Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

diumenge, 26 de setembre de 2010

Adeu Negret!!



Avui és un dia trist, ja que el nostre gos NEGRET, ens ha deixat.

Mesos enrera va agafar una enfermetat incurable, que poc a poc l’anava deteriorant fins arribar al dia d’avui.

Negret era un gos, com m’agrada dir-ho a mi, molt equilibrat. Era molt bo i sempre es feia amb tot tipus d’animals. A casa tenim gats, un Yorksire, una fura i hem tingut periquitos i canaris. Ell sempre els ha cuidat a tots i no ha deixat mai que cap animal de fora vingués a “molestar” a la seva família. Perquè Ell es considerava el cuidador de tots ells, de la seva manada.

Recordo quan va venir el primer gat a casa, que encara que sabia el caracter del Negret, doncs no tenia clara la seva reacció. I com no podia ser d’un altra manera, doncs es va dedicar a cuidar-lo i a mimar-lo. Fins i tot l’hi rentava els ulls, com l’hi hagués fet la seva mare. Quan la gateta va criar, era molt bonic veure com cuidava les cries i conforme van anar creixent, com jugava amb elles. Mai el vaig veure enfadat amb cap d’ells i això que l’hi mossegaven les orelles i de vegades el feien fins i tot ganyolar!

Això si, si algun gat de fora casa, intentava entrar al seu jardí, treia tot el seu caràcter i el feia marxar, per tal de defensar a la seva família.

Recordo que quan venia el Dandi a casa ( el gosset de la meva mare), doncs ell no estava acostumat al tracte amb gats i quan els veia, doncs es posava en tensió. Els gats també s’arrissaven i s’apartaven. Doncs Negret, es posava pel mig de tots dos i amb el morret li pegava una espenta a un i a l’altre ensenyant-los que allí manava ell i s’havien de portar be. I va aconseguir que el Dandi i els gats es portessin be entre ells.

Després va venir la Danna, una Yorksire i amb la que s’hi portava molt i molt be. Era bonic veure com jugaven i com es rebolcaven per terra.

L’ultima en entrar a la seva camada, va ser la Mia, una fura que també va acollir i a la que s’hi va acoplar.

Ja després va començar a trobar-se malament i a estar molt delicat de les cames i anava perdent les ganes de jugar i d’enfrontar-se als animalons que volien entrar a casa. Però això si, mai va tindre una mala reacció cap als jugetons membres de la seva “camada” que volien seguir jugant amb ell.

Be Negret, avui ens has deixat i tot i que trobarem a faltar molt les teves alifares i les teves alegries quan ens veies, et recordarem i et portarem tots dins del nostre coret sempre com a un gran membre de la nostra família.

Gràcies Negret per tots aquests anys que has compartit amb nosaltres !!

T’estimem!

1 comentari:

eva_yam ha dit...

que dir-te del negret!! per mi, era el meu segon gosset!! me l'estimava moltíssim i apart tenia un caràcter únic!! molt carinyós i molt alegre!!

Encara me'n recordo que quan era petit sempre estava corrent, no podia estar quiet!!! sempre jugava i no es cansava mai!!!!!! amb el dandi (el meu gosset) es portava genial i ja no parlo amb els seus gatets!! era una passada contemplar com els cuidava!!!

últimament ja li costava caminar i es notava que patia!!! son coses que costen d'acceptar i sobretot de decidir-se a donar el pas però era el millor per ell!!!

ara es nota un jardí trist, falta la seva alegria!! quan arribava sempre estava allí esperant-me per donar-me petonetsss!!

El trobaré a faltar!!! un petonàssssss ben gran!!!

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
les meves nenes !!!