Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

dijous, 28 de febrer de 2008

Constestació per Angelet


M'has deixat un comentari al l'escrit Que faries tu? i el contestaré.
En primer lloc, estic d'acord amb tot el que dius i en relació a si he fet alguna cosa al respecte, et diré que si. No m'agrada fer-ho, però no em queda altre remei que el de posar-ho en mans de la justícia, ja que sembla ser que és la única manera. I cada cop és una cosa nova o un incompliment de sentència nou. Les lleis estan per complir-les.Però la llei és mol lenta, encara que poc a poc van canviant les coses.
Una abraçada!!

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia!!! He llegit els” anònims” i perdoneu que m'hi posi però qui és la "brother"? La teva cunyada? No he entès res però com que és evident que en TOT i sempre, sempre, SEMPRE hi ha dos històries diferents, dos motius diferents i s'ha de saber les dues parts (segur que tu també has fet coses que no havies de fer i també li has fet mal) i crec que s'ha de ser suficientment honest perquè encara que aquestes dos parts no s’avinguin això no s’ha d’arrossegar no només cap als fills sinó cap a ningú, ni els sogres, ni els cunyat, NINGÚ. És que els fills són qui ho acaben pagant tot!! De fet, quina culpa tenen ells dels errors que els pares puguem cometre? Quina culpa tenen ells de les nostres equivocacions, neures, problemes? Penso que aportes suficients fets. Sempre he pensat que no hauria d’existir ni tan sols la custodia compartida (sí, s’ha de regular d’alguna manera, ja ho sé) però sempre he pensat que això hauria de ser lliure: hi ha un dinar familiar? Doncs que hi vagin. Que surts abans d’hora de treballar, doncs cap problema. Que s’allarga la nit i es volen quedar a dormir? Doncs ja els portaràs demà... Angelet.
PD: Eva: gràcies, però jo, d’alguna manera no sóc també un anònim?

enric ha dit...

Hola Angelet! sempre he dit que una separació es cosa de dos. Evidenment, quan una cosa va malament, tots dos s'acaben fent mal. Però passat el temps i més amb fills, s'ha de mirar per ells i enterrar d'una vegada les ràbies i els odis, donant pas a la cordialitat i la honestitat, ja que totes dues persones tenen una mateixa finalitat: cuidar i estimar als seus fills.
Per desgracia, la Custodia compartida ha de existir, ja que tothom no enten que els fills tenen un pare i una mare i ells els estimen a tots dos per igual.
Fins aviat!!

Anònim ha dit...

angelet cerc que tens molta rao com la té l'enric,l'educacio dels fills es cosa del pare i de la mare pero desde que neixen no desde l'edat que nosaltres ens volem fer carreg.
Però no creieu que aixo es una mica trist.
A mi m'han arribat les veus de que entri en aquest blog. Me le llegit tot i no he plorat de pena per que crec que no val la pena. Es molt trist que tu, Enric, diguis que no has parlat malament de la mare del teus fills, pero has deixat parlar malament de la seva familia i ella, en el teu blog i part de la teva familia tambe ho fa fet,i tu no has fet res. Has arribat a pensar si aixo ho llegueixen el teus fills, tant que els estimes com dius tu, que pensaran? Soc jo hi em moro de vergonya, dones a entendre que no els vols tant com tu dius .Com amic teu deixaria d'explicar aquestes tonteries, la teva vida en vers i faria les coses be. Com dius tu has anat a bones perooooo, ... coneixo be les dos versions i no se que opinar. Han estat sempre els teus fills quan portaven panyals i ara que es banyen sols i sempre sempre al seu costat no hi has estat ( no menteixis que ho seee).
No se que dir-te pero si realmenmt els vols i els estimes tant com dius pensa, medita i intenteu fer les paus pel be dels vostres fills que els esteu destroçant l'infantesa, i no no pot ser us senteu amb els vostres abogats i aclariu les coses. Hi ha la teva germenet,a controlala una mica que si tant els estima, esta parlant malament de la mare dels vostres fills.

Espero que tot això s'acabi el mes aviat possible i deixa de ser un crio i ficar aquestes tonteries i si les fiques explica-ho be.I escolta la versio dels teus fills que als seus companys no els hi expliquen el mateix.

enric ha dit...

Mira anònim nou. En primer lloc, no saps les dues versions de la història, perquè sinó no parlaries com ho fas. T'ho asseguro que no.
En segon lloc, no ets amic meu, perquè primer donaries la cara com ho fan ells i si he fet alguna cosa malament, vindries a dir-m'ho a mi que és el que fa un bon amic.
Intentar fer-me quedar com a un mal pare, tampoc crec que sigui encertat, perquè no és gens cert. Jo sempre he estat al costat dels meus fills. Se qui difon aquesta idea. La podria comentar i argumentar, però no val la pena per aquest mitja. Encara que sí que et puc dir que quan tu vulguis t'ho puc argumentar, demostrar i ensenyar. Però el més cert i el que ho demostra, es l'amor que senten per mi els meus fills i això no es guanya amb un cap de setmana, sinó amb el dia a dia.
Dius que faci les coses ben fetes, em pots dir quines? més encara? M'agradaria que em diguessis que estic fent malament i on, perquè jo no ho sé.
En quan al meu blog, si hi has entrat ha estat perquè algú t'ho ha dit, es clar, però un blog és un lloc privat on el que el fa hi pot posar el que vulgui i com vulgui. No hi ha cap mena de base. I tothom és lliure de visitar-lo o no.
Sí realment em coneguessis, sabries que sóc una persona sensata amb la que és pot parlar i comentar les coses. I en l'unic que estic d'acord amb tu, és en intentar fer les paus, perquè se que aquest no és el camí. Però encara que no em creguis, jo ho he intentat molts cops però no he pogut. Per fer les paus, ho han de voler les dues bandes.fer les paus, no es doblegar un a l'laltre. Es parlar, comentar i mirar endavant amb l'unic propòsit de fer el millor pels nostres fills.
I en quant a explicar les coses be, jo ho explico tot i be. Explico la veritat del que hi ha. De totes maneres, et torno a repetir que no saps la meva part de la història i per poder opinar tal i com ho fas, crec que l'hauries de saber. Jo estic obert a explicar-te-la. No en tinc cap de problema.
I per últim dir-te que dins del meu cor no hi ha ni ràbia ni rancúnia. El meu desitj es sol·lucionar-ho.
I per favor, no posis en dubte el meu amor cap als meus fills, perquè això sí que no t'ho toleraré.
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Et demano disculpes per endavant per posar-m'hi però no em puc estar de dir-te que potser no hauries de donar tantes explicacions a gent que ni coneixes (ells sí) ni s'identifiquen i perdona si et dol. Potser sí que s'està convertint en un "tomate". Tot i que un blog és com un diari qualsevol se't pot colar... però has de pensar que potser l'està llegint tot el poble... Dins de la meva ignorància només és un humil conzell. Bona nit. Un angelet

enric ha dit...

Angelet, els comentaris sempre són ben rebuts. No et calen disculpes.
Tens raò amb el de que no cal donar tantes explicacions, però crec que les he de donar.Encara que me'n començo a canssar de fer-ho. Sé com tu dius que ells Sí em coneixen a mi i jo no a ells.
Gràcies pel conzell!
Bona nit!!

Anònim ha dit...

Hola soy la joa: yo tambien tengo algo que decir, ya que tambin estoy separada. Esto es un tomate porque ustedes lo haceis así, pués a la gente les gustan las miserias de las personas . Porque si Enric solo plasmase los viajes y sus caminatas , estoy segura que todos los que estais haciendo el tomate
pasariais. Pero como siempre la charfarderia les puede . Solo decir que es uma manera muy cobarde de estar metiendote con una persona dando descalificativos y después todos somos hijos de dios.
Voy a decir lo que pienso en todo momento de esta situación. Me parece mentira que alguien diga que el no es buen padre, porque esta claro que hay muchos tipos de padres y nadie le tiene que cuestionar como y cuando el hace el papel de padre.Ya que cada uno hace lo que puede y no por eso se les llama malos padres.Porque entonces todos los padres del mundo que se largan a pescar ,de caza, al futbol además de a trabajar, que pasa que estos no son padres ejemplares y no quieren a sus hijos? pero bueno esto que es!!.Yo estoy separada y la tranquilidad de mis hijas se la he dado yo, nadie mas que yo. Mis hijas nunca han necesitado un psicòlogo por que ante todo he mirado por su felicidad. Y la felicidad de los niños, es tener a sus pades bien en todos los aspectos. Ayer me dijeron que si yo estaba bien con mi ex, es por conveniencia. Pués siiii, es lo unico que dijo cierto en toda la noche . Si señor o señora.La conveniencia de que mis hijas sean felices.Y que si por eso, yo me tengo que tragar el daño que el me hizo me lo trago .Pues lo mas bonito que hay en esta vida, es aprender a pedir perdón y a perdonar.Y apartar la rabia y enpezar la nueva fase de separados. Y si hay que celebrar un cumple de mi hija , yo no quiero a mi pareja sino a mi ex al lado; los cuatro juntos.Porque es muy bonito poder celebrar cosas, que no son inposibles de hacer si uno mira por sus hijos.
Decir que mi hija pequeña este año pasado hizo la comunión y sus dos familias estuvieron para todo.Porque lo mas importante de todo, es ver a mi hija con sus papas,ya que los dos colaboramos a que ella fuera a catequesis durante dos años.Mi ex, estuvo junto a mi en todo momento, no cinco bancos mas atras.Mi hija pequeña, siempre prepara su ropa para ir con su padre.Yo solo digo, que la tanquilidad emocional, esta siempre en las madres.No hay que cargar la rabia en tus hijos.
Yo te puedo decir que aqui nunca se habla mal de ella. Yo en un principio, como madre separada no queria la cc, pero en este caso es necesario, pues creo que estos niños al menos descansarian y encontrarian la paz.

Anònim ha dit...

El tomate una lo hace porque se explica la vida si no no se podria hacer. Hay famosos dignos y otros basura qeu siempre explica todo lo que hacen. Pero cuando algo les duele se ponen por las nubes. Y tu eres madre? por dios que miedoooooo
Tu dices QUE EL PAPEL DE PADRE UNO LO HACE CUANDO QUIERE Y COMO QUIERE. no me gustaria estar en tus manos. Ser padre no es ningun papel y padre se es desde cuando el niño llega a este mundo, no cuando a uno le interesa. O es que este es el padre, es un buen padre pero solo cuando el quiere no siempre.
Un psicologo? Que estoy entendiendo que estas contanto la vida ahora de los niños. Por diso que mujer. Ya te deja tu pareja hacer esto. No son tus hijos y estas publicando, HACIENDO TOMATE, como tu dices de la vida de los niños. Estoy alucinando hasta donde podeis llegar, me parece que sois de los que venderian hasta la sangre de su madre para poder comer. Alucion EXPLICANDO LA VIDA DE LOS NIÑOS. Me perece que si se entera de eso el niños no le justara mucho.
Me alegro que de tu estes bien con tu ex pareja pero vive en el mismo lugar que tu?igual si fuese asi las cosa no irian tant bien o al igual si, yo me alegraria claro. Si os gusta celebrar las cosa juntas porque no se lo pedis, como buenos hernamos que sois de dios, gente como vosotra queda poca en el mundo. Si la primera vez os dicen que no!no pasa nada a la que vosotros hagais algo los llamais y os invitais, que bienen bien que no hasta la proxima, vosotros siempre por delante de ellos igual algun dia os dicen que si i la cosa se arregla quien sabe.Pero como buenes cristianos siempre cuando te dan en una mejilla se para la otra no? al menos esto dicen, vosotros lo tendreis que saber.
Lo de la comunion, bueno si yo no me llevo bien con alguien yo no la quiero a mi lado, creo que izo bastante, en decir que le pusiese un banco para el padre del niño y su familia. Eso quiere decir que sabia la hora y el dia pero ubiese sido no saber nada de eso.

Tu la cc nola quieres pero en este caso si. si se hace es para todos no hay casos asi que mientrs tu te joderias tu pareja se beneficiaria.y que estas diciendo que los niños no descansan? que no tiene relacion con el mundo exterior? que van sucios? no tienen casa? no entiendo lo que dices. La paz de los niños no esta en casa de su padre ni de su madre la paz de sesas criaturas esta en los los dos y en que una PUTA VEZ se sienten y dejen las cosas claras para el bien de los niños. No digas tonteria por favor que como dices tu "eres madre"

eva_yam ha dit...

Holes tato!!! avui per fi he pogut llegit en tranquil.litat aquests missatges tant diferents!!

No em vull posar amb tot això perquè seria seguir el joc a la gent i no val la pena.

Solament et diré i et recordaré que aquest bloc és teu i tu manes! Els blocs serveixen per posar les teves reflexions, les teves vivències, en definitiva coses teves!
Apart els blocs tens dos opcions, deixar que la gent pugui opinar i compartir les teves reflexions o no!! ets lliure de poder fer-ho ja que torno a repetir es teu!!

Per tant ho tindria claríssim si estigués amb el teu cas, tot els anònims que realment marxessin de les meves reflexions els borraria!! perquè realment espatllen l'estética del bloc!!

I també penso que tens massa coneixement i no poses al detall les teves reflexions perquè si no es colapsaria el teu bloc! jejejejeje

Apart si una cosa tinc clara que aquests atacs dels anònims deixen ben clar qui son i quina ràbia tenen a tots ntres!!(una rabia que no entenc) Per molt que posin el títol d'anònim crec que es ben clar qui pot ser!

De totes formes m'agradaria fer una crida a la comunicació i dir de tot cor amb aq anònims de sentar-nos un dia a fer un cafè i fer la xerrada i sobretot que ens expliquin com podriem arribar a ser uns bons amics.

pos eso!!!
bon dia a tothom!!
i penseu que la vida son dos dies i no val la pena estar enfadats amb ningú!! ningú es tant important per estar així!!

Bé i per acabar volia posar aquesta dita que vaig trobar fa poc!! naturalment la poso aquí perquè amb tants missatges de Tomatitos m'ha recordar amb aquesta dita:

"No es pot passar per aquesta vida sense deixar records i que et recordin,encara que solament et recordin els teus enenims ja haurà valgut la pena viure"
autor de la dita G.Bureau

Un petonàsssssssssss al meu tato!!

Anònim ha dit...

Perdona solamente una cosa más, Yo rabia ninguna este caso a mi vida no le afecta. simplemente era dar mi opinion puedes estar segura que este caso a mi y a los mios no les toca de ningun lado me parece que te estas equivocando

Anònim ha dit...

MANUAL PER PUJAR MUNTANYES - 6

Respecta el teu cos: només pot pujar una muntanya qui presta al cos l'atenció que es mereix. Tens tot el temps que la vida et dóna, per tant, camina sense exigir el que no et poden donar. Si camines massa de pressa, et cansaràs i desistiràs a mig camí. Si camines massa a poc a poc, se't farà de nit i et perdràs. Aprofita el paisatge, gaudeix de l'aigua fresca de les fonts i de la fruita que la natura et regala generosament, però no paris de caminar.

enric ha dit...

Un bon manual i una veritat "com un temple". Sempre s'ha de caminar endavant i gaudir de cada moment i cada petita cosa que et trobis pel camí.

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
les meves nenes !!!