En el camí vaig aprendre....

Una amiga meva que es diu 1_mare, em va passar fa molt temps aquest escrit, que he volgut tornar a penjar-lo.

Desitjo que us agradi!

En el camí vaig aprendre, que arrivar alt no es creixer,
que mirar no sempre es observar,
que sentir-hi no es escoltar,ni lamentar-se es sentir,
ni acostumar-se es estimar.

En el camí vaig apendre que caminar sol no es soledat,
que covardia no es pau,
que somriure no es ser feliç,
i que pitjor que mentir es callar la veritat.

En el camí vaig aprendre,
que pot un somni d´amor obrir-se com una flor i que com la flor morir,
però en el seu breu existir es tot aroma i color.

I en el camí vaig aprendre,
que la humilitat no es submissió,
que la humilitat es el do que solem confondre,no es el mateix ser servil,
que ser tan bon servidor.

Per això
Quant les coses vagin malament,com de vegades hi van,´
Quant el teu camí nomes ofereixi costes que pujar,
quant tinguis poc haver,però molt que pagar,
quant necessitis somriure encara que tenint que plorar,
quant l ´esgotament t´aclapari i no puguis ja continuar,descansar deus,però mai desistir,
quant tot esta pitjor es quant mes hem d´insistir.