dimecres, 19 de març del 2008
No hi ha dia que no pensi amb tu i recordi moltes coses teves. És un record en silenci, però no perquè em sapigui greu fer-ho, sinó per respecte als sentiments d'altres persones.
M'agrada pensar amb tu i a la vegada seguir sentint-me arropat per tu.
Per això, vull utilitzar el meu blog per felicitar-te, encara que ha estat el primer que he fet al despertar-me. Vull fer-ho públicament i aquest cop en veu alta, per que tothom sapigui el bon pare que vas ser i ets encara que no estiguis entre nosaltres.
FELICITATS PAPA. T'ESTIMO
Tinc dos aficions molt grans: La Moto i el Senderisme. M'agrada gaudir de la llibertat que dóna viatjar amb la meva Moto. Pujar dalt de la muntanya es algo que m'atrau i que m'ajuda a viure i a veure-ho tot millor. El poder gaudir de la natura es tot un plaer i si pot ser amb la companyia de bons amic/amigues de viatge, doncs millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Molt maco aquest escrit!!! com tu ho has dit, no fa falta ser un dia especial per pensar amb ell!! sempre està present!
un petonàssssss tato!
En ninguna otra situación como en el duelo, el dolor producido es TOTAL: es un dolor
biológico, duele el cuerpo, psicológico, duele la personalidad, social, duele la
sociedad y su forma de ser, familiar, nos duele el dolor de otros y espiritual, duele
el alma.
En la pérdida de un ser querido
duele el pasado, el presente y especialmente el futuro. Toda la vida, en su conjunto, duele.
J. Montoya Carraquilla
Angelet
Publica un comentari a l'entrada