Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

divendres, 29 de febrer de 2008

Concentració Motociclista Vila de Flix


Un any més, el Moto Club Flix esta organitzant la nostra Concentració de motos. Pels que no hi heu estat mai, comentar que és una festa motera on tothom hi pot anar i gaudir de totes les activitats que facin. Si us inscriviu, podeu sopar dissabte i esmorzar diumenge.
Si us agrada la moto, es un bon dia per disfrutar d'ella. A més, per la nit es fa una bona festa a l'Ermita on tothom hi pot anar.
Us hi esperem!!!

dijous, 28 de febrer de 2008

Constestació per Angelet


M'has deixat un comentari al l'escrit Que faries tu? i el contestaré.
En primer lloc, estic d'acord amb tot el que dius i en relació a si he fet alguna cosa al respecte, et diré que si. No m'agrada fer-ho, però no em queda altre remei que el de posar-ho en mans de la justícia, ja que sembla ser que és la única manera. I cada cop és una cosa nova o un incompliment de sentència nou. Les lleis estan per complir-les.Però la llei és mol lenta, encara que poc a poc van canviant les coses.
Una abraçada!!

dimecres, 27 de febrer de 2008

Comentari

M'agrada molt escriure al meu bloc, però de vegades el meu estat d'ànim esta una mica....alterat per totes les coses que em venen passant i segons la temporada esta més plena de cosetes que un altra. I la veritat, no m'agrada massa agobiar amb les meves coses i per tant el deixo una mica de banda.
Però comentaris com el d'Angelet, que per cert no sé qui és, m'ajuda a seguir endavant.
Moltes gràcies a tots!!

dilluns, 25 de febrer de 2008

Sense comentaris



Tu
Kudai
No puedo olvidarte,
no puedo no pensar en ti.
Tu voz, tus ojos, tu mirar,
tu sonrisa que no está.
Cambiaría por tenerte,
conmigo un segundo más.
Daría todo por saber,
que también piensas en mi.

Y aunque el viento te alejó,
y tu cara ya no esté,
y me quede frente el mar.
(tan solo como un pez)

Ojalá que al despertar,
trates de pensar en mi,
porque yo no te olvidé,
y es que......

Tú, eres todo para mi,
todo lo que tengo yo,
y sin ti no seguiré viviendo.

Tú, si es que puedes entender,
yo jamás te dejaré,
aunque traten de alejarte de mi.

Si estoy loco,
¿qué me importa?.
De alguna forma voy a hacer,
que me devulvan de una vez,
una tarde junto a ti.
Una risa, una foto,
una película después.

Y una mañana te diré,
como duele el corazón.
De sólo pensar que estás
escondida en un rincón
Preguntándote ¿por qué?,¿por qué?, ¿por qué?

Tú, eres todo para mi,
todo lo que tengo yo,
y sin ti no seguiré viviendo.

Tú, si es que puedes entender,
yo jamás te dejaré,
aunque traten de alejarte de mi.

Tú, eres todo para mi,
todo lo que tengo yo,
y sin ti no seguiré viviendo.

Tú, si es que puedes entender,
yo jamás te dejaré,
aunque traten de alejarte de mi.

Yo no te olvido,
yo no te olvido,
yo no me olvido de ti....

Tú, eres todo para mi,
todo lo que tengo yo,
y sin ti no seguiré viviendo...
Tú......

divendres, 8 de febrer de 2008

Senderisme a Flix ( rutes)



RUTA Nº5 Sortim des dels quatre camins de Flix, amb direcció a Sebes. Un cop arribem al Mas del Director, agafem el primer camí que trobem asfaltat a la dreta. El seguim tota la estona, fins que trobem dos camins i un oliver al mig del camí. Agafem el camí de l'esquerra ( ara ja de terra ) i el seguim fins que trobem una senyal que ens envia cap a Riba-roja o cap a Flix. Agafem el camí de l'esquerra, a Flix i ja estem al Mas de les Cigonyes, la passera del bosc de Ribera, el mas del director i cap a Flix.

Una ruta molt fàcil, bonica i entretinguda.
Temps: 2 hores
Km: 12km

dimecres, 6 de febrer de 2008

Una sentència judicial, m'adjudica a mi tenir els meus fills tots els dimarts des de la sortida del col·legi al migdia fins a les 20h. Durant 4 anys sóc jo el que els recull a les 12 o les 13h ( segons si tenen o no alguna activitat extra escolar), de la porta del cole. Un bon dia, em trobo que venen a buscar-los al cole i els volen prendre. Jo els hi dic que em toquen tenir-los a mi, però ells argumenten que a partir d'ara vagi a buscar-los al domicili familiar. Jo aviso a la guàrdia civil i amb els papers a la ma, prenc als nens amb mi a dinar. El dimarts següent, passa el mateix. He de tornar a avisar a la guàrdia civil per poder marxar amb els nens.
Però això no pot ser. Els meus fills, no poden estar cada dimarts passant una mala estona perquè la seva mare ha decidit canviar una sentència. Sí, jo prendre als nens, però i el dany moral que ells tindran? No volia que els meus fills associessin els dimarts amb la Guàrdia Civil, amb tots els respectes per aquest cos, que cal dir que els dos cops que els vaig cridar, van actuar molt be i amb molt de tacte. Per tant, vaig decidir no avisar més a la GC i que prenguessin els nens. El meu pare em va ensenyar que qui té més coneixement, se'n ha de valdre. I així ho vaig fer.
arribat el moment, van prendre als nens des del cole i jo al darrere a veure on decidien deixar-los per agafar-los jo. En arribar al domicili familiar, els vaig poder agafar i anar a dinar amb ells i gaudir d'un dia especial amb els meus fillets, com tots els dimarts.
Evidentment es van denunciar els fets i estic esperant la resolució judicial per part de l'audiència de Tarragona.
Però fins a les hores estem així.
Ahir dimarts, un nou cas de voler passar-se les sentencies per on un vulgui. Resulta que per malaltia, un dels meus fills no fa activitats extra escolars i per tant sortia a les 12. A les hores, si surt a les 12, ha de venir amb el seu pare tal i com diu la sentència de divorci. Doncs no, un cop més han de voler fer la seva e intentar retallar al màxim possible el temps que els meus fills poden estar amb mi. Perquè tot això? no són els meus fills? no ho ha dictat un jutge que ha de ser així? perquè han d'arrancar tot el que puguin de temps dels meus fills? no ho entenc ni ho entendré mai, ja que aquí els únics perjudicats són els nens. Però...........
Van voler prendre al meu fill i portar-lo a les 13h, però seguint amb la sentència judicial, vaig agafar al meu fill i el vaig prendre jo. Ja els tinc molt poc amb mi i no puc permetre que em robin ni un minut més de poder estar amb ells. Els estimo massa i ho sento, no puc passar d'ells, necessito tenir-los al meu costat.

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
les meves nenes !!!