Divendres a la nit, l'Enric és va trencar el braç . Va ser jugant a futbol, però amb tanta mala sort que es va trencat el cúbit i el radi.
A les 00h 30', entrava al quirofano per operar-lo i posar-li tot al seu lloc. Ell estava molt nerviós, però entre la seva mare i jo el vam anar calmant i va entrar com un campió. Sobre les 01h30, va sortir el metge i va dir que tot havia anat molt be i que portaria el braç enguixat fins l'hombro una temporadeta.
Be, ell va sortir molt be, content i sense patir. Va passar la nit a l'hospital i dissabte a les 12h li van donar l'alta.
Des d'aquí, des del meu blog, vull donar una forta abraçada al meu fillet i donar-li les gràcies a la seva mare per avisar-me de seguida i poder estar amb l'Enric des del primer moment.
diumenge, 14 de juny del 2009
Tinc dos aficions molt grans: La Moto i el Senderisme. M'agrada gaudir de la llibertat que dóna viatjar amb la meva Moto. Pujar dalt de la muntanya es algo que m'atrau i que m'ajuda a viure i a veure-ho tot millor. El poder gaudir de la natura es tot un plaer i si pot ser amb la companyia de bons amic/amigues de viatge, doncs millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Si pobret!!!!!!! vaja susto va tindre!!
hi ha una cosa de tu que m'agrada molt, sempe dius les coses pel seu nom; és a dir, tant les coses bones com les dolentes i això és molt bó!!!!!
pos eso!! que m'alegro que hagis pogut estar amb ell aquests moments!! perquè els pares estant per això, per compartir aquests moments durs!! son moments que s'han de deixar les diferències amb un costat i fer costar al fill!! perquè segur que l'enric estava molt feliç de tenir als seus pares al seu costat.
Petonetsssssssssssssss
Publica un comentari a l'entrada