El temps passa i qui dies passa anys empeny o al menys és el que diuen.
Cada dia és un dia especial perquè aquest en concret no el tornarem a viure. Per tant l'hem de viure com si fos l'ultim amb intensitat i amb moltes ganes.
Però avui no és un dia com els altres. És un dia especial perquè ja són quatre els anys que ja no et tenim amb tots nosaltres, al menys fisicament. A pesar que et tenim sempre i en tot moment al nostre pensament, avui ens ve al nostre cap el dia aquell que ens vas deixar.
Jo com molt be tu saps, no sóc de vindre a visitar-te perquè per mi tu estas sempre al meu costat. I a pesar de que són molts els cops que cada dia penso amb tu sigui pel motiu que sigui, avui vull fer-ho amb veu alta i des d'aqui des del meu blog:
T'estimo Papa!
dilluns, 19 d’octubre del 2009
És per tu.
Tinc dos aficions molt grans: La Moto i el Senderisme. M'agrada gaudir de la llibertat que dóna viatjar amb la meva Moto. Pujar dalt de la muntanya es algo que m'atrau i que m'ajuda a viure i a veure-ho tot millor. El poder gaudir de la natura es tot un plaer i si pot ser amb la companyia de bons amic/amigues de viatge, doncs millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les meves fotos !!!
enricc
Les meves nenes !!!
1 comentari:
que matiner xavalin!!!!!!
bé, jo també tinc intenció de posar un article ja què fa dies que hi penso amb aquest dia!!
desgraciadament ja son 4 anys! el temps passa però sembla que fos ahir que ens va deixar!!
sort que, com dius tu, sempre el tenim al nostre costat! perquè no hi ha dia que no pensi amb ell!!
petonetssssssssssss
Publica un comentari a l'entrada