Dies enrera vam anar a fer una ruta per la presa de Margalef i ens va quedar per entrar a la Cova de la Taverna, ja que no teniem guia i tampoc anàvem equipats. Total que vam decidir de tornar-hi un altre dia.
Ahir dissabte dia 6 de juliol i amb la col·laboració del company David que ens va fer de guia, vam anar cap a Margalef per tal de visitar la cova. La distància total de la cova, és de 472 m i compta amb un desnivell de 53 m.
Els senderistes d'avui erem:
David ( guia )
Jaume Blanch
Angels
Juan R.
Cristina
Eulogio
David
Ivan
Jose
Enric
El "rebedor" de la cova, que vam utilitzar per preparar-nos, és molt gran, però l'entrada s'ha de fer gatejant i dóna una mica de impressió.
Però al cap de pocs metres, ja pots posar-te de peu i és fàcil de fer-la. Això sí, s'ha d'anar molt amb compte amb les pedres mullades ja que estan molt gastades i rellisquen molt. També s'ha d'estar pendent de no pegar-nos cap cop al cap amb les roques.
Hi han diverses sales grans, amb molts tolls d'aigua cristalina. Hi han estalactites, columnes i molts animalets que hi viuen.
En un moment de la ruta, vam apagar les llinternes i ens vam quedar en silenci, per gaudir de la pau i de la foscor que hi ha.
La cova la vam fer amb uns 45 minuts, tot i que la vam fer massa de pressa i ens vam deixar coses per "saborejar". O sigui que quan vam sortir per dalt, vam tornar a l'entrada i vam repetir.
Aquest cop, amb més calma i gaudint-ne més. Però no vam trobar el gravat que diuen que hi ha d'un cervol........
Be, una experiencia molt bona, en un entorn precios i amb molt bona companyia. Per últim, donar-li les gràcies a David, per acompanyar-nos i fer-nos de guia.
Ahir dissabte dia 6 de juliol i amb la col·laboració del company David que ens va fer de guia, vam anar cap a Margalef per tal de visitar la cova. La distància total de la cova, és de 472 m i compta amb un desnivell de 53 m.
Els senderistes d'avui erem:
David ( guia )
Jaume Blanch
Angels
Juan R.
Cristina
Eulogio
David
Ivan
Jose
Enric
El "rebedor" de la cova, que vam utilitzar per preparar-nos, és molt gran, però l'entrada s'ha de fer gatejant i dóna una mica de impressió.
Però al cap de pocs metres, ja pots posar-te de peu i és fàcil de fer-la. Això sí, s'ha d'anar molt amb compte amb les pedres mullades ja que estan molt gastades i rellisquen molt. També s'ha d'estar pendent de no pegar-nos cap cop al cap amb les roques.
Hi han diverses sales grans, amb molts tolls d'aigua cristalina. Hi han estalactites, columnes i molts animalets que hi viuen.
En un moment de la ruta, vam apagar les llinternes i ens vam quedar en silenci, per gaudir de la pau i de la foscor que hi ha.
La cova la vam fer amb uns 45 minuts, tot i que la vam fer massa de pressa i ens vam deixar coses per "saborejar". O sigui que quan vam sortir per dalt, vam tornar a l'entrada i vam repetir.
Aquest cop, amb més calma i gaudint-ne més. Però no vam trobar el gravat que diuen que hi ha d'un cervol........
Be, una experiencia molt bona, en un entorn precios i amb molt bona companyia. Per últim, donar-li les gràcies a David, per acompanyar-nos i fer-nos de guia.
1 comentari:
una passada les fotos i pel que expliques impressionant!
molt bona crònica!
Publica un comentari a l'entrada