He posat en marxa aquesta votació, per saber que en penseu d'aquest tema. Sé que hi han molts casos en els que seria molt difícil l'aplicació de la Custodia Compartida ( CC) però és tracta de que en un principi, els dos progenitors tinguin el mateix dret de tenir als seus fills amb ells, sigui el pare o sigui la mare.
Desprès és tractaria de fer un estudi i un seguiment de cada cas per poder assignar la CC. Però deixar d'una banda per sempre, la idea de que els fills han d'estar vivint amb la mare dia a dia i amb el pare solament amb règim de visites.
Aquest és el sentit de la votació. Si vols deixar un comentari o raonar-la, ho pots fer a la part de baix de la enquesta.
T'agraeixo la teva col·laboració i com no, la teva visita al meu blog.
Una abraçada a tothom!!
dilluns, 26 de novembre del 2007
Enquesta !!
Tinc dos aficions molt grans: La Moto i el Senderisme. M'agrada gaudir de la llibertat que dóna viatjar amb la meva Moto. Pujar dalt de la muntanya es algo que m'atrau i que m'ajuda a viure i a veure-ho tot millor. El poder gaudir de la natura es tot un plaer i si pot ser amb la companyia de bons amic/amigues de viatge, doncs millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enricc
Les meves nenes !!!
3 comentaris:
Molt bona enquesta!! encara que veig que no tots tenim la mateixa opinió!! de moment en portes dos que no, no estant d'acord!!
Naturalment he votat que si!! considero que per defecte hauria de ser així, la custòdia compartida!! I també penso que cada cas és un món i s'hauria d'estudiar més cada cas ja que no tothom és apte per cuidar-los!!
I com és lògic i sense voler implicar-me massa, considero que el teu cas és molt clar!! hauries de tenir la custòdia compartida!! (podria donar moltíssimes raons per tal de demostrar que tinc raó però seria massa llarg el post)
un petonàssssssssssssss
ànimsssssssssssss, aviat sortirà la llum!!
Hola! Tinc 20 anys i sóc de Flix. No em coneixes però jo he sentit a parlar de tu a través de la mare dels teus fills, sempre li he sentit a parlar de tu i no molt bé precisament. Per això m'he quedat sorpresa quan he llegit tot el que els hi nega als nens, negar veure a un pare és lo pitjor del món i més sense motius.
Res, vull que sàpigos que segur que molta gent que et coneix està al teu costat i et recolza. I tard o d'hora penso que les coses canviaran, ja que els nens no són tontos i cada dia es fan més grans i comencen a pensar per ells mateixos.
Molta sort.
Hola anònim! gràcies pel teu escrit perquè em dóna força i coratge per seguir lluitant per una causa justa que és poder estar amb els meus fills. LA veritat és que com sempre dic, no qui més parla o qui més crida té raó. I en aquest cas és així. Les proves i les evidències estan aquí.
Gràcies un cop més!
Publica un comentari a l'entrada