Quan vam fer aquesta ruta mesos enrera, Benjamin i Jo, ja vam dir que s'havia de tornar a repetir. I diumenge dia 3 de juny, va ser l'escollit per pujar a Fredes. En un principi erem 14 els senderistes apuntats, però finalment solament vam ser 7 :
Jose
Eulogio
Benjamin
Enric
Ruben
Jaume Blanch
Pep
Tot i les amenaces de pluja que els mitjans de comunicació diagnosticaven, res ens va impedir pujar al cotxe i marxar cap al pantà d'Ulldecona. El camí des de Flix i fins Tortosa, el vam fer amb pluja, però un cop allí, el cel estava despejat.
En arribar al Pantà,
el passem i agafem una pista que surt a dretes, que serà la que ens portarà als peus de la sendera que puja fins a Fredes. Cal dir que la pista, al començament esta plena de clots, però que desapareixen quan estem més cap a dins.
Un cop aparcat el cotxe, comencem a pujar per un camí, que passat el Mas d' Abellà ( el deixem a l'esquerra), es converteix en sendera.
I aquesta ens portarà pel Portell de l'Infern
i passant per la Font del Teix fins a Fredes.
Després de la visita obligada al poblet i de carregar una mica les piles, vam iniciar la baixada.
Si la pujada pels camins empredats i els boscos és preciosa, la baixada, creuant boscos d'Alzines, de pins i de diferent arbres, és molt bonica.
En arribar al Salt de Robert,
podem apreciar un filet d'aigua que cau per la Roca, que quan cau aigua de veritat, ha de ser tot un espectacle.
En arribar a una mena de refugi, ens va començar a ploure, moment que vam aprofitar per a dinar i deixar que el temps es calmes una mica. I ja amb la panxa plena, vam seguir fins arribar al cotxe.
Una molt bona ruta i amb molt bon rotllo.
Durada: 4h 45 ( en marxa) / 1h 15 ( aturats)
Eulogio
Benjamin
Enric
Ruben
Jaume Blanch
Pep
Tot i les amenaces de pluja que els mitjans de comunicació diagnosticaven, res ens va impedir pujar al cotxe i marxar cap al pantà d'Ulldecona. El camí des de Flix i fins Tortosa, el vam fer amb pluja, però un cop allí, el cel estava despejat.
En arribar al Pantà,
el passem i agafem una pista que surt a dretes, que serà la que ens portarà als peus de la sendera que puja fins a Fredes. Cal dir que la pista, al començament esta plena de clots, però que desapareixen quan estem més cap a dins.
Un cop aparcat el cotxe, comencem a pujar per un camí, que passat el Mas d' Abellà ( el deixem a l'esquerra), es converteix en sendera.
I aquesta ens portarà pel Portell de l'Infern
i passant per la Font del Teix fins a Fredes.
Després de la visita obligada al poblet i de carregar una mica les piles, vam iniciar la baixada.
Si la pujada pels camins empredats i els boscos és preciosa, la baixada, creuant boscos d'Alzines, de pins i de diferent arbres, és molt bonica.
En arribar al Salt de Robert,
podem apreciar un filet d'aigua que cau per la Roca, que quan cau aigua de veritat, ha de ser tot un espectacle.
En arribar a una mena de refugi, ens va començar a ploure, moment que vam aprofitar per a dinar i deixar que el temps es calmes una mica. I ja amb la panxa plena, vam seguir fins arribar al cotxe.
Una molt bona ruta i amb molt bon rotllo.
Durada: 4h 45 ( en marxa) / 1h 15 ( aturats)
Distància: 19,5 Km
Dificultat: Moderada
Velocitat mitja: 4,1 km/h
Alçada: 496/ 1133
Alçada acumulada: 742 metres ( pujant )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada