El passat dia 24 de maig, el meu fill Arnau va fer la primera comunió. Anava molt guapo ( de fet ell ja ho és molt) i va estar mot be. Aquestes coses no em van massa, però hi era el meu fill i per tant hi vaig anar i vaig participar de la festa.
Han estat dos anys portant-lo tots els dimarts religiosament ( mai més ben dit) a la catequesis, ja que solament ho feien aquest dia i és el dia de la setmana que per llei puc estar amb els meus fillets. De les cinc hores efectives que puc estar amb ells el dimarts, ja en perdo una amb la catequesis, però jo mai he deixat de portar-lo.
A l'església és deixa un banc per cada nen que fa la comunió i ves per on, jo com a pare del meu fill Arnau, no m'hi vaig poder posar. Portar-lo cada dimarts, SI però sentar-me al banc del meu fill NO.
Això sí, van tenir el bon cor de reservar-me un banc al final de tots, per poder estar juntament amb tota la meva família a la Primera Comunió d'Arnau.
Vaig escoltar tota l'estona paraules com Pau, Amor, Estimació, Comprensió, Perdo....... i en un dia com aquest, on el NOSTRE fill és el protagonista, no era més lògic i més correcte estar al mateix banc, demostrant que al menys els seus pares coneixem l'existència d'aquestes paraules i el seu significat?
Be, jo les conec ja que els meus pares tot i que no son practicants me les van ensenyar i em van fer entendre el seu significat.
dijous, 11 de juny del 2009
La 1ª Comunió d'Arnau
Tinc dos aficions molt grans: La Moto i el Senderisme. M'agrada gaudir de la llibertat que dóna viatjar amb la meva Moto. Pujar dalt de la muntanya es algo que m'atrau i que m'ajuda a viure i a veure-ho tot millor. El poder gaudir de la natura es tot un plaer i si pot ser amb la companyia de bons amic/amigues de viatge, doncs millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les meves fotos !!!
enricc
Les meves nenes !!!
4 comentaris:
Fa temps que segueixo el teu bloc i no em deixa de sorprendre la teva vida i les teves vivències personals!
No tenim amistat però conec la teva història ja que sóc de Flix!!
Els no practicants els hi peguen mil patades amb aquesta gent!!!d'aquestos en conec uns quants! molt parlar i molt aparentar i mira'ls!! fent separatisme!!
però la mateixa vida els portarà al seu camí!! temps al temps!!!!!
es una vergonya que passon aquestes coses! però que hi farem!! i despres vau fer una festa les dos famílies juntes o no??
ànims!! i a mirar endavant!! m'alegro de tornar-te a llegir!!
una abraçada!
gràcies pel teu comentari i per seguir el meu bloc.
M'ajuda llegir comentaris com el teu.
La veritat que jo no ho he entès mai tot el que em fan i tot el que em passa, però.....
No, no vam poder celebrar la festa del meu fill aquell dia, ja que si no vaig poder participar de la festa com a pare a l'església molt menys després al restaurant. Però no passa res, quan el meu fill vingui amb mi, a les vacances ho anirem a celebrar tots junts.
Una abraçada i gràcies!!
Hola Enric he descubert el teu bloc i te puc dir q m´agrada molt, fins i tot he arrivat a emocionarme.Penso que encara que no tinguis sempre amb tu als teus fills, formeu una gran familia.
Moltes gràcies anònim per les teves paraules i per llegir el meu blog. Siguis benvingut!!!
Publica un comentari a l'entrada