Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

divendres, 30 d’octubre de 2009

Lecciones de sabiduria


Un profesor delante de su clase de filosofía sin decir palabra tomo un frasco grande y vacío de mayonesa y procedió a llenarlo con pelotas de golf. Luego le pregunto a sus estudiantes si el frasco estaba lleno. Los estudiantes estuvieron de acuerdo en decir que si. Así que el profesor tomo una caja llena de canicas y la vació dentro del frasco de mayonesa. Las canicas llenaron los espacios vacíos entre las pelotas de golf.

El profesor volvió a preguntarles a los estudiantes si el frasco estaba lleno y ellos volvieron a decir que si. Luego el profesor tomo una caja con arena y la vació dentro del frasco. Por supuesto, la arena lleno todos los espacios vacíos y el profesor pregunto nuevamente si el frasco estaba lleno. En esta ocasión los estudiantes respondieron con un "si" unánime.

El profesor enseguida agrego 2 tazas de café al contenido del frasco y efectivamente lleno todos los espacios vacíos entre la arena. Los estudiantes reían en esta ocasión. Cuando la risa se apagaba, el profesor dijo: "Quiero que se den cuenta que este frasco representa la vida. Las pelotas de golf son las cosas importantes, como Dios, la familia, los hijos, la salud, los amigos, las cosas que te apasionan. Son cosas que aún si todo lo demás lo perdiéramos y solo estas quedaran, nuestras vidas aun estarían llenas.

Las canicas son las otras cosas que importan, como el trabajo, la casa, el carro, etc. La arena es todo lo demás, las pequeñas cosas." "Si ponemos la arena en el frasco primero, no habría espacio para las canicas ni para la pelotas de golf.

Lo mismo ocurre con la vida. Si gastamos todo nuestro tiempo y energía en las cosas pequeñas, nunca tendremos lugar para las cosas realmente importantes.

Presta atención a las cosas que son cruciales para tu felicidad. Juega con tus hijos, tomate tiempo para asistir al doctor, ve con tu pareja a cenar, practica tu deporte o afición favorita. Siempre habrá tiempo para limpiar la casa y reparar la llave del agua. Ocúpate de las pelotas de golf primero, de las cosas que realmente importan. Establece tus prioridades, el resto es solo arena." Uno de los estudiantes levanto la mano y pregunto que representaba el café. El profesor sonrió y dijo: "Que bueno que lo preguntas. Solo es para demostrarles que no importa cuan ocupada tu vida pueda parecer, siempre hay lugar para un par de tazas de café con un amigo."

dijous, 29 d’octubre de 2009

Pensament d'avui.




Paseaba un día en la mañana, con mi padre, cuando él se detuvo en una curva en medio de una carretera vieja, con poca fluencia de vehículos y de gente, eso fue lo que observaba en ese momento, y después de un espacio de silencio me preguntó mi padre:

*¿Andrés, además del cantar de los pájaros, el radiante sol, el olor de las rosas que están mas allá de la montaña escuchas alguna otra cosa más hijo mío?

Vi hacia mi alrededor y después de algunos segundos le respondí: *Estoy escuchando el ruido de una carreta, padre.

Así es - dijo mi padre-

* Es una carreta que se encuentra vacía hijo. Pregunté a mi padre:

*¿Cómo sabes que es una carreta vacía, sí aún no la vemos papá? Entonces mi padre me respondió:

*Es muy fácil saber cuándo una carreta está vacía, por causa del ruido Andrés. Cuanto más vacía la carreta, mayor es el ruido que hace.

Paso el tiempo, transcurrió los años, mi padre se me fue, a un viaje muy lejos, me convertí en adulto, y hasta hoy en día, cuando veo a una persona hablando demasiado, interrumpiendo la conversación de todas las personas a su alrededor, siendo inoportuna o a veces muy violenta, presumiendo de lo que tiene, sintiéndose prepotente, creyéndose mas que los demás seres humanos, tengo la impresión de oír la voz de mi padre diciendo:

"Cuanto más vacía la carreta, mayor es el ruido que hace".

La humildad consiste en la vida callar las virtudes que llevamos por dentro y darle paso a que los demás las descubran. No es fácil encontrar la humildad, pero es un trabajo que debemos hacer, día tras día, por eso hay que recordar siempre esto, y darnos cuenta que existen personas tan pobres de alma, que lo único que tienen es dinero.

Y ningún ser humano se encuentra más vacío que, aquel que está lleno de egoísmo, de envidia y de rencores, que no llevan a nada.

Es por ello que dentro de esta corta vida, donde estamos de paso, tenemos que valorar cada segundo de ella, es entonces cuando me di cuenta que envejecer en la vida es una etapa obligatoria, pero que tener la madurez que buscamos, esta en cada uno de nosotros, es decir, es opcional

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Pensament d'avui!


Indaga en tu corazón en busca de las injusticias que aún sigues recordando, perdónalas y deja que se vayan.
Louise L. Hay

He trobat aquesta foto remenant pel blog i la vull tornar a posar perquè la trobo molt tendra i bonica. Desitjo que us agradi!!!!!

La Fatarella- Mirador de la Ribera.



Ahir dimarts vaig fer festa de caminar, però avui ja m'he aixecat amb ganes de fer una sortideta.
O sigui que a les 08h30 ja estava a la Fatarella. Un cop s'acaba la pujada de la carretera Ascó- La Fatarella, hi ha un desviament a ma dreta cap a Riba-roja d'ebre. L'agafem i uns metres més endavant trobarem un cartell indicador : Camí de Raimats ( ja el vam fer dies enrera) i camí dels Valencians. Be, deixem el cotxe en aquest lloc i agafem el segon. Sense deixar el camí principal, farem cap a una bifurcació de camins, on posa : Vall de Sant Francisco i Mirador de la Ribera. Seguim cap al mirador de Ribera i al cap d'una estona ja hi som.
La ruta és la que vaig fer dilluns des de Riba-roja fins el Mirador i avui l'he fet des de l'altre costat.
Després de recuperar les forces, donem la volta i cap al cotxe.
Tota la ruta és planejant per damunt de la serra i no cal dir que les vistes són molt boniques. Podem apreciar diferents tipus de pins i molta vegetació. Una de les coses que m'ha sorprès, és els quilòmetres d'espones de pedra que hi ha al costat del camí. Molta part d'ell, trobem murs de pedra als dos costats, molt ben fets.

Temps: 2h 30
Dificultat: Fàcil.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Mirador de la Ribera ( per Riba-roja d'Ebre)



Dissabte xerrant amb el meu germà Alex, gran aficionat a les bicis i en especial a la BTT, em va estar explicant rutes. Una de les que em va dir, va ser la del Mirador de la Ribera i avui dilluns, ja m'he aixecat amb la idea al cap de fer-la.
O sigui que a les 08h, he agafat el cotxe i he anat fins Riba-roja i direcció cap a la presa, he agafat el desviament cap a Santa Madrona ( abans de passar un pont que creua la via per baix).
Allí he deixat el cotxe i he començat a pujar costa. Els indicadors no posen res del Mirador, sinó que posa Riba-roja d'ebre- Les Modorres. Però jo l'he seguit. Tot és costa amunt i arriba un punt on trobem una bifurcació. El camí de l'esquerra ens portarà cap a la carretera de les Modorres i cap a Riba-roja, però el de la dreta ens portarà cap al mirador. Aquest punt no esta indicat, però tenint clar que volem pujar fins dalt de tot de la muntanya, no hi ha pèrdua. O sigui que agafem el camí a dretes i fins el mirador de la Ribera. La vista és preciosa i impressionant. Podem veure la presa de Riba-roja, Riba-roja, Almatret, Flix, Ascó, La torre i Vinebre. I si ens girem, veurem un poble al fons que crec que ha de ser la Pobla de Massaluca.
Estem doncs dalt de tot de la serra de la Fatarella i si seguim el camí, farem cap al poble. Però aquesta serà ja una altra ruta, ja que porto 1h30 caminant i encara ens manca la tornada cap al cotxe.

Durada: 2h 45
Dificultat: La primera part, dura ja que tot és pujada. Després, costa avall !!

divendres, 23 d’octubre de 2009

Los niños estaban solos!

Aquest conte me'l va enviar el meu Angelet particular fa molts dies i l'he volgut recuperar. M'agradaria tornar a rebre missatges teus.
Desitjo que us agradi!

Los niños estaban solos.

Una mujer, viuda, con dos niños, un bebe y Pancho de 6 años.
Esta tuvo que salir una mañana temprano y los dejo al cuidado de Marina, una chica joven de dieciocho años que de vez en cuando contrataba por poco dinero. Marina habia quedado con su novio, y en cuanto este llego a recogerla, Marina comprobo que los niños dormian, cerró la puerta de la habitación con llave para asegurarse de que no se escaparan o corrieran el riesgo de salir de la habitación y caerse por las escaleras, y descolgó el telefono antes de marchar.
Al tiempo, no se sabe por que motivo, si por un cortocircuito o que, las cortinar comenzaron a arder, y el fuego rapidamente alcanzó la escalera de madera que conducía a los dormitorios. La tos del bebe causada por el humo desperto a Pancho, que saltó de la cama y forcejeó con la puerta para poder salir, pero no pudo. Este grito a Marina, pero nadie contestaba, fue a marcar el numero de su mama en el telefono que tenia en su cuarto, pero no habia linea. Pancho sabia que tenia que sacar de alli a su hermano, intento abrir la ventana que daba a la cornisa, pero no podia quitar el seguro con su pequeñas manos, y aunque pudiera, aún debía soltar la malla de alambre que una vez su padre colocó como protección.
...

Cuando los bomberos terminaron de apagar el incendio, el tema de conversación de todos era el mismo:

"¿Cómo pudo ese niño tan pequeño romper el cristal y luego la malla con el perchero?"
"¿Cómo pudo cargar al bebe en la mochila?"
"¿Cómo pudo caminar por la cornisa con semejante peso y bajar por el arbol?"
"¿Cómo pudo salvar su vida y la de su hermano?"

El viejo jefe de bomberos, les dio la respuesta:

-Panchito estaba solo... No tenía a nadie que le dijera que no iba a poder.

Montredons




A les 08h sortida des dels quatre camins en direcció a la bassa de les clotxes. Seguim pel camí asfaltat fins arribar al final de la pujada on es creuen quatre camins. Agafem el camí de la dreta i seguint-lo farem cap a la bassa que estan construint per a regar tots els Montredons.
El camí s'acaba allí, pel que hem de tirar enrere abans de començar a baixar, agafem un camí a la dreta i un cop s'acaba creuem la vall camp a través per fer cap al camí asfaltat que hem deixat abans i que porta fins al pi de Montbrió. El seguim i ens trobem que és bifurca. Agafem el de la dreta que ens porta fins la carretera de Riba-roja. I d'allí, cap a casa.

Durada: 2h
Dificultat: Fàcil

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Flix- Les Modorres




Dilluns vaig fer una ruta on després del pi de Montbrió i un cop passada la gran plantació d'olivers, vaig fer cap a un camí. Be, aquest camí avui l'he fet cap a la dreta. Aquest camí porta directament a la carretera que va des de la Fatarella fins Riba-roja ( camí de les Modorres). Un cop a la carretera, l'he seguit fins el pont nou de Riba-roja i d'allí, per carretera, fins a Flix.
( Ramón, et poso un parell de fotos del pi)

Durada: 3h
Dificultat: Fàcil

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Flix- Pi de Montbrió- La Punta l'home




A les 08h ja estava preparat per sortir a fer la meva caminada diària. No tenia molt clar on anar i quan em passa això, sempre acabo marxant cap al pi de Montbrió.
O sigui, que seguint per la carretera de Riba-roja, un cop passada la deixalleria he agafat un camí a l'esquerra ( antiga carretera) i he seguit per un camí asfaltat fins arribar a un desviament a la dreta, que per un camí de terra ens porta al mas de Barbero. Des d'allí he seguit per la sendereta fins al pi de Montbrió.
Passat el pi, he seguit cap a l'esquerra fins agafar el primer camí a la dreta que ens porta, passant per una cova ( que no recordo quin nom té), pel mig d'una gran plantació d'olivers.
Aquest camí, arriba a la falda de la muntanya i s'acaba, però hi ha una sendereta que agafant-la, ens portarà fins un nou camí. Aquest camí, avui l'agafem cap a l'esquerra i resulta que ens porta per la punta l'home fins la Fatarella. Jo l'he fet fins el punt on la vaig deixar la vegada que vaig començar aquesta ruta des de la Fatarella. En arribar allí, a la pujada, he donat mitja volta i cap a casa passant pel mateix lloc.

Durada: 3,5 h
Dificultat: Fàcil.

És per tu.

El temps passa i qui dies passa anys empeny o al menys és el que diuen.
Cada dia és un dia especial perquè aquest en concret no el tornarem a viure. Per tant l'hem de viure com si fos l'ultim amb intensitat i amb moltes ganes.
Però avui no és un dia com els altres. És un dia especial perquè ja són quatre els anys que ja no et tenim amb tots nosaltres, al menys fisicament. A pesar que et tenim sempre i en tot moment al nostre pensament, avui ens ve al nostre cap el dia aquell que ens vas deixar.
Jo com molt be tu saps, no sóc de vindre a visitar-te perquè per mi tu estas sempre al meu costat. I a pesar de que són molts els cops que cada dia penso amb tu sigui pel motiu que sigui, avui vull fer-ho amb veu alta i des d'aqui des del meu blog:
T'estimo Papa!

dissabte, 17 d’octubre de 2009

Hoy volveré a soñar en ti.....

Aquest video m'ha agradat molt. No deixis de mirar-lo.
"Bona nit fills meus. Aquesta nit tornaré a somiar amb vosaltres"

En nombre de Mario.


Passejant per les pàgines dels meus companys que lluiten per tenir la Custodia Compartida, he trobat una carta dirigida a un jutge en nom d'un nen,Mario.
Un cop més, m'ha posat la carn de gallina i m'ha fet posar un nus a la gola.
M'he sentit plenament identificat com la majoria de pares separats que per una decisió judicial hem tingut que passar de ser pares, a ser uns simples visitadors de cap de setmana.
És una gran ,trista i crua realitat, que podent i volent fer de pare, no ho puguis fer i he volgut posar-la al bloc.
En nombre de Mario.

divendres, 16 d’octubre de 2009

Serra de la Fatarella




De bon matí he agafat el cotxe i he anat cap a la Fatarella. Un cop he pujat la costa i just on hi ha l'indicador cap a Riba-roja, he agafat un camí a dretes.
Allí he deixat el cotxe i desprès de tapar-me be, ja que feia una mica de fresca que amb el vent que bufava donava una bona sensació de fred, he començat la caminada.
Sol arrancar, no m'he pogut resistir a fer una foto d'Ascó, ja que com estava sortint el sol, doncs presentava una imatge preciosa. Llàstima que no ha sortit massa be i no he pogut plasmar la bellesa de la vista.
Be, doncs des d'aquí i per un camí que va bordejant la serra amb pujades i baixades he passat pels repetidors de TV i per un panell quadrat i molt gran que esta penjat. Feia molt temps que caminant per Monredons i també des del poble, em preguntava com seria allò que és veia penjat a la muntanya. Be doncs avui l'he pogut tocar. Crec que deu de ser un panell per reflectir ones, però si algú ho sap, doncs m'agradaria saber-ho.
I seguint caminant, he arribat a la punta l'home.
Després el camí segueix, però de cop comença a baixar i la baixada és realment forta. L'he baixat fins quasi el final, però com ja feia una horeta que estava caminant, he donat mitja volta ja que em quedava el camí de tornada fins el cotxe.
Un camí molt bonic, rodejat de bosc i amb unes vistes precioses del pas de l'Ase, Vinebre, Ascó, Flix i Riba-roja.

Durada: 2h
Dificultat: Fàcil ( excepte la baixada/pujada final)

dijous, 15 d’octubre de 2009

Sortida per la costa l'Erola



Avui he deixat el cotxe a l'Intermarche i des d'allí he pujat caminant per la carretera de Lleida fins agafar el tercer desvio a l'esquerra ( just on acaba la costa i a més hi ha una caixa que diuen que és per mesurar la densitat de trànsit) que porta a la costa l'Erola.
A mitja costa agafem un camí a l'esquerra que ens fa creuar la vall de Sant Joan. I ja seguint aquest camí i tenint en compte el sentit de la orientació, sabent que volem anar fins al riu, anirem agafant el camí ample fins arribar a un creuament de quatre camins ( Mas de Zamora) on agafarem el que puja amunt i a uns 100 metres trobarem una indicació que ens envia cap a Riba-roja i l'altre cap al mas de director. He agafat el del mas del director i he fet cap al mas de les cigonyes i des d'allí, per tot sebes, cap al cotxe.

Temps: 2h 15
Dificultat: Fàcil

dimecres, 14 d’octubre de 2009

RT 04 La Terra Alta




Avui he volgut provar una nova ruta ( per mi) a la veïna població de La Fatarella.
Venint des d'Ascó, al acabar la pujada ens trobem un desviament cap a Riba-roja, pel camí de les Mudorres ( jo sempre havia pensat que era Modorres) i seguint-lo uns 200 metres, ens trobem un altre creuament on he deixat el cotxe.
Allí hi ha un cartell de RT 04 la Terra Alta i agafem el camí de Raimats. Aquest és un camí tot asfaltat i que ens porta fins a la casa Ecològica. Creuem el poble i sortim en direcció cap a Flix i a uns 50 metres a la dreta, tornem a trobar la RT04. Aquest cop ens indica el mirador del camí de la serra a uns 2 km. El seguim i arribem al mirador on hi ha unes vistes molt boniques.
Seguim la RT 04 en direcció a la Fatarella pel camí de Raimats, que ens porta directament on hem deixat el cotxe.
Les vistes pel segon tram, són espectaculars.

Durada: 1h 15
Dificultat: Fàcil

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Ermita de Sant Miquel ( Vinebre)




Sempre passant per baix i pensava en pujar algun cop a visitar aquesta Ermita. Avui he agafat el cotxe , l'he deixat a la carretera i m'he dirigit camí amunt a visitar-la.
És una raconada molt bonica i l'Ermita esta molt be amb molts pins i lloc per passar el dia.
La rebuda de benvinguda me l'ha fet un esquirol molt tafaner que estava per allí rondant.
No hi ha massa estona caminant i és pot fer tot amb mitg horeta.
Cal aprofitar per visitar l'establiment ibèric que es troba just al costat.

Temps: 30 minuts.
Dificultat: normal

dilluns, 12 d’octubre de 2009

A Vinebre pel pas de barca.


Aquesta ruta, la vaig fer divendres passat. Feia molt temps que volia fer-la, però mai em decidia.
O sigui que divendres a les 08h vaig agafar la motxila i a fer la volta.
Vaig creuar el riu per la barca i d'allí vaig passar pel mig del "pladini " per una carretera totalment esfaltada i fins a Vinebre. Tot el camí molt ben indicat amb els indicadors de la ruta G99 i sense perdua. De totes formes, la torre de la CN d'Ascó, et serveix de molta referencia.
En arribar a Vinebre, vaig perdre els indicadors del cami de l'ebre i vaig tornar cap a Flix per la carretera.
La propera vegada la faré pel costat del riu si hi puc accedir.

Temps : 2.5 hores
Dificultat: Baixa

Sortida al mirador de Riba-roja d'Ebre.




Sempre m'ha agradat molt caminar i ara m'hi estic dedicant més estona cada dia. Normalment faig uns dotze quilòmetres cada dia, però avui dilluns he volgut provar la sortideta que l'amic Jesus ens va posar al seu bloc. Les fotos que van penjar eren molt boniques i volia poder veure-ho amb els meus ulls. I la veritat és que les fotos estaven molt ben fetes, però encara ha estat més impressionant en viu.
He deixat el cotxe a la sortida del pont de Riba-Roja, just a l'entrada del desvio on posa Mirador de Riba-roja.
Molta part del camí, esta esfaltada i amb graveta, però s'hi caminava força be. Després la "carretera" s'acaba i segueix un camí de terra, però esta molt ben indicat.Cal dir que quasi tot el trajecte fins al mirador és costa amunt.
Les vistes des de dalt, són espectaculars i estas just al costat del repetidors de TV i molt aprop del poble d'Almatret.
I desprès cap enrera i fins al cotxe.

Temps: 3 hores
Dificultat: Mitja

Sortides amb moto.

Feia molts dies que no podia sortir amb els meus companys del MC Flix, els diumenges pel matí, ja que quan jo tenia festa tenia als meus fills amb mi. Però ara, amb la nova situació resulta que tincs tots els caps de setmana festa per tant puc sortir amb ells.
La setmana passada vam anar Abel, Josep i jo fins a Val de Roures on vam esmorzar i després vam tornar per Alcañiz, cap a Mequinença i d'allí creuant el pont nou cap a Seros i cap a Flix. Una sortideta de 240 km amb molt bon rotllo.
Aquest diumenge, hem sigut uns quants més: Abel, Enric G, Enric, Enric C, Agustí i Agustí T. Vam sortir a les 08h 30 de la gasolinera i vam anar fins a Roselló on feien un esmorzar motero. Feia molt de temps que no veia tantes motos juntes i tan diferents, però com sempre em va impressionar. Però el més bonic, va ser al fer la ruta turís tica tots junts on hi havia quilòmetres de motos parant el transit .
Be, després cap a casa i aturadeta al bar de Mari i fins diumenge que be.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Volem que l'Hector torni a casa !


Dissabte per la tarda, vam estar passejant per Tarragona i ens vam trobar un grup d'homes amb una samarreta de color verd que demanaven signatures per que l'Hector, el fill d'un d'aquells pares separats, tornes a casa.
Aquells pares, eren companys de manifestacions per demanar la Custodia Compartida en totes les sentencies de divorci i ara és trobaven un cop més demanant a la justícia,que és poses fi a una situació de prepotència i abús.
Evidentment tan la Joa com jo, vam signar al llibre i els hi vam desitjar molta sort i ànims en aquesta lluita.
Us deixo un enllaç amb la pàgina de l'Angel, el pare de l'Hector on explica el seu problema.

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
les meves nenes !!!