Incendi a les portes de Flix

Fa uns minuts els bombers han acabat d'apagar un incendi que s'ha produït a l'entrada del poble, venint des de Riba-roja. Després de dinar, hem sentit un fort olor a fum i en sortir al carrer, hi havia un gran núvol de fum, que quasi be no és podia ni respirar. I és que a tan sols 100 metres de casa, s'ha pres foc a una zona de pins. Justament a l'entrada de Flix.
Cal dir que els bombers han estat al lloc del foc en un tres i no res. Mes ben dit, quan jo he arribat al lloc, ells ja hi eren i a més feia estona. Han controlat el foc de seguida i els helicòpters i els avions han rematat la feina.
Es espectacular veure com treballen els bombers i el ben compenetrats que estan, a més de la valentia que demostren en cada feina que fan. També dir que els bombers de Fàbrica també hi han acudit ràpidament.
I com no, tots els veïns hi hem anat a veure que hi passava i si calia ajudar.

Feia dies que no posava res de la Danna i avui estava mirant fotos i no m'he pogut resistir a posar-hi aquesta. Ja esta feta una senyoreta i fins i tot ja ha passat el seu primer cel. Esta una mica "gordeta" perquè la seva ama és resisteix a donar-li únicament pienso, però he de de dir que solament pesa dos quilos.
Be, que tenim tota una princesa a casa !!!

Que ràpid han passat aquests 15 dies! I és que no me'n dono compte i ja han de marxar un altre cop els meus fills. Això si, com sempre hem fet, hem aprofitat el temps al màxim.
I és que amb les estades dels caps de setmana, no em dóna tems per a res. Tots és massa ràpid i no tenim temps per a xerrar, jugar....estar junts!. Però a les vacances d'estiu tot és diferent. Hi ha moments per fer-ho tot, ja que disposem de moltes hores plegats. I realment, les aprofitem.
Be, ara ens queden el dies d'agost, que els tindré del dia 1 al 15 i si tot va be, farem una sortideta tots tres. El lloc.....sorpresa!!

Avui l'Arnau i els seus companys, han acabat l'estada al Campus de Mora, organitzat per l'Albert Saltó. La veritat és que s'ho han passat molt be i han aprés moltes coses de futbol, però una de les coses que més m'ha agradat, ha estat veure com el meu fill Arnau, intercanviava l'adreça de correu amb altres companys de diferents pobles. Això reforça la idea que tenia de que han estat uns dies de germanor i de molt bon rotllo tan amb els companys com amb els monitors, que han sabut fer molt be la seva feina i s'han posat als nens a la butxaca.

En la última assemblea, vam decidir per votació, fer vaga avui dia 1 de juliol, per poder anar el màxim nombre de gent possible, a manifestar-nos a Barcelona. Avui a les hores hem fet vaga i solament han anat a treballar els serveix mínims demanats per l'empresa i pactats pel comité. Aquest eren de 16 persones treballant i de la guardia de bombers i mecànica. Això vol dir que uns 200 treballadors de Fàbrica, podien vindre a manifestarse a BCN . Però no ha estat així i de treballadors solament hem sigut un centenar.
En total, hem omplert 4 autobusos entre treballadors, familiars i gent de Flix que hem marxar cap a barcelona per a manifestar-nos, mentre els nostres companys de la taula negociadora, estavem fent la seva feina amb l'empresa.
Nosaltres hem anat a la plaça Sant Jaume i després a la seu d'Ercros a l'avinguda diagonal. L'entrada a la plaça Sant Jaume, ha estat molt forta, ja que allí ens estaven esperant els companys d'Aranjuez, Tarragona, Badalona, Monzon i Palos, amb les seves pancartes i fent soroll. Quan hem arribat, ens han aplaudit i ens han anat fent lloc al mig de la plaça i tot junts i ara amb més força, hem seguit fent soroll. Cal dir que els tambors dels armats i els que els tocaven, han fet una feina esgotadora perque no han parat ni un sol moment. Ha estat molt bonic com anaven canviant els tambors de mans, pero sense deixar de sonar. Paralelament, els xiulets també han fet la seva feina i d'aquests n'hi havia més de tres cents!!!
Cal dir que a la plaça s'ha anat afegint gent de Flix que estan fora vila, per fer-nos costat. I m'ha agradat molt quan he vist arribar al nostre flamant batlle Oscar Bosch, acompanyat de Pere Muñoz. Però el moment més emocionant, ha estat l'arribada de l 'Aurora Masip, que esta fent una gran feina per tots nosaltres i pel poble de Flix. Perquè gràcies a ella els nostres problemes tenen línia directa amb la Generalitat. I gràcies a ella, una representació sindical, hem entrat dins del palau per entrevistar-nos amb el secretari de la presidència qui molt amablement ens ha dit que tan ell com el President, n'estan assabentats del nostre problema i que estan fent tot el que poden per ajudar-nos.
Quan hem sortit, hem marxat cap a la seu d'Ercros a la Diagonal, on hem seguit amb la nostra batucada- xiulada particular fins les 15h 30 que hem acabat. Dir que els nostres companys i companyes de Bcn, s'han afegit en acabar la seva jornada a les nostres reivindicacions.
I d'allí cap a casa, on ens estava esperant un gran nombre de gent i on han cantat una jota de Flix, versió "zabalza" per posar punt i final a la nostra jornada barcelonina.
Agraïr des d'aquí el suport del poble de Flix, comerciants, armats, plataforma, comité i com no als nostres batlles Oscar i Pere que avui ens han estat acompanyant a Bcn.

Dimarts passat, un grup de 240 persones de Flix, on hi havia comerciants, treballadors d'Ercros, ex treballadors d'Inquide, jubilats , nens.....en definitiva gent de Flix, ens vam dirigir a Barcelona per tal de manifestarnos i entregar un manifest a la Generalitat i més tard anar a manifestar-nos davant de les oficines d'Ercros que estan situades a la avda. Diagonal.
Tan la sortida, com el comportament de la gent van ser perfectes i dignes d'elogi. No hi van haver incidents i tot el que es respirava era un ambient de germanor indescriptible.
Era un poble, Flix, unit per una causa comú: lluitar per Flix i la seva continuitat.
Tan en un lloc com en l'altre es va fer molt seroll, per donar-nos a coneixer a aquells que no saben que Flix també és Catalunya, baix un sol lema: VOLEM VIURE A FLIX.
Des d'aqui vull agraïr a tots els que és van desplaçar a Bcn i a tots els que no van poder vindre i ens esperaven a la tornada amb aplaudiments, la seva col·laboració i la seva solidaritat.
Os recomano que mireu el blog d'eva, on redacta amb molt detall tal i com van anar els fets.
Una abraçada a tothom i gràcies!!

Noícies:

canal ugt

Fotos d'Eva

Dimarts que ve dia 16, anem unes 250 persones de Flix a manifestar-nos davant de la Generalitat i de les oficines d'Ercros per la situació actual que estem vivint a Flix. Esta organitzat conjuntament per la plataforma " Volem viure a Flix" i pel Comitè de treballador d'Ercros Flix.
La sortida és a les 07h des de la plaça del mercat i és farà una paradeta pel camí tant a la nada com a la tornada. Qui es vulgui portar el menjar que ho faci. El preu de l'autobús, serà de 10€.
S'estan venent samarretes i qui vulgui pot portar pancartes i coses per fer soroll.
El recorregut el podeu veure amb l'enllaç que he posat.
Una abraçada a tothom!!

Divendres a la nit, l'Enric és va trencar el braç . Va ser jugant a futbol, però amb tanta mala sort que es va trencat el cúbit i el radi.
A les 00h 30', entrava al quirofano per operar-lo i posar-li tot al seu lloc. Ell estava molt nerviós, però entre la seva mare i jo el vam anar calmant i va entrar com un campió. Sobre les 01h30, va sortir el metge i va dir que tot havia anat molt be i que portaria el braç enguixat fins l'hombro una temporadeta.
Be, ell va sortir molt be, content i sense patir. Va passar la nit a l'hospital i dissabte a les 12h li van donar l'alta.
Des d'aquí, des del meu blog, vull donar una forta abraçada al meu fillet i donar-li les gràcies a la seva mare per avisar-me de seguida i poder estar amb l'Enric des del primer moment.

Demà dia 13, és el cumple de la Joa. En fa 37 !!!
Moltes felicitats carinyo!

No als acomiadaments!

Fa uns dies que vam rebre per part de l'Empresa Ercros, un ERO ( expedient de regulació d'ocupació), en el que a la Fàbrica de Flix s'havien d'acomiadar 51 persones i a 24 més, els hi feien una suspensió temporal.
L'empresa a diferència de tots els altres Eros que ha presentat, no es va mostrar en cap moment oberta al diàleg ni al consens i simplement es va limitar a presentar-ho davant de l'autoritat laboral, sense passar primer pels sindicats.
Normalment, primer ho presentava als sindicats, es negociava i després es presentava, però aquest cop ha anat directe.
No cal dir que de produirse aquest acomiadaments, el poble de Flix al igual que la Ribera quedaria en una situació molt dolenta, ja que no són solament els 75 llocs de treball directes, sino que hem de pensar amb tots els llocs de treball indirectes als que aquest fet afectaria. A més a més, en mig de tot aquest merdé, s'hi va afegir l'empresa Inquide presentant de cop un Ero on acomiadava sense ni tan sols avisar a tota la seva plantilla. 34 treballadors més de Flix que és trobaven de cop al carrer. Ells van estar negociant i en un principi els hi oferien 20 dies per any treballat i al carrer. Evidentment, van dir que no ja que això és el minim dels minim i lluitant van aconsseguir els 45 dies per any treballat. Dins de la desgràcia de trobar-se sense feina en un moment tan delicat i en una comarca tan castigada com la nostra, van poder arribar a negociar la màxima indemnització. No és per bufar i fer ampolles, ja que estem parlant de quedar-se sense feina, però si que al menys han pogut aconsseguir que l'empresa no se'n burli d'ells i els hi dongui al menys el que els hi pertoca.
En el nostre cas, estem ja dins de la negociació amb l'empresa i tot que no hi ha res, no s'ha arribat a cap acord i l'empresa esta tancada en banda amb els 20 dies per any treballat i com a màxim una anualitat, sembla ser que al final de tot, es veu una petita llum que pugui portar a negociar alguna cosa que no sigui tan traumàtica com els acomiadaments directes.
Nosaltres tenim als nostres negociadors en aquesta tasca i el comité juntament amb els treballadors anem fent movilitzacions per tal de fer arribar a la direcció de l'empresa el nostre malestar i la nostra indignació davant d'aquesta situació.
Hem fet manifestacions a Flix, talls de carretera, tancament de 24h a la direcció de fàbrica, manifestacions a BCn, bloqueig de les portes de la fàbrica, concentracions diaries a la porta de fàbrica, penjament de pancartes, hem sortit a molt mitjants de comunicació i fins i tot hem pogut gaudir de 30 minuts televisius al programa del Cuní....i a més a més s'ha anat a parlar amb molts polítics per explicar la nostra situació i demanar ajut. Cal dir que hem rebut i rebem tot el suport del poble de Flix, així com el del nostre Ajuntament, que estan fent tot el que poden i més per ajudar-nos.
Ara s'ha creat una plataforma amb el lema "Volem viure a Flix" i conjuntament amb ella, s'esta organitzant un viatge a Bcn per a manifestar-nos davant de la generalitat , entregant un escrit al president i desprès anirem a manifestar-nos davant la seu d'Ercros a Bcn.
Aquesta sortida serà el proper dia 16 de juny.
En definitiva, estem movilitzant-nos a tots els nivells i fent tot el que sabem i podem per impedir que aquest expedient que ens ha presentat l'empresa es faci realitat o al menys aconsseguir que les mesures proposades siguin el menys traumatiques possibles.

La 1ª Comunió d'Arnau

El passat dia 24 de maig, el meu fill Arnau va fer la primera comunió. Anava molt guapo ( de fet ell ja ho és molt) i va estar mot be. Aquestes coses no em van massa, però hi era el meu fill i per tant hi vaig anar i vaig participar de la festa.
Han estat dos anys portant-lo tots els dimarts religiosament ( mai més ben dit) a la catequesis, ja que solament ho feien aquest dia i és el dia de la setmana que per llei puc estar amb els meus fillets. De les cinc hores efectives que puc estar amb ells el dimarts, ja en perdo una amb la catequesis, però jo mai he deixat de portar-lo.
A l'església és deixa un banc per cada nen que fa la comunió i ves per on, jo com a pare del meu fill Arnau, no m'hi vaig poder posar. Portar-lo cada dimarts, SI però sentar-me al banc del meu fill NO.
Això sí, van tenir el bon cor de reservar-me un banc al final de tots, per poder estar juntament amb tota la meva família a la Primera Comunió d'Arnau.

Vaig escoltar tota l'estona paraules com Pau, Amor, Estimació, Comprensió, Perdo....... i en un dia com aquest, on el NOSTRE fill és el protagonista, no era més lògic i més correcte estar al mateix banc, demostrant que al menys els seus pares coneixem l'existència d'aquestes paraules i el seu significat?
Be, jo les conec ja que els meus pares tot i que no son practicants me les van ensenyar i em van fer entendre el seu significat.

Cumple d'Enric!

Ahir diumenge, vam celebrar tota la família el cumple de l'Enric. Ja en té 12 !!!
Felicitats Enric!!!!!!

Dissabte és va celebrar per la tarda ( els petits) i per la nit ( els grans) la festa de Carnestoltes amb el típic pregó que dóna començament a la festa i a la disbauxa.
Nosaltres també vam contribuir a la festa amb les nostres disfresses. Va estar molt animada i amb força gent participant.
Nosaltres no anaven a sortir ja que l'Arnau no estava massa fi, però al final i com sempre a última hora, vam sortir tots ( menys la Joa que encara no la tenim massa animadeta).

Carnestoltes!!!

Divendres dia 20, l'escola va cel·lebrar el carnestoltes i tots els nens i nenes van sortir disfressats pel carrer des de el col·legi i fins la pista de la social fent una rua. Ja tota la setmana, que anaven cada dia per la tarda amb una peça de roba o pintats, per començar a preparar-se per la festa. I això ho van dir els alumnes de 6è curs.

Divendres, encapçalaven la rua els alumnes de 6è i entre ells el Carnestoltes i els seus ajudants.

Anaven tots molt guapos i amb unes disfresses molt boniques.

Dijous Jarder!

Avui és dijous Jarder i la veritat és que feia molt temps que no tenia festa aquest dia. Però avui si que en tinc i m'ha fet gràcia anar a Jardar tal i com ho fèiem abans.
Hem preparat uns entrepans de carxofa ( tal i com a de ser) i hem sortit cap al camp.
Com la Joa, la Laia i la Elia no havien anat mai al pi de Montbrió, doncs hi hem anat.
Ens ha fet molt bon dia i m'ha agradat trobar-nos pel camí a grups de gent que estava Jardant.
Als peus del pi de Montbrió, ens hem menjat el "bocata" i en acabar, cap a casa.
La tornada l'hem fet per la costa de mosselló i pel costat del riu fins al barri.
Un bonic dia gaudint de bona companyia i de la natura.

Felicitats Enric!!!

Avui el meu fillet Enric, fa 12 anys!!!!

Sembla que era ahir quan l'infermera el va treure a la sala on estava i em va ensenyar la carona de l'Enric.....

Be , des d'aqui vull felicitar-lo i dir-li que aquest cap de setmana ho cel·lebrarem tots plegats.

Una abraçada fill meu!!!

M'ho han enviat i volia compartir-ho amb vosaltres!!!

Se cuenta que en el siglo pasado, un turista americano fue a la ciudad de El Cairo, Egipto, con la finalidad de visitar a un famoso sabio.
El turista se sorprendió al ver que el sabio vivía en un cuartito muy simple y lleno de libros. Las únicas piezas de mobiliario eran una cama, una mesa y un banco.
- ¿Dónde están sus muebles? preguntó el turista.

Y el sabio, rápidamente, también preguntó: - Y dónde están los suyos...?¿Los míos?, se sorprendió el turista.

¡Pero si yo estoy aquí solamente de paso!

Yo también... concluyó el sabio. "La vida en la tierra es solamente temporal... sin embargo, algunos viven como si fueran a quedarse aquí eternamente y se olvidan de ser felices".

"El valor de las cosas no está en el tiempo que duran, sino en la intensidad con que suceden.

Por eso existen momentos inolvidables, cosas inexplicables y personas incomparables."
Y recuerda :
Dios no te preguntará qué modelo de auto usabas; te preguntará a cuánta gente llevaste.
Dios no te preguntará los metros cuadrados de tu casa; te preguntará cuánta gente recibiste en ella.
Dios no te preguntará la marca de la ropa en tu armario; te preguntará a cuántos ayudaste a vestirse.
Dios no te preguntará cuan alto era tu sueldo; te preguntará si vendiste tu conciencia para obtenerlo.
Dios no te preguntará cuál era tu título; te preguntará si hiciste tu trabajo con lo mejor de tu capacidad. .
Dios no te preguntará cuántos amigos tenías; te preguntará cuánta gente te consideraba su amigo.
Dios no te preguntará en qué vecindario vivías; te preguntará cómo tratabas a tus vecinos.
Dios no te preguntará el color de tu piel; te preguntará por la pureza de tu interior.
Dios no te preguntará por qué tardaste tanto en buscar la Salvación; te llevará con amor a tu casa en el Cielo y no a las puertas del Infierno.

1. Libera tu corazón del odio

2. Libera tu mente de las
preocupaciones.

3. Vive de forma simple.

4. Da más.

5. Espera menos.

L'Arnau ja té 9 anys!!!

El passat dia 26 de gener, l'Arnau va complir 9 anys. Com que el dia del seu cumple era dilluns i no estaria amb nosaltres, doncs diumenge dia 25 l'hi vam preparar una festa amb tota la meva família.
Dels preparatius ens en vam encarregar la Joa i jo i del pastís la Elia, que per cert l'hi surten força be i bons.
Moltes felicitats Arnau!!!!

Fa uns dies que tenim una nova mascota a casa.És diu Danna i va ser un regal que li vam fer a la Joa, però del que en gaudim tots.
És molt bonica i molt boneta. Be sempre, sempre........no ho és.

Ufff!! quin munt de dies sense posar res al meu blog i el pitjor de tot és que us he deixat a tots abandonats!!
Manca d'inspiració, moral baixa....be sigui el que sigui intentaré tornar-me a posar les piles perquè la veritat és que m'agrada escriure al blog.
Us deixo algunes frases boniques que he trobat per aqui.
Una abraçada a tots!!

Los amigos son personas que siempre están ahí, los amigos agradables compañías que a veces incordian, que te quieren, pero sobretodo que hacen que la risa sea mas agradable.

Amigo es aquel que cuida las espaldas mientras tú se las cuidas a él.

Ríe cuando estes triste, llorar es demasiado fácil.

Si estás triste sonríe, porque más vale una sonrisa triste, que la tristeza de no verte sonreir!

Aquest cap de setmana passat, els nostres jugadors van jugar contra l'Ascó. Era un partit molt esperat i que tots els nostres esperaven amb moltes ganes. Vam poder veure un bon partit on no hi van mancar un gran nombre de gols.
El resultat va ser de 4 a 4, però he de dir que es va tornar a complir el que ens passa últimament, i és que als últims minuts ens relaxem i ens marquen algun que altre gol.
Però vam veure un bon partit i tots van estar molt encertats.

Primer partit d'handbol!

El primer partit d'handbol dels nostres jugadors i jugadores, va ser contra el Mora la Nova.La veritat és que ens ho vam passar be, ja que vam gaudir de molts gols, encara que s'ha de dir que l'equip contrari, al igual que nosaltres, començava de nou en aquest esport però elles eren un parell d'anys més petites.
Però si el que ens toca és anar aprenent l'esport, he de dir que és va notant i molt la diferència.
Endavant !!!

Handbol!!

Aquest cap de setmana, diumenge, l'equip d'handbol on juga l'Enric, va fer un partidet d'entrenament per a posicionar-se al camp abans de començar el torneig que faran a partir del cap de setmana que ve.
Ho van fer tots força be, tot i que fa molt poc temps que han començat a entrenar.
Hi havien molts pares a les grades i de jugadors també n'hi eren molts.
Be, de ben segur que els caps de setmana que venen, ens esperen uns emocionants partits d'handbol.

Partit de futbol contra el Fraga.

Dissabte passat, l'equip del Benjamins, va jugar contra el Fraga al seu camp. Ens hi vam desplaçar 13 jugadors amb els pares corresponents, pel que hi havia una bona banqueta.
El partit va ser durant les dues primeres parts de domini clar del Flix, cosa que ens demostrava el marcador que era de 1 a 2. A la tercera i última part, els nostres jugadors es van relaxar una mica i això va fer que els jugadors del Fraga ens fessin dos gols de cop.
I aquest va ser el resultat : 3 a 2.
Un partit bonic, molt intens on vam poder veure com els nostres petitets cada cop juguen millor.
Cal remarcar les bones instal·lacions que tenen a Fraga per jugar a futbol. Tenen camp de terra, però solament per entrenar i fins i tot els petitets de l'equip poden jugar al camp de gespa artificial.

Els jugadors van ser:
Arnau P, Ferran, Ferran G., Jordi, Josep, Enrico, Juanma, Pruni, Adrian, Pol, Nico, Joan i Arnau C.
Els gols els van fer, Enrico i Ferran G.

Endavant petits!!

Que hi farem! És llei de vida, però sembla ser que els millors se'n van i .....

La matinada de dilluns ens va deixar la mare de la Joa, la sra. Ana. Era una gran dona, amb un gran cor i que com a sogra mai es posava en res. I és més, tot el que ella tenia ho donava. No tenia res seu.

M'agradava sentirla parlar amb el seu accent típic andalus, tot i que de vegades he de confesar que em perdia alguna que altra paraula, però ens enteniem be tots dos.

M'agradava que quan ella necessitava marxar del seu poble i prendre un descans en la vida quotidiana, sempre pensava en vindre a Flix. Aquí s'hi trobava a gust i estava amb nosaltres. I nosaltres contents, és clar! Aquí era la reina del sofà i del comandament de la tele. M'agradava respectar-li això, perquè s'ho mereixia.

Una dona que l'hi agradava Catalunya pero que estimava al seu poble : Utrera. Si podia, cada any feia el seu viatge amb el seu marit i tot el que vulgués acompanyarla, a la "feria d'Utrera". Fa dos anys vaig poder tenir el plaer d'anar-hi, i em va agradar molt . Però una de les coses que més em va impactar, va ser com ella m'explicava la història de la ciutat, com havia canviat, els llocs on ella jugava de petita......em feia de guia. A més, com sabia que a mi m'agrada visitar les esglesies, doncs em portava per llocs on hi han sants a les parets i com no a l'esglesia d'Utrera, on no es va deixar res per explicar-me. Aixó si, em carregava de fotos de sants i de qualsevol cosa que trobava. I jo content de veure-la contenta i de tenir una bona guia.

L'hi agradava tenir als seus set fills junts i no perdia mai l'ocasió de juntar-los. Sempre tenia alguna excusa per fer-ho.

Per coses de la vida, no va poder aprendre a llegir i no en sabia, però encara és avui el dia que no m'explico com podia anar pel mon sense saber llegir. I no és perdia mai! No s'equivocava, no és confonia.

Per mi sempre ha estat un gran mèrit i una cosa digna d'elogi, que demostrava la seva inteligència i la seva personalitat.

Feia temps que l'enfermetat la perseguia, però ella era molt forta i pocs cops és queixava per no fer patir als que tenia al seu costat. Però la seva gran demostració de força la va fer als ultims moments, quan lluitava per viure, per estar amb nosaltres. Però quan va veure que li tocava marxar, va anar cridant un per un a fills, nets, gendres, joves....tots i es va despedir de nosaltres deixant-nos un missatge personal. Als ultims instants de la seva vida, va voler que tots estessim al voltant del seu llit i sentirnos aprop. Va passar revista amb la mirada i quan va veure que hi erem tots....va tancar els ulls.

Ana, ens has deixat per agafar un camí millor, però aquest cop no t'hi podem acompanyar. Però sabem que des d'on tu estas, ens seguiras guiant i protegint com sempre has fet.

Tots els que t'hem estimat, tenim un raconet del nostre cor dedicat a tu pel que sempre estarem molt aprop de tu.

T'estimem!!

A un pas de la Custodia Compartida.

D'una vegada per totes i escoltant el clamor popular d'uns col·lectius, que dia rera dia, és queixen del fet discriminatori que suposa la custòdia monoparental per a les famílies paternes, a més de que aquests tipus de custodia va en contra dels interessos dels fills, sembla que finalment a final d'any serà aprovat l'avantprojecte de la Llei del llibre segon del Codi Civil.
Aquesta norma, deixa clar que els jutges hauran d'atorgar preferentment la custòdia compartida en els casos de divorci i no a l'inrevés com és venia fent fins ara.
D'una vegada per totes, han optat per protegir i tenir en compte a qui realment és necessita protegir i cuidar en el cas d'una ruptura matrimonial: ELS FILLS.
Aquesta llei, introdueix un plà de parentabilitat que tè com a objectiu ordenar i garantirzar totes les qüestions que afecten als fills en aquesta nova etapa de la seva vida : domicili, escola, activitats...., de forma que la relació amb els progenitors i la familia es vegi protegida.
Es busca, per fi, assegurar la màxima estabilitat dels fills garantitzant la relació d'aquests amb TOTS DOS PROGENITORS.
Aquesta és una reforma molt necessaria, que parteix de la necessitat d'adequar les normes que regulen la convivència a la nova realitat del segle XXI.
La norma té un missatge molt clar, denunciat i demanat des de fa molts anys per tots els col·lectius que estan a favor de la CC, que és garantir i afavorir la coparentalitat.

Un precios conte!

La meva germaneta Eva, és molt aficionada a Bucay i he de dir que a mi ja em comença a agradar també.

Aquest cop esta llegint un nou llibre i ha posat a la seva pàgina un conte molt bonic , que et dòna per pensar amb l'importancia que té el saber escoltar quan et parlen i no ofuscar-se pel que tu estas pensant, passant del que l'altra persona et diu.

Be, crec que és bonica de llegir. El bloc de l'Eva.

Una abraçada a totnom!

Noves sentències de Custodia Compartida

Sembla que anem avançant cap a la Custodia Compartida. Un cop més, el tribunal superior de justícia de catalunya, s'ha posat al capdavant i ha dictat una nova sentència a favor de la C.C.
"El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) presentó este lunes una nueva sentencia que apuesta decididamente por la custodia compartida, al dar carta blanca a los jueces para que opten por este régimen aunque no haya acuerdo entre los dos ex cónyuges".(llegir tot l'article)

PREGUNTES.

• ¿QUÉ ES LA CUSTODIA COMPARTIDA?

Es compartir los derechos y deberes respecto de los hijos.

Es compartir las decisiones importantes como en qué país vivirá el menor, a qué colegio irá, en qué idioma estudiará, qué médicos le atenderán......

Es compartir las obligaciones, como TODOS los gastos que tenga el menor, encargarse de él, de su educación, de su colegio, de sus costumbres, de sus amigos, etc. el tiempo que se comparte con él.

En pocas palabras, compartir la custodia es seguir siendo y ejerciendo de padre y madre (en las mismas condiciones que antes del divorcio se hacía). La custodia compartida, existe desde que nacen hasta que se emancipan o una sentencia judicial priva a los menores de ese derecho, por el mero hecho de que sus padres se separen o divorcien.

• ¿CUSTODIA COMPARTIDA ES LA MITAD DEL TIEMPO CON CADA UNO DE LOS PADRES?

NO tiene porqué ser así. Dependerá de las circunstancias personales de cada progenitor y de los menores.

La distribución del tiempo debe hacerse en la mediación familiar, previa al proceso de separación-divorcio, atendiendo a las circunstancias laborales y de disponibilidad de cada uno de sus padres.

• ¿CUÁL ES LA DIFERENCIA ENTRE PATRIA POTESTAD Y CUSTODIA?

La patria potestad carece de valor si no se ostenta la custodia (en exclusiva o compartida), puesto que es el progenitor custodio (98% las madres) el que decide TODO acerca del hijo, como si de una propiedad en exclusiva se tratara.

Normalmente, la patria potestad suele mantenerse compartida, pero es como compartir un papel mojado. Cosa que no ocurre con la custodia que es lo que tiene verdadero valor y poder de decisiones.

La custodia suele llevar aparejado el uso de la vivienda familiar (con independencia de quien siga pagando la hipoteca) y el administrar el dinero que el progenitor no-custodio entrega al custodio para, teóricamente, que revierta en el menor.

El progenitor custodio, NO justifica en qué gasta el dinero que recibe y su única obsesión es obtener, cada vez más dinero del que paga, generalmente el padre.

La progenitora custodia mantiene TODOS sus derechos, mientras que el progenitor no-custodio ni siquiera puede computar a sus hijos en la declaración de la renta, en ayudas económicas o subvenciones a la vivienda, etc. Es como si ya no tuviera hijos, excepto para pagar.

• ¿CÓMO SE APLICA LA CUSTODIA COMPARTIDA CUANDO EL DOMICILIO DE AMBOS PADRES ESTAN MUY LEJANOS?

Partimos de la base que ambos progenitores vivían en el mismo domicilio antes de separarse. Si se aplica, la custodia compartida, desde el momento mismo de la separación-divorcio, se da la circunstancia que ambos se van a implicar en el cuidado, educación y apoyo de los hijos y por lo tanto, no tenderán a alejarse de la prole.

Sería deseable que el texto de la ley impidiera, como ocurre en Francia por ejemplo, que los menores pudieran ser sustraídos de su entorno familiar, de colegios, amigos, etc. y que ambos progenitores fijaran de común acuerdo, o en mediación familiar el/los domicilio/s del menor, a fin de que mantenga igual relación familiar que antes del divorcio de sus padres.

• ¿IR DE UNA CASA A OTRA PERJUDICA A LOS HIJOS?

Ningún estudio científico, a nivel mundial, sustenta esa arcaica idea, pero sí existen multitud de ellos que opinan lo contrario. (Ver Informe Reencuentro en documentación)

Es lo más beneficioso para los hijos, pues así se relacionan con sus dos familias extensas de forma completa. Es preciso conseguir que ambas casas las considere como propias, sin someter a los hijos a cambios de colegio, barrio ni amigos y haciendo que sienta confianza, apoyo y refugio en cada una de ellas.

• ¿QUE PASA CON LAS PENSIONES EN CASO DE CUSTODIA COMPARTIDA?

Lo lógico es que ambos progenitores se hagan cargo, al 50% cada uno, de todos los gastos de los hijos. La manera más efectiva es abriendo una cuenta corriente y domiciliar en ella todos los cargos, que sean admitidos por ambos.

Las pensiones asociadas a la custodia exclusiva favorecen el parasitismo social de una de las partes y la desincentivación económica y profesional de la otra; los regímenes de coparentalidad, al eliminar esos factores de desincentivación, favorecen un aumento del nivel de vida de los niños.

• ¿QUE ES Y PARA QUE SIRVE UN PUNTO DE ENCUENTRO FAMILIAR?

Los puntos de encuentro son espacios fisicos neutrales dotados de personal especializado en el que se pueden tener lugar el conntacto con lo hijos.

Custodia Compartida

Manifestació per la Custodia Compartida a Barcelona. Aquest cop no hi podem faltar. Ja manca menys per aconseguir tenir als nostres fills tal i com ens mereixem i per acabar amb la discriminació que patim els pares, pel sol fet de ser homes així com tota la seva família.
No hi podem faltar!!! Com més serem, millor!!! CUSTODIA COMPARTIDA JA!!
Una abraçada a tothom!!!
Enric

Senderisme a Flix.Camí de sirga!

Una sortideta molt bonica i amb unes vistes precioses, va ser la que vaig fer des d'Ascó i fins l'estació de tren de Garcia. La idea era arribar fins a Mora d'Ebre, però em va mancar temps.

La sortida és des de l'avocador d'Ascò, a la carretera que va cap a camposines i allí ja hi trobem un cartell que ens indica on volem anar.

No hi ha perdua i a més tenim cartells indicadors per tot arreu.

La distància recorreguda va ser d'uns 9.5 km fins arribar a l'estació en un temps de 1h 45'. Hem de pensar que ens queda la tornada cap a casa!

Val la pena les vistes del riu i de la montanya.

Bona sortida!!

Sortideta amb l'estrelleta!!!

Dimenge passat vam sortir a fer una volteta la Joa i jo amb la moto. Feia molt temps que volia anar cap a Faio, per Riba-roja i hi vam anar.
El paisatge és molt bonic i un cop agafes el desviament cap a Faio encara es torna més bonic.
Vam anar a l'embarcador del poble, on hi ha el cementiri antic i les vistes són precioses.
Després vam seguir cap a Mequinenza, cap a Fraga i de volta a Flix.
Una sortideta molt bonica amb molt bon temps i amb molt bona companyia.

No llores mujer

No llores mujer
Recuerdo cuando solíamos sentarnos en la plaza de gobierno de Trenchtown
observando a los hipócritas mezclarse con la gente bien que conocemos.

Qué buenos amigos hemos tenido.
Muy buenos amigos hemos perdido en el camino.

En este futuro prometedor no puedes olvidar tu pasado, así que seca tus lágrimas.

No llores mujer.
Pequeña, no dejes caer más lágrimas.

Recuerdo cuando solíamos sentarnos en la plaza de gobierno de Trenchtown y en Georgia se encendían fogatas.
Los maderos ardían toda la noche.

Cocinamos sopa de maíz que comimos juntos.

Solo con los pies me desplazo, así debo seguir, pero, mientras parto…
Todo estará muy bien.

Así que, no llores mujer.
Pequeña, no dejes caer mas lágrimas.

No woman no cry

No woman no cry
Cause I remember when we used to sit

In a government yard in Trenchtown

Observing the hypocrites

Mingle with the good people we meet

Good friends we have, Oh, good friends we have lost

Along the way

In this great future,

You can't forget your past

So dry your tears, I seh

No woman no cry

No woman no cry

Little darling, don't shed no tears

No woman no cry

Said I remember when we use to sit

In the government yard in Trenchtown

And then Georgie would make the fire lights

I seh, log would burnin' through the nights

Then we would cook cornmeal porridge

Of which i'll share with you

My feet is my only carriage

And so i've got to push on thru,

Oh, while i'm gone

Everything 's gonna be alright

Everything 's gonna be alright

No woman no cry

No woman no cry

I seh little darlin'

Don't shed no tears

No woman no cry.

El meu cumple!!

Ahir va ser el meu cumple, en vaig fer 45!!!!!!!! Acabavem d'arribar de vacances i tot l'esgotament del viatge, la Joa és va desviure per poder fer-me una festa sorpresa. Una festa que tothom ho sabia menys jo!!!

Van vindre la meva mare, tots els meus germans amb els meus cunyats i cunyada, el meu fillol, la meva nebodeta, el meu cosinet i la seva dona i com no la Joa i les nenes. Aquest any, he tingut la gran satisfacció de tenir als meus fillets Enric i Arnau al meu costat, ja que encara que no em tocaven, han pogut vindre. Per això vull agraïr des d'aquí a la seva mare aquest detall.

Tots em van portar molts regals i els nens em van escriure dues postals molt emotives i molt dolçes, però lo més bonic, va ser el poder tenir a tota la familia reunida a casa.

Per això, vull donar les gràcies a tots per vindre i com no a la meva Joa per la festa tan bonica.

Gràcies!!!!

Dimarts passat, la Joa i jo vam tornar de vacances. Vam anar a Jamaica i la veritat és que ens va encantar i ens ho vam passar molt be. Un viatge una mica llarg i amenatzat pels huracans, però no en vam trobar cap. És un lloc paradisíac, com no pot ser menys al Carib.

Be, poso un parell de fotos i estic fent un album que també el penjaré.

Una abraçada a tothom!!!!

Frases

Aquestes frases, me les ha enviat el meu Angelet particular. He volgut compartirles amb tots vosaltres. Desitjo que us agradin!!!

.El preu més elevat que hom pot pagar per alguna cosa es demanar-la per favor. .

.Abans de pensar en la injuria que hem rebut s'ha de deixat passar, almenys, una nit.

. Si así fue, así pudo ser; si así fuera, así podría ser; pero como no es, no es. Eso es lógica.

.Una bona conversa ha d'esgotar el tema, no als seus interlocutors.

. La diferència entre una convicció i un prejudici és que la convicció podem explicar-la sense alterar-nos.

.Por la calle del ya voy se va a la casa del nunca. Si otro te injuria, pudes olvidarlo: si injurias tu nunca olvidarás.

.El més important d'un primer pas no és la distància recorreguda sinó la direcció.

. Les disputes no durarien pas tant si la culpa només la tingués un dels bàndols

.El camí més llarg del món comença per un pas: som-hi!

. Si no tens el que aprecies, aprecia almenys el que tens

.L'èxit és un viatge no un destí

.Si caus set cops, aixeca-te'n vuit.

.El silenci de d'envejós està ple de sorolls.

.Servid cien veces, negaos una y nadie se acordarà más que de vuestra negativa.

.Lo malo de decir lo que uno siente es que muchas veces siente uno haberlo dicho.

. Si no ho creus, no ho entendràs.

.M'agraden més els somnis del futur que les històries del passat.

. El que se fia de cualquiera demuestra poca discreción y sensatez; el que de nadie se fia demuestra todavía menos.

.Tu amigo tiene un amigo, y el amigo de tu amigo tiene otro amigo; por consiguiente, sé discreto.

.Nega els teus desitjos i trobaràs allò que el teu cor desitja.

.Procuro ser siempre muy puntual, pues he observado que los defectos de una persona se reflejan muy vivamente en la memoria de quien la espera.

. Un chisme es como una avispa; si no puedes matarla al primer golpe, mejor no te metas con ella.

. Amb una mentida se sol anar molt lluny però sense esperances de tornar.

. Ninguna situació es tan greu que no sigui susceptible d'empitjorar

.Una lengua aguda es el único intrumento de corte que se afila por el uso constante.

.Contra el callar no hi ha càstig ni resposta.