dimarts, 16 de desembre del 2008
Aquest cap de setmana passat, els nostres jugadors van jugar contra l'Ascó. Era un partit molt esperat i que tots els nostres esperaven amb moltes ganes. Vam poder veure un bon partit on no hi van mancar un gran nombre de gols.
El resultat va ser de 4 a 4, però he de dir que es va tornar a complir el que ens passa últimament, i és que als últims minuts ens relaxem i ens marquen algun que altre gol.
Però vam veure un bon partit i tots van estar molt encertats.
Primer partit d'handbol!
El primer partit d'handbol dels nostres jugadors i jugadores, va ser contra el Mora la Nova.La veritat és que ens ho vam passar be, ja que vam gaudir de molts gols, encara que s'ha de dir que l'equip contrari, al igual que nosaltres, començava de nou en aquest esport però elles eren un parell d'anys més petites.
Però si el que ens toca és anar aprenent l'esport, he de dir que és va notant i molt la diferència.
Endavant !!!
dilluns, 17 de novembre del 2008
Handbol!!
Aquest cap de setmana, diumenge, l'equip d'handbol on juga l'Enric, va fer un partidet d'entrenament per a posicionar-se al camp abans de començar el torneig que faran a partir del cap de setmana que ve.
Ho van fer tots força be, tot i que fa molt poc temps que han començat a entrenar.
Hi havien molts pares a les grades i de jugadors també n'hi eren molts.
Be, de ben segur que els caps de setmana que venen, ens esperen uns emocionants partits d'handbol.
Partit de futbol contra el Fraga.
Dissabte passat, l'equip del Benjamins, va jugar contra el Fraga al seu camp. Ens hi vam desplaçar 13 jugadors amb els pares corresponents, pel que hi havia una bona banqueta.
El partit va ser durant les dues primeres parts de domini clar del Flix, cosa que ens demostrava el marcador que era de 1 a 2. A la tercera i última part, els nostres jugadors es van relaxar una mica i això va fer que els jugadors del Fraga ens fessin dos gols de cop.
I aquest va ser el resultat : 3 a 2.
Un partit bonic, molt intens on vam poder veure com els nostres petitets cada cop juguen millor.
Cal remarcar les bones instal·lacions que tenen a Fraga per jugar a futbol. Tenen camp de terra, però solament per entrenar i fins i tot els petitets de l'equip poden jugar al camp de gespa artificial.
Els jugadors van ser:
Arnau P, Ferran, Ferran G., Jordi, Josep, Enrico, Juanma, Pruni, Adrian, Pol, Nico, Joan i Arnau C.
Els gols els van fer, Enrico i Ferran G.
Endavant petits!!
dimecres, 12 de novembre del 2008
dissabte, 1 de novembre del 2008
A un pas de la Custodia Compartida.
Aquesta norma, deixa clar que els jutges hauran d'atorgar preferentment la custòdia compartida en els casos de divorci i no a l'inrevés com és venia fent fins ara.
D'una vegada per totes, han optat per protegir i tenir en compte a qui realment és necessita protegir i cuidar en el cas d'una ruptura matrimonial: ELS FILLS.
Aquesta llei, introdueix un plà de parentabilitat que tè com a objectiu ordenar i garantirzar totes les qüestions que afecten als fills en aquesta nova etapa de la seva vida : domicili, escola, activitats...., de forma que la relació amb els progenitors i la familia es vegi protegida.
Es busca, per fi, assegurar la màxima estabilitat dels fills garantitzant la relació d'aquests amb TOTS DOS PROGENITORS.
Aquesta és una reforma molt necessaria, que parteix de la necessitat d'adequar les normes que regulen la convivència a la nova realitat del segle XXI.
La norma té un missatge molt clar, denunciat i demanat des de fa molts anys per tots els col·lectius que estan a favor de la CC, que és garantir i afavorir la coparentalitat.
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Un precios conte!
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Noves sentències de Custodia Compartida
"El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) presentó este lunes una nueva sentencia que apuesta decididamente por la custodia compartida, al dar carta blanca a los jueces para que opten por este régimen aunque no haya acuerdo entre los dos ex cónyuges".(llegir tot l'article)
dimecres, 8 d’octubre del 2008
PREGUNTES.
-
¿QUÉ ES LA CUSTODIA COMPARTIDA?
Es compartir los derechos y deberes respecto de los hijos.
Es compartir las decisiones importantes como en qué país vivirá el menor, a qué colegio irá, en qué idioma estudiará, qué médicos le atenderán......
Es compartir las obligaciones, como TODOS los gastos que tenga el menor, encargarse de él, de su educación, de su colegio, de sus costumbres, de sus amigos, etc. el tiempo que se comparte con él.
En pocas palabras, compartir la custodia es seguir siendo y ejerciendo de padre y madre (en las mismas condiciones que antes del divorcio se hacía). La custodia compartida, existe desde que nacen hasta que se emancipan o una sentencia judicial priva a los menores de ese derecho, por el mero hecho de que sus padres se separen o divorcien.
¿CUSTODIA COMPARTIDA ES LA MITAD DEL TIEMPO CON CADA UNO DE LOS PADRES?
NO tiene porqué ser así. Dependerá de las circunstancias personales de cada progenitor y de los menores.
La distribución del tiempo debe hacerse en la mediación familiar, previa al proceso de separación-divorcio, atendiendo a las circunstancias laborales y de disponibilidad de cada uno de sus padres.
¿CUÁL ES LA DIFERENCIA ENTRE PATRIA POTESTAD Y CUSTODIA?
La patria potestad carece de valor si no se ostenta la custodia (en exclusiva o compartida), puesto que es el progenitor custodio (98% las madres) el que decide TODO acerca del hijo, como si de una propiedad en exclusiva se tratara.
Normalmente, la patria potestad suele mantenerse compartida, pero es como compartir un papel mojado. Cosa que no ocurre con la custodia que es lo que tiene verdadero valor y poder de decisiones.
La custodia suele llevar aparejado el uso de la vivienda familiar (con independencia de quien siga pagando la hipoteca) y el administrar el dinero que el progenitor no-custodio entrega al custodio para, teóricamente, que revierta en el menor.
El progenitor custodio, NO justifica en qué gasta el dinero que recibe y su única obsesión es obtener, cada vez más dinero del que paga, generalmente el padre.
La progenitora custodia mantiene TODOS sus derechos, mientras que el progenitor no-custodio ni siquiera puede computar a sus hijos en la declaración de la renta, en ayudas económicas o subvenciones a la vivienda, etc. Es como si ya no tuviera hijos, excepto para pagar.
¿CÓMO SE APLICA LA CUSTODIA COMPARTIDA CUANDO EL DOMICILIO DE AMBOS PADRES ESTAN MUY LEJANOS?
Partimos de la base que ambos progenitores vivían en el mismo domicilio antes de separarse. Si se aplica, la custodia compartida, desde el momento mismo de la separación-divorcio, se da la circunstancia que ambos se van a implicar en el cuidado, educación y apoyo de los hijos y por lo tanto, no tenderán a alejarse de la prole.
Sería deseable que el texto de la ley impidiera, como ocurre en Francia por ejemplo, que los menores pudieran ser sustraídos de su entorno familiar, de colegios, amigos, etc. y que ambos progenitores fijaran de común acuerdo, o en mediación familiar el/los domicilio/s del menor, a fin de que mantenga igual relación familiar que antes del divorcio de sus padres.
¿IR DE UNA CASA A OTRA PERJUDICA A LOS HIJOS?
Ningún estudio científico, a nivel mundial, sustenta esa arcaica idea, pero sí existen multitud de ellos que opinan lo contrario. (Ver Informe Reencuentro en documentación)
Es lo más beneficioso para los hijos, pues así se relacionan con sus dos familias extensas de forma completa. Es preciso conseguir que ambas casas las considere como propias, sin someter a los hijos a cambios de colegio, barrio ni amigos y haciendo que sienta confianza, apoyo y refugio en cada una de ellas.
¿QUE PASA CON LAS PENSIONES EN CASO DE CUSTODIA COMPARTIDA?
Lo lógico es que ambos progenitores se hagan cargo, al 50% cada uno, de todos los gastos de los hijos. La manera más efectiva es abriendo una cuenta corriente y domiciliar en ella todos los cargos, que sean admitidos por ambos.
Las pensiones asociadas a la custodia exclusiva favorecen el parasitismo social de una de las partes y la desincentivación económica y profesional de la otra; los regímenes de coparentalidad, al eliminar esos factores de desincentivación, favorecen un aumento del nivel de vida de los niños.
¿QUE ES Y PARA QUE SIRVE UN PUNTO DE ENCUENTRO FAMILIAR?
Los puntos de encuentro son espacios fisicos neutrales dotados de personal especializado en el que se pueden tener lugar el conntacto con lo hijos.
Custodia Compartida
Manifestació per la Custodia Compartida a Barcelona. Aquest cop no hi podem faltar. Ja manca menys per aconseguir tenir als nostres fills tal i com ens mereixem i per acabar amb la discriminació que patim els pares, pel sol fet de ser homes així com tota la seva família.
No hi podem faltar!!! Com més serem, millor!!! CUSTODIA COMPARTIDA JA!!
Una abraçada a tothom!!!
Enric
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Senderisme a Flix.Camí de sirga!
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Sortideta amb l'estrelleta!!!
El paisatge és molt bonic i un cop agafes el desviament cap a Faio encara es torna més bonic.
Vam anar a l'embarcador del poble, on hi ha el cementiri antic i les vistes són precioses.
Després vam seguir cap a Mequinenza, cap a Fraga i de volta a Flix.
Una sortideta molt bonica amb molt bon temps i amb molt bona companyia.
dilluns, 15 de setembre del 2008
No llores mujer
Recuerdo cuando solíamos sentarnos en la plaza de gobierno de Trenchtown
observando a los hipócritas mezclarse con la gente bien que conocemos.
Qué buenos amigos hemos tenido.
Muy buenos amigos hemos perdido en el camino.
En este futuro prometedor no puedes olvidar tu pasado, así que seca tus lágrimas.
No llores mujer.
Pequeña, no dejes caer más lágrimas.
Recuerdo cuando solíamos sentarnos en la plaza de gobierno de Trenchtown y en Georgia se encendían fogatas.
Los maderos ardían toda la noche.
Cocinamos sopa de maíz que comimos juntos.
Solo con los pies me desplazo, así debo seguir, pero, mientras parto…
Todo estará muy bien.
Así que, no llores mujer.
Pequeña, no dejes caer mas lágrimas.
No woman no cry
Cause I remember when we used to sit
In a government yard in Trenchtown
Observing the hypocrites
Mingle with the good people we meet
Good friends we have, Oh, good friends we have lost
Along the way
In this great future,
You can't forget your past
So dry your tears, I seh
No woman no cry
No woman no cry
Little darling, don't shed no tears
No woman no cry
Said I remember when we use to sit
In the government yard in Trenchtown
And then Georgie would make the fire lights
I seh, log would burnin' through the nights
Then we would cook cornmeal porridge
Of which i'll share with you
My feet is my only carriage
And so i've got to push on thru,
Oh, while i'm gone
Everything 's gonna be alright
Everything 's gonna be alright
No woman no cry
No woman no cry
I seh little darlin'
Don't shed no tears
No woman no cry.
divendres, 12 de setembre del 2008
El meu cumple!!
Frases
Aquestes frases, me les ha enviat el meu Angelet particular. He volgut compartirles amb tots vosaltres. Desitjo que us agradin!!!
.El preu més elevat que hom pot pagar per alguna cosa es demanar-la per favor. .
.Abans de pensar en la injuria que hem rebut s'ha de deixat passar, almenys, una nit.
. Si así fue, así pudo ser; si así fuera, así podría ser; pero como no es, no es. Eso es lógica.
.Una bona conversa ha d'esgotar el tema, no als seus interlocutors.
. La diferència entre una convicció i un prejudici és que la convicció podem explicar-la sense alterar-nos.
.Por la calle del ya voy se va a la casa del nunca. Si otro te injuria, pudes olvidarlo: si injurias tu nunca olvidarás.
.El més important d'un primer pas no és la distància recorreguda sinó la direcció.
. Les disputes no durarien pas tant si la culpa només la tingués un dels bàndols
.El camí més llarg del món comença per un pas: som-hi!
. Si no tens el que aprecies, aprecia almenys el que tens
.L'èxit és un viatge no un destí
.Si caus set cops, aixeca-te'n vuit.
.El silenci de d'envejós està ple de sorolls.
.Servid cien veces, negaos una y nadie se acordarà más que de vuestra negativa.
.Lo malo de decir lo que uno siente es que muchas veces siente uno haberlo dicho.
. Si no ho creus, no ho entendràs.
.M'agraden més els somnis del futur que les històries del passat.
. El que se fia de cualquiera demuestra poca discreción y sensatez; el que de nadie se fia demuestra todavía menos.
.Tu amigo tiene un amigo, y el amigo de tu amigo tiene otro amigo; por consiguiente, sé discreto.
.Nega els teus desitjos i trobaràs allò que el teu cor desitja.
.Procuro ser siempre muy puntual, pues he observado que los defectos de una persona se reflejan muy vivamente en la memoria de quien la espera.
. Un chisme es como una avispa; si no puedes matarla al primer golpe, mejor no te metas con ella.
. Amb una mentida se sol anar molt lluny però sense esperances de tornar.
. Ninguna situació es tan greu que no sigui susceptible d'empitjorar
.Una lengua aguda es el único intrumento de corte que se afila por el uso constante.
.Contra el callar no hi ha càstig ni resposta.
dimarts, 19 d’agost del 2008
Ja han passat les nostres Festes Majors!!
A mi personalment amb lo poc que he pogut sortir, ja que m'ha tocat treballar de tarda, m'han agradat molt i les he trobat molt ben organitzades. Un encert el ball del mercat, ja que hi havia sempre un sector de gent que no volia anar a la pista per que considera que és per a gent més gran , però que no volia anar als xofars perquè és per a més joves. Total, enguany aquest espai ha quedat cobert amb el ball de la plaça del mercat.
En definitiva considero que han estat molt encertades i molt ben organitzades.
Però any rera any, el que trobo malament i veig que això no canvia, a pesar de que als pobles del costat ho han anat rectificant, és el tema de les pubilles.
I la meva pregunta, és la seguent: perquè el tema de les pubilles ha de ser unica i exclusivament per a dones? perquè no és pot triar també a nois que siguin els fadrins o els hereus?: Considero que hi ha una discriminació clara cap als homes en aquest aspecte i que tot i que van variant els governs de Flix, no s'arregla mai. Crec personalment, que la festa quedaria molt més lluida si les pubilles anessin acompanyades dels hereus, represant així a tot el poble i a tota la joventut.
Be, és la meva opinió i m'agradaria que em diguessis com ho veus i que en penses.
Una abraçada a tothom!!!!
dijous, 14 d’agost del 2008
Festes Majors de Flix 2008
( la portada esta feta pel meu fill Arnau i personalment m'agrada molt)
dijous, 7 d’agost del 2008
Pensaments
Martin Luther King
Pare Francesc Coll
-Un somriure costa menys que l’electricitat i dóna més llum.
-La veritable tristesa no és quan a la nit, en tornar a casa, ningú no t’espera, sinó quan tu ja no esperes res de la vida.
Tonino Bello
-No s’obtenen grans resultats si no és amb grans esforços.
-Mai es dóna tant com quan es dóna esperança.
-No hi ha res de nou sota el sol, però hi ha moltes coses velles que no coneixem.
-La manera d’aconseguir la felicitat és fent felices les altres persones.
Baden Powell
dimecres, 6 d’agost del 2008
El parc aquatic!!
Vacances amb els nens!
dimarts, 5 d’agost del 2008
Moltes felicitats Eva!!
dijous, 24 de juliol del 2008
sortida en bici!
dimecres, 2 de juliol del 2008
dimecres, 25 de juny del 2008
La flama del Canigó.
Dilluns dia 23, vam acompanyar als membres de la comissió de festes de l'Ajuntament de Flix amb les pubilles, a recollir la flama del Canigó per encendre la foguera de Sant Joan a la nit.
Vam sortir sobre les 16h i els membres del Moto Club Flix erem:
Rodri ( pare i fill), Kiko, Miquel, Merelo, Josep P i Meritxell, Oscar, Manolo, Joan, Forni, Palazón, Enric G, Joa i Enric C ( jo).
La arribada va ser a les 20h i ens estaven esperant tothom a la plaça esglèsia on el regidor de festes, va fer un parlament,
Una sortida bonica, per fer algo diferent. Un cop més, el MC Flix col·laborant a les festes de Flix.
Podeu veure moltes fotos al blog del MC Flix. Kiko un cop més, s'ho ha currat molt i ha fet un bon reportatge.
Una abraçada a tothom i Vsssssss!!!!!!
dilluns, 16 de juny del 2008
Per fi, ja manca menys!!
Diari el Pais.
divendres, 13 de juny del 2008
Sense comentaris
Permítanme la licencia y metáfora, pero la relación de la mayoría de hijos de padres separados de éste país, con sus padres varones, no es más que una menstruación, por escasa, sangrante y dolorosa.A pesar de que la Ley de Divorcio no propone en ningún caso la custodia monoparental femenina, ésta es la resolución más habitual. El por qué es tan ilógico como ancestral. Acogiéndonos a lo que España había sido en el último siglo resulta que en materia de divorcio las custodias se siguen otorgando a la madre como si ésta fuera la madre de la posguerra. La Ley deja claro que la custodia puede ser monoparental o compartida y que ello debe de ser decidido por ambos cónyuges. La realidad es bien diferente. Casi la totalidad de mujeres se niegan a compartir custodia pues ello les exigiría un ejercicio responsable de maternidad y madurez que no les exige la custodia monoparental al verse con la vida resuelta hasta que el niño se independice.Pero quiero hablar de esos niños. Son privados, contraviniendo la misma Ley de Divorcio, de su derecho a relacionarse con normalidad con su papá. Ven a su papá cuatro días al mes, el mismo periodo que dura una menstruación normal, y los que son "afortunados" gozan de alguna hora entre semana, que jamás pasa de las 10 horas semanales.Ahora que tan moda están las palabras igualdad y justicia... ¿no sería lógico en un ejercicio de madurez, otorgar el estricto significado de dichas palabras a nuestra cotidianidad? ¿Por qué las feministas dicen reclamar igualdad pero no quieren compartir la custodia de los hijos por ejemplo? Eso no es igualdad. No nos confundamos pues, y no nos dejemos engañar por argumentos encubridores de realidades sangrantes. Los niños son utilizados por rentables. Garantizan casa, pensión, coche, trastero y plaza de garaje. Y ellas, como no quieren ser iguales sino superiores, no bajarán voluntariamente del pedestal que se han creado. Es responsabilidad pues del Legislador velar por los derechos del menor ya que sus mamás no lo hacen y sus papás están siendo despojados de los derechos para hacerlo.
CRISTINA TENAS ROSELL, miembro de la Plataforma Feminista por la Custodia Compartida
dissabte, 7 de juny del 2008
Fa molts dies, fins i tot ja anys, que em faig la mateixa pregunta: val la pena lluitar? O és millor deixar-se portar? Potser és millor agafar el que et deixen que allò que realment et pertoca?
Que pretens? Que vols? On vols arribar? Quina és la teva meta? On ens porta tot això?
Ja n’estic cansat de tot això, molt cansat!
No entenc el mon sense diàleg
La lluita, sense pau
El parlar sense escoltar
L’odi i la rancúnia sense el perdó
Potser….ja n’hi ha prou? Tan costa aparcar les coses? Oblidar? Perdonar?
divendres, 6 de juny del 2008
Ja arriba l'estiu!!!
Si, ja hi som. I amb ell, les vacances escolars dels nostres fills.
I com no pot ser d’un altra manera ( per desgràcia), els conflictes a l’hora de repartir els períodes de vacances amb un pare i l’altre.
I això que el “reglament “ ho diu ben clar:
“LA MITAD DE LAS VACACIONES DE NAVIDAD, SEMANA SANTA Y VERANO” . A Nadal i Setmana Santa, cap problema. Esta ben entès i fem la meitat cadascú. Però “verano”.......ja és més fotut !!
Els nens acaben el col·legi el dia 19 de juny i tornen a classe el dia 15 de setembre. Doncs per tothom esta clar que parlem de 87 dies, per tant correspon 44 dies amb un i 43 amb l’altre.
Això es “lo” just i a més el que dictamina la sentència. Doncs no !. Tot i repartint jo les vacances, perquè em pertoca fer-ho a mi, ho troben malament i han de dir alguna cosa.
La veritat, no sé de on treuen que les vacances escolars dels nens, són solament els mesos de juliol i agost. Devem de tindre sentències diferents?
Perquè esta clar que el texte no es pot interpretar d’un altra manera.
Però un altre cop, més del mateix!!!
I fins quan? Quan s’acabarà?
Una abraçada a tothom!
dissabte, 31 de maig del 2008
Ànims Joan!
Sense que jo pugués contestar, em va dir que ara entenia perfectament el perquè ho feia, ja que ell estava passant pel mateix problema.
La Custodia de la seva filla, li han donat a la seva ex-dona i ell solament la pot tindre cada 15 dies.
Amb llàgrimes als ulls, em deia que no podia estar tan temps sense veure-la i abraçar-la. Necessitava encara que fos per uns segons, tenir contacte amb ella i dir-li que l'estimava. No podia estar.hi més temps, ja que la persona que anava a buscar-la l'estirava i la prenia.
Li vaig dir que l'entenia molt be i que em sabia molt greu que hagués de passar per aquest camí, ja que és molt trist i molt doloros, però que no baixes la guardia i lluites per tenir a la seva filla, perquè ella el necessitava.
Des d'aquí Joan, et vull expressar el meu suport , el meu ajud i experiència en tot el que faci falta. Dir-te que per molt que et facin, per molt que vulguin dificultar-te el contacte amb la teva filla, no tiris mai la tovallola i segueix endavant.
Pensa que el camí serà dificil, però solament pensar que al final esta aquella persona per la que lluites i a la que estimes per damunt de tot, ja et fa el viatge més planer.
La Custodia Compartida fa uns anys era un somni amb el que tots els pares separats s'hi trobava cada nit, però aquest somni ja és una realitat que poc a poc és va introduint. Cada vegada es donen més C.C perquè saben que és la única forma d'acabar amb aquesta gran injustícia per la que des de fa molts anys estem passant els parets separats.
Endavant Joan i ja saps on sóc.
dilluns, 26 de maig del 2008
Concentració Motociclista " Vila de Flix"
Però veus a favor o veus en contra, nosaltres estàvem totalment decidits a fer-ho. Recordo que amb Rodri fèiem un bon equip, perquè ell sempre em deia: Enrique, si tu portes la paperassa, jo portaré tota la part tècnica. I així va ser.
Cal dir que jo sempre he pensat, que amb ell aniria fins a la fi del mon, perquè és molt bona persona i molt bon company. El primer repte, va ser pensar el lloc on poder desenvolupar un acte d’aquestes característiques i amb això vam estar unànimes: l’Ermita del Remei.
Els preparatius van ser bastant durs, ja que partíem des de cero. No hi havia experiència i la veritat és que va costar una mica. Vam rebre molta ajuda de moltes entitats, tan econòmica com material.
Poc a poc vam aconseguir tenir-ho tot a punt; cartes als Moto clubs, propaganda a les revistes de motos, el menjar que donaríem, els regals, el Pin que donaríem, permisos, avisos, la disco mòbil, la gent que ens ajudaria.......be tot el que necessitaríem per poder fer una bona Concentració.
I va arribar el dia “D”. Molta gent va venir a col·laborar en la 1ª Concentració Motociclista “Vila de Flix”. Divendres a la nit, tot estava a punt per a rebre al dia següent, a totes aquelles motos que volguessin vindre a la nostra 1ª Concentració.
I com no, la pluja amenaçava també tirar a terra la nostra festa. Però no va poder.
Recordo que divendres per la nit, jo estava a la barana de l’Ermita mirant al cel i amb els ulls mig plorosos, pels nervis que portava al damunt i al girar-me cap al costat vaig veure a molt pocs metres de mi al meu amic Rodri, que també mirant al cel em va dir: no plourà Enrique, no plourà!!!
La Concentració va ser tot un èxit. Tot va sortir millor del previst i vam tenir un centenar de Motoristes inscrits.
Van venir la II i per la III vam aconseguir incorporar al grup, el puntal que ens mancava per superar-nos. La meva germana Eva, va prendre una part importantíssima dins de l’organització. L’equip ja estava complert, tot i que val a dir que sense la col·laboració de la gent de Moto Club i familiars el dia de la Concentració, no s’hagués pogut posar en marxa. Van arribar la IV, V.......fins la IX. Cada cop teníem més experiència, però els nervis del dia anterior no van marxar mai. I com no, l’amenaça de pluja va ser una constant en cadascuna d’elles. Però amb pluja o sense, sempre han sortit força be i la gent, els motards han marxat amb moltes ganes de tornar el proper any.
Vam canviar de junta i d'organitzadors i ells han seguit mantenint la Concentració i cada any s’han anat superant i posant el llistó de la nostra festa, molt amunt.
El nostre president Enric i els membres de junta actual, han fet una gran tasca en l'organització de la Concentració.
Aquest any hem celebrat la XIII Concentració Motociclista “Vila de Flix” i com no, ha estat un gran èxit, tan a nivell de participació com d’organització. Des d’aquí vull felicitar a la junta del Moto Club Flix i a tots els col·laboradors per la gran tasca feta en la preparació de la festa.
I això que aquest any ha plogut de valent!!!!!
Una abraçada a tothom i endavant!!!
dilluns, 19 de maig del 2008
A part de quedarse sense els seus fills, es troba en la situació de tenir que fer front d'una hipoteca ( en la majoria dels casos) d'un pis on no viu ell, passar una pensió compensatòria a la seva ex-dona i una pensió alimenticia per als seus fills. Tot això sense contar amb el lloguer del pis on viu i totes les despeses que això genera.
És per això que molts pares separats, han d'acabar vivint amb els seus pares o amb altres companys, ja que és impossible fer front a totes les despeses que tenen.
Un cop més, em pregunto: si són conscients de la realitat diaria d'aquest colectiu, de la discriminació afectiva i econòmica que pateix, perquè no es decideix d'una vegada per totes a donar la Custodia Compartida en tots aquells casos que sigui viable donar-la, després d'estudiar-los? és la única manera d'acabar amb totes aquestes injusticies i discriminacions que estem patint els pares separats, pel sol fet de ser homes.
Una abraçada a tothom!
Jocs escolars!
Un cap de setmana molt actiu, però això sí, passat per aigua.
Fins aviat!!
dimecres, 7 de maig del 2008
Igualtat ???
Als meus fills, ahir no els vaig poder tenir amb mi, ja que estava a l'Hospital, pel que porto 8 dies sense veure'ls i fins d'aquí 7 dies més no els tindré amb mi. Algú m'ha dit: home demana que et canvii el dimarts per un altre.....i jo li he dit: et penses que no ho he fet?
però la resposta sempre és la mateixa: NO !!
Encara que altra gent m'ha dit: home quinze dies sense els teus fills tampoc és massa temps!. A aquest últim no el contesto, encara que abans li hagués dit que faria ella si no veies a la seva filla durant tan de temps. Però avui per avui, ja estic cansat d'aquest tipus de gent tan insensible i egoista , que solament sap pensar amb ella.
Això sí, em queda la opció d'anar com sempre a la porta del col·legi, fer un peto als meus fillets i així em sento mes aprop d'ells.
dilluns, 5 de maig del 2008
Desitjo que us agradi!
Entonces los escribas y los fariseos le trajeron una mujer sorprendida en adulterio; y poniéndola en medio, le dijeron: Maestro, esta mujer ha sido sorprendida en el acto mismo de adulterio. Y en la ley nos mandó Moisés apedrear a tales mujeres. Tú, pues, ¿qué dices? Mas esto decían tentándole, para poder acusarle. Pero Jesús, inclinado hacia el suelo, escribía en tierra con el dedo. Y como insistieran en preguntarle, se enderezó y les dijo: Aquél de vosotros que esté sin pecado, que arroje la primera piedra. E inclinándose de nuevo hacia el suelo, siguió escribiendo en tierra. Pero ellos, al oír esto, acusados por su conciencia, salían uno a uno, comenzando desde los más viejos hasta los postreros; y quedó solo Jesús, y la mujer que estaba en medio. Enderezándose Jesús, y no viendo a nadie sino a la mujer, le dijo: Mujer, ¿dónde están los que te acusaban? ¿Ninguno te condenó? Ella dijo: Ninguno, Señor. Entonces Jesús le dijo: "Tampoco yo te condeno. Vete, y en adelante no peques más.
No juzgar
No juzgueis y no sereis juzgados.
La regla de oro
Todo cuanto queráis que os hagan los hombres, hacédselo tambien vosotros a ellos.
Frutos
Por sus frutos los conocereis. ... Un árbol bueno no puede producir frutos malos, ni un árbol malo producir frutos buenos.
dimecres, 30 d’abril del 2008
Hem augmentat la família!! Vols un gatet??
La nostra gateta, Chanel, ha estat mare de cinc gatets. Sí, no dos ni tres....cinc! Ara busquem algú que vulgui una mascota i els podem regalar.
De moment els hi estem posant noms a tots. La Laia i l'Enric, han posat nom a una gateta que és igual que la seva mare i es diu Lluna. De moment l'Arnau i la Elia s'ho estan rumiant.
Be, si algú vol un gatet.....sol cal dir-ho!!
Una abraçada a tothom!!
dijous, 24 d’abril del 2008
Sant Jordi!!!
Sant Jordi és un dia molt especial per mi. Crec que l'amor que sents cap a algú, s'ha de demostrar dia a dia i no esperar a que arribi el dia indicat per a fer-ho. L'amor, l'Estimació, és algo que s'ha d'anar cuidant i regant perquè sinó desapareix.
Però el dia de Sant Jordi, m'agrada especialment portar una rosa a les persones que més estimo. No ho faig a totes, perquè el meu cor és gran i estima a moltes persones, com els meus germans, els meus amics, ELS MEUS FILLS........i no podria fer-ho, però sí ho faig a la meva mare i la meva estimada Joaquima.
De bons matí, la Joa em va despertar amb una abraçada i un llibre molt bonic, que parla sobre un pare i un fill. Jo vaig regalar-li la rosa i un petó. Més tard, vaig portar-li una rosa a la meva mare i un altra pel meu pare.
Vaig trobar a faltar i molt, el detall d'un petit que em fes un petò i una abraçada , dient-me: Feliç dia de Sant Jordi PAPA.
Però be, no em puc queixar d'ells perquè encara que siguin poques vegades al mes, quan estem junts em demostren i em comuniquen clarament la seva estimació i el seu amor.
Feliç dia de Sant Jordi a tothom!!!
La Felicitat!!
Un anònim, ha fet una bona tasca de recerca i m'ha trobat tal i com és la Legenda de la recerca de la Felicitat. Jo ho tenia entès com a La veritat i era una mica diferent,però deixo tot seguit l'escrit tal i com és. Moltes gràcies Anònim!!!!
Al principio del universo los dioses estaban en una reunión y uno le dice al otro:
¿"Dónde debemos esconder la felicidad? Tengo la seguridad que si los seres humanos la encuentran harán una confusión con ella".
Luego uno de los dioses dice: "Vamos a colocarla en la estrella más distante".Otro dijo: "No, yo no la colocaría allá. Ellos acabarían encontrándola. Están tan desesperados buscándola, que van a construir una aeronave para llegar hasta esa estrella".
Otro dios dice: "Vamos a esconderla en el fondo del océano".Y otro respondió: ¡"No, no, no! Yo no la colocaría tampoco allá. Definitivamente van a acabar encontrándola, en el fondo del océano, porque están desesperados por encontrar la felicidad...".
Entonces, un dios que estaba sentado, quieto, en un rincón dijo: "Yo sé dónde esconder la verdad. Vamos a ponerla en sus cuellos y ellos nunca la encontraran".
divendres, 18 d’abril del 2008
La Laia ja té dos anys!!
Quan va arribar el pastís, va bufar les dos veles com una campiona!!
Hi havia molta gent, avis, padrins, tiets, cosins, amics......vaig estar una estoneta en silenci, contemplant l'escena familiar. Molt bonica, molt tendra. Al meu costat tenia la meva dona amb les seves filles, però a pesar d'estar molt be i molt feliç, el meu coret trobava molt a faltar a les dues personetes que més estimo en aquest mon.
Els meus fillets Enric i Arnau que "no van poder vindre".
La veritat!
Hi ha un escrit que em van explicar fa molts anys i que no recordo del tot com era. Si algú el coneix o sap on trobar-lo, l'hi agrairia.
Més o menys diu així:
Al principi de la creació, els Deus és van reunir per concretar on haurien de posar la " VERITAT", un tresor molt preciat, de forma i manera que l'home no arribes a trobar-la mai per que no hi fes un mal us.
Un dels Deus, va proposar de posar-la al cim més alt del mon, on poca gent hi podria arribar. Van contestar-li que no, perquè algún dia crearien unes escales molt llargues i la gent hi podria accedir perfectament.
Un altre va proposar de deixar-la al fons del mar, un lloc molt dificil d'accedir. Van dir que no, perquè crearien un submarí i amb ell tothom hi podria accedir i trobar-la.
Així van ser proposats molts llocs i cap va ser acceptat, perquè al llarg del temps tothom la podria trobar.
A la fi, un dels Deus va trobar la sol·lució:
La posarem dins de cada persona, dins de cada cor i allí de ben segur que molt poques persones la trobaran.
En el camí de la vida.
1_mare, m'ha fet un comentari que crec que és mereix estar a la pàgina principal.
Desitjo que us agradi tan com a mi.
En el camí vaig aprendre, que arrivar alt no es creixer,
que mirar no sempre es observar,
que sentir-hi no es escoltar,ni lamentar-se es sentir,
ni acostumar-se es estimar.
En el camí vaig apendre que caminar sol no es soledat,
que covardia no es pau,
que somriure no es ser feliç,
i que pitjor que mentir es callar la veritat.
En el camí vaig aprendre,
que pot un somni d´amor obrir-se com una flor i que com la flor morir,
però en el seu breu existir es tot aroma i color.
I en el camí vaig aprendre,
que la humilitat no es submissió,
que la humilitat es el do que solem confondre,no es el mateix ser servil,
que ser tan bon servidor.
Per això
Quant les coses vagin malament,com de vegades hi van,´
Quant el teu camí nomes ofereixi costes que pujar,
quant tinguis poc haver,però molt que pagar,
quant necessitis somriure encara que tenint que plorar,
quant l ´esgotament t´aclapari i no puguis ja continuar,descansar deus,però mai desistir,
quant tot esta pitjor es quant mes hem d´insistir.
dimecres, 16 d’abril del 2008
Un pensament
I això que tothom ho sabia i la dona ho va anunciar anys enrera que això acabaria així. I ho va encertar!!
No penseu que alguna cosa falla i molt? no penseu que moltes d'aquestes morts és podrien evitar, fent un estudi del com i perquè és produeixen?
El foc s'ha d'apagar des de la base. No serveix de res lamentarnos i anar contabilitzant les morts que llastimosament es donen dia a dia.
Be, és un pensament en veu alta.
dissabte, 12 d’abril del 2008
Un dia especial!
Per la tarda hem anat a fer una volta amb bici i ens ho hem passat molt be jugant a amagar pel barri. Després, en arribar a casa, sessió de dutxa i fins l'hora de sopar un ratet amb els Sims.
I per la nit, sessió de Cine amb crispetes incloses.
Això és per molta gent un dia normal, però per nosaltres és un dia especial ja que gaudim tots tres d'estar junts.
dijous, 10 d’abril del 2008
M'agraden!
No t'ofeguis en el mar de la teva negativitat quan pots surar a l'oceà de la teva vida.
dimarts, 8 d’abril del 2008
Desitjo que us agradi la "frase d'avui" ( enviada pel meu Angelet)
dijous, 3 d’abril del 2008
La frase del dia ( per Angelet)
25 maneres d’estimar un nen
Busca’l.
Escolta’l.
Juga amb ell.
Sigues espontani.
Agafa’l de les mans.
Alaba’l més, critica’l menys.
Felicita’l pel seus avenços.
Agraeix-lo.
Sigues flexible.
Confia en ell.
Mira’l als ulls.
Comparteix el seu entusiasme.
Anima’l
Espera el millor d’ell però no la perfecció.
Siguis consistent.
Estigues a la seva disposició.
Disciplina’l en el seu moment.
Aprecia les seves diferencies.
Contesta les seves preguntes.
Creu en ell.
Demana la seva opinió.
Escolta la seva música.
Demana-li disculpes quan t’equivoquis.
Malgrat tot... estima’l
dimecres, 26 de març del 2008
Els fills ( per Angelet)
son hijos e hijas de la vida,
deseosa de sí misma.
No vienen de ti, sino a través de ti y aunque estén contigo,
no te pertenecen.
Puedes darles tu amor,
pero no tus pensamientos,
pues ellos tienen sus propios pensamientos.
Puedes abrigar sus cuerpos,
pero no sus almas porque ellos
viven en la casa del mañana,
que no puedes visitar,
ni siquiera en sueños.
Puedes esforzarte en ser como ellos pero no procures hacerles semejantes a ti,
porque la vida no retrocede ni se detiene en el ayer.
Tú eres el arco del cual tus hijos,
como flechas vivas, son lanzados.
Deja que la inclinación, en tu mano de arquero, sea para la felicidad.
Pregunta...
Una història que a més de fer-me saltar les llàgrimes per l'amor que va demostrar sentir per la seva parella i per l'acte tan altruista que va dur a terme, em va fer reflexionar i pensar sí avui en dia és podria trobar algun cas com aquest o si solament és dóna a les pel·lícules.
Jo tinc clara la meva opinió i la meva reacció, però m'agradaria saber la de tots vosaltres que visiteu el meu blog.
Una abraçada a tothom i gràcies per participar.
divendres, 21 de març del 2008
La Ejecución!! ( cedit per Eva)
—Hijos míos, debemos ayudar a nuestro pueblo. Ellos podrían luchar por su libertad, pero el Señor de la Tierra les ha hecho creer que tiene demasiado poder para que los hombres y mujeres se animen a enfrentarlo. El miedo por Nolav ha crecido con ellos y a menos que hagamos algo, morirán esclavos.
—Lo que tú digas será hecho –contestaron al unísono.
—¿Aunque cueste la vida de ustedes? –preguntó.
—¿Qué es la vida si uno, pudiendo ayudar a su hermano, no lo hace? –contestó uno de los discípulos que hablaba como vocero de todos.
Llegó el día quinto del tercer mes. Ese día se festejaba en el palacio el cumpleaños del amo. Y por única vez en el año, el Señor de la Tierra paseaba en su carruaje y por el pueblo.Rodeado por una fuerte custodia y ataviado con trajes bordados en oro y piedras preciosas, Nolav empezó su paseo esa mañana.Había un bando que ordenaba que todos los campesinos debían postrarse ante el paso del carruaje real, en señal de respeto.Para sorpresa de todos, a pocas cuadras del palacio el carruaje pasó por una calle y uno de los súbditos permaneció de pie a su paso. Los guardias lo detuvieron inmediatamente y lo llevaron ante el Señor.
—¿No sabes que debes inclinarte?
—Lo sé, Alteza.—E igual no lo hiciste.
—No lo hice.—¿Sabes que te puedo condenar a muerte?
—Eso espero, Alteza.Nolav se sorprendió de la respuesta, pero no se intimidó.
—Bien, si esta es la forma en que quieres morir, al atardecer el verdugo se ocupará de tu cabeza.
—Gracias, mi señor –dijo el joven y se arrodilló sonriente.
De entre la multitud, alguien gritó.
—Mi Señor, mi Señor, ¿puedo hablar?
El dictador le permitió acercarse.
—Dime.
—Permitidme mi señor que sea yo y no él, el que muera el día de hoy.
—¿Estás pidiendo ser ejecutado en su lugar?
—Sí Señor, por favor, siempre os fui fiel. Permitídmelo, por favor
El amo se sorprendió y preguntó al condenado:
—¿Es tu familiar?
—Jamás lo vi en mi vida. No le permitas reemplazarme, la falta es mía y es mi cabeza la que debe rodar.
—No, Alteza, la mía.
—No, la mía.
—La mía
.—Silencio –gritó el Señor— puedo complaceros a los dos.Ambos serán decapitados.
—Bien, Majestad, pero por ser el primer condenado creo que tengo derecho de ser el primero.
—No, Señor ese privilegio me pertenece a mí, que ni siquiera he ofendido a su Alteza.
—Basta ya, ¿qué es esto? –gritó Nolav—. Callaos y os concederé el privilegio de ser ejecutados a la vez, hay más de un verdugo en esta tierra.Una voz se alzó entre la multitud.
—En ese caso, Señor, yo también quiero estar en la lista.
—Y yo, Señor.
—Y yo.¡El Señor feudal estaba atónito!No entendía qué estaba pasando.Y si había algo que ponía de mal humor al dictador era que sucediera algo sin que él pudiera entenderlo.Cinco jóvenes sanos pidiendo ser decapitados era algo incomprensible.Entrecerró los ojos para reflexionar.En pocos segundos tomó una decisión. No quería que sus súbditos pensaran que le temblaba el pulso.¡Serían cinco los verdugos!Pero cuando abrió los ojos y miró a la gente reunida, ya no eran cinco sino más de diez las voces de los que reclamaban ser ejecutados y las manos seguían levantándose.Esto era demasiado para el poderoso Señor Feudal.
—¡Basta! –gritó— se suspenden todas las ejecuciones hasta que yo decida quiénes van a morir y cuándo.Entre las protestas y los reclamos de los que querían morir, el carruaje regresó al palacio.Una vez allí, Nolav se encerró en sus habitaciones y se dedicó a pensar sobre el tema.De pronto. Se le ocurrió una idea.Mandó a traer al sacerdote. Él debía saber algo sobre esa locura colectiva.Rápidamente salieron a buscar al anciano y lo trajeron ante el Señor Feudal.
—¿Por qué tu pueblo se pelea por ser ejecutado?El anciano no respondió.
—¡Responde!Silencio.
—Te lo ordeno.Silencio.
—No me desafíes. ¡Tengo maneras de hacerte hablar!Silencio.El anciano fue llevado a la sala de torturas y sometido a los peores tormentos por horas, pero se negó a hablar.El tirano mandó a sus guardias al templo a buscar a algunos de sus discípulos.Cuando estuvieron allí, les mostró el cuerpo dañado del maestro y les preguntó:
—¿Cuál es la razón de que los hombres quieran ser ejecutados?Con un hilo de voz, el anciano sacerdote gritó:
—¡Les prohibo hablar!El Señor de la Tierra sabía que no podría amenazar con la muerte a ninguno de los que allí estaban, así que les dijo:
—Haré sufrir a tu maestro los peores dolores que un hombre ha concebido. Y los obligaré a presenciarlo. Si aman a este hombre, díganme el secreto y luego todos podrán irse.
—Está bien –dijo uno de los discípulos.
—Cállate –dijo el anciano.
—Continúa –dijo Nolav.—Si alguien muere ejecutado en el día de hoy... –empezó el discípulo...
—Cállate –repitió el anciano—. Maldito seas de tu pueblo si revelas el secreto...El Señor hizo un gesto y el viejo recibió un golpe que lo dejó inconsciente
—Sigue –ordenó.
—El primer hombre que muera ejecutado en el día de hoy, después de la puesta del sol, se volverá inmortal.
—¿Inmortal? ¡Mientes! –dijo Nolav.
—Está en las Escrituras –dijo el joven, y abriendo un libro que traía en su bolso, leyó el párrafo que lo confirmaba.¡Inmortal!, pensó el Señor Feudal.Lo único que el dictador temía era la muerte y aquí estaba la posibilidad de vencerla. Inmortal, pensó.El Señor no dudó un momento, pidió papel y pluma y ordenó su propia ejecución.Todos fueron echados del palacio y al caer el sol, Nolav fue ejecutado según su orden.El pueblo se libró así de su opresor y se levantó a luchar por su libertad. Algunos meses después, todos eran libres.Al señor Feudal, nunca más nadie lo mencionó, salvo la noche de su ejecución en que los discípulos, mientras curaban las heridas de su maestro, recibían de él su bendición, por haber arriesgado sus cabezas y también su felicitación por esas maravillosas actuaciones.
_____________—¿Por qué, Demián, el Señor Feudal creyó una mentira como esa? ¿Por qué fue capaz de ordenar su propia ejecución, por una historia que le contaban sus enemigos? ¿Por qué cayó en la trampa del maestro? Hay una sola respuesta:ÉL QUERÍA CREERLO
El quería pensar que era cierto.
—Y ésta, Demi, es una de las verdades más increíblemente movilizadoras que yo haya conocido en toda mi vida. Creemos algunas mentiras por muchas razones, pero sobre todo porque queremos creerlas.
¿Por qué te enroscas en el que TE miente?, preguntabas el otro día.¡Te enroscas porque tú quisieras creer que lo que te dice es cierto! –contestó su propia pregunta.
NADIE TIENE MÁS POSIBILIDADESDE CAER EN UN ENGAÑOQUE AQUEL A QUIEN LA MENTIRALE AJUSTA CON SUS DESEOS.
La tienda de la verdad ( cedit per Angelet)
El hombre caminaba paseando por aquellas pequeñas callecitas de la ciudad provinciana. Tenía tiempo y entonces se detenía algunos instantes en cada vidriera, en cada negocio, en cada plaza.Al dar vuelta una esquina se encontró de pronto frente a un modesto local cuya marquesina estaba en blanco, intrigado se acercó a la vidriera y arrimó la cara al cristal para poder mirar dentro del oscuro escaparate... en el interior, solamente se veía un atril que sostenía un cartelito escrito a mano que anunciaba: Tienda de la verdadEl hombre estaba sorprendido. Pensó que era un nombre de fantasía, pero no pudo imaginar qué vendían. Entró. Se acercó a la señorita que estaba en el primer mostrador y preguntó:— Perdón, ¿esta es la tienda de la verdad?— Sí, señor, ¿qué tipo de verdad anda buscando: verdad parcial, verdad relativa, verdad estadística, verdad completa?Así que aquí vendían verdad. Nunca se había imaginado que esto era posible, llegar a un lugar y llevarse la verdad, era maravilloso.— Verdad completa –contestó el hombre sin dudarlo. “Estoy tan cansado de mentiras y de falsificaciones”, pensó, “no quiero más generalizaciones ni justificaciones, engaños ni defraudaciones”.— ¡Verdad plena! –ratificó.— Bien, señor, sígame.La señorita acompañó al cliente a otro sector y señalando a un vendedor de rostro adusto, le dijo:— El señor lo va a atender.El vendedor se acercó y esperó que el hombre hablara.— Vengo a comprar la verdad completa.— Ahá, perdón, ¿el señor sabe el precio?— No, ¿cuál es? –contestó rutinariamente. En realidad, él sabía que estaba dispuesto a pagar lo que fuera por toda la verdad.— Si usted se la lleva –dijo el vendedor— el precio es que nunca más podrá estar en paz.Un frío corrió por la espalda del hombre, nunca se había imaginado que el precio fuera tan grande.— Gra... gracias, disculpe... –balbuceó.Se dio vuelta y salió del negocio mirando el piso.Se sintió un poco triste al darse cuenta de que todavía no estaba preparado para la verdad absoluta, de que todavía necesitaba algunas mentiras donde encontrar descanso, algunos mitos e idealizaciones en los cuales refugiarse, algunas justificaciones para no tener que enfrentarse consigo mismo. “Quizás más adelante”, pensó...No necesariamente lo que para mí es beneficioso, lo es también para otro. Puede suceder y es justo que así sea que alguien crea que el precio de cierto beneficio sea demasiado costoso.
Es válido que cada uno decida qué precio quiere pagar a cambio de lo que recibe, y es lógico que cada uno elija el momento para recibir lo que el mundo le ofrece, sea la verdad o cualquier otro “beneficio”.
dimecres, 19 de març del 2008
No hi ha dia que no pensi amb tu i recordi moltes coses teves. És un record en silenci, però no perquè em sapigui greu fer-ho, sinó per respecte als sentiments d'altres persones.
M'agrada pensar amb tu i a la vegada seguir sentint-me arropat per tu.
Per això, vull utilitzar el meu blog per felicitar-te, encara que ha estat el primer que he fet al despertar-me. Vull fer-ho públicament i aquest cop en veu alta, per que tothom sapigui el bon pare que vas ser i ets encara que no estiguis entre nosaltres.
FELICITATS PAPA. T'ESTIMO
La frase del dia!!
Angelet m'ha enviat aquestes frases i la veritat, totes són dignes d'estar en aquest apartat.
"La realidad del otro, no está en lo que te revela
sino en todo lo que no puede revelarte.
Por lo tanto, si quieres comprenderlo
no escuches lo que te diga,
sino más bien lo que no te diga."
"Cuando un amigo calla que tu corazón no deje de escuchar el suyo."
"Si no puedes comprenderme, créeme."
"Para ver de cerca, suele necesitarse distancia."
"Comprender no es aceptar."
"A veces las palabras sobran. Otras veces no alcanzan."
"La timidez ata. Y algunos aprietan el nudo."
"Necesité mucho ruido para entender el silencio."