Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

dijous, 10 d’abril de 2008

M'agraden!

Els pensaments que escollim de pensar, són els instruments que fem servir per pintar la nostra vida.

No t'ofeguis en el mar de la teva negativitat quan pots surar a l'oceà de la teva vida.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Inquietuds,vivencies,somnis,il.lusions,alegria,llibertat tot te cabuda a la nostre ment.
Deixem que aflori l´estat que realment volem tenir....


Si poguéssim experimentar el que senten,viuen,pateixen,veuen i pensen els altres,potser aleshores seríem realment humans..

Espero t´agradin.
1_mare.

enric ha dit...

Hola, 1_mare!
m'han agradat molt les teves frases. Són tan reals com certes, sobretot la 2ª. El meu pare sempre em deia que abans de fer alguna cosa, em poses al lloc de l'altra persona per poder entendre el perquè ho ha fet.
Si m'ho permets, la posaré com a frase del dia.
Una abraçada!!

Anònim ha dit...

Moltes gracies,per agafar-la com a frase del dia,es realment molt certa si.
si tu m´ho permets jo continuare compartin en el teu blog,escrits,i pensaments que et fan reflexiona.
com aquest:
En el Camí de la Vida.
En el camí vaig aprendre, que arrivar alt no es creixer,
que mirar no sempre es observar,
que sentir-hi no es escoltar,
ni lamentar-se es sentir,
ni acostumar-se es estimar.

En el camí vaig apendre que caminar sol no es soledat,
que covardia no es pau,
que somriure no es ser feliç,
i que pitjor que mentir es callar la veritat.

En el camí vaig aprendre, que pot un somni d´amor obrir-se com una flor i que com la flor morir,
però en el seu breu existir es tot aroma i color.

I en el camí vaig aprendre,que la humilitat no es submissió,que la humilitat es el do que solem confondre,
no es el mateix ser servil, que ser tan bon servidor.

Per això.

Quant les coses vagin malament,com de vegades hi van,

Quant el teu camí nomes ofereixi costes que pujar,
quant tinguis poc haver,però molt que pagar,quant necessitis somriure encara que tenint que plorar,quant l ´esgotament t´aclapari i no puguis ja continuar,
descansar deus,però mai desistir,
quant tot esta pitjor es quant mes hem d´insistir.

es una mica la meva politica,no se si estaras d´acord.

una forta encaixada.
1_mare.

enric ha dit...

Hola 1_mare!
en primer lloc, gràcies a tu per entrar al meu bloc, llegir-lo i deixar-me els teus escrits. Estic content de que vulguis compartir amb mi aquest bloc. Endavant!!

En quan a aquest pensament, estic plenament d'acord amb tu i a més, descriuen la meva forma de pensar i d'actuar en molts moments de la vida.
Gràcies
Una abraçada!

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
les meves nenes !!!