Dia trist

L'anar a un enterrament sempre és un "acte" que particularment em costa molt de fer. Es un acte molt trist i que sempre costa de païr. Però quan entres a l'Esglèsia i veus que tot esta plé de gent jove, molt jove......el nus a la gola es constant.
Avui han enterrat a Xavi, un noi jove, molt jove, que juntament amb la seva núvia de divuit anys d'edad tots dos i una nena de tan sols tres anyets,  han trovat la mort a la carretera fruít d'un desafortunat accident.
Veure com els companys de l'equip futbol, vestits amb els seus colors portaven la caixa del seu company i amic.........es fort, molt fort.
I és que no pots evitar intentar posar-te a la pell dels pares d'aquests joves i d'aquesta petita i sol pots veure dolor i desesperació davant d'un fet tan injust i tan dur. El Xavi i la núvia tenien tota la vida per endavant i la nena encara no havia començat a viure......i ja no hi són.

No hi han paraules ni explicacions que puguin calmar el dolor dels pares i familiars quan es produeix un fet tan antinatural com és la pèrdua d'un fill.
Solament puc des d'aquest bloc, donar el meu condol a les famílies afectades per aquesta pèrdua tan gran i tot el meu suport moral.