Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

dimecres, 25 de juny de 2008

La flama del Canigó.


Dilluns dia 23, vam acompanyar als membres de la comissió de festes de l'Ajuntament de Flix amb les pubilles, a recollir la flama del Canigó per encendre la foguera de Sant Joan a la nit.
Vam sortir sobre les 16h i els membres del Moto Club Flix erem:
Rodri ( pare i fill), Kiko, Miquel, Merelo, Josep P i Meritxell, Oscar, Manolo, Joan, Forni, Palazón, Enric G, Joa i Enric C ( jo).
La arribada va ser a les 20h i ens estaven esperant tothom a la plaça esglèsia on el regidor de festes, va fer un parlament,
Una sortida bonica, per fer algo diferent. Un cop més, el MC Flix col·laborant a les festes de Flix.
Podeu veure moltes fotos al blog del MC Flix. Kiko un cop més, s'ho ha currat molt i ha fet un bon reportatge.
Una abraçada a tothom i Vsssssss!!!!!!

dilluns, 16 de juny de 2008

Per fi, ja manca menys!!

Una ley catalana establecerá que los jueces han de otorgar de manera "preferente" la custodia compartida de los hijos cuando sus padres se separen o divorcien y no haya acuerdo. Así lo prevé el anteproyecto del Código de Familia elaborado por la Generalitat, en una regulación novedosa en España que se realiza al amparo del derecho civil propio que tiene Cataluña.
Diari el Pais.

divendres, 13 de juny de 2008

Sense comentaris



DIARIO DE MALLORCA EN FECHA 11.06.2008

Permítanme la licencia y metáfora, pero la relación de la mayoría de hijos de padres separados de éste país, con sus padres varones, no es más que una menstruación, por escasa, sangrante y dolorosa.A pesar de que la Ley de Divorcio no propone en ningún caso la custodia monoparental femenina, ésta es la resolución más habitual. El por qué es tan ilógico como ancestral. Acogiéndonos a lo que España había sido en el último siglo resulta que en materia de divorcio las custodias se siguen otorgando a la madre como si ésta fuera la madre de la posguerra. La Ley deja claro que la custodia puede ser monoparental o compartida y que ello debe de ser decidido por ambos cónyuges. La realidad es bien diferente. Casi la totalidad de mujeres se niegan a compartir custodia pues ello les exigiría un ejercicio responsable de maternidad y madurez que no les exige la custodia monoparental al verse con la vida resuelta hasta que el niño se independice.Pero quiero hablar de esos niños. Son privados, contraviniendo la misma Ley de Divorcio, de su derecho a relacionarse con normalidad con su papá. Ven a su papá cuatro días al mes, el mismo periodo que dura una menstruación normal, y los que son "afortunados" gozan de alguna hora entre semana, que jamás pasa de las 10 horas semanales.Ahora que tan moda están las palabras igualdad y justicia... ¿no sería lógico en un ejercicio de madurez, otorgar el estricto significado de dichas palabras a nuestra cotidianidad? ¿Por qué las feministas dicen reclamar igualdad pero no quieren compartir la custodia de los hijos por ejemplo? Eso no es igualdad. No nos confundamos pues, y no nos dejemos engañar por argumentos encubridores de realidades sangrantes. Los niños son utilizados por rentables. Garantizan casa, pensión, coche, trastero y plaza de garaje. Y ellas, como no quieren ser iguales sino superiores, no bajarán voluntariamente del pedestal que se han creado. Es responsabilidad pues del Legislador velar por los derechos del menor ya que sus mamás no lo hacen y sus papás están siendo despojados de los derechos para hacerlo.

CRISTINA TENAS ROSELL, miembro de la Plataforma Feminista por la Custodia Compartida

dissabte, 7 de juny de 2008



De que serveix tanta guerra, tanta lluita? On ens porta?
Fa molts dies, fins i tot ja anys, que em faig la mateixa pregunta: val la pena lluitar? O és millor deixar-se portar? Potser és millor agafar el que et deixen que allò que realment et pertoca?
Que pretens? Que vols? On vols arribar? Quina és la teva meta? On ens porta tot això?
Ja n’estic cansat de tot això, molt cansat!
No entenc el mon sense diàleg
La lluita, sense pau
El parlar sense escoltar
L’odi i la rancúnia sense el perdó
Potser….ja n’hi ha prou? Tan costa aparcar les coses? Oblidar? Perdonar?

divendres, 6 de juny de 2008

Ja arriba l'estiu!!!



Ja arriba l’estiu!!
Si, ja hi som. I amb ell, les vacances escolars dels nostres fills.
I com no pot ser d’un altra manera ( per desgràcia), els conflictes a l’hora de repartir els períodes de vacances amb un pare i l’altre.
I això que el “reglament “ ho diu ben clar:
“LA MITAD DE LAS VACACIONES DE NAVIDAD, SEMANA SANTA Y VERANO” . A Nadal i Setmana Santa, cap problema. Esta ben entès i fem la meitat cadascú. Però “verano”.......ja és més fotut !!
Els nens acaben el col·legi el dia 19 de juny i tornen a classe el dia 15 de setembre. Doncs per tothom esta clar que parlem de 87 dies, per tant correspon 44 dies amb un i 43 amb l’altre.
Això es “lo” just i a més el que dictamina la sentència. Doncs no !. Tot i repartint jo les vacances, perquè em pertoca fer-ho a mi, ho troben malament i han de dir alguna cosa.
La veritat, no sé de on treuen que les vacances escolars dels nens, són solament els mesos de juliol i agost. Devem de tindre sentències diferents?
Perquè esta clar que el texte no es pot interpretar d’un altra manera.
Però un altre cop, més del mateix!!!
I fins quan? Quan s’acabarà?
Una abraçada a tothom!

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
les meves nenes !!!