Ahir dimarts vaig fer festa de caminar, però avui ja m'he aixecat amb ganes de fer una sortideta.
O sigui que a les 08h30 ja estava a la Fatarella. Un cop s'acaba la pujada de la carretera Ascó- La Fatarella, hi ha un desviament a ma dreta cap a Riba-roja d'ebre. L'agafem i uns metres més endavant trobarem un cartell indicador : Camí de Raimats ( ja el vam fer dies enrera) i camí dels Valencians. Be, deixem el cotxe en aquest lloc i agafem el segon. Sense deixar el camí principal, farem cap a una bifurcació de camins, on posa : Vall de Sant Francisco i Mirador de la Ribera. Seguim cap al mirador de Ribera i al cap d'una estona ja hi som.
La ruta és la que vaig fer dilluns des de Riba-roja fins el Mirador i avui l'he fet des de l'altre costat.
Després de recuperar les forces, donem la volta i cap al cotxe.
Tota la ruta és planejant per damunt de la serra i no cal dir que les vistes són molt boniques. Podem apreciar diferents tipus de pins i molta vegetació. Una de les coses que m'ha sorprès, és els quilòmetres d'espones de pedra que hi ha al costat del camí. Molta part d'ell, trobem murs de pedra als dos costats, molt ben fets.
Temps: 2h 30
Dificultat: Fàcil.
1 comentari:
ostres tu! un altra caminata!! ja em canso solament de veure el temps! 2 hr. 30min! uffffff
quan veig els teus articles sempre en ve la frase "caminante no hay camino, se hace camino al andar.."
avui he buscat el poema i te l'envio!!
______________________
CAMINANTE NO HAY CAMINO
Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.
Nunca persequí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.
Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...
Nunca perseguí la gloria.
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...
Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."
Golpe a golpe, verso a verso...
Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse le vieron llorar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."
Golpe a golpe, verso a verso...
Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."
Golpe a golpe, verso a verso.
Antonio machado.
______________
UN PETONÀSSSSSSSSSS BEN GRAN "CAMINATE"
Publica un comentari a l'entrada