Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

divendres, 13 de juny de 2008

Sense comentaris



DIARIO DE MALLORCA EN FECHA 11.06.2008

Permítanme la licencia y metáfora, pero la relación de la mayoría de hijos de padres separados de éste país, con sus padres varones, no es más que una menstruación, por escasa, sangrante y dolorosa.A pesar de que la Ley de Divorcio no propone en ningún caso la custodia monoparental femenina, ésta es la resolución más habitual. El por qué es tan ilógico como ancestral. Acogiéndonos a lo que España había sido en el último siglo resulta que en materia de divorcio las custodias se siguen otorgando a la madre como si ésta fuera la madre de la posguerra. La Ley deja claro que la custodia puede ser monoparental o compartida y que ello debe de ser decidido por ambos cónyuges. La realidad es bien diferente. Casi la totalidad de mujeres se niegan a compartir custodia pues ello les exigiría un ejercicio responsable de maternidad y madurez que no les exige la custodia monoparental al verse con la vida resuelta hasta que el niño se independice.Pero quiero hablar de esos niños. Son privados, contraviniendo la misma Ley de Divorcio, de su derecho a relacionarse con normalidad con su papá. Ven a su papá cuatro días al mes, el mismo periodo que dura una menstruación normal, y los que son "afortunados" gozan de alguna hora entre semana, que jamás pasa de las 10 horas semanales.Ahora que tan moda están las palabras igualdad y justicia... ¿no sería lógico en un ejercicio de madurez, otorgar el estricto significado de dichas palabras a nuestra cotidianidad? ¿Por qué las feministas dicen reclamar igualdad pero no quieren compartir la custodia de los hijos por ejemplo? Eso no es igualdad. No nos confundamos pues, y no nos dejemos engañar por argumentos encubridores de realidades sangrantes. Los niños son utilizados por rentables. Garantizan casa, pensión, coche, trastero y plaza de garaje. Y ellas, como no quieren ser iguales sino superiores, no bajarán voluntariamente del pedestal que se han creado. Es responsabilidad pues del Legislador velar por los derechos del menor ya que sus mamás no lo hacen y sus papás están siendo despojados de los derechos para hacerlo.

CRISTINA TENAS ROSELL, miembro de la Plataforma Feminista por la Custodia Compartida

16 comentaris:

eva_yam ha dit...

molt bo aquest article!!
té tota la raó del món! tanta igualtat i tant feminisme i amb aquests casos sembla com si diguessin "fill de puta l'últim" o sigui que cadascú mira per ell!! i amb aquestes dones separades passa això!! Com bé ha dit aquesta Cristina, no miren pels nens sinò per la seva vida, és la seva GARANTIA de Vida!
és així de penós!!!!!

M'ha agradat molt aquest article! espero que algun dia s'arribi amb aquesta custodia compartida!!

Un petonàssssssssssssss!! i a seguir lluitant que el camí és curt!!

Angelet ha dit...

"Cuando te das de golpes contra la pared a lo largo de tu vida te das cuenta de que algo no está bien y lo racionalizas.

Cuando envejeces, enfrentas las cosas porque el tiempo se te está yendo.

Mi filosofía a estas alturas es que no hay respuestas para nada. Nada tiene sentido. Para qué preocuparte si no hay respuestas en este mundo. Lo más interesante de la vida es cuando vas conduciendo y de repente ves un cementerio y dices "gracias a Dios que no estoy ahí, pero ¿qué estoy haciendo con mi vida mientras me llega el tiempo?", creo que de eso se trata todo".

eva_yam ha dit...

eissssssssssss angelet!!
m'alegro que estiguis per aquí!!!
molt bona reflexió!!

la veritat és que tens tota la raó del món! la vida passa ràpid i el que conta és el dia a dia!! disfrutar dels petits detalls i valorar el que es té!!

però casos com aquestos que estem parlant es fa difícil disfrutar del dia a dia sense tenir el que més estimes al teu costat!

Per exemple, el meu germà que seria un d'aquests casos! ell és feliç amb la seva parella actual i les seves filles; disfruta del dia a dia amb elles però és dur pensar que el dia a dia no pots disfrutar dels teus propis fills!!

Tot i així, s'ha de ser fort i disfrutar amb el que es té i sobretot no perdre l'esperança de pensar que amb un futur pròxim les coses poden canviar a positiu!!

Bé, angelet m'alegro d'haver-te llegit!
un petonàsssssssss ben gran!

Anònim ha dit...

Hola,permetem donar la meva opinió:
de veritat pense-ho i crei-ho,que la totalitat de les donas,es neguen a compartir la custodia dels seus fill?
De debó esteu convençuts que la custodia monoparental,es tenir la vida resolta,hem podeu dir a que li dieu tenir la vida resolta?
-A trobarte sola per sortir a endavant
-A emfrontar els problemes d´un adolescent o d´un jove sola
-A portar endavant tot el que es una casa sola
-A fer en definitiva de pare i mare al mateix moment
-A treure forces d´aon a vegades no saps ni com,però les treus per tirar endavant i treure endavant als teus fills.
a tot aixo i mes que os podrie dir,
de veritat penseu que una mare,vol aixo, mes que poder compartir-ho tot,(fills,educació,responsabilitat,etc.etc.)
Perdoneume,però no estic gens d´acord amb la frase de:La totalitat de las donas.
es la meva humild opinió sense anims d´anar en contra de res i ni de ningu.
salutacions i una forta encaixada.
1_mare.

enric ha dit...

Hola 1_mare!
En primer lloc, dir-te que la frase que surt a l’escrit, és “casi la totalitat de les dones”. De totes formes dir-te que com jo sempre he mantingut a tots els meus escrits, de persones bones i de dolentes n’hi ha a tots els col•lectius. De ben segur que en el teu cas particular, t’has degut de trobar amb un d’aquells pares que no volen saber res dels fills i t’ha tocat fer-ho tot a tu sola. Aquest cas és evidentment molt dur i difícil i tens raó en indignar-te al llegir l’escrit.
Però amb un gran nombre de casos i d’aquests parla l’escrit, són les mares les que no volen deixar compartir la vida dels seus fills/filles amb el seu pare i família. I prefereixen fer-ho tot soles a deixar el temps que li pertoca al pare.
Una abraçada!!

Anònim ha dit...

El meu cas es que el pare no volia saber res dels seus fills i fa uns anys que vol la qustodia compartida dels seus fills.
Aixó no he entenc, ja que abans també eren els seus fills i ara vol compartir-ho.
Jo estic en contra de la custodia compartida ja que quan hem vaig separar hem va dir que la qustodia per la mare que es on estiran millor i ell els veura quan li toquen.
Fa una temporada que hem fa la vida imposible

eva_yam ha dit...

HOles un altre cop!!
aquí si que hi ha vida amb aquest bloc!! és maco que cadascú pugui dir la seva i compartir experiències!

Bé, llegint aquest últim anònim del 18 de juny, m'ha fet pensar bastant!
Eis anònim! no sé exactament el teu cas però sembla que també sigui bastant complicat! però les meves preguntes son:

- el teu ex no té dret a canviar?? t'has posat mai a la seva situació?? estar sempre en segon terme i tal com du l'article "de visitant"??? no conec el teu cas però em puc imaginar que aquest senyor vol la custodia compartida per gaudir més dels seus fills o filles.

Segons el que expliques, et van dir que estarien millor amb tu, em pot explicar perquè??? perquè ets millor tu que ell?? no ho entenc!!

- a què en dius fer la vida impossible?? a voler veure els seus fills?? a voler compartir amb tu els seus fills??

Crec que els fills son de dos i per sobre de totes les separacions i mals rollos, s'ha de mirar pels nens!! i els nens necessiten UN PARE i UNA MARE!! en igualtat de condicions!!

enric ha dit...

Hola an�nim!
No conec el teu cas i evidentment sense saber les dues parts de la hist�ria �s dif�cil poder opinar i no s�hauria de fer. Per� s� que et puc dir, que els fills/ filles, no s�n propietat de ning�. Tenen un pare i una mare i el m�s normal, l�gic i natural, �s que estiguin amb els dos el mateix temps. Necessiten tenir els valors de tots dos. Necessiten tenir l�amor de tots dos. S�han de deixar apart els odis, les ranc�nies i la venjan�a, per donar-ho tot pels vostres fills/filles. Hi ha un ejercici f�cil de fer i �s preguntar-te a tu mateixa, que faries si sol poguessis veure als teus fills 4 dies al mes. De ben segur que no et quedaries tranquila a casa i acceptant tenir-los quan et toca. De ben segur que lluitaries per tenir-los m�s temps. �s el m�s normal i l�gic.
Tenir la custodia compartida, no �s perdre al fills ni molt menys, sino compartir-los amb el seu pare. No es tracta de prendre res a ning�. Els fills no deixaran d�estimar a la mare per estar unes hores menys amb ella. En canvi �s guanya amb molts altres aspectes com per exemple la tranquilitat dels fills.
Jo crec que el que has de fer, �s parlar amb el pare dels teus fills de tots aquests temes, intentant deixar de banda tot el passat e intentar arribar a una soluci�. De ben segur, que si tots dos parleu amb el cor a la ma, i mirant pel benestar dels fills, arribareu a una soluci�. Si el que us mou �s l�amor pels fills, la soluci� la teniu al costat. Pregunta-li el perqu� de la seva actitud i accepta el que et pugui dir.
De vegades, els mal rotllos venen donats per terceres persones i per comentaris d� alg� que no te res a veure. De ben segur que si solament estiguessin els pares i no tinguessin pressi� de fora, tot es podria arreglar. No deixeu que ning� m�s que vosaltres, prengui decisions sobre la vostra vida i els vostres fills.
Fins aviat!

Anònim ha dit...

eva jam, no et coneixo pero vec que ets una mica chuleta, ja que jo en tot cor he explicat el que hem pasava i tu fas unes preguntes que a tú no et venen al cas.
Aquí no es poden esplicar les coses de tot cor si no expliques el que tu vols

enric ha dit...

Hola anònim!
en primer lloc, aquí es pot explicar tot sempre i quan hi hagi un respecte per les persones i els seus comentaris. Jo em tinc prohibit contestar als "atacs" d'anònims, però no puc permetre que ho facin als meus comentaristes.
En segon lloc, dir que a Eva no li venen al cas les preguntes que fa, crec que es molt dir per la teva part, ja que si dius que no la coneixes, menys encara sabràs si pateix o no aquest tema. Jo et puc dir, que sí sap de que va i sí que ho pateix. I de fet, l'únic que ha fet l'Eva, és preguntar-te i fer-te posar al lloc del teu ex. Potser aquest exercici és el que no t'ha agradat perquè t'ha fet veure coses que no volies veure. Però l'Eva, és una persona molt sencera que li agrada pensar amb els altres. I "chuleta no ho és pas!!!
Una abraçada anònim!!!

eva_yam ha dit...

holesssssss un altre cop!!
tato veig que ja ho has deixat bastant clar tot però com què parlen de mi vaig a contestar!!

no volia ferir la sensibilitat de ningú però naturalment amb aquesta anònim que ha contestat al teu bloc solament volia fer-li unes preguntes per saber una mica més de la seva vida ja que amb unes frases no pots saber de què va la seva història!!

Com tota persona que llegeix els comentaris al teu bloc, vaig llegir aquest i com què no conec amb aq persona vaig decidir a fer-li un parell de preguntes per saber exactament a què es referia amb els seus comentaris!

no he estat mai una "chuleta" tot el contrari! no em poso amb ningú solament m'interesso per les persones i sobretot saber el que pensen davant de certes coses.

Sempre he respectat les opinions de l'altra gent perque naturalment tothom pensa diferent i s'ha de respectar a la gent que no pensa com ntres.

pos eso!!! simplement volia entrar amb un diàleg amb aq anònim!! saber una mica més de la seva vida però ja veig que li ha sentat malament!!!!!!!

pos eso!! aclarint tot això....... seguiré navegant pel bloc del meu tato!
un petonàssssssss per t@ts!!

CRIS ha dit...

Hola a tots. Som na Cristina, la que ha escrit el text original. Només donar-vos les gràcies per a reflexionar sobre el tema, ja que crec que els temes socials son interessants i generen polèmica justament per que a tots ens toquen d'una manera o altra. Em congratula veure que hi ha gent que li agraden els meus escrits. En podeu llegir més al meu blog www.sapcris.blogspot.com

Una forta abraçada a tots

Cristina Tenas i Rosell

eva_yam ha dit...

HOlesssssss cris!! avui he estat navegant pels teus blocs i semblen molt interessants!!

La veritat és què hi ha molts articles per llegir, així que seguiré navegant pels tus blocs!!!

Tato, t'ho recomano!! està molt bé ja què hi han moltes històries de gent que pateix com tu!!

Un petonàsssssss ben gran!

enric ha dit...

Hola !!
primer que res, gràcies Cris per entrar al meu bolg i deixar-me un comentari. Tal com ha fet l'Eva, vaig entrar ahir al teu blog i hem va semblar molt interessant i ja l'he posat com a preferit per anar-hi entrant. M'agrada la teva forma de redactar i sense embuts.No sabia si feia be o no posant un escrit teu al meu bloc i si et podia molestar, però no em vaig poder resistir. I a tu Eva, gràcies per la informació i fins aviat.
Una abraçada!!

CRIS ha dit...

Gràcies a vosaltres, per a divulgar allò que és de justicia. Una reivindicació social necessària i justa per a la nostra societat present i la del demà, la dels nostres fills i néts.

Estarem en contacte. Eva, et convido a que et facis "sòcia" (no és més que donar-nos el nom i DNI) de l'Assoc. de Dones per la Igualtat i la C.C. D'aquesta manera, com més serem, més repercusió mediàtica podrem arribar a tenir, i per tant més a prop serem d'aconsseguir la desitjada justicia que no ens deixa dormir.

Enric, pots divulgar sempre qualsevol dels meus escrits. La majoria, de fet, han estat publicats a premsa.

Una abraçada

Cris

eva_yam ha dit...

Hola Cris!! he seguit navegant per la vtra web i la veritat es què estic totalment d'acord amb la vtra. lluita per tant, compta amb mi!!!

espero que entro tots i totes puguem ajudar a què arribi ben aviat aquesta igualtat!!

Un petonàssssss i a seguir lluitant!

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
les meves nenes !!!