcació amb un oliver al mig, on si tirem a la dreta farem cap al mirador de les cigonyes, i cap a la dreta sortirem ( passant per un camí tot asfaltat) al mas del director. Aquesta ruta és pel camí de l'esquerra. Un cop al mas del director, agafem el camí principal i cap al polígon.

Durada: 2 hores ( aproximadament 12 km )
Dificultat: fàcil

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Patit de pre-benjamí ( jornada 2 )

Ahir dissabte vam jugar aquí Flix contra el Binefar. Un matí fresquet on vam estar xiulats per arbitres federats. El partit va estar distret i els nostres jugadors ho van fer molt bé. Poc a poc van agafant confiança al damunt del camp i és comencen a veure jugades boniques. Sí, són molt petits però és veu com van aprenent poc a poc això del futbol.
Els jugadors van ser: Nico, Arnau P., Jordi, Enric, Adrian, Joan, Ferran, Josep i Arnau Cervellò. El resultat va ser de 5 -0 i els van marcar: Adrian ( 2), Arnau P. (1), Enric ( 1) i Arnau Cervelló (1).
L'Arnau segueix en la seva tònica, deixant-me parat cada partit, per la seva forma de jugar segura i compacta. Juga molt be de defensa, no deixant entrar cap pilota i a la vegada puja corrents cap a dalt cada cop que hi ha un atac. Molt ràpid i molt encertat.
Endavant petits!!!

dissabte, 27 d’octubre del 2007


He de reconèixer que la música i els cant no és el meu fort, no m'ha agradat mai fer-ho. Suposo que la vergonya de posar-me al davant d'algú i tocar m'ha frenat molt. I em refereixo al solfeig i a tocar alguna mena d'instrument. Però ves per on, l'Enric m'ha sortit músic !!!
Recordo el primer cop que em va trucar per telèfon per dir-me que tenia una audició, vaig perdre els pantalons marxant corrent per arribar-hi a temps. I és que quan el vaig veure allí dalt, tot sol i tocant aquell instrument tan gran, ( el cello) ,que era més alt que l'Enric......Be, no cal dir que alguna llagrimeta d'emoció em va caure mentre tocava !
Molts cops l'he vist cantar amb l'orfeó i fins i tot l'he acompanyat a cantar fora vila. I veure com s'ho passava de bé quan cantava.....Era tota una il·lusió !!
Ara ja no canta amb l'Orfeó i a més ha canviat d'instrument musical: el contrabaix, que encara és més gran que el Cello.
No he tingut l'oportunitat ni el plaer de veure com el toca ni d'escoltar-lo, però de ben segur que em caurà la baba i em sentiré el pare mes orgullós i feliç del mon quan ho faci, perquè ja ho sóc de ser el seu pare.
Endavant Enric!!!!!

dimarts, 23 d’octubre del 2007

Pensaments


Qui pensa poc, s'equivoca molt.
Leonardo da Vinci, artista, enginyer i filòsof italià (1452-1519)
La felicidad es interior, no exterior; por lo tanto, no depende de lo que tenemos, sino de lo que somos.
Enviar frase
Henry Van Dyke (1852-1933) Escritor estadounidense.

Desciende a las profundidades de ti mismo, y logra ver tu alma buena. La felicidad la hace solamente uno mismo con la buena conducta.
Enviar frase
Sócrates (470 AC-399 AC) Filósofo griego.
El verdadero amigo es aquel que a pesar de saber como eres te quiere.
Enviar frase
Anónimo

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Felicitats padrins!!!!


Aquì tenim la PADRINA i el PADRÍ fent el seu paper. El que no es veu, és la "baba" que li cau a la Eva fent de padrina. Be Laia, pots estar segura que tindràs uns grans padrins!!

Felicitats Padrins !!!

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Felicitats Laia !!!!!


Avui diumenge, hem batejat a la Laia. Anava molt guapa i s'ha portat molt be, tot i que quan li han posat l'aigua pel cap, no li ha fet massa gràcia.

Després ens han invitat a dinar a Garcia i hem dinat molt be. Massa coses per menjar, però tot estava boníssim!!! crec que el detall del pastís amb "bengales" és el que més li ha impressionat.

La Laia no ha parat de jugar i fer coses, però s'ha portat d'allò més bé.

Enhorabona Laia i moltes gràcies a Mònica i Alex.
També vull aprofitar per felicitar als avis, per aquest dia tan bonic.

Una abraçada!!!

L' Arnau


Ahir dissabte ens vam desplaçar fins La Bordeta ( lleida) per jugar un partit de futbol en la categoria pre-benjamí. El resultat va estar de 3-0, però els nostres nens van jugar força bé. El que passa es que els altres van estar més encertats alhora de fer gols.
Cal dir que dels nostres, la majoria són de primer any i solament tres són de segon any, cosa que en aquestes edats es nota moltíssim. Però del que es tracta, és que poc a poc vagin agafant confiança i vagin aprenent a jugar a futbol.
I ja posats, voldria comentar que tot i que van perdre, l'Arnau va fer el millor partit que li he vist mai. Com ara ell és el gran de l'equip, el vaig veure més segur, més confiat i molt més posat al camp. El vaig veure xutar fort i fent jugades des de la defensa fins la porteria contraria i tornant ràpid a defensar el seu terreny.
Molt encertat en la defensa i posant en joc la pilota correctament. No va tenir encert en els dos atacs que va fer tot sol, però es va veure molt ràpid i segur.
Molt be Arnau!!!

dijous, 18 d’octubre del 2007

Els gatets !!!


Aquests són els nostres gatets, Garfield i Chanel.

Ara són una mica més grans.

Fotiquis!!!



La meva germana, m'ha fet buscar per les fotos de fa anys i he trobat aquestes que ja comencen a ser històriques.

Una és al bateig del meu germà Alex, amb la colla d'amics del barri. Em sap molt greu, però un dells ja no hi es entre nosaltres.

L'altra, és també de la colla d'amics del barri, celebrant el dijous jarder al meu mas.
( si algú no ens ha conegut, envia'm un mail i t'ho dic. enricc38@hotmail.com )

Han passat un quans anys!!!!!!!

dilluns, 15 d’octubre del 2007

A mi m'han agradat


PENSAMIENTOS
No existe nada llamado azar, por que sea cual sea el camino que elijamos debe conducir a un fin y ese fin es nuestro destino.
Proverbio chino

No te quejes. Si algo no te agrada, cámbialo, y si no esta en tus manos hacerlo, cambia tu forma de verlo.
Annette Funicello


La vida no tiene que ser perfecta para resultar maravillosa
Annette Funicello


Un amor no destierra la soledad. Solo cuando estemos satisfechos de lo que somos y nos desenvolvamos bien como personas independientes, podremos desenvolvernos bien en una relación. Para hacer una pareja sana no bastan dos mitades; se necesitan dos enteros.
Patricia Fry


El mundo está lleno de maravillas, riquezas, poderes y enigmas. Lo que nos depara puede horrorizarnos, entristecernos, asombrarnos o alegrarnos, pero jamás aburrirnos.El aburrimiento es resultado de alguna carencia nuestra, no del mundo.
Toni Flores


Es muy cómodo el papel de victima, por que así todo es siempre culpa de otra persona.Alguna vez tienes que afirmarte sobre tus pies y asumir la responsabilidad.
Louise L. Hay


Si no te amas total, entera y plenamente, es por que en algún momento aprendiste a no amarte.Pero puedes desaprenderlo. Empieza a ser amable contigo ahora mismo.
Louise L. Hay


Indaga en tu corazón en busca de las injusticias que aún sigues recordando, perdónalas y deja que se vayan.
Louise L. Hay


Libérate del apego emocional a las creencias del pasado para que ahora no puedan herirte.Si vives plenamente en el momento, el pasado no puede hacerte daño, fuera el que fuese.El resentimiento, la crítica, la culpa y el miedo, aparecen cuando culpamos a los demás y no asumimos la responsabilidad de nuestras propias experiencias.
Louis L. Hay


Hay personas que están buscando exactamente lo que tu tienes para ofrecer, y en el tablero de ajedrez de la vida ellas y tu vais a encontraros.
Louis L. Hay


Hoy es un emocionante día de tu vida.Estás viviendo una maravillosa aventura y nunca volverás a pasar por esta misma experiencia.
Louis L. Hay.


El enfado es un mecanismo de defensa.Si estás a la defensiva es por que tienes miedo.
Louis L. Hay.

Un cor ple d’odi i ràbia, és un cor malalt i fosc. Obre els ulls i mira al cel, deixant que la llum de l’amor i l’enteniment entri dins teu i t’alliberi de la foscor.
( aquest és meu )

Fer el be és molt fàcil. Estimar a qui t’estima, realment fàcil. El que costa, és perdonar a qui et fa mal. Però hem de pensar que dins de la maldat, sempre hi ha una porta cap a la bondat.
Busca-la i aconseguiràs realment fer el be.
( aquest també)

Molts cops deixem de banda la nostra veu interior i ens deixem portar per les veus d’altres persones. La veritat de cadascú, es dins del nostre cor. Sigues fidel al teu cor i escolta’l. Ell mai et trairà.
( i aquest )

dimarts, 9 d’octubre del 2007

"Lo PAPA"


Són ja dos anys els que han passat des de que ens vas deixar. Com a tots els que t’estimen, m’ha costat moltíssim aprendre a recordar-te sense tristor, però poc a poc ho he aconseguit.
El meu record es ple d’alegria i d’orgull al pensar en tot allò que tu has significat per mi i amb moltes de les coses que he après i dia a dia aprenc de tu.
Sempre que he de prendre una decisió a la meva vida, em paro uns instants a pensar quin seria el camí que tu agafaries i això m’ajuda i em dona força per a seguir endavant.
Són moltes les vegades, que entenc coses que quan tu les deies em semblaven fora de lloc o no les entenia. Avui en dia, per la edat i l’experiència comparteixo al 100% les teves opinions, i penso que quanta raó tenies !!
Cada lloc, cada racó és ple de Tu. El teu record omple la meva vida i n’estic orgullós de tenir un Pare com tu.

Nota. Saps que les primeres roses del meu jardí, sempre seran per Tu.

dissabte, 6 d’octubre del 2007

Enhorabona Marc !!!!

El meu Fillolet Marc, ja ha aprovat el carnet de cotxe !!!! Des d'aquí vull felicitar-te i dir-te que ja ets un "dominguero" més.
I tu Teta, ves fent una foto al cotxe, perquè serà lo màxim que el veuras !!!

Els meus fillets !!!



Que diferents que poden arribar a ser dos fills, tan físicament com de caràcter.
L’Enric, “lo músic “ com jo carinyosament li dic, esta enamorat de la música i dels instruments. Sembla mentida com li marxen els dits i els peus quan hi ha música. Tot allò que té vida li encanta. Si per ell fos, tindríem una granja d’animals. Be, de fet quasi ja la tenim. Tenim un gos, dos gats, un peix, sis periquitos, dos canaris i dos hàmsters. I encara no en te prou!!!
Es un nen molt dolcet, que demostra sempre els seus sentiments. Això si, és molt nerviós i sempre ha d’estar fent alguna cosa. Encara que l’esport no sigui el seu fort.
Recordo sempre amb molt carinyo, que de ben petit venia per la nit al llit i sense fer soroll es posava al meu costadet, abraçat a mi amb la seva maneta a la meva cara. Un moment molt dolç i inoblidable.
En quant a l’Arnau, és un nen molt actiu, no para mai de fer esport i de moure's. Corre, salta, juga...no para mai, es incansable !!! Li encanta jugar a futbol i xutar “la bola” com diu ell. Es molt sentit i carinyos, encara que li costa demostrar-ho una mica.
Això si, es molt “xulet” quan té els amics prop o quan hi ha alguna noia pel rogle. I sempre esta a punt de donar-te un cop de mà i ajudar-te en qualsevol cosa. La seva memòria no té límits. De fet, quan no trobo alguna cosa, de seguida faig cap a preguntar-li, ja que de ben segur que sap on es. Recordo un dia que no trobava per cap lloc el comandament de la tele i el vaig trucar per preguntar-li. Ell sense dubtar gens, em va dir: Papa, l’has posat al calaix !!!
Be, podria dir moltes coses més dels meus fillets, però acabaria bavejant molt més del que ja ho he fet.
Per tant, acabaré dient que estic orgullós dels meus fills i que els estimo moltíssim.

divendres, 5 d’octubre del 2007

Un dia molt especial !!!

Avui com algú molt proper a mi ha qualificat, és un dia molt especial. Un dia en el que la raó , el seny , la evidència i la justícia, s’ha sobreposat de nou a la mentida, la falsedat, la prepotència i la mala fe.
De vegades, la ràbia no ens deixa veure més enllà i no ens donem compte a qui fem mal de veritat amb les nostres actuacions.
És tan fàcil com voler llegir i entendre les coses. No podem interpretar a la nostra manera les coses establertes i al damunt pretendre que els altres ho acceptin. No, un acord, és un acord i esta per seguir-lo tothom.
Per sort, a tothom no li costa llegir un paper i entendre com, quan i perquè es fan les coses. No existeix maldat a totes les coses que fan els altres. Les coses es fan per una raó i un motiu.
Portar-se be, no costa gens. Sol cal posar pel damunt de tot a les persones que més estimem i deixar-nos portar per tot allò que és millor per ells.
Jo ho tinc clar, però aconseguirem tenir-ho tots clar??

dilluns, 1 d’octubre del 2007

La llarga!!

La part més bonica del mes, es quan tinc la llarga. I no pel fet de que tinc festa, sino per que representa que tinc als meus fills, Enric i Arnau amb mi.
I m'agrada perquè els tinc dimarts, desprès el cap de setmana ( divendres, dissabte i diumenge), dimarts un altre cop, cap de setmana de nou i per ùltim dimarts un altra vegada. En dues setmanes, tinc als meus fillets quasi 8 dies i això per mi és moltissim.
Puc jugar amb ells i dedicarme totalment a estar al seu costat, fent deures, preparant el menjar per ells, rients amb ells..... PUC FER DE PARE !!!!
El que passa es que despres hem de passar 23 dies sense estar junts, solament tres dimarts i això es dur. Però be, algùn dia no molt llunya tindré la Custodia Compartida i després podré gaudir dels meus fillets molt més temps. Al menys la meitat de la seva vida podré compartirla amb ells.

Es trist que pares que volem estar amb els nostres fills no ho puguem fer, tenint temps i ganes de fer-ho. Tot plegat per raò de sexe; per ser homes!!!

dilluns, 24 de setembre del 2007

Dotze raons per tenir la Custodia Compartida

Una persona que m'estima molt, m'ha enviat aquestes dotze raons per la Custodia Compartida.

1.És un acte de justícia que ambdós progenitors tinguin dret a la criança i educació dels fills de la mateixa manera. El ser just és la millor medicina contra la depressió i el desequilibri psicològic.
2.És un acte d’amor als seus fills ja que aquests tenen dret a tenir pare i mare en igualtat de condicions durant el matrimoni i després del mateix en cas de ruptura. Els seus fills li ho agrairan tota la vida
3.Aconseguirà una millor educació per als seus fills com demostren nombrosos estudis comparatius fets en aquells països on hi ha la custòdia compartida.
4.Demostrarà que és una persona intrel•ligent i conseqüentment serà apreciada.
5.Evitarà el desequilibri psicològic dels seus fills i els xantatges.
6.Podrà compaginar molt millor la seva vida professional amb la criança dels fills per al bé d’aquests i d’ella mateixa.
7.Podrà refer la seva vida afectiva al no carregar injustament a la seva nova parella el rol, que no li competeix, de pare dels seus fills.
8.Descobrirà que el seu ex la respectarà tota la vida com a mare dels seus fills i serà un amic en què podrà confiar i que es prestarà a la col•laboració en tot allò relacionat amb els fills.
9.Quan els seus fills arribin a l’adolescència o a la majoria d’edat, no li retrauran que ha sigut una dona egoista que els ha deixat sense pare.
10.Evitarà que els diners que han d’anar a cobrir les necessitats dels seus fills se’n vagin a advocats i pèrits judicials.
11.Veurà els seus fills feliços ja que ho rebran tot per partida doble.
12.Evitarà la major i més despiatada lluita que pot existir, la lluita per la possessió dels fills, font de tota classe de misèria humana.

dijous, 20 de setembre del 2007

Felicitats Laia!







Ahir dia 19, vam celebrar l’aniversari de la Laia, Ja en té 9!!
Va ser una festa molt bonica, on va convidar a 11 nens de la seva classe i també a l’Enric i l’Arnau. Els meus fillets, van a tots els aniversaris, però al de la Laia no els van deixar vindre...
Be, s’ho van passar d’allò més be. Es van banyar fins i tot a la piscina !
Moltes felicitats Laia!!!

diumenge, 16 de setembre del 2007

Carta als pares separats.

PAPÁ EN LUCHA (A todos los padres que luchan por sus hijos)

Padre que estás sufriendo por amor a tus hijos: ¡¡Lucha!! Yo te entiendo mejor que nadie, entiendo tu desaliento, tu desesperanza, tu soledad, tu hastío, pero te pido que luches. Te pido que no abandones. Lucha. Lucha. Lucha. Cuando con buena intención te digan los demás que abandones, que te vas a destrozar, que la tuya, la mía, la nuestra, es una causa perdida, que la incomprensión te va a destruir, que te olvides de todo e inicies una vida nueva, te pido que luches. Cuando te digan que tengas paciencia que te acostumbres a la injusticia, te pido que luches. Cuando te propongan resignación Lucha, lucha, lucha. Cuando te cruces por la calle con un niño de la edad de tu hijo, con una niña de la edad de tu hija, y en cualquier niño reconozcas a tu hijo y en cualquier niña reconozcas a tu hija comprendo que aprietes los dientes, comprendo que frunzas el ceño para no ceder ante las lágrimas, pero te pido que luches. Cuando despiertes entre sollozos soñando que tus hijos te piden verte y tú no sabes, para no hacerles daño, cómo explicarles la verdad, cómo decirles que el egoísmo y la irracionalidad os separan, te pido que luches, que no claudiques. Cuando te sientas pequeño, minúsculo, ante el gigante y viscoso muro negro de la indiferencia oficial, de la gris burocracia, Lucha, lucha, lucha. Cuando compruebes amargamente que te mintieron, que te engañaron al hablarte de igualdad ante la ley, de la presunción de inocencia, y sufras la humillación de estar siempre bajo sospecha, de tener que probar continuamente tu inocencia ante los prejuicios, las mentiras, las injurias y las calumnias, Te vuelvo a pedir que luches, Te pido que levantes la cabeza altivo y luches, que defiendas la dignidad de tu paternidad, porque defendiéndola defiendes a tus hijos. Te pido que pienses para tu lucha, Te pido que trabajes para tu lucha. Lucha de pie, Lucha arrodillado, Lucha gritando, exigiendo, rogando, suplicando. Lucha. Lucha. Lucha. Defiende tu dignidad de padre. Un día, cada vez más cercano, tus hijos sabrán reconocer tu esfuerzo y te devolverán con amor los jirones de tu alma rota que has ido dejando por los caminos de la injusticia. Lucha, lucha, lucha. Porque tú eres el único que va a defender el derecho de tus hijos a tenerte. Eres el único defensor de su derecho. Tus hijos se merecen un padre como tú, Tú siempre serás su padre. Tú eres único para ellos, debes luchar para que nadie los deje sin ti. Debes luchar, sin desánimo, hasta tu último aliento, hasta la última lágrima, para que tus hijos no pasen nunca por donde tú estás pasando. Para que ellos nunca sufran lo que tú estás sufriendo. Para que tus hijos nunca penen, lo que tú estás penando, por el único delito de amarlos tanto.

Julio Bronchal Cambra Papá de Asiak y Andros

dimecres, 12 de setembre del 2007

11 de setembre.

El dia 11 de setembre, és a part de la Diada de Catalunya, un dia molt important per a mi. Es el dia del meu aniversari i aquest cop ja són 44 els anys complerts. Una data en la que vaig estar acompanyat per la gent que m’estimo i que m’estima. La meva mare, els meus germans, els meus cunyats, la meva nebodeta, el meu fillol, la meva Joa , la Laia i la Elia. Em mancava una part importantíssima en la meva vida, els meus fillets Enric i Arnau. I no va ser perquè no demanes que estiguessin amb mi......Ho vaig fer i l’Enric em va dir que li demanaria a la seva mare permís per poder venir a dinar amb mi i donar-me el millor regal del dia, la seva presència, els seus petons. Però un cop més, els hi van denegar el dret a passar amb el seu pare el dia més assenyalat de l’any. Els hi van privar poder gaudir amb el seu pare d’un dia familiar. Ells són part activa de la família i volien estar allí, tal i com a mi em van dir. Però un cop més, ha guanyat la ràbia i els ànims de venjança per damunt del seny i de l’amor cap a uns nens que són els que al fi i al cap estan pagant tota aquesta ràbia de persones que diuen que els estimen i que ho fan tot per ells.

Enric i Arnau, no patiu. Jo entenc la teva forma de dir-me que no podies vindre, la teva veu, la teva tristor, la teva impotència, la teva ràbia amagada..........
Però encara que no us vaig tenir al meu costat, us tenia com sempre molt presents en el meu cor, perquè vosaltres sou el més important en la meva vida.
T’estimo Enric, T’estimo Arnau.

dimarts, 11 de setembre del 2007

Mi amigo Juan: El Sevilla







Hace ya 23 años que cumplí con la “obligación” de realizar el servicio militar :La Mili. Algo totalmente absurdo y fuera de lugar, en donde no aprendes nada y te das cuenta día a día de que estas perdiendo el tiempo.
Podría explicar muchas cosas en contra del servicio militar, pero gracias a Dios, hoy en día ya no es algo obligatorio y por lo tanto no merece la pena acordarse de ellas.
Pero si de algo no me arrepiento y de lo que si me gusta acordarme, es de las buenas amistades que allí se hacen y los buenos recuerdos que guardo de ellas.
Estoy hablando de mi amigo Juan. Un chico de Sevilla con el que codo a codo pasamos aquellos interminables 12 meses de nuestras vidas, en los que nos reímos, lloramos y nos apoyamos el uno en el otro hasta el ultimo día. Compartíamos todo lo compartible y pasábamos horas hablando de nuestras vidas, de nuestras cosas y como no de nuestras novias.
Se termino la mili, y todos estábamos contentos de volver a nuestras vidas normales, pero en mi corazón estaba la pena de despedirme de mi amigo Juan, el Sevilla. Un abrazo y un beso de hermano, fue nuestra despedida. Sabia que eran muchos los kilómetros que nos separaban y que seria difícil de mantener la relación. Por cosas de la vida, ni uno ni el otro pudimos asistir a nuestras respectivas bodas, pero seguíamos en contacto telefónico. Con el tiempo dejamos de llamarnos, pero yo siempre decía que en Sevilla tenia un amigo, Juan y que algún día iría a visitarlo.
El pasado viernes, y después de 23 años nos dimos un abrazo de nuevo, cargado de emoción y de sentimiento. Charlamos durante varias horas, que a mi se me hicieron muy cortas. Nos explicamos a grandes rasgos nuestras vidas y pude conocer a esa gran mujer, Mari con la que ha compartido todos estos años y con los que ha tenido dos hijos preciosos.
Mi mujer, Joa, pudo conocer a ese amigo del que tanto le he hablado y disfrutar de su hospitalidad.
Estoy orgulloso de tener un amigo en Sevilla!!!!

Viatge a Sevilla!!











Ja som a casa, després de fer quasi 3000 km , per Andalusia.
Vam sortir de Flix, dimarts a les 05h i vam arribar a Utrera sobre les 17h. Un viatge força bonic, ja que els paisatges dels llocs per on anàvem passant, eren molt bonics. La primera parada de visita, la vam fer a Velez Rubio, un poble d’Almeria on van neixer els meus avis materns. Per menjar, vam elegir fer-ho a Loja, un poblet de Granada. I d’allí ja fins a Utrera, el poble dels pares de Joa. Allí feien la “Feria de Utrera”. La Feria, és com les festes del poble, on hi ha moltes casetes privades i també de publiques on cada nit hi havia música en directe i ballada de tot tipus de música. I com no, moltes i moltes atraccions per a grans i petits on tothom s’ho passava d’allò més be.
Vam visitar Sevilla, El Rocio, San Lucar de Barrameda, Chipiona, el Parc Nacional de Doñana....
Diumenge pel matí, vam agafar la carretera de tornada, però aquest cop ho vam fer bordejant la costa Andalusa i ho vam encertar. Quins paisatges més bonics!!!!
Vam anar a visitar Marbella, Benalmadena, la Herradura i vam dinar a Salobreña, un poble preciós d’on és el meu cunyat Alex. Vam seguir bordejant la costa i gaudint de les precioses vistes dels acantilats i del mar. A Cartagena, vam aturar i vam anar fins a la Manga del Mar menor. Un lloc digne de veure però amb temps. Ens vam quedar curts de temps.
I d’allí fins a casa!!!
M’agradaria destacar les carreteres i autovies tan bones que tenen per tot arreu i sense pagar!!!!!! No com aquí!!!!

diumenge, 2 de setembre del 2007

Els mes de setembre sense els meus fillets!!!!

Un cop més, m’he tingut que quedar sense els meus fillets, a pesar que hi ha un conveni regulador que marca clarament com i de quina manera s’han de fer les coses. Però es veu que costa d’entendre les coses i sol pel fet de sentir-se guanyador i per prepotència , doncs passa pel damunt dels sentiments, no en aquest cas dels meus que son grans i forts, sinó de sentiments molt i molt més importants com els dels nostres fills.
Sembla que es molt difícil de anteposar el benestar, la pau i la tranquil·litat dels nostres fills, a la ràbia i al malestar personal.
I no es que no hagi enviat burofaxos i hagi explicat com hauria de repartir-se l’estiu...
Es tan fàcil d’entendre com a que les vacances d’estiu, són des de que acaba l’escola fins que hi tornen. En aquest cas, estem parlant de 84 dies de vacances.
Be, si som justos, els nens han de passar 42 dies amb cada progenitor. Doncs no serà així. Els nens al final de les vacances hauran estat un total de 30 dies amb mi i la resta amb la seva mare ( 54 dies ).
Això, no és més que un ball de números, però i els sentiments dels nens? Algú creu que no necessiten estar amb el pare? Perquè cada cop que s’han de repartir les vacances per part seva, ens trobem que es totalment injusta? Que faria una mare si el pare no li deixes els nens quan li toca? Que faria una mare si estes 30 dies sense veure als seus fills? Es just, tan pels fills com pel pare i la família paterna?
Tan costa entendre que una separació es cosa de dos, i que si s’ha acabat s’ha acabat?
El que s’ha de fer es lluitar colze a colze pels nostres fills i apartar d’una vegada aquesta ràbia i aquest malestar que al fi i al cap als únics que fa veritablement mal, es als nostres fills.
Per la meva banda, jo tinc pau i amor al meu cor i tinc les portes obertes a la comunicació i a l’enteniment. Perquè tinc molt clar quines son les meves prioritats en la vida .
Desitjo de tot cor que la llum de l’amor faci obrir els ulls i faci marxar la boira del teu cor.
Os estimo fillets meus, això no ho canviarà mai res ni ningú.

dimecres, 22 d’agost del 2007

Igualtat entre homes i dones !!

Quan hi ha una separació d’una parella amb fills, tothom ( o la majoria ) compartim la idea de que els fills són de tots dos i que lo que es just i lògic, és que les despeses que generen aquests fills, siguin compartides al 50% pels dos progenitors.
Ja per llei, si no existeix la Custodia Compartida, el pare aporta a la mare una pensió alimenticia en concepte de menjar, roba, medicaments i tot allò que és lo normal per la vida dels fills.
D’altra banda, es considera com a despeses extraordinàries els libres, estudis, ulleres, ortodòncia......etc, que s’han de compartir al 50%.
Així mateix, les vacances dels fills, que es el període que va des de que acaba el col·legi fins que hi tornen, s’han de compartir també al 50%.
Però quan parlem de compartir la vida dels nostres fills, es a dir el dia a dia, les penes, les alegries, els estudis, els jocs, el seu amor...........tot allò que realment es important, ens trobem en una gran desigualtat que ens discrimina als homes pel sol fet del nostre sexe.
Resulta que a les hores ja no es comparteix al 50% sino que passem a tenir un 30% de la vida dels nostres fills, i tot això per ser homes.
Es algo molt injust i fora de lloc perquè nosaltres estimem d’igual manera que les dones als nostres fills. No hi ha dret que pel nostre sexe se’ns privi de tenir als nostres fills, al menys d’igual manera i temps que les seves mares, que són dones.
Aquesta discriminació afecta directament a tota la família paterna, que es veu privada de tenir als seus nets, nebots, cosins......el mateix temps que la família materna.
Per tot això i per acabar d’una vegada amb la gran discriminació que existeix vers als homes separats, demanem la Custodia Compartida dels nostres fills.

Vacances de setembre

L’any passat, al setembre, vam fer una sortida a Madrid a visitar la Warner Bross i a Faunia.. Va ser un viatge molt bonic i ens ho vam passar tots sis d’allò més be. Aquest any, Joa, Elia, Laia, Enric, Arnau i jo, hem decidit anar a Marina d’Or i visitar Terra Mítica i el museu de la ciència de València.
Crec que ens ho passarem molt be i espero que el temps ens acompanyo.
Prometo fer moltes fotos i penjar-les al blog.

VIATGE A ANDORRA


De vegades, les coses que menys prepares són les que millor surten. La Joa i jo, vam preparar una sortida amb Moto a Andorra per poder gaudir d’uns dies solets i viatjant amb la nostra moto que tan ens agrada de gaudir-ne plegats.
Però el dia abans de sortir, totes les informacions dels temps donaven pluja per tot arreu. Per tan, vam tenir que modificar el viatge, la ruta i el mitja, ja que vam anar-hi amb cotxe.
Hem estat a Andorra, de compres, vam visitar el pas de la casa, Ordino, i ja de tornada vam pensar en creuar i sortir pel port de la Bonaigua i fer cap a Vielha.
Vam fer cap fins a Les i allí vam visitar el poble i totes aquelles coses que l’Enric , el meu fillet, em va dir que li ensenyes a la Joa., ja que es molt bonic.
La tornada pel túnel de Vielha i parant a molts llocs per fer fotos , disfrutar del preciós paisatge dels Pirineus i de la companyia de la meva Joa.

dimarts, 24 de juliol del 2007

Gràcies!!

Avui sol obrir el blog, m'he trobat que a Kiko i a la Eva i els ha faltat temps per ajudar-me al tema de les fotos. Ja he aprés com posar fotos a la entrada i com fer-ho a l'slide.

gràcies a tots dos!!!

Una abraçada!!

dilluns, 23 de juliol del 2007

Les meves fotos!

Seguim en proves!!. ara he intentat posar fotos i estic lluitant amb elles. Vull posar totes les fotos en un sol reportatge i no he pogut.
Be, poc a poc!! Si algú sap com fer-ho.......t'ho agraïré!!

divendres, 20 de juliol del 2007

Vacances d'estiu dels meus fillets

He tingut una mica abandonat el meu Blog, però es que he tingut als meus fillets amb mi, la primera quinzena de juliol. I ja se sap, lo primer es lo primer. A més, m’agrada de disfrutar cada instant d’ells, Sempre que estem junts fem tot tipus d’activitats plegats i ho compartim tot. Potser sóc una mica egotista, ja que necessito estar tota la estona amb ells, però crec que es una cosa natural i més quan pots disfrutar tan poques vegades de la seva companyia. I no és per manca de ganes ni de temps………..però la cosa esta així , però ja canviarà, no manca gaire ¡ I és que tinc una gran defecte…..ELS ESTIMO MOLTÍSSIM!!!!! i no vull estar sense ells.

diumenge, 8 de juliol del 2007

Campanya de sigtnatures per la Custodia Compartida

Quan una parella es separa, per regla general, li donen la Custodia dels fills a la mare sense tenir en compte ni els sentiments dels fills, ni els del pare i tota la seva família. Els fills passen de veure i gaudir del seu pare cada dia, a estar dos caps de setmana al mes amb ell. Es un cop molt fort que els hi provoca una inestabilitat molt gran.
Els pares s’han separat ells però no es volen separar dels fills.
Volem poder gaudir dels fills tot el temps possible, volem educar-los dia a dia, compartir penes i alegries, fer els deures amb ells, jugar amb ells, compartir les vivències diàries.........Els estimem i volem estar junts plegats, tot el temps possible.
I la única manera de poder solucionar tot aquest tema, és la Custodia Compartida. La CC permetrà que tots dos progenitors puguin gaudir el mateix temps amb els seus fills, de forma que totes dues figures, tan la materna com la paterna, estaran presents en els fills d’igual manera. No es tracta de prendre-li protagonisme ni responsabilitat a cap dels dos, sinó de donar-li a cadascú la que li pertoca i tot plegat en benefici de la estabilitat tan emocional com afectiva dels fills. No es tracta ni de guanyar ni de perdre res, sinó de la tranquil·litat i de la felicitat dels nostres fills.

Si estàs sensibilitzat en aquest tema i creus que la Custodia dels fills hauria de ser Compartida per tots dos progenitors , s’està fent una recollida de signatures per tal de poder presentar-ho . http://www.firmasonline.com/1Firmas/camp1.asp?C=405.
Gràcies per col·laborar-hi!!

dissabte, 7 de juliol del 2007

Estem en proves!!

Be, estic fent proves i el meu fillet Enric m'esta ensenyant a fer cosetes. Ell el te ja molt avançat !!

dimecres, 4 de juliol del 2007

Presentacio

Hola em dic Enrique i visc a Flix.Tinc dos fills, un es diu Enric i l'altre Arnau. Tots dos són molt bons nens i guapissims !!! Treballo a la Fàbrica. M'agraden molt les motos i soc un aficionat a l'ordinador. Be, intentarem anar fent aquest bolg i a veure si ens em sortim!!

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
Les meves nenes !!!