Ànims Joan!

Fa uns dies, s'em va apropar un pare recient separat, amb una nena de 3 anys, per demanar-me disculpes pels pensaments que l'hi havia provocat el fet de veure'm molts dies a la porta del col·legi, esperant que sortisen els meus fills per poder donar-los un petó i una abraçada. No entenia de cap manera com havia d'anar cada dia a la porta del col·legi, solament a veurel's. Fins i tot en aquells moments va pensar que jo ho feia per molestar a algú amb la meva presencia.
Sense que jo pugués contestar, em va dir que ara entenia perfectament el perquè ho feia, ja que ell estava passant pel mateix problema.
La Custodia de la seva filla, li han donat a la seva ex-dona i ell solament la pot tindre cada 15 dies.
Amb llàgrimes als ulls, em deia que no podia estar tan temps sense veure-la i abraçar-la. Necessitava encara que fos per uns segons, tenir contacte amb ella i dir-li que l'estimava. No podia estar.hi més temps, ja que la persona que anava a buscar-la l'estirava i la prenia.
Li vaig dir que l'entenia molt be i que em sabia molt greu que hagués de passar per aquest camí, ja que és molt trist i molt doloros, però que no baixes la guardia i lluites per tenir a la seva filla, perquè ella el necessitava.
Des d'aquí Joan, et vull expressar el meu suport , el meu ajud i experiència en tot el que faci falta. Dir-te que per molt que et facin, per molt que vulguin dificultar-te el contacte amb la teva filla, no tiris mai la tovallola i segueix endavant.
Pensa que el camí serà dificil, però solament pensar que al final esta aquella persona per la que lluites i a la que estimes per damunt de tot, ja et fa el viatge més planer.
La Custodia Compartida fa uns anys era un somni amb el que tots els pares separats s'hi trobava cada nit, però aquest somni ja és una realitat que poc a poc és va introduint. Cada vegada es donen més C.C perquè saben que és la única forma d'acabar amb aquesta gran injustícia per la que des de fa molts anys estem passant els parets separats.
Endavant Joan i ja saps on sóc.

Concentració Motociclista " Vila de Flix"

A l’any 96, el meu amic Rodri i jo, estàvem a la junta del Moto Club Flix com a responsables de la secció de carretera i de la secretaria del Club. Portàvem bastants dies donant voltes al fet d’organitzar una Concentració Motociclista al poble de Flix. Havíem anat a varies Concentracions a altres llocs i pensàvem que el nostre Club també ho podia fer. Finalment, vam esperar a la reunió general de socis i vam presentar la nostra proposta. Per part de la presidència i de la junta, es va agafar amb moltes ganes i ens van dir que els organitzadors fóssim nosaltres i ells col·laborarien en tot el que fes falta i més. Per part dels socis presents, hi van haver diferents veus, des dels que estaven totalment d’acord fins als que deien que això no ho aconseguiríem posar en marxa perquè no hi havia infraestructura per poder fer-ho.
Però veus a favor o veus en contra, nosaltres estàvem totalment decidits a fer-ho. Recordo que amb Rodri fèiem un bon equip, perquè ell sempre em deia: Enrique, si tu portes la paperassa, jo portaré tota la part tècnica. I així va ser.
Cal dir que jo sempre he pensat, que amb ell aniria fins a la fi del mon, perquè és molt bona persona i molt bon company. El primer repte, va ser pensar el lloc on poder desenvolupar un acte d’aquestes característiques i amb això vam estar unànimes: l’Ermita del Remei.
Els preparatius van ser bastant durs, ja que partíem des de cero. No hi havia experiència i la veritat és que va costar una mica. Vam rebre molta ajuda de moltes entitats, tan econòmica com material.
Poc a poc vam aconseguir tenir-ho tot a punt; cartes als Moto clubs, propaganda a les revistes de motos, el menjar que donaríem, els regals, el Pin que donaríem, permisos, avisos, la disco mòbil, la gent que ens ajudaria.......be tot el que necessitaríem per poder fer una bona Concentració.
I va arribar el dia “D”. Molta gent va venir a col·laborar en la 1ª Concentració Motociclista “Vila de Flix”. Divendres a la nit, tot estava a punt per a rebre al dia següent, a totes aquelles motos que volguessin vindre a la nostra 1ª Concentració.
I com no, la pluja amenaçava també tirar a terra la nostra festa. Però no va poder.
Recordo que divendres per la nit, jo estava a la barana de l’Ermita mirant al cel i amb els ulls mig plorosos, pels nervis que portava al damunt i al girar-me cap al costat vaig veure a molt pocs metres de mi al meu amic Rodri, que també mirant al cel em va dir: no plourà Enrique, no plourà!!!
La Concentració va ser tot un èxit. Tot va sortir millor del previst i vam tenir un centenar de Motoristes inscrits.
Van venir la II i per la III vam aconseguir incorporar al grup, el puntal que ens mancava per superar-nos. La meva germana Eva, va prendre una part importantíssima dins de l’organització. L’equip ja estava complert, tot i que val a dir que sense la col·laboració de la gent de Moto Club i familiars el dia de la Concentració, no s’hagués pogut posar en marxa. Van arribar la IV, V.......fins la IX. Cada cop teníem més experiència, però els nervis del dia anterior no van marxar mai. I com no, l’amenaça de pluja va ser una constant en cadascuna d’elles. Però amb pluja o sense, sempre han sortit força be i la gent, els motards han marxat amb moltes ganes de tornar el proper any.
Vam canviar de junta i d'organitzadors i ells han seguit mantenint la Concentració i cada any s’han anat superant i posant el llistó de la nostra festa, molt amunt.
El nostre president Enric i els membres de junta actual, han fet una gran tasca en l'organització de la Concentració.
Aquest any hem celebrat la XIII Concentració Motociclista “Vila de Flix” i com no, ha estat un gran èxit, tan a nivell de participació com d’organització. Des d’aquí vull felicitar a la junta del Moto Club Flix i a tots els col·laboradors per la gran tasca feta en la preparació de la festa.
I això que aquest any ha plogut de valent!!!!!
Una abraçada a tothom i endavant!!!

I a tots els Motards: Vssssssss!!

He llegit en un article, que el govern esta mirant d'ampliar les ajudes de 210€ que actualment es donen com ajut a joves emancipats, al col·lectiu de pares separats i divorciats. Sembla ser que d'una vegada, s'han donat compte de la greu situació econòmica en la que queda un pare separat amb fills, un cop es divorcia.
A part de quedarse sense els seus fills, es troba en la situació de tenir que fer front d'una hipoteca ( en la majoria dels casos) d'un pis on no viu ell, passar una pensió compensatòria a la seva ex-dona i una pensió alimenticia per als seus fills. Tot això sense contar amb el lloguer del pis on viu i totes les despeses que això genera.
És per això que molts pares separats, han d'acabar vivint amb els seus pares o amb altres companys, ja que és impossible fer front a totes les despeses que tenen.

Un cop més, em pregunto: si són conscients de la realitat diaria d'aquest colectiu, de la discriminació afectiva i econòmica que pateix, perquè no es decideix d'una vegada per totes a donar la Custodia Compartida en tots aquells casos que sigui viable donar-la, després d'estudiar-los? és la única manera d'acabar amb totes aquestes injusticies i discriminacions que estem patint els pares separats, pel sol fet de ser homes.
Una abraçada a tothom!

Jocs escolars!

Aquest cap de setmana, es van celebrar els jocs escolars a Ascó. Hi van participar molts atletes de la Ribera d'Ebre i entre ells l'Enric i l'Arnau. L'Enric va participar en llançament de pes, quedant en vuitena posició i l'Arnau en salt de llargada i 60 metres lliures, quedant a totes dues proves en segona posició.
Un cap de setmana molt actiu, però això sí, passat per aigua.
Fins aviat!!

Igualtat ???

Ahir dimarts van operar a la meva mare a Lleida. Tot va anar molt be i ja la tenim de nou a casa.
Als meus fills, ahir no els vaig poder tenir amb mi, ja que estava a l'Hospital, pel que porto 8 dies sense veure'ls i fins d'aquí 7 dies més no els tindré amb mi. Algú m'ha dit: home demana que et canvii el dimarts per un altre.....i jo li he dit: et penses que no ho he fet?
però la resposta sempre és la mateixa: NO !!
Encara que altra gent m'ha dit: home quinze dies sense els teus fills tampoc és massa temps!. A aquest últim no el contesto, encara que abans li hagués dit que faria ella si no veies a la seva filla durant tan de temps. Però avui per avui, ja estic cansat d'aquest tipus de gent tan insensible i egoista , que solament sap pensar amb ella.
Això sí, em queda la opció d'anar com sempre a la porta del col·legi, fer un peto als meus fillets i així em sento mes aprop d'ells.

Desitjo que us agradi!

La mujer adúltera
Entonces los escribas y los fariseos le trajeron una mujer sorprendida en adulterio; y poniéndola en medio, le dijeron: Maestro, esta mujer ha sido sorprendida en el acto mismo de adulterio. Y en la ley nos mandó Moisés apedrear a tales mujeres. Tú, pues, ¿qué dices? Mas esto decían tentándole, para poder acusarle. Pero Jesús, inclinado hacia el suelo, escribía en tierra con el dedo. Y como insistieran en preguntarle, se enderezó y les dijo: Aquél de vosotros que esté sin pecado, que arroje la primera piedra. E inclinándose de nuevo hacia el suelo, siguió escribiendo en tierra. Pero ellos, al oír esto, acusados por su conciencia, salían uno a uno, comenzando desde los más viejos hasta los postreros; y quedó solo Jesús, y la mujer que estaba en medio. Enderezándose Jesús, y no viendo a nadie sino a la mujer, le dijo: Mujer, ¿dónde están los que te acusaban? ¿Ninguno te condenó? Ella dijo: Ninguno, Señor. Entonces Jesús le dijo: "Tampoco yo te condeno. Vete, y en adelante no peques más.

No juzgar
No juzgueis y no sereis juzgados.

La regla de oro
Todo cuanto queráis que os hagan los hombres, hacédselo tambien vosotros a ellos.

Frutos
Por sus frutos los conocereis. ... Un árbol bueno no puede producir frutos malos, ni un árbol malo producir frutos buenos.