Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

dimarts, 17 de juliol del 2012

Cinc anys de blog !!!!!

Mirant escrits anteriors, m'en he adonat que ja són 5 anys els que porto posant coses en aquest blog. La veritat és que el vaig començar per anar escrivint coses meves, ja que d'alguna manera necessitava  treure tot allò que portava dins, però poc a poc els escrits han anat canviant i el 90% del blog, esta dedicat a les sortides Senderistes.
Voldria doncs agraïr als meus lectors incondicionals que m'heu anat llegint durant aquests cinc anys.
Moltes gràcies !!!

Barranquisme al riu Canaletes

Hi han coses que les veus fer i no et criden gens l'atenció de fer-les. Aquest és el cas del barranquisme, que mai m'havia plantejat de fer-ho. Dies enrere, el company Eulogio em preguntava si m'agradaria fer-ho i vaig dir-li que si. La setmana passada, mentre pujàvem a les Roques d'en Benet, ens va ensenyar el lloc on es feia. Total, que es va posar en contacte amb l'empresa Montsport  d' Orta de Sant Joan i vam quedar per dissabte dia 14 de juliol.
A les 09h 30, dotze integrants de Senders Flix, estàvem a la porta de Montsport, agafant el material inprescindible ( traje de neoprè, casc i mitjons ) per fer la baixada pel riu Canaletes.

                                                                                  
Jose                  Arnau G.
Enric Blas          Martí
Eulogio             Irene
Angels G.         Enric C.
David
Ivan
Jaume B.
Angels .






Vam anar fins on comença el parc Natural amb cotxe i de d'allí vam seguir fent l'aproximació a peu. Vam tardar uns 30 minuts fins arribar al barranc del ventador. Un cop allí, ens vam col·locar el neoprè i després de rebre   les indicacions de Marc, el nostre guia, vam començar la ruta.
El primer salt, per mi de 15 metres, era d'uns quatre metres d'alçada. Cal dir que després d'aquest, tot va vindre "rodat" i que l'experiència és digna de fer i a més inoblidable. El conjunt de l'aigua amb tot el voltant de roques i plantes feia que el lloc fos paradisíac.
En definitiva, una sortida molt bonica i una experiència que de ben segur que tornaré a repetir. La companyia, com sempre, lo millor de l'excurssió.
Agraïr des del meu bloc, a l'empresa Montsport l'amabilitat que van demostrar vers nosaltres i en particular a Marc que es va portar d'allò més be , amb una gran professionalitat i un gran coneixement del medi.













I finalment........el dinar ben merescut !!!!!




diumenge, 8 de juliol del 2012

La Cova de la Taverna

Dies enrera vam anar a fer una ruta per la presa de Margalef i ens va quedar per entrar a la Cova de la Taverna, ja que no teniem guia i tampoc anàvem equipats. Total que vam decidir de tornar-hi un altre dia.
Ahir dissabte dia 6 de juliol i amb la col·laboració del company David que ens va fer de guia, vam anar cap a Margalef per tal de visitar la cova. La distància total de la cova, és de 472 m i compta amb un desnivell de 53 m.
Els senderistes d'avui erem:


David ( guia )
Jaume Blanch
Angels 
Juan R.
Cristina
Eulogio
David
Ivan
Jose
Enric


El "rebedor" de la cova, que vam utilitzar per preparar-nos, és molt gran, però l'entrada s'ha de fer gatejant i dóna una mica de impressió.




 Però al cap de pocs metres, ja pots posar-te de peu i és fàcil de fer-la. Això sí, s'ha d'anar molt amb compte amb les pedres mullades ja que estan molt gastades i rellisquen molt. També s'ha d'estar pendent de no pegar-nos cap cop al cap amb les roques. 










Hi han diverses sales grans, amb molts tolls d'aigua cristalina. Hi han estalactites, columnes i molts animalets que hi viuen.
En un moment de la ruta, vam apagar les llinternes i ens vam quedar en silenci, per gaudir de la pau i de la foscor que hi ha. 
La cova la vam fer amb uns 45 minuts, tot i que la vam fer massa de pressa i ens vam deixar coses per "saborejar". O sigui que quan vam sortir per dalt, vam tornar a l'entrada i vam repetir.
Aquest cop, amb més calma i gaudint-ne més. Però no vam trobar el gravat que diuen que hi ha d'un cervol........

Be, una experiencia molt bona, en un entorn precios i amb molt bona companyia. Per últim, donar-li les gràcies a David, per acompanyar-nos i fer-nos de guia.



dimarts, 3 de juliol del 2012

Les Roques d'en Benet ( Orta de Sant Joan )

La ruta prevista pel dissabte dia 30/06, era la de la Vilella Alta pujant pel grau de la Guineu, però el foc que durant tota la setmana va afectar a n'aquesta zona del Montsant, ens va obligar a canviar de ruta. I la que vam triar, va ser la de les Roques d'en Benet, al terme d'Orta de Sant Joan. 
Els senderistes vam ser: Eulogio, Jaume Blanch, Benjamin, i Jo mateix.




Agafant el camí asfaltat que porta fins l'area recreativa de la Franqueta, vam deixar el cotxe aprop de la font de la Pineda i vam començar a caminar.


 Un camí de terra,






 ens va portar fins al coll del Membrado.


 Pujant ens trobarem una gran fita i una pintada a la pared que ens indica el camí a les Roques, que serà el lloc per on baixarem. Nosaltres seguim endavant, fins al Coll i allí agafarem una sendera a esquerres que serà la que ens portarà fins a les Roques d'en Benet.








Es una sendera preciosa, que va donant la volta a la Moleta del Salvatge, però cal anar en compte  d'assegurar la petjada, ja que a tan sols dos metres de la sendera hi ha un tallat molt gran, que el veurem des de les Roques. Si teniu sort, podreu veure el vol de boltors que és impresionant. 
Sortint del bosc, fem cap al damunt d'una gran roca des d'on les vistes són espectaculars.

Fem un petit descens, per poder accedir a les Roques per mig d'una canal. Aquesta pujada es força empinada, però la dificultat més gran esta en la pedra solta que hi ha. De nou, cal anar en compte.




Un cop dalt, ja estem a les Roques i podrem fer una petita volta , per admirar i gaudir de les vistes.








La baixada la fem per la mateixa canal i s'ha d'anar amb molt d'ull, ja que la pedra rellisca molt i l'alçada és considerable. Però res que no es pugui fer amb una mica de precaució.
Seguint la sendera de baixada, passarem per la Cova de l' Anguerra habitada durant molt de temps per un pastor que la va "acondicionar".




 Be, la sendera fa cap al camí de pujada i des d'allí ja fins al cotxe.


Una sortida tot i que feta "corren i de pressa" és molt bonica. ES d'aquelles Roques que quan passes per la carretera no pots deixar de mirar-les i penses allò de: ALLÍ DALT HI HE DE PUJAR !!!. I la veritat és que val molt la pena de fer-ho.


Fotos Facebook
Crònica Facebook
Durada: 5h 30
Alçada max: 1019 m.
Alçada min. : 551 m
Distància: 8,56 km.
Dificultat: Fàcil ( amb molta precaució ).




Les meves fotos !!!

enricc

enricc
Les meves nenes !!!