Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

dissabte, 31 de maig de 2008

Ànims Joan!

Fa uns dies, s'em va apropar un pare recient separat, amb una nena de 3 anys, per demanar-me disculpes pels pensaments que l'hi havia provocat el fet de veure'm molts dies a la porta del col·legi, esperant que sortisen els meus fills per poder donar-los un petó i una abraçada. No entenia de cap manera com havia d'anar cada dia a la porta del col·legi, solament a veurel's. Fins i tot en aquells moments va pensar que jo ho feia per molestar a algú amb la meva presencia.
Sense que jo pugués contestar, em va dir que ara entenia perfectament el perquè ho feia, ja que ell estava passant pel mateix problema.
La Custodia de la seva filla, li han donat a la seva ex-dona i ell solament la pot tindre cada 15 dies.
Amb llàgrimes als ulls, em deia que no podia estar tan temps sense veure-la i abraçar-la. Necessitava encara que fos per uns segons, tenir contacte amb ella i dir-li que l'estimava. No podia estar.hi més temps, ja que la persona que anava a buscar-la l'estirava i la prenia.
Li vaig dir que l'entenia molt be i que em sabia molt greu que hagués de passar per aquest camí, ja que és molt trist i molt doloros, però que no baixes la guardia i lluites per tenir a la seva filla, perquè ella el necessitava.
Des d'aquí Joan, et vull expressar el meu suport , el meu ajud i experiència en tot el que faci falta. Dir-te que per molt que et facin, per molt que vulguin dificultar-te el contacte amb la teva filla, no tiris mai la tovallola i segueix endavant.
Pensa que el camí serà dificil, però solament pensar que al final esta aquella persona per la que lluites i a la que estimes per damunt de tot, ja et fa el viatge més planer.
La Custodia Compartida fa uns anys era un somni amb el que tots els pares separats s'hi trobava cada nit, però aquest somni ja és una realitat que poc a poc és va introduint. Cada vegada es donen més C.C perquè saben que és la única forma d'acabar amb aquesta gran injustícia per la que des de fa molts anys estem passant els parets separats.
Endavant Joan i ja saps on sóc.

4 comentaris:

eva_yam ha dit...

Molt maco aquest escrit!! desgraciament és una realitat que cada dia es dona mes!!

Sembla mentida que la gent no et pugui entendre fins que no passen pel mateix!! crec que la gent s'hauria de posar més al lloc de les altres persones!!

Em sap greu per aquest joan ja què és dur viure això!!

Un petonàssssssssssss per tots dos i per tots aquests pares que estant patint aquestes injusticies!!

fins aviat!!

enric ha dit...

gràcies eva pel teu escrit. Evidentment el nom de Joan és fictici, ja que ell no volia que poses el seu nom, però em va autoritzar a posar el comentari, per fer entendre a les persones que com ell en algun moment de la seva vida. s'atreveixen a criticar i a parlar de fets dels que no saben el com ni el perque succeeixen. Com tu dius, és molt trist tindre que passar per una experiencia per poder entendre-la. Crec que és molt més fàcil posar-se per un moment en la pell de l'altre i ens estalviariem molts mal de caps.
Una abraçada!!

Anònim ha dit...

Soc una pare que també vaig a buscar als meus fills al cole i el que no he entés mai, es que quan els teniu a casa no els veniu mai a buscar al cole,pero quan us separeu després no podeu viure sense els vostres fills.
els fills sels pot venir a buscar cada dia quan els tens, no quan estas separat

enric ha dit...

Hola anònim!
tens molta raò amb el que dius. Però aquest no és el meu cas ni tampoc el del Joan. A més, el cas no és anar a buscar.lo sino poder veure'l. Un pare quan esta casat, viu i conviu amb el seus fills cada dia. Cada dia quan arriba a casa, esta amb ell i de cop passa d'un tot a un no res. Aquest és el problema.Un cop separats, ens fan compartir totes les despeses en un 50%, això no ho discuteix ningú i ho troben ben normal i llògic,però quan parlem de compartir als fills, ja entrem en polèmica i no ho volen.La igualtat la utilitzen pel que volen i quan els hi convé.
Si tu ets un pare com dius, si algun dia et separes, sabras del que t'estic parlant. De moment et pasa com al Joan quan estava casat, que opinava sense saber i per tan s'equivocava. Però si és dona el cas de que t'has de separar, deu no vulgui, pensa en demanar la Custodia Compartida per evitar tot aquest tipus de problemes. A més, a partir de molts pocs dies, el govern català aprovarà una llei de la CC. una abraçada!!

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
les meves nenes !!!