Handbol!!

Aquest cap de setmana, diumenge, l'equip d'handbol on juga l'Enric, va fer un partidet d'entrenament per a posicionar-se al camp abans de començar el torneig que faran a partir del cap de setmana que ve.
Ho van fer tots força be, tot i que fa molt poc temps que han començat a entrenar.
Hi havien molts pares a les grades i de jugadors també n'hi eren molts.
Be, de ben segur que els caps de setmana que venen, ens esperen uns emocionants partits d'handbol.

Partit de futbol contra el Fraga.

Dissabte passat, l'equip del Benjamins, va jugar contra el Fraga al seu camp. Ens hi vam desplaçar 13 jugadors amb els pares corresponents, pel que hi havia una bona banqueta.
El partit va ser durant les dues primeres parts de domini clar del Flix, cosa que ens demostrava el marcador que era de 1 a 2. A la tercera i última part, els nostres jugadors es van relaxar una mica i això va fer que els jugadors del Fraga ens fessin dos gols de cop.
I aquest va ser el resultat : 3 a 2.
Un partit bonic, molt intens on vam poder veure com els nostres petitets cada cop juguen millor.
Cal remarcar les bones instal·lacions que tenen a Fraga per jugar a futbol. Tenen camp de terra, però solament per entrenar i fins i tot els petitets de l'equip poden jugar al camp de gespa artificial.

Els jugadors van ser:
Arnau P, Ferran, Ferran G., Jordi, Josep, Enrico, Juanma, Pruni, Adrian, Pol, Nico, Joan i Arnau C.
Els gols els van fer, Enrico i Ferran G.

Endavant petits!!

Que hi farem! És llei de vida, però sembla ser que els millors se'n van i .....

La matinada de dilluns ens va deixar la mare de la Joa, la sra. Ana. Era una gran dona, amb un gran cor i que com a sogra mai es posava en res. I és més, tot el que ella tenia ho donava. No tenia res seu.

M'agradava sentirla parlar amb el seu accent típic andalus, tot i que de vegades he de confesar que em perdia alguna que altra paraula, però ens enteniem be tots dos.

M'agradava que quan ella necessitava marxar del seu poble i prendre un descans en la vida quotidiana, sempre pensava en vindre a Flix. Aquí s'hi trobava a gust i estava amb nosaltres. I nosaltres contents, és clar! Aquí era la reina del sofà i del comandament de la tele. M'agradava respectar-li això, perquè s'ho mereixia.

Una dona que l'hi agradava Catalunya pero que estimava al seu poble : Utrera. Si podia, cada any feia el seu viatge amb el seu marit i tot el que vulgués acompanyarla, a la "feria d'Utrera". Fa dos anys vaig poder tenir el plaer d'anar-hi, i em va agradar molt . Però una de les coses que més em va impactar, va ser com ella m'explicava la història de la ciutat, com havia canviat, els llocs on ella jugava de petita......em feia de guia. A més, com sabia que a mi m'agrada visitar les esglesies, doncs em portava per llocs on hi han sants a les parets i com no a l'esglesia d'Utrera, on no es va deixar res per explicar-me. Aixó si, em carregava de fotos de sants i de qualsevol cosa que trobava. I jo content de veure-la contenta i de tenir una bona guia.

L'hi agradava tenir als seus set fills junts i no perdia mai l'ocasió de juntar-los. Sempre tenia alguna excusa per fer-ho.

Per coses de la vida, no va poder aprendre a llegir i no en sabia, però encara és avui el dia que no m'explico com podia anar pel mon sense saber llegir. I no és perdia mai! No s'equivocava, no és confonia.

Per mi sempre ha estat un gran mèrit i una cosa digna d'elogi, que demostrava la seva inteligència i la seva personalitat.

Feia temps que l'enfermetat la perseguia, però ella era molt forta i pocs cops és queixava per no fer patir als que tenia al seu costat. Però la seva gran demostració de força la va fer als ultims moments, quan lluitava per viure, per estar amb nosaltres. Però quan va veure que li tocava marxar, va anar cridant un per un a fills, nets, gendres, joves....tots i es va despedir de nosaltres deixant-nos un missatge personal. Als ultims instants de la seva vida, va voler que tots estessim al voltant del seu llit i sentirnos aprop. Va passar revista amb la mirada i quan va veure que hi erem tots....va tancar els ulls.

Ana, ens has deixat per agafar un camí millor, però aquest cop no t'hi podem acompanyar. Però sabem que des d'on tu estas, ens seguiras guiant i protegint com sempre has fet.

Tots els que t'hem estimat, tenim un raconet del nostre cor dedicat a tu pel que sempre estarem molt aprop de tu.

T'estimem!!

A un pas de la Custodia Compartida.

D'una vegada per totes i escoltant el clamor popular d'uns col·lectius, que dia rera dia, és queixen del fet discriminatori que suposa la custòdia monoparental per a les famílies paternes, a més de que aquests tipus de custodia va en contra dels interessos dels fills, sembla que finalment a final d'any serà aprovat l'avantprojecte de la Llei del llibre segon del Codi Civil.
Aquesta norma, deixa clar que els jutges hauran d'atorgar preferentment la custòdia compartida en els casos de divorci i no a l'inrevés com és venia fent fins ara.
D'una vegada per totes, han optat per protegir i tenir en compte a qui realment és necessita protegir i cuidar en el cas d'una ruptura matrimonial: ELS FILLS.
Aquesta llei, introdueix un plà de parentabilitat que tè com a objectiu ordenar i garantirzar totes les qüestions que afecten als fills en aquesta nova etapa de la seva vida : domicili, escola, activitats...., de forma que la relació amb els progenitors i la familia es vegi protegida.
Es busca, per fi, assegurar la màxima estabilitat dels fills garantitzant la relació d'aquests amb TOTS DOS PROGENITORS.
Aquesta és una reforma molt necessaria, que parteix de la necessitat d'adequar les normes que regulen la convivència a la nova realitat del segle XXI.
La norma té un missatge molt clar, denunciat i demanat des de fa molts anys per tots els col·lectius que estan a favor de la CC, que és garantir i afavorir la coparentalitat.