Els mes de setembre sense els meus fillets!!!!

Un cop més, m’he tingut que quedar sense els meus fillets, a pesar que hi ha un conveni regulador que marca clarament com i de quina manera s’han de fer les coses. Però es veu que costa d’entendre les coses i sol pel fet de sentir-se guanyador i per prepotència , doncs passa pel damunt dels sentiments, no en aquest cas dels meus que son grans i forts, sinó de sentiments molt i molt més importants com els dels nostres fills.
Sembla que es molt difícil de anteposar el benestar, la pau i la tranquil·litat dels nostres fills, a la ràbia i al malestar personal.
I no es que no hagi enviat burofaxos i hagi explicat com hauria de repartir-se l’estiu...
Es tan fàcil d’entendre com a que les vacances d’estiu, són des de que acaba l’escola fins que hi tornen. En aquest cas, estem parlant de 84 dies de vacances.
Be, si som justos, els nens han de passar 42 dies amb cada progenitor. Doncs no serà així. Els nens al final de les vacances hauran estat un total de 30 dies amb mi i la resta amb la seva mare ( 54 dies ).
Això, no és més que un ball de números, però i els sentiments dels nens? Algú creu que no necessiten estar amb el pare? Perquè cada cop que s’han de repartir les vacances per part seva, ens trobem que es totalment injusta? Que faria una mare si el pare no li deixes els nens quan li toca? Que faria una mare si estes 30 dies sense veure als seus fills? Es just, tan pels fills com pel pare i la família paterna?
Tan costa entendre que una separació es cosa de dos, i que si s’ha acabat s’ha acabat?
El que s’ha de fer es lluitar colze a colze pels nostres fills i apartar d’una vegada aquesta ràbia i aquest malestar que al fi i al cap als únics que fa veritablement mal, es als nostres fills.
Per la meva banda, jo tinc pau i amor al meu cor i tinc les portes obertes a la comunicació i a l’enteniment. Perquè tinc molt clar quines son les meves prioritats en la vida .
Desitjo de tot cor que la llum de l’amor faci obrir els ulls i faci marxar la boira del teu cor.
Os estimo fillets meus, això no ho canviarà mai res ni ningú.