Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

dimecres, 30 de desembre de 2009

Senderisme a Flix. Barri- Pi de Montbrió- Mont-Redons- Bassa les clotxes.

Hola a tots!
Aquest any el Pare Noel s'ha portat molt be amb mi, i m'ha portat un GPS per poder anar a caminar sense por a perdrem i també per poder seguir rutes fetes per altres companys. I després d'estar ahir mirant i remenant, avui com no podia ser d'un altra manera he sortit a provar-lo. La ruta d'avui ha estat fins al pi de Montbrió i des d'allí i per una sendera ( ruta de l'altre dia) i passant per la montanya de Mont-redons fins a la bassa de les clotxes.
Aquesta és una ruta típica en mi, però no per això menys bonica.
He provat l'aparell i és una meravella.
Gràcies Pare Noel!!!!

Distància: 11.9 km.
Temps: 2h 10
Velocitat mitja: 5.9 km/h
Alçada màxima: 185 m
Dificultat: Fàcil.

dissabte, 26 de desembre de 2009

Felicitats Joan!

Fa uns mesos vaig escriure un post on parlava del meu amic Joan. El poso de nou:

"Fa uns dies, s'em va apropar un pare recient separat, amb una nena de 3 anys, per demanar-me disculpes pels pensaments que l'hi havia provocat el fet de veure'm molts dies a la porta del col·legi, esperant que sortisen els meus fills per poder donar-los un petó i una abraçada. No entenia de cap manera com havia d'anar cada dia a la porta del col·legi, solament a veurel's. Fins i tot en aquells moments va pensar que jo ho feia per molestar a algú amb la meva presencia.
Sense que jo pugués contestar, em va dir que ara entenia perfectament el perquè ho feia, ja que ell estava passant pel mateix problema.
La Custodia de la seva filla, li han donat a la seva ex-dona i ell solament la pot tindre cada 15 dies.
Amb llàgrimes als ulls, em deia que no podia estar tan temps sense veure-la i abraçar-la. Necessitava encara que fos per uns segons, tenir contacte amb ella i dir-li que l'estimava. No podia estar.hi més temps, ja que la persona que anava a buscar-la l'estirava i la prenia.
Li vaig dir que l'entenia molt be i que em sabia molt greu que hagués de passar per aquest camí, ja que és molt trist i molt doloros, però que no baixes la guardia i lluites per tenir a la seva filla, perquè ella el necessitava.
Des d'aquí Joan, et vull expressar el meu suport , el meu ajud i experiència en tot el que faci falta. Dir-te que per molt que et facin, per molt que vulguin dificultar-te el contacte amb la teva filla, no tiris mai la tovallola i segueix endavant.
Pensa que el camí serà dificil, però solament pensar que al final esta aquella persona per la que lluites i a la que estimes per damunt de tot, ja et fa el viatge més planer.
La Custodia Compartida fa uns anys era un somni amb el que tots els pares separats s'hi trobava cada nit, però aquest somni ja és una realitat que poc a poc és va introduint. Cada vegada es donen més C.C perquè saben que és la única forma d'acabar amb aquesta gran injustícia per la que des de fa molts anys estem passant els parets separats.
Endavant Joan i ja saps on sóc."

Be, avui he rebut una trucada de Joan on em deia que va demanar la Custòdia Compartida de la seva filla i desprès de molt lluitar l'hi han donat.
Joan, vull expresar-te des del meu blog la meva alegria i felicitar-te per poder tornar a tenir al teu costat a la teva filla i poder gaudir d'ella. Tu ja has fet realitat el teu somni!!!
Enhorabona!!!!

Caravana de cotxes per la Custodia Compartida


Els companys de LLeida han organitzat pel dia 24 de gener una caravana de cotxes pel centre de la ciutat de Lleida, a favor de la Custodia Compartida i en favor del jutge Serrano. Hem de lluitar tots junts per un sistema judicial més just i per defensar la dignitat dels nostres fills.
Jo hi seré i tu?
CUSTODIA COMPARTIDA JA!!!!!

divendres, 25 de desembre de 2009

Bon Nadal!




Avui és Nadal!!!!
El Nadal! La pròpia paraula omple els nostres cors d'alegria. No importa quant temem les presses, les llistes de regals nadalencs i les felicitacions que ens quedin per fer. Quan arriba el dia de Nadal, ens ve la mateixa calor que sentíem quan érem nens, la mateixa calor que embolica el nostre cor i la nostra llar.
Per tant, avui és un dia d'amor i pau universal en el que ens hem de dedicar a fer felissos a les persones que estimem i que ens estimen. És un dia per compartir i per donar .
Fem que aquesta alegria i aquesta felicitat, ens ompli el cor i ens seveixi de guia per la resta de l'any que esta a punt de començar.
Molt Bon Nadal i bones festes a tothom i que tingueu PAU, AMOR I FELICITAT!

dimecres, 23 de desembre de 2009

Senderisme a Flix: Camí vell d'Ascò a Flix



Després de dinar, veient el solet que feia i aprofitant que la Joa se'n anava a Mora, he marxat amb cotxe fins Ascó i he tornat des d'allí caminant pel camí vell. És un camí quasi tot asfaltat i que fa cap a la Bassa de les clotxes.
L'entrada al camí, esta a la carretera que va d'Ascó a la Fatarella i justament després de la ultima casa que hi ha. La resta del camí, sense pèrdua si fem servir el sentit de la orientació, ja que hi han molts caminets.

Durada: 1h 30
Dificultat: Fàcil

Concert de Nadal!


Avui s'ha fet el Concert de Nadal de l'Escola de Música de Flix i han cantat els petits cantaires i ha tocat la Jove Orquestra de l'Escola. Com sempre ens tenen acostumats, ens han agradat molt les seves actuacions des del més petits fins als més grans.
Demà fan també una actuació a l'Escola de Música .
Salutacions!!

Resposta a la queixa.


Fa uns dies, desprès del polèmic reportatge de 30 minuts, vaig enviar varies queixes tant a Tv3 com al programa mateix i també al defensor de l'audiència. La carta que els hi vaig enviar, va ser la que vaig posar al blog. Avui he rebut la resposta del Defensor de l'audiencia i la penjo per qui la vulgui llegir.
Salutacions!!

Benvolgut Sr. Cervelló,

En primer lloc, moltes gràcies per fer-nos arribar la seva queixa. Com a Defensor de l’Audiència de la CCMA he repassat el documental al qual fa referència.

El documental titulat “La fàbrica” és una producció de Televisió de Catalunya en col·laboració amb la productora La Quimera i sota la direcció de l’equip de “30 minuts”.

Tal com explica el Sr. Eduard Sanjuan, director de “30 minuts”, en la introducció del reportatge, cinc anys després de fer-se pública l’existència de 700.000 tones de sediments tòxics al pantà de Flix procedents de la química Ercros, el programa “30 minuts” entra al poble i, per primer cop, a la fàbrica, en un moment en què es debat el tancament o la continuïtat d’una indústria que durant més de 100 anys ha donat menjar a generacions senceres de flixancos. El reportatge, a més, reflecteix en part la inquietud generada pels darrers expedients de regulació, que afecten molts treballadors. En el reportatge hi apareixen testimonis molt diversos, fins a 16, entre els quals hi ha treballadors, extreballadors i directius de l’empresa, alcaldes, un historiador i diversos científics especialistes.

El treball, en consonància amb l’estil i la manera de fer del programa, presenta una gamma molt àmplia respecte al tema tractat, que, segons s’anuncia al començament, és el de la relació de Flix amb la factoria Ercros. Treballadors i jubilats, l’historiador local, així com els alcaldes aporten la seva visió de la relació dels flixancos amb la fàbrica. Un dels temes que hi apareix és el de la contaminació del pantà a causa dels abocaments que s’hi han anat fent durant aquests anys. Aquest punt és tractat amb les aportacions de destacats científics i representants de l’Administració i la Justícia, que expliquen quines són les mesures a prendre, les possibles solucions i també els riscos per a la salut humana i l’ecosistema. El treball compta també amb imatges d’arxiu, que, juntament amb els testimonis, ajuden a entendre el profund lligam – fins i tot sentimental, com assenyala més d’un dels testimonis- existent entre els veïns i la fàbrica.

El context d’emissió és el del programa “30 minuts”, un espai informatiu que durant els seus 25 d’anys de vida ha obtingut un gran nombre de reconeixements i s’ha caracteritzat pels treballs on ha plantejat temes sovint polèmics i des d’on s’han denunciat moltes situacions que, en molts casos, han entrat en vies de solució després de fer-se públiques a través de la seva emissió dins l’espai.

En la seva queixa manifesta que, amb il·lusió, esperava un reportatge extens sobre el poble amb una visió panoràmica que inclogués altres realitats de Flix més enllà de la relació amb la fàbrica. Tal com comenta, la presència dels equips del programa, les hores passades al poble i les entrevistes portades a terme és probable que hagin estat les causants d’aquesta expectativa. De fet, el sistema de treball requereix aquesta presència per poder dur a terme l’espai. Cal entendre, però, que a causa del temps d’emissió de què disposa el programa, el reportatge ha de ser necessàriament incomplet i no pot encabir les diverses realitats –algunes d’elles molt engrescadores- existents a la localitat. D’altra banda, el programa no es va presentar en cap moment com una visió panoràmica i exhaustiva de Flix, sinó que es va concretar en la relació del poble amb la fàbrica.

El marc d’emissió del reportatge, el programa “30 minuts”, en els seus continguts presenta informacions d’interès i, en molts casos, de denúncia. En ocasions, les situacions presentades són polèmiques o fins i tot desagradables, però donar a conèixer realitats és una de les obligacions dels programes d’aquestes característiques. El reportatge va presentar una problemàtica existent a la qual les autoritats encara no han donat la resposta que s’esperava malgrat les promeses fetes –pel que fa als residus del fons del pantà- i l’altra que s’ha obert amb la crisi econòmica i les seves conseqüències. Sovint l’emissió d’aquests reportatges té com a conseqüència una resposta per part dels responsables de donar solucions. Tant de bo en aquest cas també sigui així i els flixancos en surtin beneficiats. Cal afegir que el programa va ser elaborat des del rigor, amb presència de múltiples veus, i en cap moment es va fer cap afirmació desqualificadora ni irrespectuosa envers Flix o els seus habitants.

He repassat els arxius de Televisió de Catalunya per comprovar si s’havien abordat altres informacions relatives a Flix i que no tinguessin com a contingut principal fets relacionats amb la fàbrica. Hi ha hagut reportatges que han mostrat el valor paisatgístic de la localitat, com és el cas de “Camins d’aigua”, connexions amb la festa major, que se celebra el mes d’agost, la participació dels alumnes del CEP Enric Grau Fontseré en un concurs de domini de la llengua anglesa o informacions sobre l’alliberament de cigonyes a la Reserva Natural de Sebes, en la qual, i per iniciativa de Catalunya Ràdio i la Fundació Territori i Paisatge, en col·laboració amb els veïns de la localitat, es van plantar més de mil arbres l’any 2008. Aquestes són algunes de les ocasions en què Flix ha estat present als mitjans de la CCMA més enllà de la problemàtica ambiental derivada dels abocaments de residus i estic convençut que n’hi haurà més, evidentment, en els contextos més adequats.

Altre cop li agraeixo la queixa que ens ha fet arribar i que, per descomptat, s’ha posat en coneixement dels responsables i l’equip del programa “30 minuts” per tal que tinguin en compte les seves interessants aportacions.

Esperant que aquestes explicacions siguin del seu interès, quedo a la seva disposició.

Cordialment,

Defensor de l’Audiència.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

dimarts, 22 de desembre de 2009

El meu fillolet!!


Os presento al meu fillol, el fill del meu germà Alex i la MònicaAfegeix una imatge, que va neixer el passat dia 17 de desembre. Es guapissim i no sé a qui és sembla tot i que té els ulls allargadets.
Moltes felicitats al meu germà i la meva cunyada Mònica!

Ruta per Mont-redons



Avui tot i que cau una mica d'aigua i fa fred, no m'he pogut aguantar i he sortit a caminar una estoneta. O sigui que he deixat el cotxe a la Urb. Bassa de les clotxes i des d'allí cap a la mateixa bassa. He agafat el camí a la dreta, que va cap al Mas trencat ( Corral Nou) i un cop passat aquest i el mas de Romero, he agafat una sendera a l'esquerra que esta marcada amb una fita ( tres pedretes posades una al damunt de l'altra). Aquest camí, ens porta fins a dalt de la Montanya de Mont-redons. Un cop dalt, seguim pel camí nou que ens trobem, cap a la dreta i a uns 100 metres agafem un camí a la dreta on una mica més endavant i a l'esquerra, hi trobarem un altra fita que ens marca una nova sendera que hem de seguir. Aquesta, ens porta pel mig de la montanya fins un camí on si anem cap a la dreta, farem cap al Pi de Montbrió i si anem cap a l'esquerra, que és el que he agafat jo, ens portarà cap a la bassa de les clotxes.
Una ruta molt bonica, ja que m'agrada molt anar pel mig de la montanya i per senderes.

Dificultat: Fàcil
Durada: 1h 40
Recomanacions: portar roba adient i bona sabata.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Per a reflexionar!

Aquí sempre ens passa igual: o no hi arribem o ens passem de frenada!. No es pot trobar un terme mig? Que faries TU com a pare o Tu com amic/ amiga si et trobes al teu fill/a en una situació lamentable per culpa de l'alcohol en mig del carrer?
Be, sense comentaris!!
La notícia al blog de Jesús

diumenge, 13 de desembre de 2009

Ets una meravella!


Cada segon que vivim és un moment nou i singular en l'univers, un moment que no es repetirà mai més. I què ensenyem als nostres nens? Els ensenyem que dos i dos són quatre i que París és la capital de França. Quan els instruirem sobre qui són ells?.
Hauríem de dir a cadascun d'ells:
- Saps qui ets? Ets una meravella, ets únic. En tots els anys que han passat, no hi ha hagut cap altre nen com tu. L'agilitat de les teves cames, l'habilitat dels teus dits, la teva manera de moure't......Tu pots arribar a ser un Sakespeare, un Miquel Angel....Tens capacitat per qualsevol cosa. Ets una joia. I, quan creixis, podràs fer mal a un altre ser que sigui com tu, una meravella?

( Del llibre No són contes.....és la vida!)

dissabte, 12 de desembre de 2009

Petit homenatge a Xavier




Aquesta tarda, a les 16h hem començat a posar les nostres motos a la plaça església i ens hi hem ajuntat fins a 50 motos de diferent cilindrada. Hi estàvem tots els del MC Flix però el que més m'ha agradat, és que els amics i companys de Xavier hi han acudit amb les seves motos. Ha estat una concentració silenciosa i a les 18h, desprès de les campanades hem fet tots plegats un minut de silenci en honor seu i hem comptat amb tota la seva família al acte.

Els diners que s'han recollit a la urna que hi havia a la Plaça eren per la Marató de TV3 .
gràcies a tothom!!!

Senderisme a Flix. Los Mactars




L'altre dia passejant pel poble em vaig trobar primer a l'amiga Helena i més tard a l'amiga Tere, que em van dir que eren seguidores del meu blog i que llegien les meves caminates perquè es dona el cas que elles també són grans caminadores. Moltes gràcies a totes dues i a tots els que em seguiu en aquest blog i convidar-vos a deixar-me comentaris o noves rutes que vosaltres conegueu.
Helena em va comentar que la ruta de "los Mactars" era molt bonica i doncs avui dissabte, de bon matí he agafat "l'andante" i he fet cap a la barca de Flix.
Allí, he agafat el camí de circumval·lació del meandre i abans d'arribar al mas del Soc, hi surt un camí asfaltat a la dreta i he tirat per allí. Aquest camí va planejant i arriba un moment que s'acaba. He donat marxa enrera i cap a la barca.
El paisatge és molt bonic i passes per diferents tipus de vegetació i de conreus molt ben treballats. Com més t'allunyes, et vas endinsant dins d'un bosquet que és força bonic de veure.

Durada: 2h 15
Dificultat: Fàcil

divendres, 11 de desembre de 2009

Marató de TV3 a Flix.


Els actes previstos per la Marató de TV3, s'han anul·lat en mostra de condol pel nostre amic Xavier.
De totes formes, els membres del MC Flix, han organitzat una Concentració de motos de tot tipus ( grans, petites, mitjanes...)demà dissabte,a les 16h dins de la plaça de l'església, on quedaran exposades i és col·locarà una urna per tal de recaudar diners per la Marató. A tots els participants, se'ls hi donarà un crespò negre, en mostra de condol i que és col·locara a la seva corresponent moto.
A les sis de la tarda, és farà un minut de silenci en la seva memòria.

És prega la màxima participació, recordant que les motos que poden assistir a la concentració són de tot tipus de cilindrada. Amb això fem una crida a la gent més jove del nostre entorn.
Qualsevol dubte, no dubteu en preguntar.
Salutacions i gràcies!!

dijous, 10 de desembre de 2009

Senderisme a Flix. Costa de Mosselló




Be, desprès de tots els aconteixements dolorosos viscuts, necessitava sortir a cremar una mica de rabia i de impotència, i ahir per la tarda amb el bon solet que feia vaig sortir.
Fa dies que no faig cap sortideta caminant, diferent a les que he fet i hem dedico a resseguir rutes que ja he fet per aquí Flix. Una de les habituals és des del barri, per la costa de Mosselló i cap al pi de Montbrió. Després, creuar pel coll de l'ase i cap al barri. Una volteta de 1h 45 minuts i molt fàcil de fer. Això sí, amb unes vistes molt boniques.
Ahir, hi havien al mig del riu i justament al davant del mas de la Pitoia de sebes, un gran grup d'ànecs que oferien un espectacle digne de veure.
Os deixo unes fotos.
Salutacions!!

dimarts, 8 de desembre de 2009

És per tu, Xavier!


La mort sempre és molt injusta i ens arriba quan menys ho esperem. Sabem que és un pas per on hem de passar tots, però mai hi estem preparats i sempre ens agafà desprevinguts.I molt menys quan és un noi de 17 anys al que per culpa d’un desgraciat accident l‘hi arriba l’hora.

Diumenge dia 6 de desembre, sobre les 18h se’n anava del nostre costat , Xavier, el fill del meu bon amic Rodri i el nuvi de la meva Elia. No saps que dir quan passen coses així i molt menys quan et trobes davant del pare que ha tingut una pèrdua tan gran. Solament abraçar-te a ell i plorar. I plorar de sentiment, de ràbia i de indignació. Perquè és impossible d’entendre que l’hi hagi arribat l’hora a un Nen de 17 anys.Un fill esta preparat i es pot mentalitzar per enterrar a un pare, però uns pares no poden assumir mai el tenir que enterrar al seu fill.

El poble de Flix esta de dol i el Moto Club Flix en concret, encara més.Xavier era un gran amant de les motos i de tot allò que respires gasolina. Portava aquest mon a la sang, perquè es fill d’un gran Motero i d’unes grans persones.Recordo que a l'any 95, quan el seu pare i jo vam començar a organitzar la 1ª Concentració de motos a Flix, Xavier que era un nen de tres anyets, ja estava per allí, tocant i remenant els papers. Des de ben petit sempre ha acudit a totes les activitats que organitzava el MC Flix , sent un gran col·laborador de totes elles. El primer de sortir a fer els jocs motards de la concentració de motos, sempre era ell. Era típic veure’l fent les carreres de lentitud o arrastrant un bidó de cervesa amb la seva moto. Des de la primera Concentració, sempre hem tingut a les tres generacions de “Rodris “: Avi ( Juanito), pare ( Rodri) i fill (Xavier) junts fent que les nostres festes moteres siguin un èxit.Quan quedàvem els motards de Flix en fer una sortida i apareixia la moto de Rodri, sempre veies al seu darrera al Xavier. Semblava que estigues enganxat a la moto i no se’n perdia ni una!.Estimava les motos i les vivia amb passió.

Un noi que mai passava desapercebut per ningú. Allí on estava es feia notar. Tan li feia si la persona tenia 70 anys com si en tenia 5. Ell sempre estava fotent canya a tothom. Era molt extrovertit, alegre, rialler, amic de la broma i un treballador incondicional. Un bon amic dels seus amics i un bon fill. En definitiva, una gran persona!.

I a la meva Elia……que puc dir-li?. Quan venia a casa a festejar, sempre quan entrava tenia unes paraules per la Laia i la feia enfadar. Mai se l’hi passava!. Desprès entrava fins el menjador saludava i a la Joa l’hi deia: hola xonxi!! I ella l’hi contestava: hola pixi!!! Era el seu diàleg particular. Desprès sortia la Elia amb el pastís que cada dia l’hi preparava expressament. Fins i tot en tenia per la Danna, que quan el veia es posava a bordar i l’hi mossegava els pantalons!!

El dia anterior, van celebrar l’aniversari de la Elia, els seus 17 anys i l’hi van fer una festa sorpresa. A més era també un dia molt especial per ells dos, ja que feia sis mesos que anaven junts. Estava molt contenta i il·lusionada i com no, molt enamorada.

El diumenge havien quedat a les 19h per anar a sopar tots dos junts i celebrar-ho. Però ell no va arribar a la cita. Un maleït accident, una terrible mala sort és va interposar al seu camí i no va poder ser.Que dir-li a la Elia, que explicar-li, com donar-li força per superar-ho si ni jo mateix ho puc entendre. Solament podem cuidar-la, abraçar-la i donar-li suport, fins que poc a poc el temps vagi endurint una mica la ferida. Una ferida que mai es podrà arribar a tancar.

Xavier, has agafat un nou camí ple de nous obstacles que de ben segur que superaràs, fent-te estimar com ens has fet estimar-te a tots els que t’hem conegut. Els que ens quedem aquí, ens quedem enyorant-te i plorant la teva pèrdua.A tota la família: pares, avis, germana…..i Elia, una abraçada molt forta i dir-vos que el vostre dolor és el meu dolor.

Xavier: sempre estaràs dins nostre estiguis allà on estiguis!!

Reportatge Rodri petit

Llàgrimes al cel d'Eric Clapton

dijous, 3 de desembre de 2009

LA ELIA EN FA 17!!!


Avui 3 de desembre, és el cumple de la Elia. Ja en fa 17!!
I com no podia ser d'un altra manera, vull aprofitar des del meu blog, per felicitar-la i per desitjar-li que passi un feliç dia del seu anniversari.

MOLTES FELICITATS!!!!!!

dimecres, 2 de desembre de 2009


Llegint l'entrevista feta a Wifredo Miró, secretari general de UGT a les terres de l'Ebre, on fa balanç de la incidència que la crisi econòmica té a les empreses del territòri, el entrevistador l'hi fa una pregunta sobre els fangs tòxis del riu Ebre a Flix. La resposta per mi, no té desperdici i em dona molt que pensar.
Us la copio i os deixo l'enllaç amb la notícia.

Les obres de descontaminació de Flix, posades com a exemple en nombroses ocasions com a projecte generador de llocs de treball, no comencen.
Avui no està clar si l’opció que es va adoptar per descontaminar Flix era la millor o potser calia posar una llosa i immobilitzar els llots tòxics. Algú té por que es produeixi un xoc tòxic per remoure els fangs i, per tant, el pitjor que li podria passar a aquestes terres és que es produís un xoc tòxic per contaminació de tot el riu, això seria dramàtic. Tot s’ha retardat no per la gent de les Terres de l’Ebre, perquè al final els importem relativament poc, sinó perquè es garanteixi el subministrament d’aigua a Tarragona. I fins que això no sigui garantit no començaran a remoure els fangs.

Salutacions!



dimarts, 1 de desembre de 2009

Senderisme a Flix. Lo meandre



Avui necessitava anar a cremar una mica de ràbia i de indignació i he sortit a caminar.
Fa dies que volia anar pel meandre i avui tot i que sé que les obres encara no estan acabades, m'he llançat a fer la volta.
Total, que he deixat el cotxe a les casetes i he marxat cap al poble a passar la Barca . Un cop a l'altre costat, he agafat el camí que porta a les bombes d'aigua ( a l'esquerra) i m'he endinsat dins del meandre. Cal dir que el primer camí que va pel costadet del riu, s'acaba, no té sortida.
Be, un cop arribem a la bomba d'aigua del mas del soc, m'he trobat que no s'hi podia passar perque hi estan treballant. Total, he tingut que fer una mica "d'escalada" i un cop superat l'obstacle, he seguit fins al final del camí.
Aquest s'acaba al riu la cana i d'allí per carretera fins a les casetes.
Un lloc precios, rodejat de natura i de moltes varietats d'aus al riu i de peixos.
El dia, encara que fresquet, era molt clar i és podia gaudir de tot l'entorn natural i meravellós del meandre.

Durada: 1h 45
Dificultat: Fàcil
Recomanacions: Càmera de fotos preparada en tot moment.


Les meves fotos !!!

enricc

enricc
les meves nenes !!!