Una sentència judicial, m'adjudica a mi tenir els meus fills tots els dimarts des de la sortida del col·legi al migdia fins a les 20h. Durant 4 anys sóc jo el que els recull a les 12 o les 13h ( segons si tenen o no alguna activitat extra escolar), de la porta del cole. Un bon dia, em trobo que venen a buscar-los al cole i els volen prendre. Jo els hi dic que em toquen tenir-los a mi, però ells argumenten que a partir d'ara vagi a buscar-los al domicili familiar. Jo aviso a la guàrdia civil i amb els papers a la ma, prenc als nens amb mi a dinar. El dimarts següent, passa el mateix. He de tornar a avisar a la guàrdia civil per poder marxar amb els nens.
Però això no pot ser. Els meus fills, no poden estar cada dimarts passant una mala estona perquè la seva mare ha decidit canviar una sentència. Sí, jo prendre als nens, però i el dany moral que ells tindran? No volia que els meus fills associessin els dimarts amb la Guàrdia Civil, amb tots els respectes per aquest cos, que cal dir que els dos cops que els vaig cridar, van actuar molt be i amb molt de tacte. Per tant, vaig decidir no avisar més a la GC i que prenguessin els nens. El meu pare em va ensenyar que qui té més coneixement, se'n ha de valdre. I així ho vaig fer.
arribat el moment, van prendre als nens des del cole i jo al darrere a veure on decidien deixar-los per agafar-los jo. En arribar al domicili familiar, els vaig poder agafar i anar a dinar amb ells i gaudir d'un dia especial amb els meus fillets, com tots els dimarts.
Evidentment es van denunciar els fets i estic esperant la resolució judicial per part de l'audiència de Tarragona.
Però fins a les hores estem així.
Ahir dimarts, un nou cas de voler passar-se les sentencies per on un vulgui. Resulta que per malaltia, un dels meus fills no fa activitats extra escolars i per tant sortia a les 12. A les hores, si surt a les 12, ha de venir amb el seu pare tal i com diu la sentència de divorci. Doncs no, un cop més han de voler fer la seva e intentar retallar al màxim possible el temps que els meus fills poden estar amb mi. Perquè tot això? no són els meus fills? no ho ha dictat un jutge que ha de ser així? perquè han d'arrancar tot el que puguin de temps dels meus fills? no ho entenc ni ho entendré mai, ja que aquí els únics perjudicats són els nens. Però...........
Van voler prendre al meu fill i portar-lo a les 13h, però seguint amb la sentència judicial, vaig agafar al meu fill i el vaig prendre jo. Ja els tinc molt poc amb mi i no puc permetre que em robin ni un minut més de poder estar amb ells. Els estimo massa i ho sento, no puc passar d'ells, necessito tenir-los al meu costat.